Climent Picornell

ANÒSMIA. Climent Picornell

jcmllonja | 07 Abril, 2006 15:49


Anòsmia

Després d’unes setmanes d’haver patit una severíssima infecció, amb febres molt elevades, reprenc el meu contacte amb el bloc.

He perdut el sentit del gust i de l’olfacte. Un ròssec de la malaltia, em diuen. El primer – no n’he tengut mai massa de gust, ja ho sé- el vaig recuperant, però el sentit de l’olfacte l’he perdut completament.

No sent olor ni de merda, ni de perfum. Ni de menjar, ni de suor. Res de res.

“Anòsmia “ és com es coneix aquesta sintomatologia, la de viure en un món sense olors. És una discapacitació estranya que en un principi et deixa angoixat perquè has perdut un dels sentits. Tal vegada el que menys hem pensat mai en perdre, esper que no l’hagi perdut definitivament.

El meu otorrino, en Ferran Tolosa, em diu que no m’espanti que després d’una seqüència d’infecció generalitzada de les vies respiratòries altes, a vegades passa, i torna. Lentament, però retorna.

Faig expedicions a la cuina de ca meva aficant el nas dins el pot del cafè, dins el molinet de pebre-negre, dins la capsa de la xocolata... res de res. Ni el moraduix, ni la colònia. Res. Realment al·lucinant.

He trobat a Internet molt bona informació sobre aquest particular ( Anòsmia, pèrdua completa de l’olfacte; Hipòsmia, pèrdua parcial ; hiperòsmia, excés de sentit olfactiu; disòsmia, distorsió del sentit que inclou la “fantòsmia” que és quan es senten olors sense estímuls externs... ), fins i tot hi ha una “Fundació Anosmia”, radicada al Canadà.

General | Enllaç permanent | Comentaris (15) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb