jcmllonja | 09 Juny, 2006 16:06



L’aigua al Pla de
Mallorca.
Apol.lònia
Manresa
Faltarà aigua al Pla ?
L’abastiment
d’aigua ha estat sempre un tema crucial
al Pla de Mallorca. La climatologia ha marcat èpoques de sequera pertinaç i
l’estalvi i l’ús de l’aigua eren problemàtiques que venien significades per
un aprenentatge històric.
Després de
l’aigua de pluja, aparegueren les
sínies, els aljubs, els pous i les cisternes, vengué, més tard, l’època dels motors d’explosió que ja podien
treure aigua de més endins i en més quantitat, fins arribar a l’època de
l’explotació dels aqüífers més profunds. A les cases, les cisternes eren el
dipòsit per antonomàsia del consum d’aigua domèstica, recollida de l’aigua de
pluja. Aquesta cultura de l’aigua es mantingué molts d’anys, fins que recentment
les aigües potables canalitzades als nuclis urbans del Pla i l’aparició de
tècniques d’extracció de l’aigua a més profunditat són exponents de que la
nostra comarca ha entrat dins el circuit de l’aigua de la modernitat, que tocaria
finalitzar sempre amb el reciclatge a les depuradores. Ara la cultura clàssica de l’aigua ha desaparegut i pareix que,
d’aigua, n’hi ha d’haver per sempre i
per a qualsevol cosa. De totes les maneres el creixement poblacional del Pla en
aquests darrers temps, i el que es preveu per d’aquí a uns anys, ha fet que es
posi en entredit la capacitat dels seus propis aqüífers per solucionar la
demanda previsible. Ja han sortit propostes d’integrar el Pla de Mallorca dins
els circuits generals d’obtenció d’aigua de Mallorca : la connexió del Pla amb
l’ “Artèria Hidràulica de Mallorca” que durà aigua de les dessaladores del
litoral, del raig de Sa Costera i del pou de Sa Marineta.
D’on ve
l’aigua del Pla ?
A Mallorca quan es parla de recursos hídrics,
cal parar una especial atenció als sistemes
subterranis, ja que les aigües superficials
són de règim estacionari i -a excepció dels
embassaments de la serra de Tramuntana-
corresponen a torrents. La disposició geològica del Pla dóna lloc a una
estructura característica per al dipòsit d’aigua subterrània, que són els
aqüífers. Dins d’un medi aqüífer, les
aigües poden estar en contacte amb el medi atmosfèric mitjançant els buits de terreny fins a la
superfície (aqüífers lliures) o bé estar aïllades per terrenys poc permeables (aqüífers confinats). També
existeix el cas intermedi d’aqüífers que emmagatzemen aigua i la transmeten
molt lentament (aqüífers semiconfinats).
Existeixen diverses Unitats Hidrogeològiques a l’illa de Mallorca. Òbviament
aquesta distribució dels aqüífers subterranis no coincideix amb els límits geogràfics municipals o comarcals.
La UNITAT DE LES SERRES CENTRALS és la Unitat
Hidrogeològica a la qual pertanyen la gran majoria de municipis del Pla llevat d’una petita àrea del sud i alguns altres que pertanyen a la unitat de
Sa Marineta. L’extensió de la Unitat de les Serres Centrals és de 301 km quadrats, dels quals quasi un 30% són afloraments permeables.
La seva estructura geològica permet
diferenciar tres sectors: Zona de Sineu-Lloret-St. Joan-Maria-Petra / Zona
de Bonany-Porreres-Montuïri / Zona de Randa. Les dues primeres presenten
similituds en la seva composició geològica, la zona de Randa presenta materials
més similars a la Serra de Llevant.
Les capacitats aqüíferes de la zona són
reduïdes degut a la poca superfície d’infiltració,
gran part dels materials permeables són fora
de la zona saturada, el nivell “piezomètric” és profund, amb existència de
diferents fractures que trenquen els materials permeables.
UNITAT HIDROGEOLÒGICA DE “Sa Marineta”.
A aquesta Unitat hi ha una part de tres
municipis : Maria, Ariany i Petra. L’extensió total és de 156 km2, la seva gran
majoria permeables, i dels quals aproximadament un 40% pertanyen al Pla. Queda separat de la Unitat Hidrogeològica
anterior per un nivell de margues impermeables del Miocè. La seva estructura és
de cubeta amb un pendent suau cap a la mar.
ESTAT ACTUAL, CONSUM I GESTIÓ.
El potencial
d’extracció ens diuen que és elevat, encara que molts dels pous es troben en desús o no
arriben al límit d’extracció legal. Malgrat això cal fomentar un major control,
tant del nombre de captacions com del
volum real d’extraccions.
• L’ús
agrícola i ramader, representa la meitat de les extraccions dels pous del Pla de Mallorca, s’observa com la meitat
de l’aigua extreta d’aquests pous és per a ús agrícola (sobretot agricultura i
en menor mesura ramaderia), un 21 % es destina als usos agrícoles i domèstics
combinats, mentre que l’abastament municipal, representa tan sols un 17 % de
les extraccions.
• Respecte a
la mitjana de Mallorca, el consum és moderat i inferior al de les zones
costaneres.
• El consum
del conjunt del Pla en els darrers anys ha crescut. L’entrada en funcionament
de la companyies concessiònaries va fer que entre 1995 i 1998 hi hagués un fort
increment, ja que poc a poc s’anaven donant d’alta nous abonats. A l’any 2000
el consum va ser entorn dels 770.000 m3 anuals; l’any 2005, va ser de 920.000
metres cùbics. En l’evolució mensual del consum, s’observa un mínim al gener – febrer,
un fort increment a la l’inici de la primavera (març – abril), la disminució
durant els mesos de maig i juny, i un consum màxim durant l’estiu (juliol i
agost). El consum dels mesos de setembre a desembre és també dels més baixos.
• La Comarca
del Pla de Mallorca sembla que en aquests moments és autosuficient en el
proveïment d’aigua.
Hi ha encara una pràctica tradicional en l’ús de l’aigua en la utilització de
cisternes i fonts públiques. El nombre de pous però és molt elevat, i les
pràctiques en l’agricultura, no sempre fomenten un ús racional de l’aigua.
La Mancomunitat
del Pla de Mallorca, emparada per la figura del “Consorci d’aigües del Pla de
Mallorca”, presidit actualment per Joan Sastre batle de Porreres, gestiona les
aigües dels municipis, exceptuant Petra
i Sant Joan que no hi pertanyen, a través de concessions a empreses (ho han fet
diverses companyies, des del 2004 ho fa SOREA, filial del grup AGBAR, el de la
famosa torre AGBAR, d’Aigües de Barcelona). La gestió per part d’aquestes companyies,
sobretot d’ençà del 1995 ha
homogeneïtzat els serveis i facilitat el control dels consums. S’han realitzat
obres en tots els municipis per garantir el servei, fet que ha permès un major
control de la informació –en destacariem
també un major coneixement de la “qualitat” de l’aigua- dels consums i de la facturació
real dels abonats.
Els preus de les quotes de consum
aprovades recentment són els següents :
BLOC 1
: de
0 fins als 15 metres cúbics
bimestrals : 0,64 euros cada metre cúbic.
BLOC 2
: més de 15 metres cúbics fins a 30 m3
bimestrals : 0,84 euros per m3.
BLOC 3
: més de 30 metres cúbics bimestrals :
1, 20 euros per m3.
BLOC 4
: a sòl rústic : 1, 35 euros
per m3.
QUOTA DE
SERVEI :
4,40 euros de quota fixa per abonat bimestral
Les reserves
d’aigua per enguany en els aqüífers es troben al 55 % a Mallorca, el mes de
Maig. El Govern considera que es podran afrontar els mesos d’estiu sense
problemes. A Mallorca les majors reserves es troben a les unitats
hidrogeològiques de Na Burguesa ( 88%) i Manacor (84%). Això, a més de la
producció d’aigua dessalada, assegura l’estiu.
COM AIXÍ ÉS VOL CONNECTAR EL PLA A L’ “ARTÈRIA HIDRÀULICA” ?
Bàrbara Mestre, directora gerent
de l’Agència Balear de l'Aigua, dependent de la Conselleria de Medi Ambient, ha
declarat que « a llarg termini crearem
connexions del Pla de Mallorca amb l’
“Artèria Hidràulica de Mallorca” que formarà l’aigua provinent de les
dessaladores ja existents a la Badia de Palma i les de futura construcció a
Andratx i al Port d’Alcúdia, a més de l’aigua provinent de Sa Costera i la dels
aqüífers de S’Estremera i sa Marineta de Llubí.” Aquesta gran artèria
hidràulica servirà per a unir, des de el punt de vista de l’abastiment d’aigua,
les badies d’Alcúdia i Palma. “Però no volem –continua Mestre- que els únics
beneficiaris d’aquesta aigua potable siguin els municipis agrupats entorn
d’aquest eix geogràfic, ja que hi ha altres termes municipals relativament
propers, amb problemes d’abastiment d’aigua”.
Les primeres canalitzacions cap
al Pla tendran com destinació Algaida i Porreres, amb els seus municipis veïnats,
precisament perquè aquesta zona pateix dificultats amb el seu subministrament
d’aigua. En la conducció fins a Algaida, també es veurien beneficiats els municipis
de Marratxí i Santa Maria, que no són del Pla de Mallorca. De la canalització
de Porreres, rebrien aigua d’aquesta artèria hidràulica Maria de la Salut,
Petra i Vilafranca. Bàrbara Mestre afegí a més que “aquest projecte no
significa que tot l’abastiment d’aigua en aquests municipis del Pla depengui exclusivament
de l’artèria hidràulica. També hauran d’aprofitar els seus propis recursos
hídrics, però necessiten altres fonts de subministre i s’ha de planificar una
gestió racional i particular, global, amb criteris d’eficiència i
sostenibilitat. Que aquests municipis del Pla tenguin aigua de les dessaladores
i de Sa Costera no implica que la puguin tudar o malbaratar”.
_______________________________________________

No deien que bastava la nostra aigua ?
Arnau Matemales
Els informes ens deien que ens
bastava la nostra pròpia aigua. Però fa poc Bàrbara Mestre, gerent de l’Agència
Balear de l’Aigua, anunciava que el Pla de Mallorca quedaria comunicat amb una
macro-artèria hidràulica de Mallorca que rebrà aigua de les dessaladores, de Sa
Costera de la Serra de Tramuntana, de S’Estremera i de Sa Marineta de Llubí.
Com quedam ? Som autosuficients o, tal vegada, les previsions de creixement
urbanístico-residencial de la comarca fan preveure que ens faltarà aigua a curt
o mig termini? La situació de l'aigua a Mallorca és i serà sempre molt
delicada. Els recursos hídrics són escassos, especialment en anys de sequera, en
canvi la demanda és cada vegada més elevada, especialment pels usos turístics i
residencials. El resultat d'aquesta situació ha estat la salinització d’alguns
aqüífers i la consegüent pèrdua de qualitat de l'aigua potable. Però ningú no
gosa encara a abordar el problema en la seva arrel: aturar l'increment continu
de la demanda d'aigua, que se produeix per l'augment constant de places
turístiques i residencials, camps de golf i urbanitzacions. A pesar del
caràcter teòricament no urbanitzable de les àrees rurals, de fet és en aquestes
zones on se produeix un increment més elevat de construcció de segones residències.
S'ha calculat, per fonts diferents, que, alguns anys, s’han produït creixements
de fins a 2.000 noves cases dins el sòl rústic. Moltes d'aquestes cases
s'acaben convertint en apartaments turístics o en cases vacacionals,
comercialitzant-se per particulars, agències de viatges o tour-operadors. Estudis
recents fan pujar a 100.000 el nombre de cases dins sòl rústic, la qual cosa
està convertint aquests terrenys en un vertader sòl urbà, especialment a alguns
indrets de l'illa de Mallorca. El consum d'aigua d'aquestes noves construccions
sol ésser molt elevat, ja que a més del consum domèstic s'hi ha d'afegir moltíssimes
vegades una piscina, així com jardins amb un gran consum d'aigua. Els
planejaments urbanístics municipals, Plans Generals i Normes Subsidiàries,
continuen essent marcadament expansionistes, com es pot veure amb les
construccions plurifamiliars que han aparegut com a bolets a tots els municipis
del Pla de Mallorca. L’administració pública, en aquest cas el Govern de les
Illes Balears, ja ha anunciat que es durà aigua al Pla de Mallorca provenint
d’altres zones de l’illa. Caldria veure a que respon això, si és únicament per
assegurar el subministrament en anys de sequera o és una resposta a una demanda
futura, en augment, producte de l’urbanització de la comarca. Tal vegada tan o més
important que aquesta connexió, seria el
no abandonar la política d’estalvi de l’aigua, ni les campanyes de
sensibilització ciutadana, l’establiment de tarifes progressives més elevades,
el foment de sistemes de rec i cultius de baix consum, la reducció de les
fuites de les conduccions, i, sobretot, no oblidar la cultura, mil·lenària al
Pla de Mallorca, d’aprofitament de les aigües pluvials; sabent, al mateix temps,
que cal limitar i tutel.lar el
creixement urbanístic i turístic –rellegint les DOT i el PTM- i augmentar el
control i la vigilància de l’explotació dels pous. Si això es dugués a terme,
molt probablement el consum de l’aigua al Pla continuaria essent autosuficient
i sostenible.
Climent | 11/06/2006, 19:14
laia | 23/12/2007, 11:34
tvad cccccccbsf
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
Cisternes
M.A.C | 10/06/2006, 14:16