Climent Picornell

Born

Través el Born quasi cada dia, per no dir cada dia, a la cerca del meu cafè amb llet. El conec bé, sé quan canvien les flors dins aquells cossiolots en forma de copa –ara hi ha hortènsies-,  vigil créixer les fulles dels seus enormes platers, que s’engronsen amb força els dies que fa vent o són colonitzats pels llums alegres de Nadal que s’enfilen i entorcillen per les seves branques.

Al passeig hi he vist exposicions, manifestacions, fires i festes diverses. Mir de saludar cada dia les quatre lleones mamelludes i enfil de cap a la plaça de les tortugues ben per el mig del passeig. A banda i banda les botigues d’alt standing, els edificis senyorívols, alguns d’ells de’n Gaspar Bennàssar, s’Arquitecte per antonomàsia, la lògia de can Solleric, el jardinet de can Alomar, les màquines que l’agranen cada dia de matí o els operaris que reguen per davall els bancs de pedra, on ja ben prest s’hi han aposentat un parell de vagabunds sense-casa amb els seus tetrabricks de vi  barat. La gent apressada que va cap a les feines diverses, que a l’horabaixa són substituïts per gent que passeja, nins petits que corren encalçant coloms, adolescents skaters,  jovenets i immigrants que berenen i sopen del menjar ràpid del McDonald’s que és just allà prop.

Però els meus primers records del Born són de quan era nin, de quan era un passeig molt més freqüentat, de quan hi havia cadires de ferro per seure’s i per les quals es pagava i on alguns es feien llustrar les sabates, i la gent es passejava amunt i avall, i els venedors de tramussos, coco i pomes de sucre feien el seu agost, a més dels venedors de globus inflables: mon pare no ens en va voler comprar cap mai, però sí, cada pic que hi anàvem, ens comprava un gofre-parissien que feia crec-crec i els venia un al·lot amb un capellet blanc.  Que bons són els records bons d’infantesa!

Més endavant el Born va agafar una pàtina de glamour, a finals dels anys seixantes,  els turistes hi passejaven, quan Zara era el cinema Born i als baixos hi havia la cafeteria Miami, quan on ara hi ha el monument de n’Eaktai Ahn, hi havia el bar-restaurant Antònio i allà s’hi congregava la classe alta, la classe mitjana que volia figurar i la classe baixa que ho mirava tot, asseguda als bancs de pedra. Les terrasses de la vora dreta del Born –caminant cap a la mar- eren la part més florida de la Ciutat, juntament amb la plaça Gomila, era el temps en que cada dia era “fiesta en Mallorca”  i Tito’s i Tagomago, lluny del Born,  arreplegaven les starlettes  més importants de la dansa i la música modernes. Jo tenia prop de vint anys. I quan tornava de Barcelona, on estudiava, cap dret cap al Born, passant primer pel Bar Bosch o la Granja Reus, o Can Tomeu que eren l’avantsala del passeig. I a prendre un entrepà de pa anglès al Miami i un combinat a l’Antonio, i a fumar un Winston de contraban –comprat a na Margalida devora el Wagons-Lits- rodejats de gent amb camises florejades, de dones amb vestits escotats, de jovenetes d’aquí que sabien que les estrangeres eren més fàcils que elles,  i elles no ho volien ser, però...  Era quan encara no teníem records i allà se n’anaven fabricant, arrebossats amb l’estucat i el papier mâché dels decorats postissos del Boom turístic i dels primers cotxes siscents amb els quals els menestrals de Mallorca aprenien a ser classe mitja.

Tot quan he dibuixat entrà en decadència, com tantes altres coses, fins que poc a poc recuperà un altre glamour, fred i postís, els de les botigues cares –i buides- de rellotges,  joies, pells o de les grans franquícies de roba de vestir, aquestes sí, bullicioses. La pusil·lanimitat de l’Ajuntament autoritzant unes terrasses ben enmig del passeig, li ha fet perdre la perspectiva i la gràcia d’antic bulevard, per on durant molts de segles hi passà el torrent de sa Riera.

Climent Picornell

 

Dalt del Turó

Jugadora, Pitalers, alemanys i brebatge.

Climent Picornell

Ja han arribat els cabots, les oronelles i les falzies que gisquen en l’aire, alç el cap i el cel és tavellat, “d’aquí a dos dies, banyat” solen dir. Vaig per dins un sementer sembrat de favó, que va magre i, en canvi, les ravanisses grogues són quasi tan altes com jo. Les espases  -com a gladiolets color de rosa- i les roselles, ben vermelles, se preparen per envair els sembrats durant el mes de maig.

Don el bon dia a na Praxedis Bruscana. El primer pic que obriren els bars na Praxedis va tenir una alegria, no per seure a una taula, no, per poder tornar a jugar a la màquina escurabutxaques; feu un somriure com qui es retroba amb el seu primer amor. “Tot el que deu haver estalviat”, va dir en Toni Xago, “diuen que s’hi juga la paga de s’homo i tot!”.

L’amo en Joan Subirà avui ha sortit de ca seva amb so traje des casar i li he demanat a sa filla on anaven tan mudats. “Idò anam a vacunar-lo i s’ha volgut encorbatar! I que no trobes tu que és important? Idò... això, mira’l-te no l’havia duit de quan batiàrem es nét!”

Na Maciana me diu que el sen Jordi Pitaler és mort, d’una complicació d’apendicitis. ‘No pot ser que sigui mort d’apendicitis, els Pitalers de lo que patiu tots és de trencadura, d’això sí que pot ser que sigui mort. De totes les maneres ja ho saps: “Moren papes, moren reis,  /  moren bisbes, moren monges,  /  moren frares i canonges,  /  moren joves, moren vells.  /  Moren els que tenen béns  /  i moren els qui no en tenen,  /  moren els qui pretenen  /  i els qui no pretenen gens’. Que pogueu pregar molts d’anys per ell!”

Un alemany fa coa al forn. “Aquest” me diu na Catalina Corbeta “és un puta merdacaner,  ha tancat per tot, es pinar i tot. Noltros no estam avesats a veure pinars tancats!”.  Uns altres alemanys que havien fet un casal a Ses Rotes feren una festa un vespre i amollaren focs artificials. Bono! Cans que lladraven, ovelles que se removien dins els estadors i els cavalls d’en Francesc Patecal que volien botar per damunt el tancat... i en Francesc agafà l’escopeta i se n’anà cap allà; no sé que va fer, ni què va dir... però s’acabà la música i la festa.” “Què els digueres” li vaig demanar un dia, “Idò  que ses coses se poden fer bé, malament o així com les feim noltros! Ho entengueren tot d’una!”

Na Francinaina Molera passava per ser pobre, perquè sempre deia: “Ser pobre no és cap deshonra però és una bona desgràcia...” Però va resultar que, entre cases llogades a moros i a gitanos ha fet un dobler i pareixia que era un ‘pordiossera’... “Això no ho sé si ho era”, comenta en Joan Cloquis, “però lletja sí que ho és, però lletja que te lleva es singlot!”

Passa en Toni de Cascanar: “Climent,  un pi no deixa passar pes camí de Calicant hi haurem d’anar amb una màquina de serrar, però d’aquestes d’espasa llarga perquè té un bon tronc!” “Jo te seré de poca ajuda, però vendré; és allà on sembres domatigueres? I què les fas perquè cada any te vagin tan bones”. “Idò les don una medicina natural. Tu hi poses: prebe negre, alls, ortigues i calcigues, tot ben remenat amb aigua, i fa com un brou i amb allò esquitxes, no mata, però espanta sa Tuta i altres malalties. Jo això ho faig per no emplear sa química, no m’agrada, hem de salvar ses abelles, són molt importants i, aquest brebatge no els fa gens de mal”.

Torn cap a casa. Dos moixos se gatinyen per un tros de carn que els he donat i que va resultar ser més forta que un trispol d’era. Guait ses parres de ca nostra , rebroten, després de tenir ses tanyades cremades per una gelada d’abril, tardana i per això més dolenta. Menjarem raïms!

 

La ciutat pandèmica

Me mir el Born assegut davant el brolladoret de l’obelisc de la plaça de les Tortugues amb un café amb llet a la mà que m’han despatxat al Bar Bosch a través d’una finestreta. Pens en el temps del confinament estricte. La pandèmia, súbitament, ens mostrà  una altra ciutat. La ciutat solitària, silenciosa, atemorida, transgredida a moments. La ciutat dels cans i les cusses passejant amb els seus amos.  El xisclar de les oronelles més aclaparador que mai.  El consum abusiu de teleconferències i WhatsApps amb imatge. Els passos pel passadís de ca nostra. El consum compulsiu d’ordinadors, mòbils i sèries. La compra de queviures amb mascaretes i guants. Els aplaudiments a les vint hores amb les sirenes dels vaixells del port incloses. El pujar als terrats a estirar les cames i descobrir els nostres veïnats. La sortida amb embranzida a passejar pels espais urbans que es vetaven als cotxes. La casa, les relacions amb els nostres, de la serenitat a la histèria. Les notícies alarmants dels contagis i les UCI’s plenes de gent. La mort d’un amic ... i més por. I la ciutat deserta a les nits, sense ombres, ni cotxes, ni moixos. L’olor neta sense el fum dels cotxes i dels extractors dels restaurants. El silenci.

El matí podia travessar el Born sense els impediments de les terrasses dels bars, solitari, tot sol enmig del passeig, acollonit per si t’aturava la policia, com si estassis fent alguna cosa prohibida, malgrat duies davall el braç la bossa de la compra al supermercat. Més casa, més passadís. Tot esperant el dia de poder sortir al camp, a reunir-te amb els familiars i amics, estugós dels teus veïnats no coneguts com si fossin empestats, i en canvi, gens recelosos amb els teus, que eren al cap i a la fi els qui contagiaven. La família, qui ho hauria dit? era el nucli principal dels virus contaminants. Ai las!

De llavors ençà la ciutat ha aparegut diferent, com diferents ens pareixen les imatges o les pel·lícules en les quals la gent es toca, es besa, o està a un espai públic o privat sense mascareta. Escenes del  pre covid-19, li hem posat nom, i sabem que és una epidèmia i una pandèmia, i vèiem el que feien els xinesos o els nord-americans comandats respectivament per uns governants autoritaris i primmirats, els uns,  i els altres per un histrió negacionista.

Ens hem hagut d’avesar a reconèixer la gent pels seus ulls, o a mirar els ulls amb més deteniment, o el color i les classes de les mascaretes, a rentar-nos obsessivament amb gel hidroalcohòlic, a desconfiar dels espais tancats, a resistir en l’exterior malgrat les baixes temperatures o la pluja. La fidelitat al nostre cafè amb llet matiner ha tengut diverses capes de realitat, modulades pel temps atmosfèric, més present que mai en les nostres pobres vides quotidianes.

El començament de les vacunacions ens fa desitjar el retorn als nostres locus amoenus, als nostres espais de felicitat que es dibuixen en l’avenir com si mai haguessin d’arribar, malgrat això vulgui dir tornar a la ciutat del bullici i de l’embús, de la congestió i el trànsit pol·lucionant, dels estrangers en ramat, de la ciutat envaïda, venuda, normal als ulls dels qui la comanden i la modulen sense voler repensar-la, cosa imprescindible tanmateix.

Qui sap si enyorarem aquell estat de coses, sense pandèmia ni morts, sense pors, la solitud sense esgarrifor, la nostra casa com a refugi universal, els ulls com expressió màxima del paradís perdut.

Climent Picornell

 

Climent Picornell

Dalt del Turó

Gírgoles de poll, cebet, senyors i tirs

Climent Picornell

Som prop d’ una siquiola al pla de Carrutxa, hi ha una partida de polls, pollancres n’hi ha qui en diu, on de petit hi anava amb mon pare a veure si hi havia gírgoles de poll. Ara les venen dins unes paneretes de plàstic als supermercats, ja sé que no és el mateix, però així és. Una ventada súbita escampa la calitjota bruta i polsosa que hi havia en l’ambient. De sobte fa més fred i l’aire és més clar i net.

De retorn li dic a n’en Tòfol Cendra: “M’en vaig per avall”.  “Idò com ses caguetes!”, me respon , “Què?”, li dic, “Que si te’n vas per avall fas lo mateix que ses caguetes! Què no ho entens?”, en Tòfol sempre tan irònic,  va amb un braç enguixat, allò va patinar amb una fulla de figuera de moro... Va anar un pic a Lourdes amb mon pare i va dur dins la maleta una marededéu de prop d’un metre, ben embolicada amb paper d’estrassa, quasi no hi cabia, encara la té a l’entrada de ca seva.

A la finestra de Can Tronca, on despatxen cafès i altres quemullars, dos se posen messions de quin dels dos ha sembrat més cebes i quin dels dos du més manats de cebet dins la furgoneta. “Climent, vens? T’entretendria! No tot ha de ser llegir, a l’aire lliure hi trobaràs salut, vine!”  “Deixa’l anar. Ja pots siular, si sa bístia no vol beure... Tanmateix no el ginyaràs!” M’ho diuen perquè em recorden llegint tots els diaris del cafè quan hom podia entrar als cafès i seure i xerrar una bona estona. No com ara per mor de la pandèmia que pareixem clandestins dels temps de la llei seca, esperant i fent coa a una finestra d’un bar i ens pega un esglai quan passa el cotxe de la Guàrdia Civil.

Toquen les campanes. El toc és de mort. “Qui és?” demana la gent. “Es gendre del senyor de Son Fondo”. “I era jove ferm!”. “Sí, estava separat de sa seva dona”. Me comenta en Joan Gaià, de can Capsibo:  “Avui l’he vist, en es senyor de Son Fondo, passejant per ses seves terres, ja deu tenir prop de cent anys, no li deu faltar molt”. Contaven d’aquell senyor, que sempre anava amb aquelles camises tan ben emmidonades,  que era molt estret i molt ric,  que quan se va morir sa dona, no ho digué a sa filla que estudiava a Barcelona, per no haver-li de pagar el passatge, ja li costava lo seu, pagar-li l’estudiar. Quan vengué sa filla i demanà per sa mare li digué: “és morta!”  “Te’n diré una d’aquest senyor, la me contà mon pare”, diu en Joan Pallols,  “un dia que segaven i batien, es senyor mirava,  i va demanar s’aigo fresca dels segadors, i ell en duia d’aigo, però per no emplear sa seva!  Senyors m’has dit?  Però vaja... No ho hem de plegar d’en terra en això!”

Passa en Pep Pixa, de qui conten que a unes festes de Llorito pixava darrera un cantó i el municipal li va dir. “Jove, això són cent pessetes de multa”. I ell se va posar la mà a la butxaca, la mà amb la que no aguantava la titola,  tragué dos bitlles i li contestà: “Jau, aquí n’hi ha dues-centes  i deixau-me acabar!” “Què? Has tornat a veure es teu padrí?”  Li deman a n’en Pep. El seu padrí mort se li sol aparèixer els vespres damunt el comodí i li canta cançons. “Sí, avui, i anava remolest, me cantava més fort que de costum,  li ha sortit sa vena anticlerical: “L’església és un sementer, / petit i dóna bon compte, / que mentre hi hagi gent tonta, / els capellans viuran bé”. “Els seus motius devia tenir es padrinet”, diu en Pep, “els qui  l’enviaren -amb un tir a n’es cap- a una fossa comuna, els seus enemics, des poble, tenien cera del Corpus. Un dia va estar a punt de contar-ho, l’homenet pareixia com a begut i aquell vespre no era damunt el comodí, sinó allargat damunt el tocador de la cambra cantant el “Cara al sol, con la camisa nueva...”  i cagant-se amb en José Antonio i amb n’Agustín de Foxá,  i els falangistes del temps de sa guerra, de sa postguerra i d’en Franco, sobretot feia esment d’un que feia de regidor, per ventura el seu matarife... Jo que sé!  Si torna un altre vespre li he de demanar”. I se’n va cap a ca seva, amb una senalla amb dos cossiols, diuen que els roba del cementeri. Però encara se gira i me diu. “Hi ha homos-monges i dones-puríssimes... saps què te vull dir? Gent dolenta! Botxor! Botxor i més botxor!”

Me’n vaig cap al turó i pens que no m’agrada que me diguin què he de fer. M’agrada anar a la meva bolla, badocar si fa el cas. No m’agrada haver de xerrar per força. “Vas molt pensatiu!” És en Tòfol Cendra que encara mira qui passa pel carrer. “T’atropellaran!”  Entr a ca nostra pensant que no m’agraden les pel·lícules de por, ni les coses imprevistes. Ni el Cara al sol.

Jardins (d'altri)

He dedicat dos llibres a acoblar citacions transcendents, banals o esburbades, tan se val, com feia amb molta més manya que un servidor, Adolfo Bioy Casares  a  De jardines ajenos. Ara que el tancament de les discoteques, per mor de la COVID-19, ha provocat assistències tumultuoses a les llibreries, reprenc el quefer en aquest article. Qui tengui ganes de festa  pot meditar, encara que si s'avorreix i li pega badallera recordi que “Sempre he pensat que el badall és un símptoma de pau espiritual” (Iñaki Uriarte, Bostezar ante Dios, 2019). Ja hi haurà temps després de la pandèmia per fer festa: “Les festes són la sutura que cus les nostres ferides any rere any” (C. Lévi-Strauss).

Entre cita i cita em faig un dry, amb oliva. I pens en el que va dir Dorothy Parker, referint-se al Dry Martini: 'Dos com a molt. Deprés del tercer som davall la taula. Després del quart som davall el meu amfitrió”.  Més de Dry Martinis; l'advocat i amic Antoni Coll feu una intervenció magistral a la taula rodona en homenatge a Andreu Ferret: “A n'Andreu li agradaven el mar i el Mar...  tini!” Alçà la copa i acabà. Curtet i alegret.

“Gaudir dels inestimables beneficis que ens procura la llibertat de premsa, du aparellat els maldecaps que ens provoca”  (Alexis de Tocqueville). Ara en temps de pandèmia sembla que ho hem oblidat. Tanmateix, el capitalisme, o millor, com diuen uns amics, el “turbocapitalisme” ens ha deixat l'illa feta pols. “Primer callàrem, i oblidàrem les cançons. Després tancàrem els ulls, i oblidàrem els paisatges” (Toni Gomila, Acorar). De totes les maneres cal recordar que  “L'ecologisme sense lluita de classes és jardineria”. Ara demanen ajuda, els turbocapitalistes hotelers, però obliden que “El capitalisme sense bancarrota és com el catolicisme sense Infern”  (ho diuen per Wall Street). I ja se sap que “Donde no hay justícia es peligroso tener razón” (Quevedo, 1580-1645).

“La poesia” deia Robert Graves “invoca aquelles coses que no hauríem d'oblidar mai”. Una altra de poesia;  “Somos de la 'poesía secreta',  digueren Pablo Neruda i Federico García Lorca als qui els anaren a cercar a l'estació del tren i no els trobaren, aquests cregueren que la ‘policia secreta’ els havia detengut. No, ells eren la 'poesia secreta'. Té una certa gràcia , no?  “No nos une el amor sino el espanto, / será por eso que te quiero tanto”. És de J. L. Borges, però, ohhh!, no es referia a cap dona en concret, sinó a la ciutat de Buenos Aires. Val també per esmentar la poesia per a cantautors i la poesia popular. “La ausencia de integración entre géneros llevó al circuito de cantautores a ser 'cansautores' y creo que nos lo merecíamos” (Jorge Drexler).  Una lletra canvia el sentit de la frase de Drexler; així mateix passa amb el rètol que he vist d'una botiga: “Lady Ganga”. Ara, la poesia popular: “El cura de mi pueblo /  dijo al Obispo:  /  'Si me quitas la moza, / me cago en Cristo” (Popular d'Astúries, la me contà en Fruela Fernández).

“Amb els budells del darrer capellà, penjarem al darrer capitalista”. Deia una pintada del Maig del 68. Era una reelaboració d'uns versos de Diderot al seu poema Els Eleutèromans que deia una cosa així com: “ Si la Humanitat escoltàs el seu cor... / … les seves mans teixirien els budells dels sacerdots /  a falta d'una corda per estrangular els reis”. Denis Diderot (1713-1784) fou empresonat per publicar el 1749 Carta sobre els cecs per a ús dels qui hi veuen. Tres mesos a la garjola. Aprengué la lliçó i a fer dues cares, quan li convenia. Anys després es va morir, per cert, mentre menjava un albercoc,

Ja se sap que hom pot tenir dues o més cares, com deia el  representant del músic i compositor argentí  Àstor Piazzolla: “Arriba en el escenario, un Dios.  Abajo, en el suelo, un hijo de puta”.

Climent Picornell

 

Dalt del turó

Mussol, selleter i milanes

Climent Picornell

Baix cap a la vila i un aucellet, un coa-roja, s'exhibeix davant davant fent voladetes curtes. Llunyans, ressonen els trons dels caçadors. És molt dematí. L'amo en Toni Tacó ja entrecava els tarongers amb un xapó. Veig llum a l'obrador del forn, hi entr i el forner em regala una ensaïmadeta acabada de sortir, calentona encara. M'umpl de sucre-pols tota l'americana. Un ca aperduat es passeja pel poble i la gent el culpa de què espenya les bosses de fems. Sembla ximple però, espantat, no se deixa tocar, ni acostar.

Al cassino han posat una estufa que va amb clovella d'ametla i pinyol d'oliva... Hi fa calentoreta. En Nofre Perussa hi feu de cassiner un temps. Era un cassiner un poc trel·lerel·la, amb les dones, vull dir. Un dia una es presentà al seu cafè i l'increpà perquè ja no li feia cas, després d'haver-n’hi fet molt. “De mussols com tu, jo en trob a cada passa!” li digué ell. Ella se'n tornà, trista i cap cot. Al cap d'un parell de dies, al cassino va arribar dins un paquet un mussol mort. Ell fugí del poble i no hi tornà fins que l'hagueren d'enterrar. Sicília? Mallorca d'ha estona!

No sé qui,  recorda en Llorenç Curt. Xerrava tot sol, en Llorenç, però no era gens pardal, les anècdotes que es contaven d'ell eren, senzillament, genials. Una entre moltes: el pare d'en Miquel Tena, el va sentir que xerrava mentre llaurava, va voler saber que deia i, acotat dins el torrent perquè no el ves, s'hi va acostar; quan en Llorenç va arribar a una gaia prop d'on ell era, se va aturar i sense mirar-lo, va dir: “Miquel, que fas acotat dins sa síquia? Que cagues?” Però la millor per antonomàsia és la d'un dia quan un, beneit, se'n va voler fotre d'ell i, vegent-lo xerrar tot sol, li va demanar: 'Llorenç, amb qui xerres?' En Llorenç el se va mirar una estona i li hi enfloca: 'Ara ha fuit!'

Me conta l’amo en Toni Mico, que va ser selleter, que ell va néixer cinc-mesó i el tenien dins una capsa de sabates amb cotó que li dava un poc de calentor. Però són pare, orgullós, a tothom que l’anava a veure, entre la ironia i l'orgull, els deia: “Mira’l-te, quines trossades que té!”  “Te’n recordes?” diu el selleter Mico, “pegàvem un polvo cada any, però en parlàvem dos o tres, que dic: una generació en parlàvem!” El Selleter era petit, una escapció diré, amb molta conya marinera...  “Jo, si t’he de dir sa veritat, ja no ho faig, no perquè hagi tornat vell sinó perquè fer-ho amb sa meva dona arribar a ser com..., de tant de veurer-mos,  som com de família, que no és ver?” Deia: “Això dels maricons és un hobby”, volia dir és un lobby però ho confonia i ho repetia, i ho repetia, venga hobby per aquí, venga hobby per allà... Pensava que el selleter era com aquell ase que quan se va haver avesat a no menjar, se va morí.

 De camí cap al turó me top amb na Carmen. S'ha ajuntada amb un negre, fort i gran. Ja té un grapat de fills de dos o tres homes diferents. Ara el negre li ha fet “un garbancito negro” que diu ella. Els seus altres fills juguen amb el negret, i l'empreneyen, la mare els foragita i crida: “Dejarle en paz, que es negro, pero no tonto!”   Faig coa al forn, darrera una dona que me pareix que és sa germana d’en Biel Gargot. En Biel tenc per mi que ja no és un canonget. Ja té els seus anys. Li deman: “Que sou germana d'en Biel Gargot?”. Respon airada: “Sí. Però jo me rent!” Vaja! Ho deixarem anar! Pens. En arribar a ca nostra la veïnada m’escomet. Un eriçonet li menjava els ous de les gallines. “Saps què? Me digueren: Posa-li ‘pienso’ pels moixos. Al cap d'un parell de setmanes, una monada, s'animalet ho té ben clar què és lo que li agrada més”.

Mir cap a les roques de sa Farinera Nova, hi torna a haver milanes. En veus adesiara volant, calmes, fent cercles, ales esteses. La creença popular encara dura, malgrat ja no hi hagi tantes lloques guardant els seus pollets, la milana pollera és vista com un enemic a la pagesia. Mon pare deia que, son pare ho va veure, dos corbs s'acostaren a una ovella morta i només se menjaren els ulls, res pus, després baixaren dues milanes i espipellaren una bona estona.  S’ha fet hora d’anar a jeure. Ara a les cases hi fa bon viure.  Però un temps, mos n'anàvem a dormir i aquells llençols de fil agafaven tanta fredor i tanta humitat que pareixia que te tiraves dins un bassiot. Llavors a poc a poc anaven agafant calentor, dins un cocó del matalàs de llana o de cli, amb la vànova cotonada -que pesava un quintà- a damunt i... bona nit si et colgues!

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Born Climent Picornell
• Jugadors, Pitalers, alemanys i brebatge
• Xaboles, ovelles, paracaigudista, vídues
• La ciutat pandèmica Climent Picornell
• Més Jardins d'Altri Climent Picornell
• Gírgoles de poll, cebet, senyors i tirs
• Jardins (d'Altri) Climent Picornell
• Pandèmia, brasers, taronger bord
• Mussol, selleter i milanes
• Plou, somnis i casa esbucada
• Hivern a foravila
• Mascaretes i garroves
• Ordi, separats i serp
• Clots, discapacitats, el padrí i la rata-pinyada
• Pandèmia i paisatge
• Carxofes, antigors i padrins
• Cafès, endolats i coentor
• Divendres, paons, bous i esplugabous
• Final de tardor, fotografies i niguls
• Milanes, birros i quartons
• Fressar, calor i coentor
• Claveller d'aire, taronges i felicitat
• Ravanissa, capsibos i olivó
• Llebres i rotondes
• Temps i contarelles de gener
• Verros i polissons
• Salvatgina puta!
• Vermell de roselles
• Les possessions
• Aucellons, panades i rubiols
• Matances no atropellades, ensaïmades de tallades i un mort
• Calmes de gener i dignitat retornada
• Cama-roges, bolets i Nadal
• Passar pena, botifarres i porcelles
• De l'octubre i un albó
• D'abans i altres essències
• L'estiu i la festa
• Estiu de ple, amb serps i espluga-bous
• Figues-flors i prebes coents
• Remeis per viure bé
• De l'unicorn al bell mig de l'illa aimada
• Brou a rompre !
• Temps de matances i altres andances
• El desembre congelat ( o això era abans?)
• Panellets, morts i "tricotraco"
• Octubre o la curiositat
• Ni paparres, ni segadors
• Picadura d'abella, el llop i ram-usat-sac-arnat-suro-amb-ham
• Fuita de Ciutat, menja-mosques i anguila
• N'hi ha que duren tota sa vida
• Per una moratòria turística a les illes Balears
• Dia plujós amb quadern antic
• Figueres despullades i grípies buides
• Un sac buit no s'aguanta
• Coses dels desembres
• De santa Catalina a Nadal, un mes cabal
• Aromes de tardor
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : ARRI I OU !! Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI: EL CREPUSCLE, SEMPRE, ENCENDRÀ ESTELS Climent Picornell
• DEU IDEES EN DEU MINUTS SOBRE TURISME I CULTURA Climent Picornell
• POSTALS, JARDINS, APUNTS ( I QUE ELS DÉUS MOS DONIN LA MAINA ) Climent Picornell
• SETMANA ( NULLA DIES SINE LINIA ) Climent Picornell
• LA CULTURA ENTRE L'UCI I EL RESET Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB LA RIERA I L'EMBAT Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA OFEGATS PER L'ESTÈTICA Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB UTOPIA PRIMAVERAL Climent Picornell
• LA FI D'EUROPA I DE LES HUMANITATS Climent Picornell
• PILOTS ITALIANS A MALLORCA I CRIMS DE GUERRA Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB SETCIÈNCIES I UN FORÇARRUT I Climent Picornell
• LA MEMÒRIA BIOCULTURAL DE LES VARIETATS LOCALS DE LES ILLES BALEARS Climent Picornell
• DE l'ORIGEN DEL PAISATGE (... I LA PINTURA DE LES BALEARS) Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA ENFANGATS PEL CALL VERMELL Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA DE LA MÀ DE ROSSELLÓ-PÒRCEL Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI ANTI-SISTEMA I AMB NOVES GENERACIONS Climent Picornell
• PIETAT PER LA GEOGRAFIA IMAGINÀRIA Climent Picornell
• DE LA CULTURA DE LA TRANSICIÓ A LA CULTURA DE LA RETALLADA Climent Picornell
• POSTALS I SENYORS DE PALMA Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : NADAL DE MEL I SUCRE Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, I EL MUSEU DE L'AFORISME, COM EXCUSA Climent Picornell
• TOTUM REVOLUTUM (NOTES DISPERSES) Climent Picornell
• "PAYS.MED.URBAN": EL PAISATGE, VALOR D'IDENTITAT I D' ATRACCIÓ ECONÒMICA Climent Picornell
• BREU BIOGRAFIA DE FELIP BAUZÀ I CAÑAS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB GREGAL Climent Picornell
• JOAN MASCARÓ I FORNÉS I THE BEATLES ( O GEORGE HARRISON ) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB NOVEMBRE DESAGRADÓS I MIG FILÒSOFIC Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA DELS PRIMERS DIES DE NOVEMBRE Climent Picornell
• DECOASTRUCTION DEL LITORAL O EL TSUNAMI IMMOBILIARI MEDITERRANI Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA I ELS JORNALS QUE SE TORNEN Climent Picornell
• PARADISE OF LOVE o MALLORCA L'ILLA IMAGINADA (DEL 'CUAC-CUAC' AL YÉ-YÉ) Climent Picornell
• L' ATLAS DE LES NOVES POTÈNCIES EMERGENTS Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA: QUASI RES DE NOU Climent Picornell
• ELS INDIGNATS I LES PRIMAVERES Climent Picornell
• DE LES TOMÀTIGUES DE RAMELLET A LES GOOD VIBRATIONS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA D'UN ESTIU CALENT Climent Picornell
• CICELY SAUNDERS (LA MORT NO COM UN FRACÀS SINÓ COM UN MISTERI) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, QUAN S'HA APAGAT L'AGOST Climent Picornell
• CRÒNIQUES D'ESTIU D'UN FOLKLÒRIC PLORAMIQUES Climent Picornell
• LONDRES 2012: BEATLES O ROLLING STONES, ENCARA? Climent Picornell
• GORE VIDAL, H. L. MENCKEN, O. WILDE I ELS AFORISTES IMPERTINENTS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB VORERA DE CARXOFERES Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, SOPANT RAN DE MAR Climent Picornell
• PERIPLE D'ESTIU PER MALLORCA (AMB FALS 'ROMAN À CLEF') Climent Picornell
• NOSALTRES, ELS MALLORQUINS / NOSALTRES, ELS VALENCIANS / NOSALTRES, ELS FUSTERIANS Climent Picornell
• ESPAIS ESCRITS I CARTOGRAFIES LITERÀRIES ("ENTRE LA VINYA I EL FONOLLAR") Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA ("WHAT IS THE CITY BUT THE PEOPLE?") Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB PERSONATGES D'UN FUNERAL Climent Picornell
• OBSERVATORI ( FOTOGRÀFIC ) DEL PAISATGE DE BALEARS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, PEL JUNY Climent Picornell
• LES POSSESSIONS DE MALLORCA: CADÀVERS EXQUISITS? Climent Picornell
• TEMPS D' AFORISMES Climent Picornell
• POSTAL DE PALMA DES DEL RAVAL DE MAR Climent Picornell
• ROBERT CRUMB A PARÍS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB JOYCE, AUSTER, LA CENSURA I ALTRES RECOL·LECTES Climent Picornell
• EL VIATGE DEL DARRER LLIBRE D'ANTONIO TABUCCHI Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA, AMB CARRERS PLENS D'ARENA, EN WEYLER I UN LLADRE Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA: FALZIES, ESPÀRECS, SETMANA SANTA I... TANMATEIX Climent Picornell
• CULTURA ( LLIBRE DE PAPER O E-BOOK? CIÈNCIES O LLETRES? MERCAT VERSUS SUBVENCIONS? ) Climent Picornell
• PER JARDINS D'ALTRI CANVIANTS I SERIOSOS Climent Picornell
• L' ARXIU D' ALAN LOMAX A INTERNET: UNA MIRADA A LES BALEARS DE 1952 Climent Picornell
• QUIASME ("...QUI PECA PER LA PAGA O QUI PAGA PER PECAR")
• DUES POSTALS DE PALMA (UNA DE NADAL I UNA DE FEBRER AMB NEU) Climent Picornell
• DOS APUNTS DEL PLA DE MALLORCA (UN DE FINAL D'ANY I UN ALTRE AMB FINESTRALS) Climent Picornell
• FRA JUNÍPER SERRA ( I FRA LLUÍS JAUME) I LES ARMES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA Climent Picornell
• REMENANT EMOCIONS, AFECTES I FELICITAT Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI. D' STEVE JOBS AL VISCA L' INFERN! Climent Picornell
• NEOSOCIOLOGIA ILLENCA (UNA ADOPCIÓ, UN INTENT DE SODOMIA, UN SUÏCIDI) Climent Picornell
• ELS VELLS ROCKERS MAI MOREN? (PAU RIBA, JANIS JOPLIN, DON MCLEAN...) Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB EN PAIROLÍ I ALTRES... Climent Picornell
• ELS SITUACIONISTES I EL ROMANTICISME REVOLUCIONARI Climent Picornell
• QUATRE COLLITES PER JARDINS D'ALTRI Climent Picornell
• ANTONI SASTRE I L'ANÀLISI DEL TURISME Climent Picornell
• PALMA, POSTAL DE TARDOR Climent Picornell
• DE L'HUMOR, LES DÉCIMES DESBARATADES I LES CANÇONS VERDES Climent Picornell
• DE LA FAMÍLIA PLÀSTICA ALS CREIENTS SENSE ESGLÈSIA Climent Picornell
• DE L' 11-S ENÇÀ, DE LA GEOPOLÍTICA A LA GEOECONOMIA Climent Picornell
• APUNTS DE L'HORA DEL VARIAT Climent Picornell
• EL CORREDOR MEDITERRANI, EL "MADRITERRANI" I ALTRES Climent Picornell
• NO MÉS "BLADE RUNNER", PER FAVOR Climent Picornell
• SILENCIS I RENOUS (BACK TO PALMA) Climent Picornell
• LLISTES D'ESTIU Climent Picornell
• CALOSCAMPS I CALALOSCANS ( A BARTOMEU FIOL IN MEMORIAM ) Climent Picornell
• AFORISMES A L'ESTIU Climent Picornell
• MÉS APUNTS DEL PLA DE MALLORCA A L'AGOST Climent Picornell
• NOTES D' ESTIU Climent Picornell
• VIARANYS DELS NOSTRES LLIBRES Climent Picornell
• " I TU D'ON ETS ? " (ELS NOVÍSSIMS MALLORQUINS) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB BÀRBARS, MARES, EN VERGA... Climent Picornell
• CULTURA I GLOBALITZACIÓ ( I PAÍS ) Climent Picornell
• DE LES PLACES A LA FLOR DEL GESSAMÍ Climent Picornell
• SABATES I BO-BO DE PALMA Climent Picornell
• BALEARS CAPITAL PARÍS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA, AMB SERP I ANELL Climent Picornell
• SETMANA SANTA SLOW Climent Picornell
• PAISATGE AMB TRETZE HOMES Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, AMB FETITXISME Climent Picornell
• ClUTAT I EL PROGRÉS DELS NO-LLOCS Climent Picornell
• TOPÒNIMS DEL MÉS ENLLÀ: PURGATORI, CEL, INFERN Climent Picornell
• UNA TEORIA DELS AMICS ÍNTIMS Climent Picornell
• ON EREN QUAN TEJERO ENTRÀ AL CONGRÉS DE DIPUTATS? Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA, AMB ESPÀRECS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, UNA MICA DESOLATS Climent Picornell
• IMAGINAR PALMA: CIUTAT I LA GENT Climent Picornell
• D'ESTRANGERS I MALLORQUINS Climent Picornell
• ALGÚ SAP QUÈ S'HA FET D'AQUELLES FLORS? Climent Picornell
• SIBIL·LES, ORACLES, HORÒSCOPS I COSES AIXÍ Climent Picornell
• FER BONDA O LES CASCARRULLES DE L'ANY PASSAT Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA (CORNETES, BUFETES I MANDARINES ANTIGUES) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI: DEL BUNGA BUNGA A L'HUMANISME Climent Picornell
• VINDICACIÓ FINAL DE LES VELLES AGENDES Climent Picornell
• LA BALEARITAT IMPOSSIBLE Climent Picornell
• EL BARRI DE NA BEL Climent Picornell
• EL "TOP TEN" DELS REFRANYS DE LES ILLES BALEARS Climent Picornell
• DEL SEXE, LA INFIDELITAT I L'ORGASME SEC Climent Picornell
• "CULTURA I PAÍS" (Grup d'anàlisi i d'opinió) Climent Picornell
• PAISATGES DE TARDOR, AMB FRUITA Climent Picornell
• "SENYOR AHIR"... I DESPÚSAHIR ("IMATGES DE MALLORCA") Climent Picornell
• "CALAMO CURRENTE" (APUNTS DISPERSOS) Climent Picornell
• PALMA: PERFILS DE LA CIUTAT ESVAÏDA I SUBMERGIDA Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI A LA "RENTRÉE" Climent Picornell
• LA PLATJA DE PALMA I L'EVOLUCIÓ DELS DESTINS TURÍSTICS Climent Picornell
• COM UN MAC DE TORRENT (A LA CARRETERA) Climent Picornell
• EL "GENIUS LOCI" DE LA CALA Climent Picornell
• ESCOLTAR EL TEMPS Climent Picornell
• ELS ANGLESOS, EL PONT I S'ALBUFERA DE MALLORCA Climent Picornell
• DIARI D'ESTIU D'UN FOLKLÒRIC PLORAMIQUES Climent Picornell
• CUT-UPS DE SOPARS D'ESTIU Climent Picornell
• PLOURAN ECOTAXES Climent Picornell
• PER JARDINS D'ALTRI, A L'ESTIU Climent Picornell
• RONDALLES, LLEGENDES URBANES I ALTRE FEMS D'INTERNET Climent Picornell
• CIUTAT ÉS UN LLIBRE Climent Picornell
• DE LA DESMODERNITZACIÓ A LA MODERNITAT LÍQUIDA Climent Picornell
• DICTATS SOBRE EL RETORN DE LES EMOCIONS Climent Picornell
• COM ACABAR ( INDEFINIDAMENT ) AMB LA CULTURA Climent Picornell
• SIS HISTÒRIES DE GENT NORMAL Climent Picornell
• APUNTS DE MAIG (ESPÈCIES EN EXTINCIÓ) Climent Picornell
• QUO VADIS NACIONALISME D'ESQUERRA? ENTRE LA UTOPIA I LA NECESSITAT Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, PER MATAR EL TEMPS Climent Picornell
• NIGULS DE CENDRA, L'APOCALIPSI I LA FI DEL TURISME Climent Picornell
• DE MENORCA, DE MILITARS I DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI Climent Picornell
• APUNTS D'HIVERN DEL PLA DE MALLORCA Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA MULTICULTURAL Climent Picornell
• PER PASQUA, FRIT DE FREIXURA Climent Picornell
• KUROSAWA, O EL CINEMA COM A SEDUCCIÓ I MOTIVACIÓ Climent Picornell
• LA IDENTITAT (...DELS FRANCESOS) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, AMB DONES SUÏCIDES I CRISIS Climent Picornell
• CARTOGRAFIA DE LES ILLES BALEARS ( VALLSECA, 1439 - FOTOGRAFIES, 1956) Climent Picornell
• AMETLERS FLORITS I RELLOTGES BIOLÒGICS Climent Picornell
• DE SENECTUTE ( MARES ) Climent Picornell
• "UN HIVERN A MALLORCA" ( 'XUPANT' RODA DE L'ANY CHOPIN) Climent Picornell
• COSTUMARI DELS QUINTOS DE MALLORCA Climent Picornell
• ALBERT CAMUS, MENORCA, EL FUTBOL, EL PRIMER HOME Climent Picornell
• MÉS POSTALS DE PALMA I UN HAIKU Climent Picornell
• LECTURES DE CAP D'ANY: ENTRE SOMNIS I XAFARDERIES Climent Picornell
• ALAR I COFAR I ALTRES APUNTS DE PER LA VILA Climent Picornell
• "AMORRATS AL TECLAT" AMB LLORENÇ VALVERDE Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI PELS BATIPORTS DEL LÈXIC Climent Picornell
• DEL CARTÍLAG DE TAURÓ A LES BAIES DEL GOJI ( AMB RESILIÈNCIA ) Climent Picornell
• UN POC MÉS SOBRE FIRES RENOVADES DE MALLORCA Climent Picornell
• CONVERSES EN EL NIZA Climent Picornell
• CRISIS BONES? NEOMODERNITAT, DECREIXEMENT, FRUGALITAT I POSTMATERIALISME Climent Picornell
• EL "COL·LECTIU TERANYINES" I L'HOMENATGE A JOSEP ESTELRICH Climent Picornell
• ELS VINS CARS, I ELS DE LES BALEARS Climent Picornell
• HISTÒRIES PER A UN "TRAITÉ DE L'ESTUGOSITÉ" Climent Picornell
• VIURE PER SEMPRE? Climent Picornell
• TURISME I CRISI: INFLEXIONS I REFLEXIONS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI PRE-TARDORALS Climent Picornell
• L'ESPAI PÚBLIC DE PALMA, ENTRE ELS COTXES I LES BICICLETES Climent Picornell
• DE RERUM NATURA: D'UNA BADIA A L'ALTRA Climent Picornell
• SA PUTA TUTA, MORTES MAQUILLADES I UNA MONJA ENCESA. Climent Picornell
• RUIXADES D'AGOST Climent Picornell
• ELS HOMES QUE SÍ ESTIMAVEN LES DONES, O NO. Climent Picornell
• DE PROFUNDIS, L'HOMOSEXUALITAT, OSCAR WILDE I ELS AFORISMES Climent Picornell
• PROFUNDES SUPERFICIALITATS SOBRE CLÀSSICS CONTEMPORANIS Climent Picornell
• EL MIRALL I LA FI DEL PAPER Climent Picornell
• BALTASAR PORCEL, ELS LIMFOMES I LES BALEARS MENORS Climent Picornell
• L'AGONIA DE LA LLISSA I ALTRES POSTALS CIUTADANES Climent Picornell
• MALLORCA, MIRATGES D'ESTIU. Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI A LA PORTA D'ESTIU Climent Picornell
• HISTÒRIES RECENTS DE TURISME I D'HOTELERS Climent Picornell
• ELOGI DE L'ESPARDENYA Climent Picornell
• TV3, IB3, TVM, MULTICANALS I MULTIPANTALLES Climent Picornell
• QUALSEVOL NIT... Climent Picornell
• TOPOFILIA DE PALMA: TERRITORIS DE LA MEMÒRIA Climent Picornell
• GRIP DELS PORCS, PESTES MODERNES I ARMES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA. Climent Picornell
• ACTIUS TÒXICS I LLEGENDES TRANSGÈNIQUES Climent Picornell
• MÉS APUNTS DEL PLA DE MALLORCA Climent Picornell
• TURISME, CACIQUISME,"PICADORS", DOBLE MORAL... Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, EN LO PRIMTEMPS. Climent Picornell
• FÀBRICA DE 'FRANCOS' I FALANGISTES PROP DE DÉU Climent Picornell
• PTOLOMEU I EL LLADRE Climent Picornell
• DE VOYEURS I ESTUGOSOS Climent Picornell
• BOB DYLAN A FORMENTERA ? Climent Picornell
• HISTÒRIA D'UN CÈNTIM DEL TEMPS DELS ROMANS Climent Picornell
• ELS NOSTRES HOTELERS: ENTRE L'ORGULL I L'HUMILITAT. Climent Picornell
• QUANTS RECORDS! QUANTA FELICITAT! ( SOBRE LA DESMEMÒRIA ) Climent Picornell
• EL CASERÍO, CAN BUADES, LA DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA I EL MONOCONREU TURÍSTIC. Climent Picornell
• 50 anys de la "Nova Cançó" i "Al Vent" de Raimon. Climent Picornell
• PER SANT ANTONI FA UN FRED DEL DIMONI Climent Picornell
• VIQUIPÈDIA, UN PROJECTE ENGRESCADOR. Climent Picornell
• DARWIN, el BEAGLE, FITZROY i FELIP BAUZÀ Climent Picornell
• L'ENSAÏMADA MÉS PETITA DEL MÓN... Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI TENYITS D'HIVERN Climent Picornell
• CONTRA FELANITX ? Climent Picornell
• "ESPLUGABOUS" A MEIÀ. Climent Picornell
• MONTUÏRI I EL PLA, ENTRE LA MALLORCA PROFUNDA I LA REAL. Climent Picornell
• FANTASMES I 'FENG SHUI' A UNA CASA DE PALMA Climent Picornell
• L'AMARGOR DE LA CAMA-ROJA. Climent Picornell
• A PROPÒSIT DE JOAN FUSTER. PER UNA RELECTURA D' ELS MALLORQUINS. Climent Picornell
• EL PARE GINARD I ELS "SANTOS DE GUIXO". Climent Picornell
• MANACOR I EL RENOU ( I JOVELLANOS ) Climent Picornell
• EL BARRI ANTIC DE PALMA: PATRIMONI DE LA HUMANITAT ? Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, EN UNA TARDOR AMB CRISI. Climent Picornell
• APUNTS DE L'ESTIU, DES DE LA TARDOR. Climent Picornell
• JAUME ( IV ) TOCAVA LA GUITARRA DINS LA GÀBIA. Climent Picornell
• EL RETORN DE LA GUERRA FREDA, DE LA HISTÒRIA, DE LA GEOPOLÍTICA, DEL 29... Climent Picornell
• EL TURISME A BALEARS: BENEDICCIÓ O PLAGA ? Climent Picornell
• SOBRE LA MORT I ELS ORGASMES DEL VERRO. Climent Picornell
• HEY JUDE I REVOLUTION, O COM S'ACABAREN ELS BEATLES. Climent Picornell
• D ' APPLE A LES POMES NOVELLES. Climent Picornell
• PAPERÍ, XEREMIES, DIMONIS I COETS. Climent Picornell
• EL PRIMER PET Climent Picornell
• DELS TRES VUITS A LES TRES ERRES. Climent Picornell
• UN 'PLAÇA MORTA' A LA FRESCA. Climent Picornell
• DE LA PLAÇA DEL SUPOSITORI A POLACOLÀNDIA. Climent Picornell
• L'INDIGEST ENCANT DELS SOPARS PETITBURGESOS Climent Picornell
• "A POR ELLOS...", EL PA, EL CIRC I EL NEGOCI. Climent Picornell
• DE PAÍS PERPLEX A PAÍS COMPLEX ? Climent Picornell
• MIRADES SOBRE LA MALALTIA I EL PASSAR PENA. Climent Picornell
• PALMA: "NO HI HA VILA COM CIUTAT..." Climent Picornell
• JAUME FALCONER I ELS DIÀLEGS ARTÍSTICS AMB RAMON LLULL. Climent Picornell / Julià Picornell
• DAVALL L'ASFALT NO HI HAVIA PLATGES... Climent Picornell
• Afectes especials: mes de Maria amb nísperos. CLIMENT PICORNELL
• I TU QUI ETS, A INTERNET? Climent Picornell
• LA PINTURA D'ANDREU MAIMÓ Climent Picornell
• DE LA GENERACIÓ X A LA Y I ELS MITES DE LA GENERACIÓ GOOGLE. Climent Picornell
• PAISATGE VE DE PAÍS: la pintura de Gelabert Niell. Climent Picornell
• ES PUBLICA "JARDINS D'ALTRI" ( Editorial ENSIOLA) Climent Picornell
• "QUATRE RETXES DE RES" I J.A. MENDIOLA Climent Picornell
• BOMBES DE MALLORCA CAP A BARCELONA. Climent Picornell

• General [539]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom