Climent Picornell

JOAN MASCARÓ I FORNÉS I THE BEATLES ( O GEORGE HARRISON ) Climent Picornell

jcmllonja | 02 Desembre, 2012 17:48

Joan Mascaró i Fornés i The Beatles (o George Harrison)

Climent Picornell

Pere Estelrich m’envia una foto: un senyal de trànsit de ‘prohibit passar’ en el blanc de la qual un artista de carrer hi havia pintat unes tecles negres de piano. Hi vaig i hi trob un home que la se mira. Aquell home se semblava molt a algú. Dies després, com en un flashback, vaig saber a quí: a Joan Mascaró i Fornés. I vaig pensar si podria ser el seu fill Martí. Dies després, ordenant llibres, em vaig topar amb el diccionari sànscrit-català i a la pàgina XIII hi llegesc “...el doctor Climent Picornell tingué la iniciativa d’encetar una gran empresa: el primer diccionari sànscrit-català”. No ho havia reparat i em vaig sentir content tot recordant la proposta a Oscar Pujol a Nova Delhi fa prop de vint anys.  A Canal + reemeten Living in the Material World, 91 minuts fantàstics de Martin Scorsese sobre George Harrison. El guitarrista del Pas d’en Quint, quan hi pas, canta My Sweet Lord...

Massa casualitats –el sànscrit, Joan Mascaró, George Harrison- apuntant cap al mateix lloc. Decidesc repassar apunts, llibres i materials. Enguany ha fet vint-i-cinc anys de la mort de Mascaró, un dels mallorquins més savis, pensador, professor de literatura anglesa i sànscrit a la Universitat de Cambridge, la mateixa on ensenyaren Erasme de Rotterdam o Ludwig Witggenstein. Curiosament a les seves biografies hi sol haver un lloc destacat, i qui sap si exagerat, per la seva relació amb The Beatles. Si, ja sé que tal vegada enfili el lloc més frivol i anecdòtic de l’obra magna de Mascaró, no vull menystenir la traducció dels textos hinduistes com el Bhagavad-Gita, els Upanisahds i el Dhamapada o els seus compendis com Llànties de Foc i La creació de la fe, els qual conec una mica, si més no perquè em tenc per un bon amic de la seva excel·lent traductora al català, Elisabet Abeyà  i la meva dona, Margalida Munar, és autora de La idea d’educació en l’obra de Joan Mascaró. Ho podria consultar a Gonçal López Nadal, o al vilero Toni Mas (Sam Inot)... Però, sincerament, el que més capta l’atenció del qui el coneix poc o el que li dona popularitat en ambients on la seva obra no arribarà mai, és aquesta relació.

La relació entre Mascaró i The Beatles va existir, però recontada amb excés i amb trets inexactes, com és el cas del nostre Blai Bonet: “...la ja mítica anada i estada dels Beatles a l’orient hindú, on canvià la vida, el vestir, la música i la mentalitat del grup de Liverpool, tengué les seves arrels, i després la seva planificació, a ca don Joan... Tots s’acostumaren a fer reunions a la casa dels  Mascaró”. Aquest Blai! Això és fals. Te Blai, però, una descripció genial de Joan Mascaró tocant a ca seva de Santanyi, cercant el poeta de Quatre poemes de Setmana Santa i Entre el coral i l’espiga: “Un home baixet, grassó, que em semblà un homenet d’edat, amb una cara rodona i com d’angelet d’orgue, com deim al meu poble, de posat de pagès, els ulls pillastres i de nin que ja sent olor de sopes amb grell, que és la cara, la mateixa raça, dels grans homes d’art de la seva generació”.

Sembla que la cosa va anar així. El 29 de setembre de 1967 a un programa de TV que feia David Frost hi sortí un interviu filmat amb el Maharishi Mahesh Yogi (un pocavergonya o un sant?) i els Beatles on parlaren de la “Meditació Transcendental”. Va ser tal l’èxit que el 4 d’octubre Frost feu un debat amb John Lennon i George Harrison i entre l’audiència convidada el Dr. John Allison, un grup de Quàquers, John Mortimer –que feia el paper d’ateu- i Joan Mascaró com especialista en els textos sagrats hindús que havia traduït i prologat. Això ho hem pogut veure fa poc –a IB3 i TV3-  gràcies al meravellós documental que han fet Nofre Moyà i Sílvia Ventayol, titulat com un dels seus llibres: Llànties de Foc.

El mes següent, novembre, Mascaró escriu a George Harrison i li diu que recentment ha escoltat la seva cançó Within You, Without You i que l’havia commogut i a la postdata li suggereix de posar música a la seva traducció de The inner Ligth (‘La llum interior’) un poema del Tao te king i li envia el seu llibre Lamps of Fire on hi és. A una carta posterior Mascaró comentava: “En Lennon me semblà una mica estufat, si bé ben prim amb ulleres gruixades. En George Harrison va ser molt amable i férem una xerrada amistosa”. El gener de 1968 George Harrison en va fer una versió a l’Índia amb músics d’allà.  El 25 de gener Harrison escriu una carta a Mascaró: “pens que li agradarà aquest enregistrament de R. Tagore que vaig comprar a l’Índia. Estic encantat de dir-vos que he enregistrat la música de la  cançó “La Llum Interior” i vos n’enviaré una còpia més envant quan estigui enllestida. Esper estigueu bé, amb els millors desitjos, sincerament, George Harrison. Jai, Guru, Dev”. The Beatles enregistraren The Inner Light, on Harrison canta i toca el sitar, que va ser la cara B del single on hi anava  Lady Madonna, s’edità el març de 1968, abans de la famosa estada a l’Índia del grup.

Fou la primera cançó de Harrison que aparegué a un single de The Beatles, la tonada  exageradament  hindú. A la seva autobiografia  I Me  Mine, pàg. 118, diu: “Aquesta cançó va ser escrita especialment per Juan Mascaró que m’envià el llibre i és un home vell i dolç. Va ser hermós. Les paraules ho diuen tot. AMEN”.  Una còpia de la carta que li envià Mascaró apareix a les pàgines 117-119. Alan Clayson a la biografia de Harrison (The Quiet One) parla també a la pàg. 194 de la relació del Beatle i el mallorquí.

Però aquí s’acabà la cosa, que no és poc. La relació fou efímera entre Harrison i Mascaró. No crec que es tornassin a veure, ni que s’escriguessin pus però guardaren els dos bona memòria d’aquells moments. Diu Mascaró: “Vaig tenir l’acudit de donar-li la idea de què fes un disc espiritual. Ho ha fet i veig que The Times diu que aquest disc de Harrison ha tengut tant d’èxit que en un any li ha donat  de drets de difusió un milió de lliures... De vegades una idea pot ser bona! No li escric perquè no tenc temps i si ell vol res ja sap que me pot escriure. La darrera carta d’ell fa molt, molt de temps”. Malgrat això el disc pòstum de Harrison Brainwashed (2002) té una claríssima inspiració en el Bhagavad-Gita.

El descobriment d’Orient per la Beat Generation americana va posar de moda coses que ara ens semblen normals (ioga, meditació, budisme, drogues...), l’episodi de The Beatles amb el seu Maharishi a l’Índia acabà d’espargir-ho pel món. Prest es demostrà que a McCartney no li interessava gens el ‘rollo’ hindú, a Lennon i al seu sarcasme menys, i Ringo deia “que només volia obrir una perruqueria amb els doblers que fes” , en canvi Harrison quedà marcat de per vida pel vessant espiritualista. La gent que treballava d’antany en aquestes qüestions ho mirava com de reüll, però Mascaró intuí un camí de sinèrgies productives i beneficioses, el savi nascut a Santa Margalida prengué la iniciativa amb Harrison.

 El nostre homenot, és encara molt desconegut entre nosaltres, i  com diu Joan Miquel Mut Garcia a la seva tesi doctoral ( El ioga de Joan Mascaró), “és segurament  l’autor mallorquí més llegit del món, després de Ramon Llull”, un home que estimà apassionadament Mallorca i la seva llengua.  ‘Le Cirque du Soleil’ feu una edició de cançons de The Beatles (‘Love’, 2006), on al final de Here Comes the Sun –la gran cançó de Harrison- si sent al final la melodia de The Inner Light. “Arribar sense viatjar / veure-ho tot sense mirar / Fer-ho tot sense fer res”,  diuen els versos finals de ‘La Llum Interior’ enunciant  -amb paraules de Mascaró-  que “més enllà del pensament lògic, hi ha el silenci de la contemplació”. Om.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb