Climent Picornell

IMAGINAR PALMA: CIUTAT I LA GENT Climent Picornell

jcmllonja | 17 Febrer, 2011 13:50

 

 

Imaginar Palma: la ciutat i la gent

 

Climent Picornell

 

El  cinc de febrer, s’acabava el termini per presentar propostes, idees i suggeriments al procés de participació ciutadana  “Imagina Palma” que l’ajuntament ha encetat per a la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (RPGOU). Juntament a això una comissió municipal ha explicat a entitats, agents socials i col·legis professionals aquesta espècie de trebolí d’idees previ a com hauria de ser el nou model urbanístic de Ciutat fins el 2025.

 

A la web “Imagina Palma” els  entesos i tothom qui volgués hi ha penjat els seus desitjos, les seves reflexions i les seves manies de com voldria que fos en el futur una ciutat mitjana com Palma. No hi crec massa en aquestes propostes que solen esdevenir ingènues i excessives (com els pressupostos participatius), però està be obrir una via explicativa i de comunicació, encara que, al cap i a la fi, els nostres electes són qui decideixen, ho trob un canal ordenat i original. Ja veurem, després de les eleccions, si serveix o no.

 

El meu dubte prové de què la gent assimila l’urbanisme  a una espècie de carta als Reis de l’Orient i tot el que voldrien que fos la ciutat ho imputen a un document normatiu que, evidentment, depèn de la ideologia de qui el redacti, i reflectirà per aquest motiu un concepte de ciutat, però que no aconseguirà que la gent sigui més amable o que hi hagi més seguretat als carrers, com demanen alguns. El Pla General d’Ordenació Urbana de Palma és l’instrument d’ordenació integral del terme municipal i defineix els elements bàsics de l’estructura del seu territori. Per això classifica el sòl establint els règims jurídics corresponents a cadascuna de les seves classes i categories. Ho fa mitjançant uns instruments de desenvolupament: programes d’actuació urbanística, plans parcials, plans especials i estudis de detall duits a terme pels projectes d’execució. Com es veu és més cru i menys poètic que moltes de les coses que es demanen a “Imagina Palma”, però també és instructiu el saber com es voldria que fos la ciutat ideal i fins on pot arribar, bisturí inclòs, el seu instrumental urbanístic.

 

Volia escriure un article per a la web d’ Imagina Palma, però el temps –excuses de mal pagador- s’ha tirat damunt. Havia pres unes notes per a l’article que no he escrit. Volia fer veure fins a quin punt els anteriors PGOU’s –o equivalents- i les seves revisions durant el segle XX obeïen a concepcions urbanes diferents i a certs interessos, polítics i econòmics, alguns dels quals desvirtuaven els plans anteriors. Tots, però, condicionen el present de Ciutat. El Pla de Bernat Calvet (1901); el pla de Gabriel Alomar (1943); el pla de 1963, no se li sol posar nom, aprovat quan Màxim Alomar era batle de Palma; la revisió de Manuel Ribas Piera (1973); el pla de Manuel Cabellos (1985) amb Ramon Aguiló de batle; el pla de 1991, aprovat definitivament l’any 1998, amb el batle Joan Fageda, que és del que ara –ja amb moltes modificacions- l’ajuntament d’Aina Calvo, ha començat a revisar. Tots diferents, alguns poc executats, alguns desvirtuats, uns amb bona informació, un d’esquerres, un guardat dins un calaix fins que tothom interessat va estar servit...

 

Què hi ha dit la gent a “Imagina Palma?” No  he llegit totes les aportacions però si que, damunt, damunt, hi he trobat reflexions interessant d’experts, algunes propostes impossibles, altres certes i assenyades. Hi ha qui està preocupat per fins a quin punt es poden encabir els nous elements urbanístics amb la conservació dels tradicionals, des d’ampliar el port vell fins a soterrar la via de cintura per potenciar al màxim l’eix de la façana marítima; una metgessa demana una ciutat saludable i que respongui a les necessitats d’habitatge, medi ambient, cohesió social, oci, educació, mobilitat... quasi res! Un sindicalista aboga per condimentar correctament els grans reptes i els petits gestos urbanístics, no només al centre, també a les barriades obreres perifèriques, per assolir la Palma de la seva vellesa, on poder... caminar. Poder anar a peu per tot és el major indicador de qualitat de la vida urbana, hi afegeix un conegut urbanista. Un empresari de posat molt seriós demana una ciutat alegre, sembla una paradoxa. Com? Millorant el caràcter dels habitants de Palma, el manteniment i l’aspecte dels edificis i desitja, una altra paradoxa, un menor intervencionisme de l’administració pública. Un conegut economista hi cita l’emperador Kublai Jan per dir-nos que primer de tot són les necessitats de les persones que viuen, treballen o visiten la ciutat: “Imaginar per encertar”. “La ciutat, la gent, els ciutadans” titula una pintora amiga la seva intervenció.

 

Un professor de geografia, ecologista, troba que les mesures de Palma són insostenibles i incòmodes, per la seva extensió i per la seva densitat i voldria una ciutat governada pels ciutadans i no per les grans empreses amb interessos urbanístics i dóna noms (Acciona, ACS, Aldeasa, Sacresa, Sa Nostra a Son Bordoi, Urbis, Iberdrola, FCC, Hansa Urbana, el grup Cursach a la platja de Palma...); Obres i infraestructures, diu, condicionen el disseny de la ciutat física i material, però hi ha la gent a tenir en compte. Palma s’ha d’aturar d’urbanitzar i optar per rehabilitar, ser més hospitalària i diversa per a minimitzar els desplaçaments. No podia deixar de sortir l’adjectiu: “Cap a una ciutat sostenible” demana un técnic, sostenible per compacta (per no consumir més sòl), policèntrica (per no dependre d’un únic centre, evitant desplaçaments) i ben comunicada. Un arquitecte posa de manifest que a 1950, una Palma de 133.000 habitants, suportava amb lleugeresa 1400 cotxes. Avui amb 426.000 habitants té 230.000 cotxes, aqueixes xifres fan pensar que per a aconseguir una ciutat menys renouera, habitable i saludable s’han de transferir els viatges amb cotxe privat a mitjans de transport més eficients: transport públic, bicicleta o a peu. Les associacions de veïnats demanen una ciutat amb més comunicació entre barris, uns altres demanen més equipaments, millors voravies, rebaixar el nombre d’aparcaments, limitar l’altària dels edificis, biblioteques mòbils, cartells amb frases de filòsofs...

 

No oblidem que els romans feren el primer pla de Palma, dissenyant carrers i places, que els àrabs ampliaren les murades, que es tragué Sa Riera de dins Palma fa molts segles, que la Desamortització generà espai públics... En fi, un llarg camí fins a la revisió del pla que ara ha començat. PGOU’s n’hi ha haguts sempre, amb aquest nom o amb un altre. Curiosament aquest nom és hereu llunyà, des de la llei del Sòl de 1956, d’una idea franquista i centralista de l’urbanisme en cascada: un pla “Nacional”, els plans provincials i els plans generals d’ordenació urbana dels municipis. La participació ciutadana prèvia, amb idees de com voldrien la seva ciutat, és un bon element d’imaginació de la ciutat ideal. Encara que hi hagi elements utòpics. Més val així que no dir res i redactar el pla corresponent d’amagat, dins un despatx, esperant a l’exposició pública perquè els ciutadans se’n temin de com els governants pensen la ciutat, oblidant la gent. Ja ho fa dir Shakespeare al Coriolà: What is the city, but the people? Què és la ciutat, més que la gent? Idò això.

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb