Climent Picornell

" BÀMBOLS ! " Climent Picornell

jcmllonja | 23 Gener, 2006 21:58

Vaig escriure un apunt -“Bàmbols”- per a la revista “L’Observador del Pla de Mallorca”, quan me’n vaig tèmer que al meu poble, Sant Joan de Mallorca, havíen arribat immigrants argentins descendents a la vegada de santjoaners que havien emigrat a l’Argentina –a “Bones Aires” es deia-; en l’actualitat els argentins són ja la nacionalitat d’estrangers residents més nombrosa a Sant Joan.

Penjaré al bloc un espipellada de les xifres del darrer Padró d’habitants publicat i l’apunt que vaig fer, tot lligant l’opereta “Ai Quaquin que has vengut de prim” i el fet que em va passar quan cercava uns costitxers, de Costitx del Pla de Mallorca, per les immenses barriades de Buenos Aires.

________________________________

La immigració recent al Pla de Mallorca.

C.P.

El fenomen de la immigració recent a les illes Balears és d’una dimensió excepcional. De l’any 1996 a l’any 2005 han arribat 220.000 persones més. El geògraf P. Salvà manté que a les illes a més del 156.279 estrangers residents censats , hi ha uns 30.000 estrangers no registrats i uns 40.000 que hi resideixen entre sis i nou mesos i tampoc surten a les estadístiques; en total 226.279 estrangers, que respecte del 1.053.131 habitants de les illes Balears –en xifres de Salvà- són el 22,5 % de tota la població.

Al Pla de Mallorca, les xifres són les següents.

Municipi Total Nº estrangers Nacionalitat més nombrosa

Algaida 4258 563 Alemanya 168

Ariany 750 67 Marroc 31

Costitx 1004 164 Alemanya 67

Lloret 1134 225 Alemanya 56

Llubí 2030 200 Marroc 55

Maria 2118 359 Equador 155

Montuïri 2594 386 Marroc 129

Petra 2707 255 Marroc 129

Porreres 4597 655 Marroc 283

Sencelles 2656 355 Alemanya 162

Sant Joan 1838 259 Argentina 79

Santa Eugènia 1420 225 Alemanya 59

Sineu 3053 449 Alemanya 131

Vilafranca 2521 250 Marroc 128

Total Pla 32680 4412

Total Balears 983131 156279 Alemanya 21617

(Font : Instituto Nacional de Estadística. Padrón Municipal. 2005 )

_________________________________________

BÀMBOLS ?

Climent Picornell.

Ara resulta que de l’onada immigratòria d’aquest darrers anys a Mallorca, de la gent que ve a cercar feina, els de procedència extra-comunitària han pegat una estirada impressionant. D’ aquests, un bon contingent són sudamericans. Molts són argentins. I d’entre aquests, alguns són descendents dels mallorquins que el segle passat anaren a l’Argentina i que ara, en certa manera, retornen. Són descendents d’aquells mallorquins que fugint de la fam, anaren a provar sort o a fer fortuna. Caramboles del destí, camins tortuosos de l’economia mundial o, com diuen ara, conseqüències de la globalització.

Bàmbols. Que vol dir, pam envant, pam enrera, beneïts. Qui són els bàmbols ? Els bàmbols són o eren, els mallorquins que partien. Així hi veníem catalogats a l’opereta, exitosíssima al seu moment, “Ai Quaquin que has vengut de prim ! “ En aquesta obra s’hi conten les peripècies d’en “Quaquin”, el qual, retornat de “S’Argentina” més pelat que un jonc, ha de fer creure que és un potentat perquè el seu sogre espera-a-ser el deixi acostar-se a festejar la seva filla, fins que a la fí, tot se destapa. La conclusió és que som uns bàmbols, pel fet de decidir emigrar. Ma mare, de joveneta, hi va actuar en alguna de les representacions que es solien fer i, qualque pic, em canta alguns trossos de l’obra. Tenc, en podríem dir, referències de font oral. “Què hermosa és Mallorca i els mallorquins ! / mos morim de ganes de fer-mos endins / i deixam ca nostra i mos embarcam / i cercant fortuna darrera ella anam./ I és que som uns bàmbols/ com no hi ha en el móm/ fugim de la ditxa/ bàmbols, bàmbols som !” i el final contundent “...Bambóls !”. I acaba el Tango. Perquè la peça és cantada amb ritme de tango.

Si li llevam la part de chauvinisme que pertoca, la part d’enyorança dels qui tenen parents a les amèriques o el cas més recent dels argentins-mallorquins que varen fer votar fora de lloc, el conegut “cas Formentera”, l’emigració dels mallorquins va tenir totes les simptomatologies de l’emigració dels pobres : misèria a ca nostra. I n’hi havia, a coces ! Em deia l’amo en Xesc des Revellar, 94 anys ben duits : “ara mostren la pobresa del Tercer món per la televisió i jo l’he conegut de ben a prop. Quan jo era al.lot, el Tercer món era aquí , a Mallorca”. I hi devia haver, també, les “cadenes familiars”, algun emigrant que allà li havia anat bé, o mitjanament bé, que cridava els altres parents, i les “màfies” que organitzaven els viatges, plens de pors i d’incerteses. Bàmbols ?

L’altre dia em mostraren un jovenet i em digueren : “El veus ? És un renet de l’amo en Geroni, aquell que va anar a l’Argentina. Sa mare i ell, ja hi varen nèixer, ara l’han enviat a cercar feina per aquí”. Entre operetes i refranys reaccionaris, el pensament i el sentiment sobre l’emigració és ben diferent, depèn de si ets al cau dels qui la reben o ets dels qui han de partir. “I deixam ca nostra i mos embarcam ...”, no hi ha desgràcia més gran, diuen, que deixar ca seva, per necessitat, tot i que sigui per l’enlluernament de fer fortuna : un mal sou aquí, una petita fortuna allà. Bàmbols ?

Més enllà de les xifres, algunes d’elles espectaculars, dels emigrants estrangers que s’han assentat a Mallorca aquests darrers anys, xifres , per altre part, males d’engirgolar ja que entre el anomenats emigrants “irregulars” o “sense papers”, i els anomenats emigrants-comunitaris-residents, els estrangers que s’instal.len aquí, llogant o comprant una segona residència, la veritat és que les xifres ballen de mala manera. Sempre, però, hi ha més gent que la que diuen les estadístiques oficials. Els processos d’integració i la “valoració” que en fan els residents són dues problemàtiques sobre les quals encara s’hi ha de fer molta feina.

En el meu primer viatge a l’Argentina, duia la comanda d’anar a veure una parenta de la meva dona, una filla d’un costitxer, que ja havia nascut allà. Record bé l’adreça : Cachaval 4040. Vaig dir al meu xòfer si ho trobaria, i després de consultar i consultar em digué : “creen que está por las casitas bajas del Hospital de los Italianos”. Bones Aires és una ciutat immensa, estesa en forma de taca d’oli, rodejant el centre, i la recerca de la casa em dugué mig matí. A la fí ho vaig trobar. No hi havia dubte : Cachaval 4040. Era una caseta de planta baixa en un llarguíssim carrer de casetes totes iguals. La que un servidor cercava, tenia sembrades a banda i banda de la porta, dues “marqueses”, fulles d’acant, verdes i esponeroses. Toc. Una dona obri. En veure el xòfer, torna a tancar, assustada. Li dic que “vengo de Mallorca”. En sentir Mallorca, torna a obrir, poquet a poquet...i en afinar-me, s’espanta i es posa a plorar. Entra dins la casa i torna a sortir amb un portaretrats : era jo i la meva dona el dia que ens casàrem. Em tenia a mí , juntament amb altres fotografies de costitxers, damunt una tauleta a la saleta d’entrada. Formava part de la seva iconografia i de la mítica que el seu pare li havia inculcat repecte de l’illa on va néixer. Ella era i se sentia argentina i els seus fills, ja grans, formaven part d’un altre país al qual el seu pare havia fuit cercant millors condicions de vida que les de Costitx a principis del segle XX. Bàmbols ?