Climent Picornell

600 anys de la Llotja Climent Picornell

jcmllonja | 06 Juliol, 2021 11:40

 

 

600 anys de la Llotja

Climent Picornell

 

1421-2021,  han passat sis-cents anys d’ençà que en Guillem Sagrera,  per encàrrec dels mercaders de Palma, començà a fer feina en la construcció de la Llotja. És ver que el contracte el signaren anys després però sabem cert que havien començat a fer feina anys abans, el 1421, enguany fa sis-cents anys.

Una efemèride que ha quedat sepultada entre altres  coses per la Covid -19, però cal dir alguna cosa de l’edifici del gòtic civil més bell de la Mediterrània: la Llotja dels Mercaders de Palma. La Llotja, que havia de ser la seu del Col·legi de la Mercaderia, era un projecte que aquesta corporació tenia de molt poc després de la conquesta de l’illa per Jaume I.  Ja l’any 1232 el rei En Jaume havia assenyalat uns terrenys, que li havien tocat, devora la Porta del Mar i prop d’un hospital que ara és l’església de Sant Joan de Malta.  Passaren quasi bé dos-cents anys fins que no es començà l’edificació del que coneixem com la Llotja actual precedida,  tal vegada, per un altre edifici més rudimentari, ja que hi ha testimonis de que hi havia una llotja de la Mercaderia prop de la plaça anomenada, abans, del Boters, en el barri del Raval de Mar. L’any 1426 es signà el contracte en que Sagrera, com a mestre d’obres, es compromet a acabar la Llotja “fins a la cuberta de las voltas inclusivament dins dotze anys primers vinents...” i després “dins tres anys apres vinents fer é acabar de sus la cuberta, totas las Torres, Merlets i altres obras...”

“Així es començà i continuà un edifici de base rectangular, amb una gran sala interior, coberta de volta de creueria, dividida en sis trams que suporten sis columnes de base octogonal i desenvolupament helicoïdal d’aresta i que embeuen directament, junt amb els murs, els nervis de les voltes. L’efecte és de sis palmeres gegantines que suporten la sostrada”.  Així ho descriu molt bé Joana Mª Palou i Sampol en la Biografia que escriví de Guillem Sagrera (ca. 1380-1454), el seu arquitecte.  Francisco Cifuentes, a la seva magnífica tesi doctoral (La Lonja de Guillem Sagrera. El Salón de los Mercaderes, 2015)  analitza des d’una perspectiva global el projecte arquitectònic, ja sigui des del punt de vista de l’estereotomia ( a la Llotja l’espai i la construcció estan totalment imbricats) i des de la figura de Sagrera com arquitecte-escultor. Es coneixen tots els problemes que hi hagué entre els Mercaders i Sagrera, els seus hereus no cobraren el deute fins 1533,  la qual cosa feu que l’obra s’acabàs més tard i que la dimensió escultòrica no es fes d’acord amb la programació. Prop de 1452 és donà per acabada, però per altres mestres d’obres. Sagrera mor a Nàpols el 1454. Si més no, ens queda un magnífic edifici que malgrat les inclemències a que ha estat sotmès  històricament mantén un nivell i una presència incommensurables.

Ara bé com ho tenim ara?  Després de la rehabilitació, pulcre i estimada, que en feu l’arquitecte Pere Rabassa entre els anys 2008-2010, de la que s’ha de destacar la retirada de l’infame teulat, substituït per un terrat que dignifica molt l’edifici,  queden algunes coses pendents i urgents. Tals com la restauració del conjunt escultòric i, sobretot, la dignificació de l’espai on es troba la Llotja: el seu ecosistema urbà. L’arquitecte Antoni Alomar i Esteve ja ho deia i l’ajuntament de Palma ho manifestà l’any 2008: és necessari procedir a la reordenació de l’entorn de la Llotja, per dignificar una part fonamental del front marítim de Palma. L’ajuntament encarregà, l’any 2008, una primera fase a P. Rabassa  i  F. Cifuentes que exposaren unes possibles alternatives que afectarien a residents, presidència del Govern que ocupa el Consolat de Mar, comerciants, parcs i jardins de l’Ajuntament, etc.. i sobretot al ciutadà de Palma que veuria com l’espai públic ressalta l’entorn monumental de la Llotja.

Aquesta remodelació per fer ressaltar la Llotja afectaria la plaça de la Llotja i al seu lateral que dona a la mar, al passeig Sagrera i el seu vial interior, al jardinet de la Llotja que ara és ocupat per Presidència de Govern i al carrer Llotja de Mar fins a la plaça de les Drassanes. Els dos arquitectes presentaren unes propostes que transformaven els espais anteriors i que pretenien destapar  l’edifici de la Llotja, avui mig ocult per l’arbrat , l’ocupació desmesurada per privats de l’espai públic o l’ocupació política del jardinet, entre altres.

Un grup de persones preocupades per aquesta problemàtica ens demanan, i ho feim també a l’ Ajuntament, si no creu que per festejar el sis-cents anys del començament de la Llotja no s’hauria de fer alguna cosa en aquest sentit.

Climent Picornell

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb