Climent Picornell

ERIÇONS ATROPELLATS. Climent Picornell

jcmllonja | 29 Setembre, 2007 15:04

(Dalt del Turó)

Eriçons atropellats

Climent Picornell

Les primeres plogudes de setembre, algunes d’elles generoses i amb tronada incorporada, deixondeixen els pinars de la seva letargia estival. Llampúdols, aladerns i mata-selves ho coneixen tot-d’una, el seu fullam verdeja i agafa brillantor. Fins i tot les estepes que havien arreveixinat les fulles, ara, les despleguen.

L’aigua neteja teulades i canals, de branquillons, plomes, butzetes mortes, terra roja i excrements d’ocells i prepara solcs i conductes per a la recollida d’aigua del cel dins les cisternes. Aigua del cel i res pus; si de cas un poc d’aquell lleixiu que venen a l’apotecaria
 

("Abellerols". Fotografia de Sebastià Torrens )

Dins el pinar d’En Simona hi trob l’amo en Toni “Micolau” assegut damunt una paret seca esbaldregada, panteixant. “Que no estau bé?” “Darrerament me cans molt i tenc la panxa molt inflada, estic mal-a-pler. M’han fet proves i proves, he sentit als meus fills dir-se una paraula que no m’agrada gens: càncer. Però jo estic segur que estic enfitat. Ho vaig dir a sa meva nora, que és infermera i me va dir: ‘Enfi... què?’ Un temps desenfitaven molt”. “Jo ho sentia dir”, li coment. “A mi em desenfitaren, de nin i de casat, també. Me feien allargar en terra, damunt una flassada i sa desenfitadora, na  Joana ”Potó” o na Tonina “Lleca”, me feien  com unes fregues, no sé si me posaven com un oli per damunt el ventre i s’inflor se n’anava. Al senyor de Son Pronco els metges l’havien ‘bondonat’, donat per mort, i hi va anar en Tomàs “Des Vi” i el va desenfitar, i vaja, va anar més fresc que una cama-roja. Da tan agraït que li va estar –en Tomás no volgué cobrar res- li regalà una quarterada de terra bona. Una quarterada!”

Tot el temps que parla l’amo en Toni, el seu canet plorinya i aixeca les orelles, és com un ca rater, entravessat d’eriçoner, amb el paladar de clapes negres. “Ara mirava d’aplegar un eriçó, o dos. Un pic, no t’ho creuràs, vàrem anar a caçar eriçons en Toni “Blanquet”, es “Ros Guillemino” i jo. En duguérem vint-i vuit. Vint magrel·los i vuit ben grassos. Els grassos tenien el cau prop de sa vaqueria d’en “Topell” i allà, se coneix que menjaven pinso de ses vaques. Es Ros Guillemino, digué: ‘Jo d’aquests no en vull, són eriçons de pienso. No faig comptes menjar-ne.’ I en arribar a la vila els va regalar a n’en Ferro aquell que viu per allà baix. Quan ja tornàvem, el ca va ‘cantar’ un eriçó dins una caseta. Aquells dos –que això del caçar els duia com a locos- tomen ses portes i encalça-que-t’encalça s’eriçó dins sa caseta, plena de pols i un carro vell. Tot dos són morts, a un li tallaren una cama per mor des sucre i a s’altre el trobaren, feia dues o tres setmanes que era mort... en aquella caseta del puig d’En Baldiri.”

Acab la meva passejada amb la sensació d’etnòleg d’acadèmia o d’arqueòleg amateur a la recerca de les petjades de quan era nin, dins la bimbolla metafòrica dels eriçons. Un pic en vaig voler menjar, per saber què era i com -en la Mallorca pobre de la postguerra, abans de la baldor de la Mallorca turística- la gent de fora vila pellucava proteïnes d’allà on podia. Els inflaren amb una canyeta per un garró i els animalons pareixien  bolles enrevoltades d’espines, amb aquell nassarrí de pallasso, els feren nets i, després, uns aguisats i altres torrats. Pareixia conill-de-rata –una de les menges preferides de la meva padrina “Ferrera”- tan afeccionada a aquests animals que en tenia gàbies senceres plenes al seu corral de s’Arraval. Eren semblants als “hàmsters”,  que diuen ara. Gust mig de conill, mig de pollastre. Molts d’ossos i poca polpa.

Avui, els eriçons que més es veuen són els atropellats a les carreteres. Si puc i no fris massa, m’atur i els tir, amb quatre coces, a les voreres. Sinó, l’endemà, a més de l’eriçó mort hi ha –també morts- algun mussolet o, més rarament, qualque xoric. Vet aquí la metàfora del canvi. Ja ni ens encalça ningú: esbudellats per un cotxe sense massa mirament.

 

General | Enllaç permanent | Comentaris (8) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb