Climent Picornell

Repensar-nos

Fa una temporada que el partit “Proposta per les Illes” ( el PI ) va de rota batuda, entre bregues internes i diversitat de pensament de com s’ha d’enfocar el mallorquinisme polític de centre dreta. Caldria que es posassin d’acord, és un espai polític important que, si desapareix aquest partit, o s’esmicola massa, serà ocupat per la dreta nacionalista-espanyola o el centre-dreta regionalista. Poc per la socialdemocràcia i encara menys per l’esquerra.

No ha quallat a les illes un partit d’aquestes característiques després de la desfeta d’Unió Mallorquina, arrossegada per la corrupció de la seva principal lideresa Mª Aª Munar. La refundació, el PI, amb líders escindits del PP, més regionalistes, i el que quedava del partit ha mostrat els seus cruis, fruits dels personalismes, però també de la diferent visió política, més nacionalistes uns, molt més  regionalistes-espanyolistes els altres.

Des de la realpolitik cal dir que, amb mentalitat d’esquerra socialdemòcrata i esquerra-nacionalista, es veu amb paor el fet que aquest espai polític centrista, més o menys nacionalista, s’esmicoli en dos o tres partits, així, xapat, es perd chance electoral i la suma per construir una altra majoria progressista, un altres pacte de progrés, se’n va en orris.  Per tant ens hauria d’interessar a tots els qui des de les files del progressisme no volem veure la dreta aliada amb l’extrema dreta governant aquest país nostre.

És molt cert que el reflex de les votacions electorals, més a les generals que a les autonòmiques, però també a aquestes, és de cada pic més a les illes reflex de la situació general de l’estat. Quasi un calc. Amb petites excepcions, com és el cas d’el PI. La irrupció de l’extrema dreta de VOX i de la dreta extrema de Ciudadanos, n’és un bon exemple. Com ho és també la irrupció dels indignats de les places amb el sobrenom de Podemos, aglutinant comunistes i extrema esquerra.  És aquest un espai també en disputa. Amb els esquerrans de MES, derivant entre el nacionalisme i el comunisme, el progressisme, el verdisme, el feminisme i el que sigui per no perdre vots per les bardisses. Tanmateix si es presenta Errejón o un partit estrictament verd, perdran el vots que es volen arreplegar, abandonant o maquillant el seu nacionalisme-independentisme.

A més —o a part— de les administracions públiques: ¿Qui comandava a les illes i qui comanda ara? Dels poderosos senyors de possessió, alguns dels quals nobles de segona, a la «nova burgesia» que havien de conformar els hotelers. En unes illes que no tengueren revolució industrial —ni la Il·lustració hi féu llum, malgrat els «Amigos del País», hem de ser francs— ara hi havien ascendit uns nous aristòcrates del ciment,  la urbanització i l’hoteleria, unes desenes de personatges, que no han mirat gaire d’autobeneir socialment el seu poder, que en tenen. Les elits de poder, del poder fàctic, i no tan fàctic. Però qui comanda ara a les administracions públiques són els representants de les classes mitjanes i obreres que han aparegut aquests darrers cinquanta anys.

 A Catalunya els fets recents han obligat a fer revisió del catalanisme polític i a València també, per molt distorsionada que es faci la del valencianisme, una altra realitat és contumaç. Com s’hauria de llegir avui un país com el nostre? On situar ecotaxes, territori, turisme i medi ambient,  estrangers residents, immigrants, globalització, «Nuevas Mallorcas» i les noves burgesies emergents i descendents? Els mallorquins,  els antics i els nous, com hem canviat? Els qui parlam la variant mallorquina del català, els qui viuen i treballen a Mallorca, els qui manifesten la voluntat de ser mallorquins a la seva manera? I la nació, el territori de referència? Un ciberpaís? I el mallorquinisme o el balearisme polítics?

El cas de la discussió interna del PI fa que de tant en tant es  remoguin els fangs que ens obliguen a repensar-nos.  I reafirmar-nos. O no.

Climent Picornell

Confinament, ventositat, presó

He d’enterrar un moix i una rata morts  i el que queda d’un colom que els moixos han deixat fet un pelleringo... pens que tenir esment del corral du aquests funeralets. Baix del turó cap a la vila i trob en Xisco Morcadins. “On vas?” Li dic. “A ses gallines. No sabies que durant es confinament sa Guàrdia Civil m'aturà?”  “Dónde va?”. “A dar de comer a mis gallinas”. “A ver, a ver...” “i me miraven dins es cotxo un poal que duia amb peladures, trossos de pa... això que ara se diu 'orgànic' per tirar a n'es poal des  fems. Un dels guàrdies civils me demanà: “Pero ¿Que les da de comer? ¿Basura?”. “Aquell agent de s'autoritat no sabia de que s'alimentaven ses gallinetes i jo me vaig estimar més no respondre, tanmateix, no n'haguessin tret aguller”. “S’ha mort madò Joanaina Xarreca” me diu abans de partir. La record molt bé, sempre darrera els visillos, era una dona que tenia l’habilitat de fer ganxet, resar el rosari i mirar s’Hola, tot al mateix temps!

Vaig fins al cassino a prendre un cafetó i em trob amb en Xisco “Bruscató” i m’assec amb ell, ha sortit de la presó fa poc, una qüestió de doblers... Du un anorak amb un brodat del golf de Bendinat, calçons vaqueros, ulls entre grisos i cels, barba, cabells rossos curts. És a punt de què l’informin del tercer grau, només haurà d’anar a dormir a la presó uns dies, i està com un flam, perquè a mesura que passa el temps pitjor ho viu. Es veu que té xerrera, sobre els voluntaris de religions diverses que hi van a fer feina per millorar les condicions de vida dels presos, i fan nosa als funcionaris. La monotonia de la vida presidiària, el mal ‘rollo’ de pensament, tot i que físicament està bé. “La presó té les parets altes no perquè no fugin els de dins sinó perquè els de fora no vegin el que passa”- , ara és al departament d’ ingressos. Ell no es considera un delinqüent -un que estava pensant amb antel·lació un crim- sinó algú que va tenir un accident, que tres o quatre circumstàncies –la política, el crèdit, el mercat, aquella persona, l’estat financer... Se’n va i entra en Perico Serra que me diu fluixet: “Jo també m’he fet delinqüent”. “Tu! Au ves!” “M’he fet contrabandista de garroves ... les m’han arribat a pagar a un euro i mig el quilo...”  En Perico va tenir una accident i després de molt de redolar per diferents metges va poder cobrar sa paga de retirat... i ara fa estraperlo amb garroves, que és ver que han anat aferrapilla.  Vaja, vaja...pens.  Sense voler fa un pet i s’excusa: “M'ha sortit una ventositat!” “Uep, que has tornat de fi! Això abans se deia he fet un pet!”. “No! Fa més educat” me contesta “és com a s'alga que ara li diuen Posidònia!”

Dos externs se barallen en el tasser del bar i un, el més fort, pega a l’altre amb sa mà morta, i se veu que li fa mal, “T'arrabassaré tots es botons de sa camia!!” li diu al pobre al·lot que reb i que va ben abeurat... Pens que això al poble també devia passar abans, però ara veig que passa més sovint. “Els  pos terra de diatomees i purina d’ortigues...” sent que me diu en Perico que ara presumeix de que al que sembra no ho esquitxa amb res químic.

Tenc per mi que ja és hora de partir, entre la brega i la xerrameca del meu contertulià, trob que ja en tenc prou. A més fa fred i es a punt de ploure i tenc una canal a ca nostra que no va massa bé. Pas per davant la coa que hi ha al forn i només sent xerrar en foraster. Quins canvis a la petita vila! Pens amb la cançó de Quimi Portet, Homes i dones del cap dret: "...sota una col, canta el poeta: / Des d'una àrea de servei,  /  la meva terra és com un parrac grapejat; / un país vençut pel davant i pel darrera; / d' atrotinada dignitat." Els horabaixes tan curts me deprimeixen.

Climent Picornell

Jardins d’altri hivernals

Els jardins d’altri tresquen dins el que diuen que diuen que han dit... un poc desordenats. Paul Claudel: “L'ordre és el plaer de la raó i el desordre la delícia de la imaginació”. Amb aquesta cita no tenc perquè penedir-me’n i a més com diu sempre James Bond: “Penedir-se no és professional!” De totes les maneres sempre pens en la fatuïtat de les cites. Som tot el contrari del que deia Truman Capote,  que es feu aquest autoretrat: "Faig, més o manco, l'alçada d'una escopeta i som igual d'estrepitós. Som alcohòlic. Som drogoaddicte. Som homosexual. Som un geni".  Bé... deixarem estar aquest viarany.

"Al principi de la revolta s'ha d’assassinar: abatre un europeu és matar dos ocells d'un tret, suprimir a la vegada un opressor d'un oprimit: queden un home mort i un home lliure; el supervivent sent per primera vegada davall els seus peus el sòl de la nació". Diu això Jean-Paul Sartre al seu prefaci a Els condemnats de la terra de Frantz Fanon. Llegit ara, el text és de 1961, fa seixanta anys, és ferest. Diuen que el ministre de l'interior el va voler empresonar i el president de la República, que era el General De Gaulle quan ho va saber, li va dir: "No s'empresona a Voltaire". En el mateix camí de la reflexió sobre el que deia Sartre, diu el cantautor Sisa: “Crec que la rancúnia i l'odi són els dos grans motors de la vida, molt més que l'amor. Jo procur fugir d'aquest esquema, perquè odiar cansa molt, és pesadíssim”.

Fugir de l’odi i anar cap a l’amor, però... llegesc a una entrevista a Michel Houellebecq a The Paris Review: "Ja no existeix l'amor?” li demanen, “Aquesta és la qüestió” respon,  “la idea materialista de que estam tot sols, vivim tot sols i morim tot sols. Això no és molt compatible amb l'amor". Diuen que de l’amor a l’odi hi va un no res, molt poca diferència. Com la d’aquell estudiant que li demanaren quina era la diferència entre enologia i etnologia? I respongué: una “t”. Poca cosa. No sé si refiar-se de Houellebecq és molt sa.  Deia B. Brecht: “Perquè no em fio d'ell, som amics”. O,  P. Valéry: “La bêtise n'est pas mon fort” (L’estupidesa no és el meu fort).

Conten que circulava per l’entorn de Joe Biden, el president dels Estat Units, aquest acudit: “Quin és el país on no hi ha cops d'estat? Resposta: Els Estats Units. Per què? Perquè és l'únic país on no hi ha ambaixades dels Estats Units”. Un país tan ric. Scott Fitzgerald: “Els que són molt rics no són com tu o com jo. Són molt avorrits”. Amb el president Trump això dels cops d’estat al seu país s’hauria de matisar. És ver que s’ha de tenir la ment oberta però s’ha de vigilar que no et caigui el cervell en terra.

Per desembafar, un poc del poeta de Sarrià,  J.V. Foix: " I en cloure els ulls per contemplar el paisatge  /  de la mort carnal, /  abandon en els glaços el bagatge  / del país natal".

Climent Picornell

Burgesia turística?

Climent Picornell

Demanar-se si el turisme ha format una burgesia turística com a classe dirigent o dominant, o no, me sembla ja un poc recurrent. Però veure a la llista Forbes que els més rics de les Illes són els hotelers, tret dels dos Vergues, o la lectura que he de fer del llibre Mi Vida de Gabriel Escarrer Julià m’ha reverdit la cosa.

Hi ha la creença popular de que els nostres hotelers són uns ploramiques que dipositen els seus guanys en inversions exteriors després d’haver-se’n aprofitat de tot el que els donen les illes Balears. I ells ho saben. I els sap greu. Perquè, diuen, gràcies al seu coratge i al seu primer maridatge amb els tour-operators posaren en marxa una indústria, la turística, com mai havia tengut les illes. I de retruc crearen llocs de feina i aconseguiren que unes illes pobres passassin a ser riques i, que no només inverteixen a fora, sinó que renoven les seves estructures illenques, les que encara no s’han venut als fons internacionals d’inversió. I a més ara, que amb el turisme residencial,  moltíssims d’illencs també en treuen un bon suc.

És ben cert que els elements socials que han participat en els booms turístics a les illes són diversos: administració, empresaris, treballadors... Es però el camp del comportament empresarial qui en molts moments ha demanat el protagonisme, i,  en altres, ha amagat la cara. Un altre dels  aspectes interessants d'aquesta problemàtica és el d'esbrinar si, conjuntament a la transformació de la societat illenca, s'anava congriant el naixement d'una burgesia "nova", una burgesia que tendria el paper que tengueren les burgesies del segle XIX i principis del XX. Aquesta mena d’ elite havia de sorgir de l’empresariat turístic. Aquesta anomenada "Burgesia turística", s'hauria  hagut de formar  amb molt poc temps i, per tant, no es sap molt bé si ha assimilat el seu paper de classe enriquida-dirigent i té consciència del seu paper social.  Ha esborrat, però, botifarres, terratinents i comerciants tradicionals com a classe dirigent, tret d’alguns epígons no del tot menyspreables.

Els empresaris però no volen suportar tot el pes del  model turístic, adduint que no ho saberen fer d’altra manera o, principalment, la poca implicació de l’administració en no ordenar el creixement ja que aquesta ho va fer molt tardanament. Segons Josep Melià, les pautes d’acció i de valors poc assimilats s’han concretat en una classe que tendria més a veure amb els paradigmes dels nou rics, sense història i sense arrels, que funcionaven com un sindicat de pidolaires que no dubtava en “cremar” el territori i en col·locar a fora els excedents. Tal vegada és molt reduccionista, ho sé. Hi ha qui es manté a l’expectativa de com ho fan les anomenades segones o terceres generacions, molt condicionades, encara, per les primeres, dubtant entre ser la classe dominant o la classe dirigent, entre el poder fàctic tradicional i l’evolució d’una moderna societat de serveis.

El pas èpic de l’expansió hotelera mallorquina per mig món ja té la seva hagiografia: Los visionarios del Caribe. Els Barceló, Escarrer, Hidalgo, Riu,  Fluxà, Matutes, Piñero i darrere ells molts d’altres. Alguns per la Cuba castrista. Aquests fets donen bé la talla del pas dels hotelers dels anys seixanta, sotmesos als tour-operadors, a una nova classe empresarial, emprenedora i globalitzada. Els empresaris turístics s’expandiren per mig món exportant el seu savoir-faire. Aquesta “burgesia” ¿S’han dedicat a exportar el model i a convertir-se en cadena internacional més que en preocupar-se d’influir en la societat balear, tret d’uns possibles torcebraços amb un govern de progrés d’abans,  no amb el d’ara?  Crec que no els fa falta ser classe dirigents, sí però que creuen que se’ls deu un millor reconeixement social. I més ara que fan responsabilitat social corporativa, o paguen càtedres a la UIB, o ajuden al Tercer Món, o pregonen l’economia circular, o redueixen la petjada de CO2... Per què els fa falta ser si els va tan bé?

Guillem Frontera, paisatge i societat

Climent Picornell

No fa falta dir, o sí,  que Guillem Frontera és un dels gegants de la nostra Literatura, un homenot de les lletres i de la intervenció social. Les seves opinions són respectades i les seves obres llegides per una munió de gent. Ara s’estan  duent a terme unes sessions d’estudi i de reconeixement a la generació d’escriptors dels anys 70, La narrativa dels 70. Gir de guió en la literatura a Mallorca.  I dins aquest cicle, avui divendres i demà dissabte,  unes jornades monogràfiques dedicades a Guillem Frontera que ha fet setanta cinc anys i és a la plenitud de la seva creativitat.

Ja no hi ha cap dubte que la literatura és també una eina que usen altres ciències per a interpretar els seus quefers, també la geografia. La lectura de Els Carnissers (1968), la seva primera novel·la, tengué per a un servidor un impacte que em desvetllà com de clares són les mirades dels escriptors sobre la societat. No només això,  el fet que Frontera sigui natural d’un poble del Pla de Mallorca, Ariany, com servidor ho és de Sant Joan, també del Pla, m’ha donat la mesura de la descripció del territori, i amb ell,  el paisatge, sobretot d’aquest redol de Mallorca.

M’ha interessat sempre com ha treballat el paisatges a les seves novel·les. Diu Frontera: “Les persones tenim la capacitat de convertir el paisatge en experiència i en història, per un procés d'identificació amb les empremtes que hi ha deixat l'home o amb les raons per les quals no s'hi ha establert o l'ha abandonat.” L’origen del concepte de paisatge té un estret lligam amb la pintura. Diu a  País i paisatge, que “foren sobretot els escriptors i els gravadors viatgers del XIX els qui, per l’alquímia de la mirada, varen destil·lar paisatge de la naturalesa d’aquestes illes. Va ser a través d’ulls externs que començàrem a definir el paisatge… Els poetes de l’Escola Mallorquina s’identificaren tant amb el paisatge que alguns moriren –artísticament- de sobredosi”. Massa exacte.

“M’agraden els turons i les bardisses, el silenci subratllat del picarols de les garrigues, el temps immòbil coronant la suor d’aquests camps de blat prim que ara recordo. El fred i la boira, les gelades, l’ordi estufat, els albons florits, l’antiga veu que forada la pallussa d’una era. Les figueres de moro, les alzines... tot això tan llunyà que no recuperaré ja mai més” Guillem Frontera nasqué i visqué de jove, i ara hi roman, a Ariany  i vegé la transformació social i territorial  provocada pel  turisme, el naixement d’una classe mitja, la pujada paulatina al poder de la nova classe dominant dels hotelers i constructors, la immigració dels treballadors peninsulars, el contacte i el canvi social de tota la població de les illes: de la que es resistia al canvi i de la que s’hi adaptava. A La mort i la pluja (2007), Ariany és transformat, literàriament,  en Alànaria . “El paisatge es transformà lentament, obstinadament, omplint-se de fites: s’hi excavaren cisternes, pous, aljubs i albellons; s’hi traçaren síquies, camins de carro, camades i dreceres; s’hi construïren una casa, casetes d’eines, païsses, portasses, solls, galliners i sestadors. I la terra, abans cacera senyorívola, esdevingué pagesa.”

Les reflexions socials implícites en la seva trama novel·lística són evidents i el contrapunt del paisatge apareix molt sovint com un ritme sincopat que il·lumina o enfosqueix. Aquella Mallorca rural va ser esmicolada pels successius booms turístics, aquest canvi serà una constant en l’obra literària i periodística de Frontera, des del seu pas pel seminari franciscà de la Porciúncula, al descobriment de la seva vocació literària en català. Començà com a poeta però molt aviat passà a la novel·la i amb vint-i-tres anys escriu Els carnissers (“Vaig cercar la manera de contar un canvi històric que estava vivint i que tenia ganes de contar”). El salt a Barcelona el 1970 tengué per a ell una influència i una sèrie de contactes i vivències que li serviren per donar el pas per ser un autor més vivencial i per tocar el món editorial, del periodisme i l’adaptació televisiva. La faceta d’editor al costat de Pere Serra i després a Ensiola, caracteritzen una de les seves dèries juntament amb el discurs i l’afició a l’art.

La ruta dels cangurs (1979), Una dolça tardor (1983), Un cor massa madur (1993), L’adéu al mestre (2013),  Sicília sense morts (2015)  coagulen una visió desencantada de Mallorca, dels governants i dels empresaris sense cultura i sense sentit de la tradició, retrata els especuladors, els hotelers, el món de la corrupció ja sigui des de una novel·la negra o com a La vida dels cossos (2019) on hi apareixen amb la seva magnífica vitalitat la Barcelona de la Transició, el Madrid de les darreries del franquisme o la Mallorca de l’inici del vertigen turístic. “Vull que el lector sàpiga comprendre el món que jo vull explicar, servint-li de punt de reflexió sobre determinades qüestions que jo vaig proposant. Encara que no cregui que els mallorquins, com a poble puguem sobreviure, almenys que ens deixin dir les darreres paraules, el per què d’aquesta mort”. Tot això tenint temps per escriure a la premsa o publicar un llibre d’aforismes (Bombolles de sabó, 2006) o conversar amb Pere Antoni Pons amb el magnífic retrat que li feu a Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta (2017), un subtítol que agafa a la perfecció les obsessions de Frontera: el frenesí per la captació del canvi.

Ara li dediquen una atenció que sols reben els grans. Els qui deixen petjada.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Nínxols, brebatge i orgues
• Repensar-nos. Climent Picornell
• Confinament, ventositat, presó
• Jardins d'altri hivernals Climent Picornell
• Burgesia turística? Climent Picornell
• Grills, solls i cocarrois
• GUILLEM FRONTERA, paisatge i societat . Climent Picornell
• Figues, moros, ciclistes, ciurons i un 'moticultor'
• Jardins d'altri amb aforismes Climent Picornell
• Corbs, cendres, banyes i donardes
• 600 anys de la Llotja Climent Picornell
• Ullastres, jugadors i el dia s'allarga
• Born Climent Picornell
• Jugadors, Pitalers, alemanys i brebatge
• Xaboles, ovelles, paracaigudista, vídues
• La ciutat pandèmica Climent Picornell
• Més Jardins d'Altri Climent Picornell
• Gírgoles de poll, cebet, senyors i tirs
• Jardins (d'Altri) Climent Picornell
• Pandèmia, brasers, taronger bord
• Mussol, selleter i milanes
• Plou, somnis i casa esbucada
• Hivern a foravila
• Mascaretes i garroves
• Ordi, separats i serp
• Clots, discapacitats, el padrí i la rata-pinyada
• Pandèmia i paisatge
• Carxofes, antigors i padrins
• Cafès, endolats i coentor
• Divendres, paons, bous i esplugabous
• Final de tardor, fotografies i niguls
• Milanes, birros i quartons
• Fressar, calor i coentor
• Claveller d'aire, taronges i felicitat
• Ravanissa, capsibos i olivó
• Llebres i rotondes
• Temps i contarelles de gener
• Verros i polissons
• Salvatgina puta!
• Vermell de roselles
• Les possessions
• Aucellons, panades i rubiols
• Matances no atropellades, ensaïmades de tallades i un mort
• Calmes de gener i dignitat retornada
• Cama-roges, bolets i Nadal
• Passar pena, botifarres i porcelles
• De l'octubre i un albó
• D'abans i altres essències
• L'estiu i la festa
• Estiu de ple, amb serps i espluga-bous
• Figues-flors i prebes coents
• Remeis per viure bé
• De l'unicorn al bell mig de l'illa aimada
• Brou a rompre !
• Temps de matances i altres andances
• El desembre congelat ( o això era abans?)
• Panellets, morts i "tricotraco"
• Octubre o la curiositat
• Ni paparres, ni segadors
• Picadura d'abella, el llop i ram-usat-sac-arnat-suro-amb-ham
• Fuita de Ciutat, menja-mosques i anguila
• N'hi ha que duren tota sa vida
• Per una moratòria turística a les illes Balears
• Dia plujós amb quadern antic
• Figueres despullades i grípies buides
• Un sac buit no s'aguanta
• Coses dels desembres
• De santa Catalina a Nadal, un mes cabal
• Aromes de tardor
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : ARRI I OU !! Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI: EL CREPUSCLE, SEMPRE, ENCENDRÀ ESTELS Climent Picornell
• DEU IDEES EN DEU MINUTS SOBRE TURISME I CULTURA Climent Picornell
• POSTALS, JARDINS, APUNTS ( I QUE ELS DÉUS MOS DONIN LA MAINA ) Climent Picornell
• SETMANA ( NULLA DIES SINE LINIA ) Climent Picornell
• LA CULTURA ENTRE L'UCI I EL RESET Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB LA RIERA I L'EMBAT Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA OFEGATS PER L'ESTÈTICA Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB UTOPIA PRIMAVERAL Climent Picornell
• LA FI D'EUROPA I DE LES HUMANITATS Climent Picornell
• PILOTS ITALIANS A MALLORCA I CRIMS DE GUERRA Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB SETCIÈNCIES I UN FORÇARRUT I Climent Picornell
• LA MEMÒRIA BIOCULTURAL DE LES VARIETATS LOCALS DE LES ILLES BALEARS Climent Picornell
• DE l'ORIGEN DEL PAISATGE (... I LA PINTURA DE LES BALEARS) Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA ENFANGATS PEL CALL VERMELL Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA DE LA MÀ DE ROSSELLÓ-PÒRCEL Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI ANTI-SISTEMA I AMB NOVES GENERACIONS Climent Picornell
• PIETAT PER LA GEOGRAFIA IMAGINÀRIA Climent Picornell
• DE LA CULTURA DE LA TRANSICIÓ A LA CULTURA DE LA RETALLADA Climent Picornell
• POSTALS I SENYORS DE PALMA Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : NADAL DE MEL I SUCRE Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, I EL MUSEU DE L'AFORISME, COM EXCUSA Climent Picornell
• TOTUM REVOLUTUM (NOTES DISPERSES) Climent Picornell
• "PAYS.MED.URBAN": EL PAISATGE, VALOR D'IDENTITAT I D' ATRACCIÓ ECONÒMICA Climent Picornell
• BREU BIOGRAFIA DE FELIP BAUZÀ I CAÑAS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB GREGAL Climent Picornell
• JOAN MASCARÓ I FORNÉS I THE BEATLES ( O GEORGE HARRISON ) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB NOVEMBRE DESAGRADÓS I MIG FILÒSOFIC Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA DELS PRIMERS DIES DE NOVEMBRE Climent Picornell
• DECOASTRUCTION DEL LITORAL O EL TSUNAMI IMMOBILIARI MEDITERRANI Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA I ELS JORNALS QUE SE TORNEN Climent Picornell
• PARADISE OF LOVE o MALLORCA L'ILLA IMAGINADA (DEL 'CUAC-CUAC' AL YÉ-YÉ) Climent Picornell
• L' ATLAS DE LES NOVES POTÈNCIES EMERGENTS Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA: QUASI RES DE NOU Climent Picornell
• ELS INDIGNATS I LES PRIMAVERES Climent Picornell
• DE LES TOMÀTIGUES DE RAMELLET A LES GOOD VIBRATIONS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA D'UN ESTIU CALENT Climent Picornell
• CICELY SAUNDERS (LA MORT NO COM UN FRACÀS SINÓ COM UN MISTERI) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, QUAN S'HA APAGAT L'AGOST Climent Picornell
• CRÒNIQUES D'ESTIU D'UN FOLKLÒRIC PLORAMIQUES Climent Picornell
• LONDRES 2012: BEATLES O ROLLING STONES, ENCARA? Climent Picornell
• GORE VIDAL, H. L. MENCKEN, O. WILDE I ELS AFORISTES IMPERTINENTS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB VORERA DE CARXOFERES Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, SOPANT RAN DE MAR Climent Picornell
• PERIPLE D'ESTIU PER MALLORCA (AMB FALS 'ROMAN À CLEF') Climent Picornell
• NOSALTRES, ELS MALLORQUINS / NOSALTRES, ELS VALENCIANS / NOSALTRES, ELS FUSTERIANS Climent Picornell
• ESPAIS ESCRITS I CARTOGRAFIES LITERÀRIES ("ENTRE LA VINYA I EL FONOLLAR") Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA ("WHAT IS THE CITY BUT THE PEOPLE?") Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB PERSONATGES D'UN FUNERAL Climent Picornell
• OBSERVATORI ( FOTOGRÀFIC ) DEL PAISATGE DE BALEARS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, PEL JUNY Climent Picornell
• LES POSSESSIONS DE MALLORCA: CADÀVERS EXQUISITS? Climent Picornell
• TEMPS D' AFORISMES Climent Picornell
• POSTAL DE PALMA DES DEL RAVAL DE MAR Climent Picornell
• ROBERT CRUMB A PARÍS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB JOYCE, AUSTER, LA CENSURA I ALTRES RECOL·LECTES Climent Picornell
• EL VIATGE DEL DARRER LLIBRE D'ANTONIO TABUCCHI Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA, AMB CARRERS PLENS D'ARENA, EN WEYLER I UN LLADRE Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA: FALZIES, ESPÀRECS, SETMANA SANTA I... TANMATEIX Climent Picornell
• CULTURA ( LLIBRE DE PAPER O E-BOOK? CIÈNCIES O LLETRES? MERCAT VERSUS SUBVENCIONS? ) Climent Picornell
• PER JARDINS D'ALTRI CANVIANTS I SERIOSOS Climent Picornell
• L' ARXIU D' ALAN LOMAX A INTERNET: UNA MIRADA A LES BALEARS DE 1952 Climent Picornell
• QUIASME ("...QUI PECA PER LA PAGA O QUI PAGA PER PECAR")
• DUES POSTALS DE PALMA (UNA DE NADAL I UNA DE FEBRER AMB NEU) Climent Picornell
• DOS APUNTS DEL PLA DE MALLORCA (UN DE FINAL D'ANY I UN ALTRE AMB FINESTRALS) Climent Picornell
• FRA JUNÍPER SERRA ( I FRA LLUÍS JAUME) I LES ARMES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA Climent Picornell
• REMENANT EMOCIONS, AFECTES I FELICITAT Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI. D' STEVE JOBS AL VISCA L' INFERN! Climent Picornell
• NEOSOCIOLOGIA ILLENCA (UNA ADOPCIÓ, UN INTENT DE SODOMIA, UN SUÏCIDI) Climent Picornell
• ELS VELLS ROCKERS MAI MOREN? (PAU RIBA, JANIS JOPLIN, DON MCLEAN...) Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB EN PAIROLÍ I ALTRES... Climent Picornell
• ELS SITUACIONISTES I EL ROMANTICISME REVOLUCIONARI Climent Picornell
• QUATRE COLLITES PER JARDINS D'ALTRI Climent Picornell
• ANTONI SASTRE I L'ANÀLISI DEL TURISME Climent Picornell
• PALMA, POSTAL DE TARDOR Climent Picornell
• DE L'HUMOR, LES DÉCIMES DESBARATADES I LES CANÇONS VERDES Climent Picornell
• DE LA FAMÍLIA PLÀSTICA ALS CREIENTS SENSE ESGLÈSIA Climent Picornell
• DE L' 11-S ENÇÀ, DE LA GEOPOLÍTICA A LA GEOECONOMIA Climent Picornell
• APUNTS DE L'HORA DEL VARIAT Climent Picornell
• EL CORREDOR MEDITERRANI, EL "MADRITERRANI" I ALTRES Climent Picornell
• NO MÉS "BLADE RUNNER", PER FAVOR Climent Picornell
• SILENCIS I RENOUS (BACK TO PALMA) Climent Picornell
• LLISTES D'ESTIU Climent Picornell
• CALOSCAMPS I CALALOSCANS ( A BARTOMEU FIOL IN MEMORIAM ) Climent Picornell
• AFORISMES A L'ESTIU Climent Picornell
• MÉS APUNTS DEL PLA DE MALLORCA A L'AGOST Climent Picornell
• NOTES D' ESTIU Climent Picornell
• VIARANYS DELS NOSTRES LLIBRES Climent Picornell
• " I TU D'ON ETS ? " (ELS NOVÍSSIMS MALLORQUINS) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB BÀRBARS, MARES, EN VERGA... Climent Picornell
• CULTURA I GLOBALITZACIÓ ( I PAÍS ) Climent Picornell
• DE LES PLACES A LA FLOR DEL GESSAMÍ Climent Picornell
• SABATES I BO-BO DE PALMA Climent Picornell
• BALEARS CAPITAL PARÍS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA, AMB SERP I ANELL Climent Picornell
• SETMANA SANTA SLOW Climent Picornell
• PAISATGE AMB TRETZE HOMES Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, AMB FETITXISME Climent Picornell
• ClUTAT I EL PROGRÉS DELS NO-LLOCS Climent Picornell
• TOPÒNIMS DEL MÉS ENLLÀ: PURGATORI, CEL, INFERN Climent Picornell
• UNA TEORIA DELS AMICS ÍNTIMS Climent Picornell
• ON EREN QUAN TEJERO ENTRÀ AL CONGRÉS DE DIPUTATS? Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA, AMB ESPÀRECS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, UNA MICA DESOLATS Climent Picornell
• IMAGINAR PALMA: CIUTAT I LA GENT Climent Picornell
• D'ESTRANGERS I MALLORQUINS Climent Picornell
• ALGÚ SAP QUÈ S'HA FET D'AQUELLES FLORS? Climent Picornell
• SIBIL·LES, ORACLES, HORÒSCOPS I COSES AIXÍ Climent Picornell
• FER BONDA O LES CASCARRULLES DE L'ANY PASSAT Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA (CORNETES, BUFETES I MANDARINES ANTIGUES) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI: DEL BUNGA BUNGA A L'HUMANISME Climent Picornell
• VINDICACIÓ FINAL DE LES VELLES AGENDES Climent Picornell
• LA BALEARITAT IMPOSSIBLE Climent Picornell
• EL BARRI DE NA BEL Climent Picornell
• EL "TOP TEN" DELS REFRANYS DE LES ILLES BALEARS Climent Picornell
• DEL SEXE, LA INFIDELITAT I L'ORGASME SEC Climent Picornell
• "CULTURA I PAÍS" (Grup d'anàlisi i d'opinió) Climent Picornell
• PAISATGES DE TARDOR, AMB FRUITA Climent Picornell
• "SENYOR AHIR"... I DESPÚSAHIR ("IMATGES DE MALLORCA") Climent Picornell
• "CALAMO CURRENTE" (APUNTS DISPERSOS) Climent Picornell
• PALMA: PERFILS DE LA CIUTAT ESVAÏDA I SUBMERGIDA Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI A LA "RENTRÉE" Climent Picornell
• LA PLATJA DE PALMA I L'EVOLUCIÓ DELS DESTINS TURÍSTICS Climent Picornell
• COM UN MAC DE TORRENT (A LA CARRETERA) Climent Picornell
• EL "GENIUS LOCI" DE LA CALA Climent Picornell
• ESCOLTAR EL TEMPS Climent Picornell
• ELS ANGLESOS, EL PONT I S'ALBUFERA DE MALLORCA Climent Picornell
• DIARI D'ESTIU D'UN FOLKLÒRIC PLORAMIQUES Climent Picornell
• CUT-UPS DE SOPARS D'ESTIU Climent Picornell
• PLOURAN ECOTAXES Climent Picornell
• PER JARDINS D'ALTRI, A L'ESTIU Climent Picornell
• RONDALLES, LLEGENDES URBANES I ALTRE FEMS D'INTERNET Climent Picornell
• CIUTAT ÉS UN LLIBRE Climent Picornell
• DE LA DESMODERNITZACIÓ A LA MODERNITAT LÍQUIDA Climent Picornell
• DICTATS SOBRE EL RETORN DE LES EMOCIONS Climent Picornell
• COM ACABAR ( INDEFINIDAMENT ) AMB LA CULTURA Climent Picornell
• SIS HISTÒRIES DE GENT NORMAL Climent Picornell
• APUNTS DE MAIG (ESPÈCIES EN EXTINCIÓ) Climent Picornell
• QUO VADIS NACIONALISME D'ESQUERRA? ENTRE LA UTOPIA I LA NECESSITAT Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, PER MATAR EL TEMPS Climent Picornell
• NIGULS DE CENDRA, L'APOCALIPSI I LA FI DEL TURISME Climent Picornell
• DE MENORCA, DE MILITARS I DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI Climent Picornell
• APUNTS D'HIVERN DEL PLA DE MALLORCA Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA MULTICULTURAL Climent Picornell
• PER PASQUA, FRIT DE FREIXURA Climent Picornell
• KUROSAWA, O EL CINEMA COM A SEDUCCIÓ I MOTIVACIÓ Climent Picornell
• LA IDENTITAT (...DELS FRANCESOS) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, AMB DONES SUÏCIDES I CRISIS Climent Picornell
• CARTOGRAFIA DE LES ILLES BALEARS ( VALLSECA, 1439 - FOTOGRAFIES, 1956) Climent Picornell
• AMETLERS FLORITS I RELLOTGES BIOLÒGICS Climent Picornell
• DE SENECTUTE ( MARES ) Climent Picornell
• "UN HIVERN A MALLORCA" ( 'XUPANT' RODA DE L'ANY CHOPIN) Climent Picornell
• COSTUMARI DELS QUINTOS DE MALLORCA Climent Picornell
• ALBERT CAMUS, MENORCA, EL FUTBOL, EL PRIMER HOME Climent Picornell
• MÉS POSTALS DE PALMA I UN HAIKU Climent Picornell
• LECTURES DE CAP D'ANY: ENTRE SOMNIS I XAFARDERIES Climent Picornell
• ALAR I COFAR I ALTRES APUNTS DE PER LA VILA Climent Picornell
• "AMORRATS AL TECLAT" AMB LLORENÇ VALVERDE Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI PELS BATIPORTS DEL LÈXIC Climent Picornell
• DEL CARTÍLAG DE TAURÓ A LES BAIES DEL GOJI ( AMB RESILIÈNCIA ) Climent Picornell
• UN POC MÉS SOBRE FIRES RENOVADES DE MALLORCA Climent Picornell
• CONVERSES EN EL NIZA Climent Picornell
• CRISIS BONES? NEOMODERNITAT, DECREIXEMENT, FRUGALITAT I POSTMATERIALISME Climent Picornell
• EL "COL·LECTIU TERANYINES" I L'HOMENATGE A JOSEP ESTELRICH Climent Picornell
• ELS VINS CARS, I ELS DE LES BALEARS Climent Picornell
• HISTÒRIES PER A UN "TRAITÉ DE L'ESTUGOSITÉ" Climent Picornell
• VIURE PER SEMPRE? Climent Picornell
• TURISME I CRISI: INFLEXIONS I REFLEXIONS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI PRE-TARDORALS Climent Picornell
• L'ESPAI PÚBLIC DE PALMA, ENTRE ELS COTXES I LES BICICLETES Climent Picornell
• DE RERUM NATURA: D'UNA BADIA A L'ALTRA Climent Picornell
• SA PUTA TUTA, MORTES MAQUILLADES I UNA MONJA ENCESA. Climent Picornell
• RUIXADES D'AGOST Climent Picornell
• ELS HOMES QUE SÍ ESTIMAVEN LES DONES, O NO. Climent Picornell
• DE PROFUNDIS, L'HOMOSEXUALITAT, OSCAR WILDE I ELS AFORISMES Climent Picornell
• PROFUNDES SUPERFICIALITATS SOBRE CLÀSSICS CONTEMPORANIS Climent Picornell
• EL MIRALL I LA FI DEL PAPER Climent Picornell
• BALTASAR PORCEL, ELS LIMFOMES I LES BALEARS MENORS Climent Picornell
• L'AGONIA DE LA LLISSA I ALTRES POSTALS CIUTADANES Climent Picornell
• MALLORCA, MIRATGES D'ESTIU. Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI A LA PORTA D'ESTIU Climent Picornell
• HISTÒRIES RECENTS DE TURISME I D'HOTELERS Climent Picornell
• ELOGI DE L'ESPARDENYA Climent Picornell
• TV3, IB3, TVM, MULTICANALS I MULTIPANTALLES Climent Picornell
• QUALSEVOL NIT... Climent Picornell
• TOPOFILIA DE PALMA: TERRITORIS DE LA MEMÒRIA Climent Picornell
• GRIP DELS PORCS, PESTES MODERNES I ARMES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA. Climent Picornell
• ACTIUS TÒXICS I LLEGENDES TRANSGÈNIQUES Climent Picornell
• MÉS APUNTS DEL PLA DE MALLORCA Climent Picornell
• TURISME, CACIQUISME,"PICADORS", DOBLE MORAL... Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, EN LO PRIMTEMPS. Climent Picornell
• FÀBRICA DE 'FRANCOS' I FALANGISTES PROP DE DÉU Climent Picornell
• PTOLOMEU I EL LLADRE Climent Picornell
• DE VOYEURS I ESTUGOSOS Climent Picornell
• BOB DYLAN A FORMENTERA ? Climent Picornell
• HISTÒRIA D'UN CÈNTIM DEL TEMPS DELS ROMANS Climent Picornell
• ELS NOSTRES HOTELERS: ENTRE L'ORGULL I L'HUMILITAT. Climent Picornell
• QUANTS RECORDS! QUANTA FELICITAT! ( SOBRE LA DESMEMÒRIA ) Climent Picornell
• EL CASERÍO, CAN BUADES, LA DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA I EL MONOCONREU TURÍSTIC. Climent Picornell
• 50 anys de la "Nova Cançó" i "Al Vent" de Raimon. Climent Picornell
• PER SANT ANTONI FA UN FRED DEL DIMONI Climent Picornell
• VIQUIPÈDIA, UN PROJECTE ENGRESCADOR. Climent Picornell
• DARWIN, el BEAGLE, FITZROY i FELIP BAUZÀ Climent Picornell
• L'ENSAÏMADA MÉS PETITA DEL MÓN... Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI TENYITS D'HIVERN Climent Picornell
• CONTRA FELANITX ? Climent Picornell
• "ESPLUGABOUS" A MEIÀ. Climent Picornell
• MONTUÏRI I EL PLA, ENTRE LA MALLORCA PROFUNDA I LA REAL. Climent Picornell
• FANTASMES I 'FENG SHUI' A UNA CASA DE PALMA Climent Picornell
• L'AMARGOR DE LA CAMA-ROJA. Climent Picornell
• A PROPÒSIT DE JOAN FUSTER. PER UNA RELECTURA D' ELS MALLORQUINS. Climent Picornell
• EL PARE GINARD I ELS "SANTOS DE GUIXO". Climent Picornell
• MANACOR I EL RENOU ( I JOVELLANOS ) Climent Picornell
• EL BARRI ANTIC DE PALMA: PATRIMONI DE LA HUMANITAT ? Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, EN UNA TARDOR AMB CRISI. Climent Picornell
• APUNTS DE L'ESTIU, DES DE LA TARDOR. Climent Picornell
• JAUME ( IV ) TOCAVA LA GUITARRA DINS LA GÀBIA. Climent Picornell
• EL RETORN DE LA GUERRA FREDA, DE LA HISTÒRIA, DE LA GEOPOLÍTICA, DEL 29... Climent Picornell
• EL TURISME A BALEARS: BENEDICCIÓ O PLAGA ? Climent Picornell
• SOBRE LA MORT I ELS ORGASMES DEL VERRO. Climent Picornell
• HEY JUDE I REVOLUTION, O COM S'ACABAREN ELS BEATLES. Climent Picornell
• D ' APPLE A LES POMES NOVELLES. Climent Picornell
• PAPERÍ, XEREMIES, DIMONIS I COETS. Climent Picornell
• EL PRIMER PET Climent Picornell
• DELS TRES VUITS A LES TRES ERRES. Climent Picornell
• UN 'PLAÇA MORTA' A LA FRESCA. Climent Picornell
• DE LA PLAÇA DEL SUPOSITORI A POLACOLÀNDIA. Climent Picornell
• L'INDIGEST ENCANT DELS SOPARS PETITBURGESOS Climent Picornell
• "A POR ELLOS...", EL PA, EL CIRC I EL NEGOCI. Climent Picornell
• DE PAÍS PERPLEX A PAÍS COMPLEX ? Climent Picornell

• General [551]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom