Climent Picornell

L' AIGUA AL PLA DE MALLORCA. Climent Picornell

jcmllonja | 09 Juny, 2006 16:06




El problema de l'aigua a Mallorca sempre s'ha posat de manifest. L'exemple del Pla de Mallorca ens hi fa pensar de bell nou. Els meus àlies, Apol.lònia Manresa i Arnau Matemales, en parlen a "L'Observador del Pla de Mallorca" d'aquest mes. També ha sortit un altra periòdic comarcal nou, en català, SA TALAIA D'INCA ( http://www.satalaiadinca.com  ) amb informació de la ciutat d'Inca i dels municipis de la comarca mallorquina del RAIGUER. La imatge de més amunt és un poema visual de JOAN BROSSA.




L’aigua al Pla de Mallorca.

Apol.lònia Manresa

Faltarà aigua al Pla ?

L’abastiment d’aigua ha estat sempre un tema crucial al Pla de Mallorca. La climatologia ha marcat èpoques de sequera pertinaç i l’estalvi i l’ús de l’aigua eren problemàtiques que venien significades per un aprenentatge històric.

Després de l’aigua de pluja, aparegueren les sínies, els aljubs, els pous i les cisternes, vengué, més tard, l’època dels motors d’explosió que ja podien treure aigua de més endins i en més quantitat, fins arribar a l’època de l’explotació dels aqüífers més profunds. A les cases, les cisternes eren el dipòsit per antonomàsia del consum d’aigua domèstica, recollida de l’aigua de pluja. Aquesta cultura de l’aigua es mantingué molts d’anys, fins que recentment les aigües potables canalitzades als nuclis urbans del Pla i l’aparició de tècniques d’extracció de l’aigua a més profunditat són exponents de que la nostra comarca ha entrat dins el circuit de l’aigua de la modernitat, que tocaria finalitzar sempre amb el reciclatge a les depuradores. Ara la cultura clàssica de l’aigua ha desaparegut i pareix que, d’aigua, n’hi ha d’haver per sempre i per a qualsevol cosa. De totes les maneres el creixement poblacional del Pla en aquests darrers temps, i el que es preveu per d’aquí a uns anys, ha fet que es posi en entredit la capacitat dels seus propis aqüífers per solucionar la demanda previsible. Ja han sortit propostes d’integrar el Pla de Mallorca dins els circuits generals d’obtenció d’aigua de Mallorca : la connexió del Pla amb l’ “Artèria Hidràulica de Mallorca” que durà aigua de les dessaladores del litoral, del raig de Sa Costera i del pou de Sa Marineta.

D’on ve l’aigua del Pla ?

A Mallorca quan es parla de recursos hídrics, cal parar una especial atenció als sistemes

subterranis, ja que les aigües superficials són de règim estacionari i -a excepció dels

embassaments de la serra de Tramuntana- corresponen a torrents. La disposició geològica del Pla dóna lloc a una estructura característica per al dipòsit d’aigua subterrània, que són els aqüífers. Dins d’un medi aqüífer, les aigües poden estar en contacte amb el medi atmosfèric mitjançant els buits de terreny fins a la superfície (aqüífers lliures) o bé estar aïllades per terrenys poc permeables (aqüífers confinats). També existeix el cas intermedi d’aqüífers que emmagatzemen aigua i la transmeten molt lentament (aqüífers semiconfinats). Existeixen diverses Unitats Hidrogeològiques a l’illa de Mallorca. Òbviament aquesta distribució dels aqüífers subterranis no coincideix amb els límits geogràfics municipals o comarcals.

La UNITAT DE LES SERRES CENTRALS és la Unitat Hidrogeològica a la qual pertanyen la gran majoria de municipis del Pla llevat d’una petita àrea del sud i alguns altres que pertanyen a la unitat de Sa Marineta. L’extensió de la Unitat de les Serres Centrals és de 301 km quadrats, dels quals quasi un 30% són afloraments permeables. La seva estructura geològica permet diferenciar tres sectors: Zona de Sineu-Lloret-St. Joan-Maria-Petra / Zona de Bonany-Porreres-Montuïri / Zona de Randa. Les dues primeres presenten similituds en la seva composició geològica, la zona de Randa presenta materials més similars a la Serra de Llevant.

Les capacitats aqüíferes de la zona són reduïdes degut a la poca superfície d’infiltració,

gran part dels materials permeables són fora de la zona saturada, el nivell “piezomètric” és profund, amb existència de diferents fractures que trenquen els materials permeables.

UNITAT HIDROGEOLÒGICA DE “Sa Marineta”.

A aquesta Unitat hi ha una part de tres municipis : Maria, Ariany i Petra. L’extensió total és de 156 km2, la seva gran majoria permeables, i dels quals aproximadament un 40% pertanyen al Pla. Queda separat de la Unitat Hidrogeològica anterior per un nivell de margues impermeables del Miocè. La seva estructura és de cubeta amb un pendent suau cap a la mar.

ESTAT ACTUAL, CONSUM I GESTIÓ.

El potencial d’extracció ens diuen que és elevat, encara que molts dels pous es troben en desús o no arriben al límit d’extracció legal. Malgrat això cal fomentar un major control, tant del nombre de captacions com del volum real d’extraccions.

• L’ús agrícola i ramader, representa la meitat de les extraccions dels pous del Pla de Mallorca, s’observa com la meitat de l’aigua extreta d’aquests pous és per a ús agrícola (sobretot agricultura i en menor mesura ramaderia), un 21 % es destina als usos agrícoles i domèstics combinats, mentre que l’abastament municipal, representa tan sols un 17 % de les extraccions.

• Respecte a la mitjana de Mallorca, el consum és moderat i inferior al de les zones costaneres.

• El consum del conjunt del Pla en els darrers anys ha crescut. L’entrada en funcionament de la companyies concessiònaries va fer que entre 1995 i 1998 hi hagués un fort increment, ja que poc a poc s’anaven donant d’alta nous abonats. A l’any 2000 el consum va ser entorn dels 770.000 m3 anuals; l’any 2005, va ser de 920.000 metres cùbics. En l’evolució mensual del consum, s’observa un mínim al gener – febrer, un fort increment a la l’inici de la primavera (març – abril), la disminució durant els mesos de maig i juny, i un consum màxim durant l’estiu (juliol i agost). El consum dels mesos de setembre a desembre és també dels més baixos.

• La Comarca del Pla de Mallorca sembla que en aquests moments és autosuficient en el

proveïment d’aigua. Hi ha encara una pràctica tradicional en l’ús de l’aigua en la utilització de cisternes i fonts públiques. El nombre de pous però és molt elevat, i les pràctiques en l’agricultura, no sempre fomenten un ús racional de l’aigua.

La Mancomunitat del Pla de Mallorca, emparada per la figura del “Consorci d’aigües del Pla de Mallorca”, presidit actualment per Joan Sastre batle de Porreres, gestiona les aigües dels municipis, exceptuant Petra i Sant Joan que no hi pertanyen, a través de concessions a empreses (ho han fet diverses companyies, des del 2004 ho fa SOREA, filial del grup AGBAR, el de la famosa torre AGBAR, d’Aigües de Barcelona). La gestió per part d’aquestes companyies, sobretot d’ençà del 1995 ha homogeneïtzat els serveis i facilitat el control dels consums. S’han realitzat obres en tots els municipis per garantir el servei, fet que ha permès un major control de la informació –en destacariem també un major coneixement de la “qualitat” de l’aigua- dels consums i de la facturació real dels abonats.

Els preus de les quotes de consum aprovades recentment són els següents :

BLOC 1 : de 0 fins als 15 metres cúbics bimestrals : 0,64 euros cada metre cúbic.

BLOC 2 : més de 15 metres cúbics fins a 30 m3 bimestrals : 0,84 euros per m3.

BLOC 3 : més de 30 metres cúbics bimestrals : 1, 20 euros per m3.

BLOC 4 : a sòl rústic : 1, 35 euros per m3.

QUOTA DE SERVEI : 4,40 euros de quota fixa per abonat bimestral

Les reserves d’aigua per enguany en els aqüífers es troben al 55 % a Mallorca, el mes de Maig. El Govern considera que es podran afrontar els mesos d’estiu sense problemes. A Mallorca les majors reserves es troben a les unitats hidrogeològiques de Na Burguesa ( 88%) i Manacor (84%). Això, a més de la producció d’aigua dessalada, assegura l’estiu.

COM AIXÍ ÉS VOL CONNECTAR EL PLA A L’ “ARTÈRIA HIDRÀULICA” ?

Bàrbara Mestre, directora gerent de l’Agència Balear de l'Aigua, dependent de la Conselleria de Medi Ambient, ha declarat que « a llarg termini crearem connexions del Pla de Mallorca amb l’ “Artèria Hidràulica de Mallorca” que formarà l’aigua provinent de les dessaladores ja existents a la Badia de Palma i les de futura construcció a Andratx i al Port d’Alcúdia, a més de l’aigua provinent de Sa Costera i la dels aqüífers de S’Estremera i sa Marineta de Llubí.” Aquesta gran artèria hidràulica servirà per a unir, des de el punt de vista de l’abastiment d’aigua, les badies d’Alcúdia i Palma. “Però no volem –continua Mestre- que els únics beneficiaris d’aquesta aigua potable siguin els municipis agrupats entorn d’aquest eix geogràfic, ja que hi ha altres termes municipals relativament propers, amb problemes d’abastiment d’aigua”.

Les primeres canalitzacions cap al Pla tendran com destinació Algaida i Porreres, amb els seus municipis veïnats, precisament perquè aquesta zona pateix dificultats amb el seu subministrament d’aigua. En la conducció fins a Algaida, també es veurien beneficiats els municipis de Marratxí i Santa Maria, que no són del Pla de Mallorca. De la canalització de Porreres, rebrien aigua d’aquesta artèria hidràulica Maria de la Salut, Petra i Vilafranca. Bàrbara Mestre afegí a més que “aquest projecte no significa que tot l’abastiment d’aigua en aquests municipis del Pla depengui exclusivament de l’artèria hidràulica. També hauran d’aprofitar els seus propis recursos hídrics, però necessiten altres fonts de subministre i s’ha de planificar una gestió racional i particular, global, amb criteris d’eficiència i sostenibilitat. Que aquests municipis del Pla tenguin aigua de les dessaladores i de Sa Costera no implica que la puguin tudar o malbaratar”.

_______________________________________________



No deien que bastava la nostra aigua ?

Arnau Matemales

Els informes ens deien que ens bastava la nostra pròpia aigua. Però fa poc Bàrbara Mestre, gerent de l’Agència Balear de l’Aigua, anunciava que el Pla de Mallorca quedaria comunicat amb una macro-artèria hidràulica de Mallorca que rebrà aigua de les dessaladores, de Sa Costera de la Serra de Tramuntana, de S’Estremera i de Sa Marineta de Llubí. Com quedam ? Som autosuficients o, tal vegada, les previsions de creixement urbanístico-residencial de la comarca fan preveure que ens faltarà aigua a curt o mig termini? La situació de l'aigua a Mallorca és i serà sempre molt delicada. Els recursos hídrics són escassos, especialment en anys de sequera, en canvi la demanda és cada vegada més elevada, especialment pels usos turístics i residencials. El resultat d'aquesta situació ha estat la salinització d’alguns aqüífers i la consegüent pèrdua de qualitat de l'aigua potable. Però ningú no gosa encara a abordar el problema en la seva arrel: aturar l'increment continu de la demanda d'aigua, que se produeix per l'augment constant de places turístiques i residencials, camps de golf i urbanitzacions. A pesar del caràcter teòricament no urbanitzable de les àrees rurals, de fet és en aquestes zones on se produeix un increment més elevat de construcció de segones residències. S'ha calculat, per fonts diferents, que, alguns anys, s’han produït creixements de fins a 2.000 noves cases dins el sòl rústic. Moltes d'aquestes cases s'acaben convertint en apartaments turístics o en cases vacacionals, comercialitzant-se per particulars, agències de viatges o tour-operadors. Estudis recents fan pujar a 100.000 el nombre de cases dins sòl rústic, la qual cosa està convertint aquests terrenys en un vertader sòl urbà, especialment a alguns indrets de l'illa de Mallorca. El consum d'aigua d'aquestes noves construccions sol ésser molt elevat, ja que a més del consum domèstic s'hi ha d'afegir moltíssimes vegades una piscina, així com jardins amb un gran consum d'aigua. Els planejaments urbanístics municipals, Plans Generals i Normes Subsidiàries, continuen essent marcadament expansionistes, com es pot veure amb les construccions plurifamiliars que han aparegut com a bolets a tots els municipis del Pla de Mallorca. L’administració pública, en aquest cas el Govern de les Illes Balears, ja ha anunciat que es durà aigua al Pla de Mallorca provenint d’altres zones de l’illa. Caldria veure a que respon això, si és únicament per assegurar el subministrament en anys de sequera o és una resposta a una demanda futura, en augment, producte de l’urbanització de la comarca. Tal vegada tan o més important que aquesta connexió, seria el no abandonar la política d’estalvi de l’aigua, ni les campanyes de sensibilització ciutadana, l’establiment de tarifes progressives més elevades, el foment de sistemes de rec i cultius de baix consum, la reducció de les fuites de les conduccions, i, sobretot, no oblidar la cultura, mil·lenària al Pla de Mallorca, d’aprofitament de les aigües pluvials; sabent, al mateix temps, que cal limitar i tutel.lar el creixement urbanístic i turístic –rellegint les DOT i el PTM- i augmentar el control i la vigilància de l’explotació dels pous. Si això es dugués a terme, molt probablement el consum de l’aigua al Pla continuaria essent autosuficient i sostenible.


General | Següent | Anterior | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Cisternes

M.A.C | 10/06/2006, 14:16

El que realment hauria de fer l´administració és obligar a que les noves construccions disposin d´una cisterna per emmagatzemar l´aigua de pluja. Amb aquesta solució tradicional, segurament no s´hauria d´extreure tanta aigua dels aqüífers, i a la vegada tal volta tampoc serien necessàries aquestes "autopistes de l´aigua" que molt probablement fomentaran un major consum dels recursos hídrics d´aquesta illa.

Hola M.A.C.

Climent | 11/06/2006, 19:14

Veig que ets un lector atent de les coses del Pla, i que els teus suggeriments són sempre intel.ligents.

l'aigua

laia | 23/12/2007, 11:34

tvad cccccccbsf

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb