Climent Picornell

UN POC DE MENORCA i "MÔ" de SERRAT. Climent Picornell

jcmllonja | 07 Maig, 2006 21:31

(Imatge de FLORIT NIN )

Un poc de Menorca

CLIMENT PICORNELL

No passa any que no vagi a cada una de les cinc illes majors de l’arxipèlag de les Balears. I a l’illa Dragonera, la sisena en extensió, també. Són litúrgies i rituals, que amb l’edat s’accentuen. Alguns anys he hagut d’anar , per feina, molts de caps de setmana a Menorca o a Eivissa, no me n’he cansat mai, ni esperant els divendres a vespre als aeroports els avionets d’hèlice que en retornaven a Mallorca.

Ara tocava Menorca. Amb l’illa de Menorca hi ha una relació particular i sentimental. Desde fa molts anys hi passam un temps, dos pics a l’any, al lloc de Santa Catalina, fruit de la generositat i l’amistat dels seus propietaris na Tita i en Guillem.

Val a dir també que som un observador llunyà de la realitat de Menorca, que no en som molt entès vaja, però les diferències amb Mallorca, sobretot amb el govern i amb la conservació del paisatge, marquen distàncies. Na Joana Barceló, la presidenta del Consell de Mallorca, que va ser alumna meva a la Universitat de les illes Balears (quan un servidor era un professor novell i inexpert) hi té, em sembla, alguna cosa a veure. Com també el caràcter –el tarannà o el “natural”- dels menorquins. I molt.

En aquesta darrera estada hi vaig enganxar el concert de presentació del nou disc “Mô” d’en Joan Manuel Serrat, la confecció d’un llibre per part de destacats pintors i escriptors de Menorca al claustre del Carme, anàrem a l’estudi d’un dels grans pintors actuals de Menorca en Xec Florit i Nin, i més...

( Pau Faner, a l'esquerra, i Joan F. López-Casasnovas fabricant un macro-llibre a Maó )

(Els aiguamolls de Son Camamil.la i a l'esquerra la platja d'en Tortuga, prop de Favàritx)

Crònica informal d’un concert -“guenyo”- de Joan Manuel Serrat a Maó.

Climent Picornell

El darrer disc de Joan Manuel Serrat és “Mô”. Que és una forma més d’escriure Maó. Pels toponimistes escrupulosos, com un servidor, una espècie de flastomia que evidentment un s’ha d’empassar en vistes de les llicències especials que tenen els poetes. El meu padrí-jove digué sempre “Mavó” ( com es diu a Mallorca “Cova” per coa o “Llevó” per Lleó). I ja que parlam de toponímia, un dia en un dinar d’aquestes jornades d’Onomàstica que solem fer, assegut amb en Joan Miralles, en Cosme Aguiló, entre els innombrables xascarrillos de la seva investigació –sobre l’Atlas Ornitonímic Català, sortí el de “Mo”. És molt conegut. Un capellà de Mallorca, predica a Ciutadella : “Perquè Déu és amor” ( s’ha de pronunciar “amó”, “a Mô” si voleu). La parròquia es va remenar lleugerament a les bancalades de l’església. “Tota la seva vida és amor”. I da-li, algú és va començar a emprenyar. “Tot el que va fer, ho va fer per amor” ( per a mô ). Fins que se’n va aixecar un i digué : “Ens queixam de bon de veres el de Ciutadella. Fins i tot el Bon Jesús ja estirava pels maonesos”. Bé. Una cosa així. En seguiren de l’Illa de Tabarca, del Delta de l’Ebre i el d’aquell que caçava a l’abeurada, i un estol de coloms el se’n dugueren fins a Sant Feliu de Guíxols, a menjar guixes, evidentment.

Un servidor havia de ser a Menorca i després d’un viatge accidentat amb avió –un Cumulonimbus incus damunt Mallorca ens feu remenar de bon de veres- hi anaven també l’economista, Jaume Garau, el director de Sa Nostra, Pere Batle, el músic Cris Juanico...entre altres. Vaig al Teatre Principal, peg una mirada a les mames d’aquella donota disforja que hi ha davant l’entrada i esper que obrin la “taquilla”. A les sis en punt obre l’encarregada, ja hi havia coa. “Només em queden cinc localitats ‘cegues’ “. Me vaig imaginar cara a la paret escoltant en Serrat. “Cegues ?” “Però cegues, cegues ?”. “Bonu cegues, són aquelles d’allà dalt, que tenen una columna ben davant, però si torça un poc el coll ho veurà. No són cegues de tot. A Menorca diríem ‘Guenyes”. Bizco en castellà”. Les compr totes.

La gent de Maó és educada i el vespre feia una llarga coa, ordenadíssimament. Les meves entrades eren de la darrera fila del galliner, ja no hi havia res més enrera. Una dona ben a veïnat deia al seu fill. “Açò d’avui és un aconteixement. Quan siguis major ho podràs contar !” A l’altre costat : “Na Pepi, la germana d’aquell regidor d’esquerres ja té l’absoluta, la jubilació...”.

Surt en Serrat i sense xerrar gens comença a cantar les cançons de “Mô”. Entre i entre hi va col·locant cançons antigues, “Mediterráneo” la primera. “Guapo !” crida algú des d’un palco. Les meves entrades “guenyes” no ho són tant i més que la columna, m’emprenya la traducció simultània a l’espanyol que fa la veïnada de davant al seu acompanyant : “Qué ha dicho?”, quan fa la introducció a una cançó en la qual imagina Serrat si hagués nascut dona; “Ha dicho que su madre era una mujer, ‘la maña’, de armas tomar”; “Podría cantar ‘Por la mañana rocío...’ “. En Serrat va fent conya amb que encara no ha arribat l’hora de “Paraules d’amor”. “Para la libertad”, “No hago otra cosa que pensar en tí...” En fí. Dues hores bones de bona música –amb en Miralles al piano i Mas ‘Kitflus’ als teclats- que a la fi fan una boníssima i edulcorada versió de “Paraules d’amor” ( de mô ? ) cantada amb el públic. La cosa acaba amb “Es Mahón una ciudad hermosa y galante, tiene co, modidades de una ciudad grande, hay comer, hay comercios de gran importancia....” que va composar el comissari de polícia de Maó per a la venguda del rei Alfons XIII.

Les cançons de “Mô” són molt bones. Però n’hi ha una que per a un servidor és la millor. Una altra petita, o gran, obra mestra de Serrat : “Cremant núvols passa el sol”. Si la volen escoltar de franc, basta que vagin aquí : http://www.elperiodico.com/comunes/serrat/cat/2cremant_nuvols.asp

(Imatges de FORNELLS. G. M. )

Comentaris

Uns comentaris

A. | 08/05/2006, 08:32

Tant bé, com sempre -Mô s'ho va treure d'un rètol d'una gelateria de Mahón -Les mamotes de l'escultura són d'en Matias Quetglas -Mocedades canta 'Mahón es una ciudad..." sassuela popular dels sabaters maonesos. -Serrat s'instal.là a Cala d'Or a 19966 i tenia un llaut de llista 3ª, de pescador, que comprà a Portocolom -D'acord amb què Menorca és un paratge no devorat, en general, per les construccions

Re: UN POC DE MENORCA i "MÔ" de SERRAT. Climent Picornell

Cosespetites | 08/05/2006, 15:11

Moltes gràcies per descobrir-me aquesta cançó de franc. Preciosa cançó. Em fas enveja, sana, per suposat, de les teves entrades, encara que fossin guenyes.

JUPITER

M. | 08/05/2006, 16:02

el llaüt d'en Joan Manuel Serrat nomia 'Júpiter'. Quan el va treure d'es Rivató engaixà un mort i es va haver de llençar el cantant a l'aigua. Serrat és un gran pescador de volantí. De raons.

Logan

Mohammed | 25/06/2006, 21:21

sexpain http://www1911.webattrezzi.com/disturbi/ atlantegeografico softwaresolutions http://www611.webattrezzi.com/prefabbricatousati/ petraverkaik letteradamoreinglese http://www669.imparilo.com/acquistoabbigliamento/ bnlfondoimmobiliare bloggrillo http://www1371.webattrezzi.com/scaricagiochijava/ mollabalestra dosdownload http://www2279.imparilo.com/sfondoferrari/ rescaldina bolognafiereit http://www809.imparilo.com/10agostogiovannipascoli/ lubrificante pegasus http://www1351.webattrezzi.com/softwareraid/ eosinofilia malattiapene http://www219.imparilo.com/machinesex/ fondomediolanum 882fff307f24248153d989a4e206ebcd

MÔ

NICOLAS VAN WALRE ORTIZ | 15/10/2006, 09:31

MOLT I MOLT BO ES TEU ARTICLE SOBRE MAÓ I ES CONCERT DEN SERRAT. SAPS CAPTA BENISSIM ES CARACTER I SA PERSPECTIVA DE VIDA DELS MAONESOS/ES, I A MES COMENSTAS CLARAMENT SES COSES QUE TOTHOM FA I NINGÚ COMENTA, PERQUE QUI NO LI MIRA SES MAMOTES A AQUELLA BELLA DONA DE SA COSTA DEN GA. ENHORABONA PER SA TEVA FORMA D'ESCRIURE.

Menú

Cerca

Calendari

«	Febrer 2026					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28