Climent Picornell

Per Ciutat, banyada.

Sortim, ja fa fosca. La Capella de la Seu, dirigida pel mestre Joan Company, ha fet el seu primer concert davall el baldaquí de Gaudí. Excels, emocionant. Quan som defora fa aigua de bombolla i les gàrgoles de la Seu descarreguen a les totes. Mentre esper que passi, escolt la conversa de dues jovenetes: “Lo que he donat per impossible és llegir. Em pot agradar lo que estic llegint, però mai m'agradarà llegir. Som al·lèrgica, em provoca efectes secundaris. Quan et desconcentres és agotador, perquè es desordena la cadena, no identifiques les lletres, et poses nerviosa, llegeixes encara més lent, tenc calor i fred. Ara sé que al meu cervell li costa interpretar les lletres...”

Vaig suposar que era dislèxia el que patia, però se la veia animada. Me passeig per dins la Seu i dos barbuts peten la xerrada, m'assec al banc de davant: “A les cultures antigues el paisatge natural era part del tot, de l’univers, i no era representat, ni descrit, ni anomenat. Excepte a Xina i a Japó. Hem d’esperar a les pintures del Giotto, a Assís, per veure escenes, en segon terme, de naturalesa paisatgística, continuaran altres primitius italians: Peruggino, Paolo Ucello, Andrea Mantegna, Fra Angelico. Els primers paisatges guanyen protagonisme gradualment fins que es converteixen en un gènere independent”.

A la fi s'atura de ploure i decidim partir fins a can Miquel, a fer una xocolata calenta. Les olors del quemullars omplen les estances. Tenen els diaris d'aquí i La Vanguardia i El País. En Jaume es demana: “Desapareixerà el paper com a suport de la informació?” “Siguin o no de paper les informacions continuaran sent interessades o falses”, li replic. “Va, deixau aquest tema que vos repetiu un muntó”, diu en Boro, amb el seu valencià de l'Horta. “A mi, que soc d'un poblet, Palma em sembla una bona ciutat per viure”. Na Miquela: “Mira, Palma va perdent el seu encant i s'ha convertit en una ciutat globalitzada. El tsunami immobiliari s’ha expandit per tot i la paraula gentrificació és ja d’ús corrent. Palma, saturada, ha de lluitar per no morir asfixiada.” “Vendre Palma com una bona inversió va ser l’estil dels batles de dretes, un producte atractiu per la inversió estrangera. Airbnb i els creuers desborden la capacitat de càrrega de Ciutat”. ¿No trobau que ja fa molts d'anys de les primeres eleccions democràtiques? L'acta del plenari de l'Ajuntament de dia 24 de novembre de 1975 posa una cosa així com: “... en consecuencia puestos en pie demos solemnidad al inicio de este pleno. En primer lugar en memoria, recuerdo y descanso eterno de Francisco Franco recemos un padrenuestro (Se reza el padrenuestro). A continuación se da el grito de ¡¡Francisco Franco!! ¡¡Presente!!...” Paulino Buchens, cap de Falange, era Batle. Adolfo Suárez, 1976; primeres eleccions generals, 1977; Constitució, 1978; primeres eleccions municipals, 1979... En fa d'anys !!” “Jo”, és Magdalena qui parla, “record molt bé quan Palma celebrà el primer govern d’esquerres des de la Segona República. Pilar Rovira, la dona d’Emili Darder al balcó de Cort juntament amb el socialista Ramon Aguiló i el comunista Ignasi Ribas, era la baula de la recuperació democràtica. La normalització dels noms dels carrers convisqué amb les pintades de “dimissió batle jueu!". Passa una persona, abric blau llarg, gaiato. A algú li recorda en Pep Gonella. “En Pep Gonella?” “Bé, en Pep Safortesa. Confessà el seu àlies a IB3. Pensàvem si serien n'Antonio Alemany o en Luis Ripoll. O els dos. O els tres!” “Quina bajanada la del gonellisme!”. “Tens raó, però el gonellisme, viu encara, emprant l’escut del dialecte per amagar l’espanyolisme. Sabeu que va dir Safortesa a El País? Idò: “Tengo 24 nietos y ninguno usa el mallorquín”. “No s'ho creia ni ell, el què predicava, vull dir”.

Tornam a casa, els carrers banyats, poca gent. 

Climent Picornell 

Converses

Ho confés: “Tothom mira el seu mòbil, la gent dins el bus, la gent que camina, la gent que seu als bars, la gent que compra als grans magatzems... i jo. No puc ser diferent, no vull ser diferent, no me convé ser diferent... El mòbil m'entretén, me connecta, m'alarma, em dona tranquil·litat...” “Però t'aïlla dels de més a prop quan en fas un gra massa, que sol ser sovint. Vaig llegir que un filòsof coreà -del sud, no vos malpenseu- afirmava que el capitalisme dels “m'agrada” -els like's del mòbil-, el narcisisme fomentat per les xarxes socials, en una paraula que l'imperialisme del mòbil sufoca i apaga qualsevol rebel·lia i que, per això, avui no és possible cap revolució”. “Per culpa del mòbil?” “Idò. L'excés de comunicació ens deixa estabornits, marejats, dominats. El mòbil és a la vegada un instrument de vigilància i un confessionari, mos tornam a confessar, voluntàriament, no demanam perdó sinó atenció”.

“Jo crec que el que hem tornat és catastrofistes, tanta informació, tant de reclamar l'atenció, com tu dius, no es pot fer sinó és muntant uns escenaris apocalíptics, de males notícies, desastres diaris... Titulars escabrosos, algoritmes incontrolats, tuits alarmants... viure amb l'ai al cor! Som a l'era del tremendisme mediàtic i personal!”

“Vos heu de fer budistes! Heu de ser més altruistes, més compassius, menys individualistes, tenir una ment oberta, ampla...!” “Sí, i menjar molt de tofu! Ja ho deia la ministra anglesa...” “Voltros vos en foteu però jo he aprés que la ment ha de ser lliure de totes aquestes pors que ens volen insuflar, sense remordiments, amb respecte pel medi ambient pel be de les generacions futures...”

“I si tot fossin mentides, si ens estassin enganant?” “Podríem posar en pràctica mesures d'higiene informativa. Si les coses que ens arriben són dubtoses, poc fonamentades, no s'han de compartir, no s'ha d'esbombar la suposada catàstrofe! I ho feim, per frivolitat, per peresa, per inèrcia... idò no!” “Ja tens raó que la comunicació a través de mòbils té inconvenients que s'han de calibrar.” “Bono! I tant! Me deia l'altra dia Eduardo Mendoza que el gran avantatge de la comunicació telemàtica és que pots parlar amb la boca plena!”

“I tu, Climent, xerres poc avui, que no estàs llatí?” “Faig dejuni intermitent”. “I això que és?” “Idò que deixes de menjar durant catorze o quinze hores cada dia. Després de dinar no torn a tastar res fins a l'hora del berenar de l'endemà”. “Vatuadell! Sense sopar gens?” “Res. Aigua, només. Redueixes els nivells de glucosa, de colesterol, baixes la tensió arterial... i t'amagreixes”. “No pot ser!” “Que no pot ser? Mire'm. Aquella butza que tenia m'ha fuita i només fa tres mesos que ho faig”. “I no te peguen entorns de cap? No veus coses rares el vespre amb la panxa tan buida?” “Sí, sent el canvi climàtic que m'encalça de més a prop! No te fot el budista!”

“Per resoldre els problemes del món fan falta bons polítics” contrapunteja el comunista. “Els bons polítics ara són molt escassos, abans sortien quan hi havia circumstàncies excepcionals”. “I vols dir que ara no ho són?” “En Putin, en Xi, en Biden...?” “I què vols? Comparar-los amb en De Gaulle, en Mao o en Roosevelt?” “En Biden, que passa amb en Biden? Què és vellet i s'equivoca? M'estim més en Biden que el 'cateto' d'en Bush amb la seva cort tenebrosa de Dick Cheney o Donald Rumsfeld; m'estim més en Sánchez que el 'cateto' d'en Rajoy, que vols que te digui... m'estim més na Francina Armengol que en José Ramón Bauzá, m'estim més en Laporta que en Bartomeu...” “Atura, atura... que arribaràs a dir qualque doi monumental”. “Els qui tenen voluntat de 'servir al poble que els segueix' són per definició egòlatres, sinó estarien a ca seva, assegudets a la camilla, llegint un llibre, mirant la televisió i no aferrats al mòbil piulant com a desesperats al Twitter !” L'anarquista replica al budista: “Sí, i tu muntaries un catering mundial d'alimentació macrobiòtica. La dictadura de la cúrcuma!” “Au,au,au,au...!”

Climent Picornell

25 anys sense Nadal Batle

Dia 7 d'aquest mes farà 25 anys que morí Nadal Batle, en tenia 52. Nadal Batle i Nicolau havia nascut el 1945 a Felanitx. Va exercir de professor de matemàtiques i fou rector de la Universitat de les illes Balears des de 1982 fins 1995, tretze anys durant els quals la universitat cresqué i es consolidà, tot agafant prestigi. Després de la seva etapa de rector, retornà a la càtedra de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial i assolí una etapa d'articulista, al Diari de Balears, on posà esment en el seu tarannà d'home de ciència, de lletres i músiques, de polemitzador, de felanitxer i, sobretot, el seu ideari de defensa de la terra i la llengua. Deia sovint: "Les matemàtiques m'han donat, sobretot, un gran escepticisme lúdic i lúcid".

Els trets mestres de la seva llarga època de rector: la redacció i desenvolupament dels estatuts de la Universitat; el desenvolupament de nous estudis; l'inici del Campus Universitari, el vertader "genius locii" de la UIB; la consolidació de la universitat, la seva implantació i inserció social i territorial a les illes Balears; l'increment de les relacions exteriors sobretot amb l'estranger; la millora de les capacitats d'investigació, l'assoliment de línies d'excel·lència, una d’elles en noves tecnologies de la informació...

No fou una persona que causàs indiferència. Del seu extensíssim obituari, es podien deduir un cúmul d'adjectius: intel·ligent, perspicaç, polemista, patriota, radical, complex... Alguns dels seus oponents el tractaren d'autoritari, cínic, prepotent i altres apel·latius típics de les rapinyades que deixa l'exercici, amb decisió, dels càrrecs de poder. Sé com són de caïnites les lluites i d’africans els odis dins les universitats, no únicament dins la nostra, sinó per tot el món: la competitivitat és un factor de progrés intel·lectual dins les institucions universitàries.

La dèria per la seva llengua i tot el que l'enrevoltava, la passió per la lectura i la música, juntament amb el seu coneixement impecable del francès i de l'anglès, el feren un lector impenitent, inconstant, insomne. Era un exponent combatiu del bagatge cultural aportat pels tècnics i pels científics, per això Newton o Galileu (de qui deia que "fou un home intel·ligent... perquè no es deixà cremar!"), però també E. Waugh o W. H. Auden, per significar el seu entroncament amb la tradició literària anglosaxona.

La ideologia de l'independentista -"la meva pàtria és la meva llengua"- fou sempre manifesta, tot i que "hagués canviat llengua per independència", en una hipèrbole del seu sentit del pragmatisme que li jugà tantes incomprensions.”Pens que la Universitat ha de fer feina per retornar l'orgull. Ens pot retornar la dignitat que els mallorquins hem enterrat davall les rajoles”.

Nadal Batle travessà la història, com un rector decidit que unia la defensa del català com eina de feina i una aposta decidida per les noves tecnologies. Això feia mal de ventre a molta gent, però, sobretot, enfurismava als engominats provincians que es creuen que un discurs pel fet de ser cuinat a Madrid i en castellà, ja és universal. Com es podia tolerar que controlàs una institució social clau com la UIB?

Nadal Batle fou l’únic pal en l'inexistent paller del Nadalisme. Amb la seva mort s'estroncaren els seus projectes. Per qui en vulgui saber més, Josep Maria Llauradó n’ha escrit Els anys incomplets, amb un pròleg remarcable de Joan Mir –“S’equivocà més amb ell mateix que amb els problemes que abordava”, diu Mir-; Joana Mª Roque en va fer un excel·lent llibre, més personal (Nadal Batle, les notes d’un rector), un servidor en vaig fer una nota biogràfica extensa que és a Viquipèdia. Una selecció dels seus articles, és recollí a El mal bocí.

Tenc en gran estima la meva institució, la Universitat de les Illes Balear, i, ja retirat, veig amb orgull la seva progressió. Estic convençut, que més enllà de la recerca de l’excel·lència investigadora, ja ben provada, la UIB és una eina bàsica per a la societat de les illes Balears, possibilitant que estudiïn carrera tots els seus habitants, una oportunitat barrada, abans, pels sobre-costos de la insularitat i per l’oposició de determinats estaments que encara miren amb mal ull una Universitat a les illes. El que s’ha d’acceptar és que alguns fonaments de la nostra universitat es posaren durant el rectorat de Nadal Batle. Els fruits de la UIB són culturalment i socialment enormes, una “pluja fina” de coneixement i de gent amb formació superior dins la societat balear com no n'hi havia hagut mai.

Climent Picornell

Notes per l'història del Turisme: política i religió

A Balears, el turisme de masses va esser tractat pel franquisme com un fenomen polític. Els turistes eren "ambaixadors d'Espanya" als seus països d'origen, amb el que s'aconseguia una renda política -"imatge del règim"- a l'exterior, tan considerada pel poder com les entrades de divises. Manuel Fraga Iribarne durant la seva etapa al Ministerio de Información y Turismo parlava de la "alta rentabilidad política del turismo", comentava: "es preciso reconocer, como mérito del turismo, el haber permitido a una masa cada vez mayor de europeos, el conocimiento directo de la realidad española, muy diferente de las imágenes tendenciosas con que la representan en su propia patria una gran parte de los órganos de opinión". L'Administració Central abandonà, però, la consolidació d'unes estructures empresarials i comercials i la minimització dels costos socials que el sector generava. És expressiu el que deia Gabriel Escarrer: "Cap economista, cap polític, no pensà en el turisme. El que era clàssic havia de passar fatalment: desenvolupar el sector primari, a través d'aquest potenciar el secundari i després crear el terciari. Era la regla d'or de l'economia gran, la dels eminents mestres que no es podien equivocar". L'Estat es torbà en témer-se'n de l'efecte multiplicador del turisme i de les peripècies de l'empresariat per a trobar finançament. L'allau turística modificà, també, el comportament polític, als territoris turistitzats augmentaren molt els vots als partits d'esquerra. Municipis turístics importants són o han estat governats pels socialistes.

El turisme suposà un canvi en els costums i valors. Feia tornar les societats menys religioses, en el sentit de l’abandó del culte tradicional. Les morals tradicionals sofriren un “shock” quan s’enfrontaren a comportaments com el nudisme, el “top less”o el hippisme. Hi hagué una ruptura de la concepció tradicional de la família. Per a alguns és una anècdota, però la figura dels "Picadors" es pot estereotipar amb el que els manuals en diuen la “beach-boy syndrome”; aquests, coneixedor del diferent tractament de la sexualitat per part de les estrangeres, aprofitaven la seva laxitud, que amb les dones nadiues era menys possible, cosa que afectà les indígenes, en la seva evolució respecte del pensament, la pràctica del sexe i la liberalització dels seus costums. La cita de la pastoral del Bisbe, l’any 1962 (“Hombres! No sucumbáis a la seducción y al dinero de las extranjeras!”), és exponent de la preocupació que sentia l'església catòlica respecte del comportament d'alguns dels seu fidels i de la minva del seu control social. El clergat local deixarà d'actuar com un dels "cacics" de la comunitat i interferirà menys en els assumptes temporals. El bisbe Enciso: “Mallorca s'ha convertit en una illa diferent ja que ha perdut el seu característic acolliment. El turisme i l'estiueig afavoreixen la dispersió, el debilitament dels vincles familiars. Es viu fora de casa i s'afavoreixen les temptacions i les aventures. També influeix en l'abandonament o allunyament de la pràctica religiosa, afavorint el materialisme, el luxe i les despeses excessives”.

Els tres bisbes illencs en la “Carta dels bisbes Balears : Ecologia i Turisme a les nostres Illes” opinaven que “el turisme, avui com avui, podem dir que és el pa de les nostres illes” i mostraven la cara negativa: “erosió continuada dels signes d’identitat del nostre poble; baixada de valors religiosos i morals de tipus personal i familiar; el contrast entre una classe treballadora aclaparada de feines i limitacions econòmiques i el món turístic on hi mana l´oci i l’ostentació econòmica” i remarcaven els efectes ecològics negatius, fent una crida al que avui en dia es coneix com sostenibilitat turística.

Era certa l’oposició a comportaments que la moral illenca, fortament arrelada al catolicisme, no aprovava. Però, si els valors més fonamentals es posaven en dubte, el profit econòmic dominava. D'aquesta manera s'instaurà una doble moral: tolerant amb els visitants i rígida pels locals. Les fronteres d’aquesta doble moral, però, s'anaren diluint de forma inevitable, quan s’acostaren els nivells de desenvolupament i els models de comportament, vehiculats pels mass media i la modernitat, amb el calçador del turisme.

Climent Picornell

Postal de Palma: l'alè de les ciutats

Sec, al cafè Mistral, i veig passar la gent, prop del Centre Cultural de la Fundació La Caixa, a la petita placeta dedicada al torturador de cubans: el general Weyler. Segons el Finacial Times, és de les vint-i-cinc millors cafeteries dels món. El Cafè Mistral és posat a l'altura del Boot al Marais de París, el Dropp Coffee d'Estocolm, el Cuervo Café del barri de la Chacarita de Buenos Aires, l'Ideal Café de Palerm o l'Ama Café de Nova Delhi. Coman a la cambrera un cafè amb llet. 'Café con hielo?' 'Amb llet!' '¿Que es “llet?' 'Coffee with milk', li acab dient. Començam bé, pens. El cafè, segons una pissarra, avui, és originari del Senegal. És bo, certament, i els croissants també.

Continua passant molta gent, avui hi ha cinc creuers al port. Dues al·lotes travessen amb aquestes peces enrotllables per fer ioga o estiraments. Pens en com ha canviat Ciutat. Abans una gentada fumant a les terrasses dels cafès i ara tot-cristo és a fer cucaveles als gimnasos. Són guapes, i certific que els heterosexuals, en aquests temps que corren, i a la nostra edat, perdem moltes oportunitats i no podem fer els roïssos molt grossos. O sinó, anar a fer teràpia personal. Com diu en Rafel Fonoll: “Pots anara al psicòleg o llegir el teu horòscop. Només hi ha una diferència: una cosa és molt més barata que l'altra”.

No fa gaires anys sortí al The Sunday Times que Palma era la millor ciutat del món per viure-hi. Ara no sé si encara ho és o passa el mateix que amb la cafeteria on som, que no hi ha per tant. A més, n'hi ha que a Palma la volen convertir en una smart-city, una ciutat intel·ligent i servidor creu que van errats, en part, això d'identificar el concepte de ciutadania amb el consum i ús de serveis públics digitalitzats està sobrevalorat. Es tracta d'això però no només d'això. A mi m'agrada la ciutat dels quinze minuts. Quinze minuts màxim per accedir als serveis bàsics, entre ells el comerç local.

Tot fullejant els diaris veig el que passa a la meva estimada Itàlia: Giorgia Meloni, que ara es fa l'estreta sense fer gens d'esment a la defensa que feia, fa poc, de Mussolini, o el seu amic Salvini demanant que es suspenguin les sancions a Rússia o en Berlusconi i el seus mantres contra jutges i imposts... I pens en Roma, també congestionada com Palma, però amb més monges i capellans i els turistes amb la cara més congestionada incapaços de digerir tanta bellesa. Però no és ben bé el mateix que a París amb els seus llocs comuns, cafè de Flore, Les deux Magots, les feuilles mortes, Montand, Sartre, Beauvoir, la Coupole, la brasserie Lipp o... el Londres que record de quan hi vivia en els anys seixantes: les minifaldes de Mary Quant, Carnaby Street, protestes, drogues, John Lennon, els mini Cooper...

Ai! Veure i contar les ciutats! La Barcelona de Marsé, Ruiz Zafón o Eduardo Mendoza, en castellà o la de Blai Bonet a Mr. Evasió; Perec i Modiano a París; el Dublín de Joyce; Nova York al Manhattan Transfer de John Dos Passos... o, al cinema, pens en Jeff Gambardella i La grande Belleza a la Roma de Sorrentino. Torn als escriptors: El Cairo de Mahfuz, La Habana de Cabrera Infante, Estambul de Pamuk...

Com ens deuen veure els externs? Com de reduccionistes són les seves mirades? Més enllà de la Seu, la Llotja, el castell de Bellver, les gelateries barates i els restaurants de fast food, l'olivera de la plaça de Cort, el voladís de l'Ajuntament, la gent malhumorada per no poder passar tranquil·lament pels carrers, que abans eren “seus”. Crec que és als escriptors a qui ens cal recuperar el mite i la significació antiga i eterna de la nostra ciutat: la llongueteria orgullosa de la seva joventut, l'exabrupte de damunt l'aljub del Baluard, les reformes que pretén fer l'Ajuntament, la floridura del carro de la Beata... No es pot ser massa esquiterell quan vols recuperar l'alè de la teva ciutat. I no parl d'halitosi.

Climent Picornell

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Dalt del turó: boira, planters i palla.
• Jardins d'altri, per acabar l'any. Climent Picornell
• Per Ciutat, banyada. Climent Picornell
• Converses. Climent Picornell
• 25 anys sense Nadal Batle
• Notes per l'història del Turisme: política i religió. Climent Picornell
• Postal de Palma: l'alè de les ciutats. Climent Picornell
• Apocalipsis quotidianes conspiranoïques. Climent Picornell
• Més sobre els impactes del Turisme. Climent Picornell
• Encontres a Ciutat. Climent Picornell
• Postal de Palma a la tardor. Climent Picornell
• La terra és rodona (contra els terraplanistes). Climent Picornell
• Jardins d'altri, ara. Climent Picornell
• Genius loci, prebe coent, cucamolla i pluviómetres
• Gínjols, garroves, bous i cendres
• Jardins d'altri setembrins Climent Picornell
• El turisme. bo, dolent o regular ? Climent Picornell
• Retorn a Palma: sentir i escoltar Climent Picornell
• Vells, Bitter-Kas i escatologia necessària
• Jardins d'altri agostencs Climent Picornell
• Tórtores, somera, galliner i pesta
• Jardins d'altri estiuencs. Climent Picornell
• Peripatetisme per Palma. Climent Picornell
• Sopar d'estiu amb botxor, alemanys i Thermomix. Climent Picornell
• Els orígens de la turismofòbia Climent Picornell
• Falzies, bevedors, "Los Melones" i el saig
• BENEIT !! Climent Picornell
• En l'hora de la meva mort Climent Picornell
• Anècdota o categoria en geopolítica Climent Picornell
• Jardins amb Damnatio memoriae. Climent Picornell
• Postal de Palma, de sa Calatrava amb un amb kipà. Climent Picornell
• Calor, Amazon, prudència i moraduix
• Tomba, ex-capellà, garrovers i balconing
• Joan Miralles i Montserrat, la minyonia d'un homenot Climent Picornell
• Jack Kerouac, encara
• Jardins d'Altri amb pessimisme
• Postals de Palma amb taca de sang
• Avui es canta la missa del To Pascal a Sant Joan
• Magraner, 'tirita', russos i cocaïna
• Jardins d'altri amb evangelis Climent Picornell
• Porgar fum
• Jardins d'altri, entre la vida i la pantalla. Climent Picornell
• Boires, Erasmus, oliveres...
• De caminants, passejadors i "flâneurs" Climent Picornell
• Jardins d'altri de gener Climent Picornell
• Nínxols, brebatge i orgues
• Repensar-nos. Climent Picornell
• Confinament, ventositat, presó
• Jardins d'altri hivernals Climent Picornell
• Burgesia turística? Climent Picornell
• Grills, solls i cocarrois
• GUILLEM FRONTERA, paisatge i societat . Climent Picornell
• Figues, moros, ciclistes, ciurons i un 'moticultor'
• Jardins d'altri amb aforismes Climent Picornell
• Corbs, cendres, banyes i donardes
• 600 anys de la Llotja Climent Picornell
• Ullastres, jugadors i el dia s'allarga
• Born Climent Picornell
• Jugadors, Pitalers, alemanys i brebatge
• Xaboles, ovelles, paracaigudista, vídues
• La ciutat pandèmica Climent Picornell
• Més Jardins d'Altri Climent Picornell
• Gírgoles de poll, cebet, senyors i tirs
• Jardins (d'Altri) Climent Picornell
• Pandèmia, brasers, taronger bord
• Mussol, selleter i milanes
• Plou, somnis i casa esbucada
• Hivern a foravila
• Mascaretes i garroves
• Ordi, separats i serp
• Clots, discapacitats, el padrí i la rata-pinyada
• Pandèmia i paisatge
• Carxofes, antigors i padrins
• Cafès, endolats i coentor
• Divendres, paons, bous i esplugabous
• Final de tardor, fotografies i niguls
• Milanes, birros i quartons
• Fressar, calor i coentor
• Claveller d'aire, taronges i felicitat
• Ravanissa, capsibos i olivó
• Llebres i rotondes
• Temps i contarelles de gener
• Verros i polissons
• Salvatgina puta!
• Vermell de roselles
• Les possessions
• Aucellons, panades i rubiols
• Matances no atropellades, ensaïmades de tallades i un mort
• Calmes de gener i dignitat retornada
• Cama-roges, bolets i Nadal
• Passar pena, botifarres i porcelles
• De l'octubre i un albó
• D'abans i altres essències
• L'estiu i la festa
• Estiu de ple, amb serps i espluga-bous
• Figues-flors i prebes coents
• Remeis per viure bé
• De l'unicorn al bell mig de l'illa aimada
• Brou a rompre !
• Temps de matances i altres andances
• El desembre congelat ( o això era abans?)
• Panellets, morts i "tricotraco"
• Octubre o la curiositat
• Ni paparres, ni segadors
• Picadura d'abella, el llop i ram-usat-sac-arnat-suro-amb-ham
• Fuita de Ciutat, menja-mosques i anguila
• N'hi ha que duren tota sa vida
• Per una moratòria turística a les illes Balears
• Dia plujós amb quadern antic
• Figueres despullades i grípies buides
• Un sac buit no s'aguanta
• Coses dels desembres
• De santa Catalina a Nadal, un mes cabal
• Aromes de tardor
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : ARRI I OU !! Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI: EL CREPUSCLE, SEMPRE, ENCENDRÀ ESTELS Climent Picornell
• DEU IDEES EN DEU MINUTS SOBRE TURISME I CULTURA Climent Picornell
• POSTALS, JARDINS, APUNTS ( I QUE ELS DÉUS MOS DONIN LA MAINA ) Climent Picornell
• SETMANA ( NULLA DIES SINE LINIA ) Climent Picornell
• LA CULTURA ENTRE L'UCI I EL RESET Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB LA RIERA I L'EMBAT Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA OFEGATS PER L'ESTÈTICA Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB UTOPIA PRIMAVERAL Climent Picornell
• LA FI D'EUROPA I DE LES HUMANITATS Climent Picornell
• PILOTS ITALIANS A MALLORCA I CRIMS DE GUERRA Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA AMB SETCIÈNCIES I UN FORÇARRUT I Climent Picornell
• LA MEMÒRIA BIOCULTURAL DE LES VARIETATS LOCALS DE LES ILLES BALEARS Climent Picornell
• DE l'ORIGEN DEL PAISATGE (... I LA PINTURA DE LES BALEARS) Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA ENFANGATS PEL CALL VERMELL Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA DE LA MÀ DE ROSSELLÓ-PÒRCEL Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI ANTI-SISTEMA I AMB NOVES GENERACIONS Climent Picornell
• PIETAT PER LA GEOGRAFIA IMAGINÀRIA Climent Picornell
• DE LA CULTURA DE LA TRANSICIÓ A LA CULTURA DE LA RETALLADA Climent Picornell
• POSTALS I SENYORS DE PALMA Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : NADAL DE MEL I SUCRE Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, I EL MUSEU DE L'AFORISME, COM EXCUSA Climent Picornell
• TOTUM REVOLUTUM (NOTES DISPERSES) Climent Picornell
• "PAYS.MED.URBAN": EL PAISATGE, VALOR D'IDENTITAT I D' ATRACCIÓ ECONÒMICA Climent Picornell
• BREU BIOGRAFIA DE FELIP BAUZÀ I CAÑAS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB GREGAL Climent Picornell
• JOAN MASCARÓ I FORNÉS I THE BEATLES ( O GEORGE HARRISON ) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB NOVEMBRE DESAGRADÓS I MIG FILÒSOFIC Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA DELS PRIMERS DIES DE NOVEMBRE Climent Picornell
• DECOASTRUCTION DEL LITORAL O EL TSUNAMI IMMOBILIARI MEDITERRANI Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA I ELS JORNALS QUE SE TORNEN Climent Picornell
• PARADISE OF LOVE o MALLORCA L'ILLA IMAGINADA (DEL 'CUAC-CUAC' AL YÉ-YÉ) Climent Picornell
• L' ATLAS DE LES NOVES POTÈNCIES EMERGENTS Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA: QUASI RES DE NOU Climent Picornell
• ELS INDIGNATS I LES PRIMAVERES Climent Picornell
• DE LES TOMÀTIGUES DE RAMELLET A LES GOOD VIBRATIONS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA D'UN ESTIU CALENT Climent Picornell
• CICELY SAUNDERS (LA MORT NO COM UN FRACÀS SINÓ COM UN MISTERI) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, QUAN S'HA APAGAT L'AGOST Climent Picornell
• CRÒNIQUES D'ESTIU D'UN FOLKLÒRIC PLORAMIQUES Climent Picornell
• LONDRES 2012: BEATLES O ROLLING STONES, ENCARA? Climent Picornell
• GORE VIDAL, H. L. MENCKEN, O. WILDE I ELS AFORISTES IMPERTINENTS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB VORERA DE CARXOFERES Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, SOPANT RAN DE MAR Climent Picornell
• PERIPLE D'ESTIU PER MALLORCA (AMB FALS 'ROMAN À CLEF') Climent Picornell
• NOSALTRES, ELS MALLORQUINS / NOSALTRES, ELS VALENCIANS / NOSALTRES, ELS FUSTERIANS Climent Picornell
• ESPAIS ESCRITS I CARTOGRAFIES LITERÀRIES ("ENTRE LA VINYA I EL FONOLLAR") Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA ("WHAT IS THE CITY BUT THE PEOPLE?") Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB PERSONATGES D'UN FUNERAL Climent Picornell
• OBSERVATORI ( FOTOGRÀFIC ) DEL PAISATGE DE BALEARS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, PEL JUNY Climent Picornell
• LES POSSESSIONS DE MALLORCA: CADÀVERS EXQUISITS? Climent Picornell
• TEMPS D' AFORISMES Climent Picornell
• POSTAL DE PALMA DES DEL RAVAL DE MAR Climent Picornell
• ROBERT CRUMB A PARÍS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB JOYCE, AUSTER, LA CENSURA I ALTRES RECOL·LECTES Climent Picornell
• EL VIATGE DEL DARRER LLIBRE D'ANTONIO TABUCCHI Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA, AMB CARRERS PLENS D'ARENA, EN WEYLER I UN LLADRE Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA: FALZIES, ESPÀRECS, SETMANA SANTA I... TANMATEIX Climent Picornell
• CULTURA ( LLIBRE DE PAPER O E-BOOK? CIÈNCIES O LLETRES? MERCAT VERSUS SUBVENCIONS? ) Climent Picornell
• PER JARDINS D'ALTRI CANVIANTS I SERIOSOS Climent Picornell
• L' ARXIU D' ALAN LOMAX A INTERNET: UNA MIRADA A LES BALEARS DE 1952 Climent Picornell
• QUIASME ("...QUI PECA PER LA PAGA O QUI PAGA PER PECAR")
• DUES POSTALS DE PALMA (UNA DE NADAL I UNA DE FEBRER AMB NEU) Climent Picornell
• DOS APUNTS DEL PLA DE MALLORCA (UN DE FINAL D'ANY I UN ALTRE AMB FINESTRALS) Climent Picornell
• FRA JUNÍPER SERRA ( I FRA LLUÍS JAUME) I LES ARMES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA Climent Picornell
• REMENANT EMOCIONS, AFECTES I FELICITAT Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI. D' STEVE JOBS AL VISCA L' INFERN! Climent Picornell
• NEOSOCIOLOGIA ILLENCA (UNA ADOPCIÓ, UN INTENT DE SODOMIA, UN SUÏCIDI) Climent Picornell
• ELS VELLS ROCKERS MAI MOREN? (PAU RIBA, JANIS JOPLIN, DON MCLEAN...) Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA AMB EN PAIROLÍ I ALTRES... Climent Picornell
• ELS SITUACIONISTES I EL ROMANTICISME REVOLUCIONARI Climent Picornell
• QUATRE COLLITES PER JARDINS D'ALTRI Climent Picornell
• ANTONI SASTRE I L'ANÀLISI DEL TURISME Climent Picornell
• PALMA, POSTAL DE TARDOR Climent Picornell
• DE L'HUMOR, LES DÉCIMES DESBARATADES I LES CANÇONS VERDES Climent Picornell
• DE LA FAMÍLIA PLÀSTICA ALS CREIENTS SENSE ESGLÈSIA Climent Picornell
• DE L' 11-S ENÇÀ, DE LA GEOPOLÍTICA A LA GEOECONOMIA Climent Picornell
• APUNTS DE L'HORA DEL VARIAT Climent Picornell
• EL CORREDOR MEDITERRANI, EL "MADRITERRANI" I ALTRES Climent Picornell
• NO MÉS "BLADE RUNNER", PER FAVOR Climent Picornell
• SILENCIS I RENOUS (BACK TO PALMA) Climent Picornell
• LLISTES D'ESTIU Climent Picornell
• CALOSCAMPS I CALALOSCANS ( A BARTOMEU FIOL IN MEMORIAM ) Climent Picornell
• AFORISMES A L'ESTIU Climent Picornell
• MÉS APUNTS DEL PLA DE MALLORCA A L'AGOST Climent Picornell
• NOTES D' ESTIU Climent Picornell
• VIARANYS DELS NOSTRES LLIBRES Climent Picornell
• " I TU D'ON ETS ? " (ELS NOVÍSSIMS MALLORQUINS) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI AMB BÀRBARS, MARES, EN VERGA... Climent Picornell
• CULTURA I GLOBALITZACIÓ ( I PAÍS ) Climent Picornell
• DE LES PLACES A LA FLOR DEL GESSAMÍ Climent Picornell
• SABATES I BO-BO DE PALMA Climent Picornell
• BALEARS CAPITAL PARÍS Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA, AMB SERP I ANELL Climent Picornell
• SETMANA SANTA SLOW Climent Picornell
• PAISATGE AMB TRETZE HOMES Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, AMB FETITXISME Climent Picornell
• ClUTAT I EL PROGRÉS DELS NO-LLOCS Climent Picornell
• TOPÒNIMS DEL MÉS ENLLÀ: PURGATORI, CEL, INFERN Climent Picornell
• UNA TEORIA DELS AMICS ÍNTIMS Climent Picornell
• ON EREN QUAN TEJERO ENTRÀ AL CONGRÉS DE DIPUTATS? Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA DE MALLORCA, AMB ESPÀRECS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, UNA MICA DESOLATS Climent Picornell
• IMAGINAR PALMA: CIUTAT I LA GENT Climent Picornell
• D'ESTRANGERS I MALLORQUINS Climent Picornell
• ALGÚ SAP QUÈ S'HA FET D'AQUELLES FLORS? Climent Picornell
• SIBIL·LES, ORACLES, HORÒSCOPS I COSES AIXÍ Climent Picornell
• FER BONDA O LES CASCARRULLES DE L'ANY PASSAT Climent Picornell
• APUNTS DEL PLA (CORNETES, BUFETES I MANDARINES ANTIGUES) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI: DEL BUNGA BUNGA A L'HUMANISME Climent Picornell
• VINDICACIÓ FINAL DE LES VELLES AGENDES Climent Picornell
• LA BALEARITAT IMPOSSIBLE Climent Picornell
• EL BARRI DE NA BEL Climent Picornell
• EL "TOP TEN" DELS REFRANYS DE LES ILLES BALEARS Climent Picornell
• DEL SEXE, LA INFIDELITAT I L'ORGASME SEC Climent Picornell
• "CULTURA I PAÍS" (Grup d'anàlisi i d'opinió) Climent Picornell
• PAISATGES DE TARDOR, AMB FRUITA Climent Picornell
• "SENYOR AHIR"... I DESPÚSAHIR ("IMATGES DE MALLORCA") Climent Picornell
• "CALAMO CURRENTE" (APUNTS DISPERSOS) Climent Picornell
• PALMA: PERFILS DE LA CIUTAT ESVAÏDA I SUBMERGIDA Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI A LA "RENTRÉE" Climent Picornell
• LA PLATJA DE PALMA I L'EVOLUCIÓ DELS DESTINS TURÍSTICS Climent Picornell
• COM UN MAC DE TORRENT (A LA CARRETERA) Climent Picornell
• EL "GENIUS LOCI" DE LA CALA Climent Picornell
• ESCOLTAR EL TEMPS Climent Picornell
• ELS ANGLESOS, EL PONT I S'ALBUFERA DE MALLORCA Climent Picornell
• DIARI D'ESTIU D'UN FOLKLÒRIC PLORAMIQUES Climent Picornell
• CUT-UPS DE SOPARS D'ESTIU Climent Picornell
• PLOURAN ECOTAXES Climent Picornell
• PER JARDINS D'ALTRI, A L'ESTIU Climent Picornell
• RONDALLES, LLEGENDES URBANES I ALTRE FEMS D'INTERNET Climent Picornell
• CIUTAT ÉS UN LLIBRE Climent Picornell
• DE LA DESMODERNITZACIÓ A LA MODERNITAT LÍQUIDA Climent Picornell
• DICTATS SOBRE EL RETORN DE LES EMOCIONS Climent Picornell
• COM ACABAR ( INDEFINIDAMENT ) AMB LA CULTURA Climent Picornell
• SIS HISTÒRIES DE GENT NORMAL Climent Picornell
• APUNTS DE MAIG (ESPÈCIES EN EXTINCIÓ) Climent Picornell
• QUO VADIS NACIONALISME D'ESQUERRA? ENTRE LA UTOPIA I LA NECESSITAT Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, PER MATAR EL TEMPS Climent Picornell
• NIGULS DE CENDRA, L'APOCALIPSI I LA FI DEL TURISME Climent Picornell
• DE MENORCA, DE MILITARS I DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI Climent Picornell
• APUNTS D'HIVERN DEL PLA DE MALLORCA Climent Picornell
• POSTALS DE PALMA MULTICULTURAL Climent Picornell
• PER PASQUA, FRIT DE FREIXURA Climent Picornell
• KUROSAWA, O EL CINEMA COM A SEDUCCIÓ I MOTIVACIÓ Climent Picornell
• LA IDENTITAT (...DELS FRANCESOS) Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI, AMB DONES SUÏCIDES I CRISIS Climent Picornell
• CARTOGRAFIA DE LES ILLES BALEARS ( VALLSECA, 1439 - FOTOGRAFIES, 1956) Climent Picornell
• AMETLERS FLORITS I RELLOTGES BIOLÒGICS Climent Picornell
• DE SENECTUTE ( MARES ) Climent Picornell
• "UN HIVERN A MALLORCA" ( 'XUPANT' RODA DE L'ANY CHOPIN) Climent Picornell
• COSTUMARI DELS QUINTOS DE MALLORCA Climent Picornell
• ALBERT CAMUS, MENORCA, EL FUTBOL, EL PRIMER HOME Climent Picornell
• MÉS POSTALS DE PALMA I UN HAIKU Climent Picornell
• LECTURES DE CAP D'ANY: ENTRE SOMNIS I XAFARDERIES Climent Picornell
• ALAR I COFAR I ALTRES APUNTS DE PER LA VILA Climent Picornell
• "AMORRATS AL TECLAT" AMB LLORENÇ VALVERDE Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI PELS BATIPORTS DEL LÈXIC Climent Picornell
• DEL CARTÍLAG DE TAURÓ A LES BAIES DEL GOJI ( AMB RESILIÈNCIA ) Climent Picornell
• UN POC MÉS SOBRE FIRES RENOVADES DE MALLORCA Climent Picornell
• CONVERSES EN EL NIZA Climent Picornell
• CRISIS BONES? NEOMODERNITAT, DECREIXEMENT, FRUGALITAT I POSTMATERIALISME Climent Picornell
• EL "COL·LECTIU TERANYINES" I L'HOMENATGE A JOSEP ESTELRICH Climent Picornell
• ELS VINS CARS, I ELS DE LES BALEARS Climent Picornell
• HISTÒRIES PER A UN "TRAITÉ DE L'ESTUGOSITÉ" Climent Picornell
• VIURE PER SEMPRE? Climent Picornell
• TURISME I CRISI: INFLEXIONS I REFLEXIONS Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI PRE-TARDORALS Climent Picornell
• L'ESPAI PÚBLIC DE PALMA, ENTRE ELS COTXES I LES BICICLETES Climent Picornell
• DE RERUM NATURA: D'UNA BADIA A L'ALTRA Climent Picornell
• SA PUTA TUTA, MORTES MAQUILLADES I UNA MONJA ENCESA. Climent Picornell
• RUIXADES D'AGOST Climent Picornell
• ELS HOMES QUE SÍ ESTIMAVEN LES DONES, O NO. Climent Picornell
• DE PROFUNDIS, L'HOMOSEXUALITAT, OSCAR WILDE I ELS AFORISMES Climent Picornell
• PROFUNDES SUPERFICIALITATS SOBRE CLÀSSICS CONTEMPORANIS Climent Picornell
• EL MIRALL I LA FI DEL PAPER Climent Picornell
• BALTASAR PORCEL, ELS LIMFOMES I LES BALEARS MENORS Climent Picornell
• L'AGONIA DE LA LLISSA I ALTRES POSTALS CIUTADANES Climent Picornell
• MALLORCA, MIRATGES D'ESTIU. Climent Picornell
• JARDINS D'ALTRI A LA PORTA D'ESTIU Climent Picornell
• HISTÒRIES RECENTS DE TURISME I D'HOTELERS Climent Picornell
• ELOGI DE L'ESPARDENYA Climent Picornell
• TV3, IB3, TVM, MULTICANALS I MULTIPANTALLES Climent Picornell
• QUALSEVOL NIT... Climent Picornell
• TOPOFILIA DE PALMA: TERRITORIS DE LA MEMÒRIA Climent Picornell

• General [596]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom