MÉS "JARDINS D'ALTRI". Climent Picornell.

jcmllonja | 26 Maig, 2005 21:18

Jardins d’altri, a l’estiu.

Climent Picornell

Feia estona que no bresquejava pels jardins d’altri, a l’usança de com ho feia -sempre guardant les respectuoses distàncies- n’Adolfo Bioy Casares. A aquest, tan li era recollir un escrit de la paret, una conversa, una lletra d’una cançò o una cita erudita, fugint del clàssic llibre d’aforismes, sempre pretenciosos.

Vegeu unes mostres seves. D’un recull d’epitafis , per dos torts : “ Yacen juntos, aquí abajo, / De Iturriaga y Piñero los despojos. / No dieron a la muerte gran trabajo, / pues sólo tuvo que cerrar dos ojos.” Grafitti en un urinari de Buenos Aires : “ Por leer estos garabatos se está meando los zapatos”. Curiós avis en un butlletí d’una Església Católica : “Nadie ha visto a Dios, excepto su hijo único, que está en su seno “. Diàleg de Jorge L. Borges amb un taxista. Borges : “No puc llegir, som cec”. Taxista : “No pot llegir res ?”. Borges : “No. Res.” Taxista : “Ni tan sols els diaris ?”. Fins aquí Bioy; el que vé ara serà més xarequet.

Escoltat a una conferència de Baltasar Porcel sobre Josep Pla : “Pla tenia un detector d’imbècils”. Res a veure amb l’anterior, però, Unamuno afirmava: “Me cago en la electricidad” i A. Machado : “ El cine aburrirá las masas”, són de la col.lecció de les premonicions dels intel.lectuals. Del Llibre “Per què els homes menteixen i les dones ploren” : “...els homes fan una mitja de sis pets diaris, gas a bastament per inflar un baló. Les dones fan una mitjana de set pets diaris. La principal causa de l’excés de gasos és parlar massa i parlar mentre es menja. L’any 1956 Bernard Clemmens , a Londres, va conseguir fer un pet de dos minuts i quaranta dos segons”. Conta Joan Brossa que "Le Pedoman" feia sonar "La Marsellesa" amb un llarguíssim pet.

A un combat de glosadors, a Manacor, un recita una glosa molt coneguda ( “Vos que sou empeltador / i vos n’enteneu de mudes / empeltau-vos sa perdiu / i si aferra en tendreu dues”), li contesta l’amo en Toni de son Lei : “Que faràs amb dues eines ? / Ell no podrás caminar ! / Si amb una t’hi veus amb feines, / amb dues te travaràs”.

El pare de Carlos Barral, a una entrevista, contava que de nin li havien ensenyat que haviem vengut a aquest món a alabar Déu nostre Senyor, cosa que, de més grandet, vegé que no era exactament així, sempre deia : “Jo he vengut a aquest món per estar de vacances”.

A Felanitx li deiem “El carreró de les merdes”, perquè era un carreró estret i fosc i tothom hi anava a pixar i a cagar : “Un dia en Toni G. berenava de botifarró enmig de dues llesques de pa, i al carreró de les merdes hi afina un bugarro de merda, que pareixia el botifarró que se menjava. L’agafa i el col.loca dins el pa, de tal manera que tot pareixia u. Entra dins el cafè i en Joan P. li diu, Ala, quin botifarronarro! Què en vols? Idò jas! Aquell agafa un ganivet i talla, just ben just, per on començava el bugarrot de merda que havia agafat del carreró. Aquell mossega i troba fluix i aromàtic...i Vatuadell això es merda ! I, escup que t’escup, l’encalçà per tot Felanitx. Un dia, de per darrera, l’afitorà i quasi el mata” ( La me va contar un pintor felanitxer).

Un altre felanitxer, en “M.F.”, em comentava, sopant de “boquers” fregits : “Estava magre, però magre i li vaig fer no se quantes vegades. Vaig recordar sempre allò que deia ma mare : que la carn més gustosa és la de prop dels ossos”. Per cloure el racó felanitxer d’aquests jardins d’altri, les darreres lletres de “Els somnis” de Miquel Bauçà : “ Voler entendre-ho, tot i tot és indici d’estultícia, la més dura que existeix...”.

No ho deu pensar així el personatge que segueix. De les frases cèlebres de George Bush, citades a un article d’Umberto Eco : “No és la contaminació el que amenaça el medi ambient sinó la impuresa de l’aigua i de l’aire” (8-01-01). “ Estam a favor de treballar amb ambdues parts per dur el nivell del terror a un nivell acceptable per ambdues parts” (2-10-01). “Vostès també tenen negres?” Ho demanava al president de Brasil F. Cardoso” (20.04-02).

Enrique Linch, critica al suplement “Babelia” de El País, el llibre “Rastros Kármicos” de E. Weinberger : “...Otra cosa es que el lector participe de la típica “espiritualidad” sin trancendencia de la cultura “new age”. Si fuera éste el caso, el libro es muy recomendable : por una vez se despliegan toda suerte de esoterismos sin hacer intervenir a los extraterrestres”.

Jordi Benito (artista conceptual) : “Complexitat més anticipació igual a incertesa més acció”. Ho deu haver consultat amb Jacques Derrida ?

Descripció del pintor Corot, feta per un propietari d’una casa molt famosa de subhastes: “Pintà uns mil quadres, dels que dos-mil són als Estats Units”.

No cal fugir, a aquest jardins, del aforismes clàssics, però no val abusar-ne. Abraham Lincoln : “Deu té preferència per la gent normal; per això en va fer tants”. Epicur : “ Retira’t dins tu mateix, sobretot quan necessitis companyia”.

He trobat dues anotacions fetes en un torcaboques de bar, una molt clara – “Más mató el jamón, que la santa Inquisición”- premonició de la fatalitat del colesterol, i una altra que no entenc molt bé el que posa, pareix que diu Pere Rovira, la trob enginyosa i inquietant : “Probablement el teu millor amic o amiga, no és el teu millor amic o amiga”.