Climent Picornell

ELOGI DE LA FIGA-FLOR. Climent Picornell.

jcmllonja | 02 Juliol, 2005 22:37

El dia de Sant Pere, el 29 de Juny, m'embarc en una barca del bou de les que passegen Sant Pere, en processó, per dins la mar al port de Palma. És un dels rituals del meu barri -el Puig de Sant Pere, la Llotja i Santa Creu-, procur pujar a una de les barques de les quals és armador l' ex (?) poeta Josep Albertí o, sinó, amb la de "Paco el Loco", que com  el seu nom indica és el que fa més desbarats; va fins a mar oberta, vira, frenèticament, a babord i estribord, a fi i efecte d'atemoritzar als mariners d'aigua dolça que s'hi han embarcat. El dematí, però, ja he estat a Sant Joan a fer el que contaré més envant : no torn fins que he menjat una figa-flor. Ja deia mon pare, al-cel-sia, que cap pastís del món les superava. Bé es mereixen un elogi.

ELOGI DE LA FIGUERA

Climent Picornell

"Per Sant Pere enrevolten la figuera", a veure si alguna figa-flor ja es menjadora. Però la Figuera és en l’actualitat un cultiu en recessió, quasi en abandó. Només utilitzat molt residualment per engreixar quatre porcs o conservat, quasi reverencialment, pels addictes al seu consum. Nogensmenys és un fruit d’una textura extraordinària, consumit en fresc, i d’unes aromes encisadores, consumit en sec. La "Festa del Sequer" que es celebra a Lloret (Mallorca), ens permet, encara gaudir d’una jornada de reflexió i de nostàlgia entorn d’aquest conreu.

Malgrat el seu abandó, el posat majestuós de les figueres a l’estiu i la seva ossamenta a l’hivern la fan un arbre imprescinsible, com l’ametler, en el paisatge i la configuració del nostre l’espai rural.

La figuera fou en el segle XIX l’arbre fruiter més important de Mallorca, tot esperent que ho fos, després, l’ametler. De les 15.000 hectàries que ocupava a finals del segle XIX, passà a l’apogeu, 20.000 Ha., a la meitat del segle XX, fins al tombant de les 5.000 Ha. que deu ocupar en l’actualitat, segons les nostres fonts d’informació.

La pèrdua dels mercats de les figues seques, la seva substitució i el declivi en l’engreixament dels porcs, a més del conjunt de factors que han actuat sobre l’agricultura mallorquina en l’era turística, expliquen el seu aspecte de cultiu residual en l’actualitat, al qual si ha arribat per la vellessa, l’abandó i la mort de molts d’arbres i pels milers de figueres arrabassades en aquests últims anys. Així i tot, el Pla i el Migjorn de Mallorca continuen essent les comarques més poblades de figuerals.

La simbiosi cultural "porc-figa", que a Mallorca va atènyer una perfecció quasi simfònica, no ha tengut una successió utilitària clara del cultiu de la figuera. En el que fa referència a la figa-seca –treballosa de fer- per la feinada que representa el sequer ( no subtituïda per l’assecament artificial), aquesta menjua sempre fou considerada menjar de pobres. Avui molta de la figa-seca que es troba als mercats es figaseca turca i el mateix passa –no tant, però- amb els diversos "pa de figa", fins i tot amb el pa de figa amb ametles. Si hom vol trobar figues seques de Mallorca – aplanades o amb acops- encistades o per encistar, amb un poc d’anís i fonoll, ha de fer una feina quasi detectivesca. No cal alabar les qualitats organolèptiques que es desprenen d’unes bones figues seques. Menjar de pobre !

La figa fresca, en les seves formes de "figa-flor" o de figa de final d'estiu i tardor, molt dificilment arriba als mercats i les botigues, si de cas la podem veure en forma de "figa-flor", o en la varietat "Albacor", "bacores"com diuen els canastros que delaten el seu origen valencià o murcià. És cert que el fruit es deteriora molt ràpidament i el seu consum s’ha convertit en un objecte de culte : o tens o saps una figuera a foravila per collir-ne o has d’esperar que aquell veinat o conegut te n’ofereixi un platet, un present de categoria.

Així com per fer-ne de seques, per menjar, les varietats més apreciades han estat la Bordissot blanca, les Paretjals i les Alacantines ( o "galantines" que en diu molta gent), per menjar-les fresques, a part de les figues-flors ( molt apreciades les varietats Roja i Albacor), no hi ha acord sobre quines són les millors. Provant de fer una classificació, hi pot haver estirades, diria que la millor és la Bordissot negra, seguida de la Martinenca i després, en tercer lloc, de les dues Coll de Dama ( blanca i negra). Nogensmenys no cal oblidar ni la Bordissot blanca, ni l’Hivernenca, ni les Paratjals, les de La Senyora o les Roges.

Observar la pell clivellada, obrir el fruit amb els pinyoleus i la carn, enrevoltant-vos d’aromes, la mossegada sucosa i fresca, tot, fa del consum de figues un dels plaers absolutament insubstituïbles.

 (Segueix)

General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb