Climent Picornell

Magraner, 'tirita', russos i cocaïna

jcmllonja | 25 Abril, 2022 18:15

 

Magraner, ‘tirita’, russos i cocaïna.

El magraner s’ha escuixat. El tallam i guard la fusta més gruixada pels companys lutiers. Hi sembrarem al seu lloc una morera borda. Fa via a créixer i fa bona ombra. Les arrels tal vegada aixequin l’enrajolat però hi ha un bon clot, se faran endins.

Les notícies de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia me du a pensar que les prediccions i els temors que tenia el sen Arnau Collasso, al cel sia,  s’han acomplert. Tenia una porada als russos (“Es rus és molt puta”, solia dir) i com que ho sabien, li feien creure que ja eren per les costes de Xorrigo i l’endemà arribarien a la vila i anirien directament al Montepío on ell hi guardava els seus estalvis. Els dies que seguien el sen Arnau vigilava davant la caixa d’estalvis per veure si hi veia fressa. Anava a la fusteria de l’amo en Toni Gros i allà la resta de fusters li feien por amb els russos,  contant-li  animalades. “Me sents Arnau?” li deia un dia l’amo en Toni, “Ara els russos pengen ses arades dels avions i amb un dia han llaurat lo que tu llauraries en deu anys!” “Molt puta es rus!” repetia el sen Arnau.

Me trob amb en Gori Bollesta que ve de Palma i me diu que quan ha passat Xorrigo, ja  ha sentit que tornava a ser a ca seva. “Si de Xorrigo veus Cabrera, bon temps t’espera”, li dic,  i continuam per avall cap al cassino, pensant que la vida moderna ens allunya de les inclemències del temps, al menys com les sentien els nostres avantpassats. I l’acusació al “canvi climàtic”, provocat per la contaminació atmosfèrica, ens fa pensar que els fenòmens anormals són el seu resultat. Així, pluges intenses, nevades fora temps o calors sobtades ens volem fer creure que abans, això, no passava. Res més lluny de la veritat. Tanmateix és un dels temes recurrents de conversa més habituals. És per això que hom descobreix, i redescobreix, que la saviesa popular, radicada en l’experiència de la natura, fruit de l’acumulació de sabers generacionals es manifesta generosa en les dites, parèmies i consells, habilitats en els refranyers i “parenòstics” populars, que no són més que l’expressió condensada d’anys i panys de contacte amb la mare natura. Pot ser, però, com diu Anton Chejov  “Quan la gent és feliç no se’n tem de si és estiu o si és hivern”.

“¿Que hi feies devers Ciutat tu?” deman a n’en Gori, que davalla devora jo. “ Idò l’amo en Toni Bossa volia tenir es certificat des Covid i l’acompanyava a Son Llàtzer. Saps que ha passat? Idò quan hem estat a lloc, no trobaven per dins s’ ordenador ses clarícies de sa seva darrera vacuna. Ell preocupat ha dit a s’al·loteta que manejava sa màquina:  “Me sent, si no ho troben, fa un mes que me vacunaren, encara duc sa ‘tirita’, la hi puc mostrar…” “No és d’allò més net l’amo en Toni” dic, “Pensa tu! Les cascarrulles el s’han fet seu. El pobre va quedar sord de nas”.  “Sord de nas?”  li deman.  “Sí, quan un queda sense sentir olors, diuen que ha quedat sord de nas, o al manco, així ho deia mumare”. “Encara té ovelles?” Li deman. “No, caaa! Ja no mena cotxo. Abans posava ses ovelles dins una furgoneta grossa i les duia de bocí en bocí, ses ovelles ja havien aprés que ses figues els hi agradaven,  botaven, i cap a davall sa figuera s’ha dit!”

Al cafè em passen el ‘parte’:  un detingut amb vuit quilos de cocaïna –era un colombià que vivia a cal capellà Burritano- , un intent de suïcidi, una parella nova estranya, un mort asfixiat per una gelera de butà... en una paraula, un caramull de laments, contrapuntejats amb el del “no plou i és molt necessari,  ja veuràs tu que amb sa puta guerra que han mogut els russos pujarà tot i haurem de comprar més gra, si no plou...” La panòplia m’és de cada dia més coneguda i pens que hauré de variar la dita llatina Sapere aude –‘atreveix-te a saber’- per:  prefereix no saber. La realitat ens escarrufa,  a causa de la gent que té mal pel cap ... i no són crosteres!

 

Climent Picornell

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Jardins d'altri amb evangelis Climent Picornell

jcmllonja | 04 Abril, 2022 13:03


 

 

Jardins d’altri amb evangelis

 

Els jardins d’altri pelluquen per ací i per allà, una mica desbaratats, lluny dels maximalismes del que és diu o de qui ho diu, vegin: “A ells només els preocupa d’on ve la gent i l’important és on va” (John Dillinger, assaltant de bancs). Llegesc a Guerra i Pau que un mestre que introdueixen a la secta, francmaçó, comenta que encara que es cregui que el pensament és fruit de la raó, no és així, és, com passa a tothom, fruit de l’orgull, de la peresa i de la ignorància. Jo crec que és ben cert i hi afegiria: i de la casualitat i del desbarat. Vegin sinó el que conta Manuel Vicent. En una ocasió un actor Shakespearià, molt famós, va començà a recitar el conegut monòleg de Hamlet: ‘Ser o no ser?’  A continuació va fer un mutis i va desaparèixer durant cinc inacabables minuts. Torna a l’escenari per un lateral, es planta a primera línia i afegeix: ‘Aquesta és la qüestió!’  Davant aquest cop d’efecte, el públic el premià amb un gran aplaudiment. El que succeïa en realitat era que havia anat a cagar, indisposat com estava.

En aquest sentit,  escatològic, lliga bé el que segueix.  “M’agrada llegir històries d’obsessos sexuals, toxicòmans incurables, lesbianes tatuades, feministes nimfòmanes, misantrops orgullosos de ser-ho, col·laboracionistes immundes, jueus antisemites, sàdics impunes, prostitutes felices. No em fa vergonya proclamar-ho: la incorrecció política és senyal de qualitat literària perquè la llibertat és més eficaç que la moral, sobretot quan els principals enemics a batre són l’avorriment i la lletjor” (Frédéric Beigbeder) “Si la poesia és fer de la mirada un món, ser poeta és fer bellesa de la ferida” (Amanda Gorman).

“¿Què passa si l’evangeli segons Sant Marc va ser escrit per una dona?” (Titular llegit a Le Monde). No passaria res. No és tracta de trobar l’autor com tampoc es tracta de trobar el rostre de la suposada model de la pintura l’ Origen del món de Courbet, on es veu només una esplendorosa fufa en primer terme. I ja que hi som, consult Literatura erótica para eyaculadores precoces, de Juan Faerman. Capítol primer: “Ella el va mirar”. Fi. Sí, sí… s’ha acabat el llibre!

“Els portuguesos són tendres i poc intensos, al contrari dels espanyols –els nostres contraris absoluts- que són apassionats i freds” (Fernado Pessoa). I un servidor hi afegiria que, com en la dita de Giacomo Leopardi: “Les persones només són ridícules quan pretenen parèixer el que no són”. Massa valents pretenem ser quasi sempre, i “Covard, realment covard és aquell que s’espanta davant els seus records” (Elias Canetti). Salman Rushdie, que sí que fou valent, ens recorda però que “La majoria de coses que importen en la nostra vida succeeixen en la  nostra absència”.

Hi ha dues paraules,  empoderament o governança, que quan les sent em pos la mà al meu revòlver, com feia no vull dir qui, quan sentia la paraula intel·lectual. Ben igual que quan diuen circular o sostenible, volt en rodó a la persona que les pronuncia. Ara me prepar per unes quantes més de les que començ a desconfiar:  feelmovie, apodíctic, spin doctor, travelogue, riproposta, derelicte... Quina síndrome deu ser aquesta? Lletraferidura?  Malsofridura,  possiblement.

 

Climent Picornell

 


General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb