Climent Picornell

" ULTIMÀTUM " i ABECEDARI. Climent Picornell

jcmllonja | 01 Febrer, 2006 12:25

Per a la revista del meu poble, "Mel i Sucre" de Sant Joan de Mallorca, d'aquest mes de Febrer he enviat aquest article que ara penjaré al Bloc.




“Ultimàtum” i  abecedari.

 

Climent Picornell

 

            De cada pic tenc per més segur que els territoris de la nostra infància són uns paisatges que ens acompanyaran sempre. Volguem o no. En siguem conscients o no. Pors inexplicables, gusts i alegries arrelen dins alguns moments de quan fórem nins i encara ens esbutzàvem de riure. “No ens tornaran a pastar” sentencia ma mare, com qui dir que si hem crescut esguerrats, ja hi ha poca cosa a fer. Ara diré a que ve aquesta reflexió prèvia.

            A un canal de Televisió, dels molts que ja entren per la parabòlica i la Digital Terrestre, d’aquests canals temàtics que amollen només pel·lícules antigues, hi feien “Ultimátum a la Tierra”. Una pel·lícula del temps de la picor, els anys cinquantes, de l’estil de “La guerra dels móns” o “Invasors de Mart”, però de sèrie B, clàssics del gènere. Un servidor l’havia vista al cinema Dorado, a la barriada dels Hostalets, una sala que ara tomen i converteixen en lofts de luxe. Eren els anys en que ja ens hi deixaven anar totsols, i aquesta era de “ciència-ficció”. Tractava  d’un personatge vengut d’una altra galàxia, amb una nau com un platet volador, que arribava a la Terra a fer la darrera advertència, donar l’ultimàtum  als humans : “aneu en compte amb les vostres bregues!” Eren els anys de la guerra freda entre comunisme i capitalisme. La força d’aquest personatge residia, més que en els seus sermons en un arma potent, en un homo de ferro que duia, un robot poderosíssim – ara veig que eren quatre llaunes, de nin no m’ho varen parèixer-, que llençava raigs devastadors. Bé. La peli ens impressionà tant que l’incorporarem tot d’una als nostres jocs i el qui feia d’ “Ultimàtum” sempre guanyava. “Jo vull ser n’Ultimàtum”. Dins els nostres caperrins havíem identificat el títol de la pel·lícula –que no enteníem- amb l’homenot de ferro : allò era “n’Ultimàtum” ! Vaig passar un guster de tornar-la a veure, tot i el seu primitivisme tècnic i ideològic. Anys més tard vaig saber, em sembla, que volia dir ultimàtum i que el robot tenia nom : Gort. Ca barret ! Molt millor, “Ultimàtum”!

            Idò, la cosa anava que, per aquelles mateixes èpoques, havia llegit una notícia que, també, m’impressionà. Ja sol passar i a vegades de forma inexplicable. A ca nostra estàvem subscrits a tres publicacions periòdiques, cosa inusual en aquells temps, eren : el “Correo de Fátima”, el “Mensajero del Corazón de Jesús” i “Selecciones del Reader’s Digest”. Ja poden intuir de quin peu ens calçàvem; davall la manxeta del Correo de Fátima, un lema recordava : “Rúsia se convertirà” , no se en què s’ha convertit però ara veig que els pastorets de Fàtima, cosa sabien. Vaig compensar, anys després,  aquestes lectures llegint milers de novel·letes de l’”Oeste”, de Policies o Romàntiques que anàvem a canviar a l’estanc del cap de cantó. A “Selecciones” -la traducció a l’espanyol d’una revista que era l’ideari pur del nordamericanisme més ranci- vaig llegir-hi que un nin de la meva edat, de resultes d’un cop al cap, provocat per una caiguda de la bicicleta, havia perdut, oblidat, o s’havien esborrat del seu cervell algunes lletres de l’alfabet, per la qual cosa havia hagut de tornar aprendre a xerrar. Vaja. Per aquest motiu, durant anys, de forma profilàctica un servidor, quan es pegava un cop, que solia ser jugant, el primer que feia era recitar de bellnou tot l’abecedari : abcdefghijklllmnñopqrstuvxyz. Buff! Quin alè ! Tot correcte, no havia perdut cap lletra : endavant ses atxes !

 

            Un dia, justament, que m’havia tocat ser n’ “Ultimàtum” –que, com a la peli, caminava amb els braços estesos per envant, els ulls com a clucs, el cap un poc per amunt, i les cames com qui fa el pas de l’oca- em vaig fotre una caparrotada amb un pal d’electricitat –que feien tots una olor particular- i n’ “Ultimàtum” va caure estormiat. Al cap d’una estona em vaig aixecar... recitant l’abecedari : abcdefghijklllmnñopqrstuvxyz. Es fixin que era l’abecedari espanyol, amb la eñe. Tampoc s’havia perdut cap lletra per dins les rues del meu enteniment malmenat.

            Ho contava a ma mare, i ella es reafirmava : “Tanmateix ja en podem fer de bots; tal érem, tal som”. No vaig entendre molt bé perquè ho deia. Ara, no és que perdi lletres, ara perd noms sencers i a ca nostra en venim d’avior d’això de perdre la memòria, i estaran d’acord en que per recordar noms no deu bastar l’abecedari.  No em quedarà més remei que recitar tot el Santoral, el cristià i algun altre. D’ultimàtums me’n donen dos o tres cada dia. Tampoc els ultimàtums, com nosaltres mateixos, són el que eren. Basta veure remakes com “Mars Attacks!” ( 1996) de Tim Burton per saber que avui, els marcians, com el dimoni, ja no fan por a ningú.






Comentaris

El satèlit ens duu la biblioteca de l'imaginació

Josep Luis de Luis | 01/02/2006, 19:17

Senyor Picorenll ¿No creis amb mi que la biblioteca d'imatges i cintes de llauna que és, en definitiva, el satèlit, la televisió sense fi,és una de les grans eines de remembrança? Es cert que no tot es nou de trinca. No hi temps que no torn. Mirau: Documania, Canal Història, Discovery, cinema clásico...es una espiral de temes i personatges de temps endarrera, cintes inoxidables, noms de pedra, part de nosaltres mateixos. Jules Verne, els marcians...Josep Lluis de Luis. València

Grayson

Ervin | 25/06/2006, 21:22

googlesearch http://www631.webattrezzi.com/smsgratisloghicellulare/ truccogiocogta3tutti albergomolise http://www2479.imparilo.com/tesineeducazionefisica/ bustybrunette fotogratissessoanimale http://www1679.imparilo.com/agenziaimmobiliarevercelli/ ragazzomoskva leorme http://www1549.imparilo.com/prenotazionehotelperugia/ mappastradalemichelin scaricarecanzonemp3 http://www2639.imparilo.com/sonylettoredvd/ alexandermcqueen brevimessaggiodamore http://www1379.imparilo.com/smsuk/ giannamichaels malattiapescerosso http://www1279.imparilo.com/spedizioneterra/ cameralocarno webcamtrust http://www991.webattrezzi.com/curareattacchipanico/ raitrade 882fff307f24248153d989a4e206ebcd

:o=0

Uno que busca | 17/06/2007, 08:23

Qué rollazo, por dios, yo sólo busco cómo se escriben las puñeteras letras del abecedario catalàn, estoy haciendo un trabajo de lengua i no me sale!!!Es que la gente és idiota de verdad!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb