Climent Picornell

ELS ANGLESOS, EL PONT I S'ALBUFERA DE MALLORCA Climent Picornell

jcmllonja | 12 Agost, 2010 15:35

 

Els anglesos, el pont i s’Albufera de Mallorca

Climent Picornell

Pas uns dies a ca uns amics molt prop del pont dels Anglesos. El pont passa per damunt del canal Gran de s’Albufera d’Alcúdia –malgrat quasi tota sia de Muro i Sa Pobla- que desaigua al mar, a la badia. L’origen del topònim és degut a una companyia, la “New Majorca Land Co” propietat d’uns anglesos que a partir de 1863 dessecà la gran zona humida del nord de Mallorca. John Frederick (La Trobe) Bateman –després explicaré el parèntesi anterior que envasa un cert enigma- i William Hope n’eren els propietaris i Henry Robert Waring un dels enginyers que executaren el projecte. Biel Perelló ho conta molt bé: “Els projecte dels anglesos suposa la perllongació mar endins dels malecons del Gran Canal per evitar obstruccions, l'obertura de dos importants canals laterals (el d'es Sol i sa Siurana), i l'efectiva dessecació de la zona inundada amb bombes hidràuliques mogudes per màquines de vapor. Un autèntic exèrcit de 1500 homes procedents de tot Mallorca i de fora, treballa a les ordres dels enginyers”. Vet ací “els anglesos” que donen nom al pont que la gent que va del port d’Alcúdia cap a Can Picafort i Son Serra de Marina ha de travessar. Una reial ordre de 1871 atorgava les terres, un parell de milers de quarterades foren dessecades, a la New Majorca Land Co.

 

Cal recordar que els pobles de veïnat, sobretot els de Sa Pobla i Muro, feia segles que anaven ocupant els marges de s’Albufera, recuperant titànicament per al cultiu el que s’aniria conformant com Sa Marjal. Sembla que represàlies dels reis Borbons –per la guerra de Successió- acabaren amb la incorporació d’aquestes terres i també les del comú, al Reial Patrimoni, el rei es feu seu el treball de milers de pagesos durant segles. Fos com fos, el 1799 Alexandre de Canterac amb contacte amb la Sociedad Econòmica de Amigos del País ja havia proposat la dessecació. S’ha de tenir en compte que el que ara interpretaríem com un atemptat ecològic, en aquell moment, era vist com a símbol de progrés -posada en cultiu de terres anegades, sanejament de malalties- per la ideologia higienista dominant. Per això a 1851 ja hi havia una reial Ordre manant la dessecació, altres projectes ho provaren, el d’A. López (1853), el de M. Villaverde (1859),  el cas és però que a l’any 1862 la concessió per transformar s’Albufera era en mans Josep Joan Figueres Porret, William Parkington Hunt i George Higgin Wynfield, els quals la varen vendre a Bateman i Hope, encara que Bateman acabà sent l’únic propietari.

 

De totes les maneres l’èxit del projecte fou relatiu. Inundacions (‘plenes’ i balquenes d’aigua), filtracions, surgències i salinitzacions reduïren les terres disponibles per al cultiu a unes 500 quarterades. El projecte fou, en certa manera, un fracàs. L’any 1886 Bateman –tres anys abans de morir- fa donació al seu fill Lee Latrobe-Bateman, el qual endeutat i tallat el crèdit dels seus familiars des d ‘Anglaterra (llavors interpretaré per què), començà a vendre, fins que finalment la hipotecà i la finca acabà en mans de la família Gual de Torrella l’any 1896. S’acabaven 33 anys de relació directa entre els anglesos i s’Albufera.

 

Ja fa temps, a Antoni Ginard i a un servidor ens interessà aquest fet: per què uns anglesos recalaven a s’Albufera a mitjan segle XIX? Férem un poc de recerca sobre el cas; conversàrem amb Alexandre Ballester i Melcior Tugores, i revisàrem la revista Sa Marjal i la documentació publicada . La figura central era en  Bateman, un anglès –arriscant molts doblers-  embarcat en un projecte hidràulic important a Mallorca. John Frederick (Latrobe) Bateman (1810-1889) fou un enginyer que posà les bases de la moderna enginyeria de conducció d’aigües a les ciutats. Són seus els projectes de  Glasgow, Belfast, Bolton, Dublin, Newcastle, Oldham, Perth... també en realitzà a Buenos Aires, Nàpols, Constantinoble o Colombo a Sri Lanka.  La de Manchester fou una obra gegantina que causà admiració a tota Europa. Era, per tant,  un entès en aquests quefers de l’aigua. Fou president de la Royal Society i  autor d’informes sobre el tema (On the present of our knoledge on the suply of water to towns). L’any 1869 ja projectà un tren submarí entre França i Anglaterra. No visqué molt per Mallorca, però tenia casa a Sa Pobla i a S’Albufera (Can Bateman, és avui la seu del centre d’interpretació de les 1700 hectàrees que en l’actualitat són parc natural); tengué relació amb Paul Bouvy del qual revisà el seu projecte per a la dessecació del prat de Sant Jordi de Palma i convidà Eusebi Estada a visitar les obres que feia a Manchester.

 

A la seva casa de Sa Pobla hi havia una capella. Diuen que J.F. (Latrobe) Bateman era un home molt piadós. Era protestant, de la branca que sorgia de Jan Hus (1369-1415), un dels primers protestants rebel·lats contra Roma més de cent anys abans de Martí Luter; la seva “Unitas Fratrum” perseguida durant anys s’espergí pel món, no de forma massa nombrosa; Comenius (1592-1670) el pare de la moderna Pedagogia fou un dels seus, de la “Germandat de Moràvia”. Fos com fos, per part de la família de la seva mare, els Latrobe, hi havia pastors i missioners de l’església meroviana. El seu padrí Benjamin Latrobe ho fou, i sa mare, Mary Agnes Latrobe, era germana de Benjamin Henry Latrobe (arquitecte que construí el Capitoli de Washington) i de Christian Ignatius Latrobe (missioner, i també compositor musical, amic de Haydn).  L’any 1883 John F. Bateman assumeix el nom de la família de sa mare, per llicencia reial i passa a ser John Frederick Latrobe Bateman, sembla que en honor del seu padrí.

 

Paradoxalment el seu fill Lee Latrobe-Bateman, a qui va fer donació de la propietat de S’Albufera, reboll d’una nissaga pietosa i antany perseguida, es convertí en secret al catolicisme, no sé si a Mallorca estant. Se suposa que per no ofendre i contradir els seus pares que eren a Londres, era un criptopracticant. Uns anys després de mort son pare reconegué públicament el seu catolicisme. Sembla que les represàlies de la seva família, en certa manera integrista protestant, “protestants furiosos” diu el vicari Parera a la revista “Sa Marjal” quan parla de Gatamoix, la colònia agrícola adjunta al projecte i a la qual canvià el nom per Sant Lluís. Aquest fet sembla que afegí al banyat d’un projecte que no anava bé, en  negar-li els seus parents els crèdits suficients per redreçar-lo. El 10 de març de 1896 la família Gual de Torrella en prengué possessió. Amb els anys s’hi sembrà arròs, s’ hi tragué sal, s’hi feu paper, s’hi colocà una central tèrmica, s’hi sembraren hotels, etc, etc... Una part de l’enorme extensió que John F (Latrobe) Bateman havia provat de dessecar esdevingué el Parc natural de s’Albufera de Mallorca. Una zona embassada amb marques de canals, sèquies, bombes i sifons, salines, camins i  ponts. Un d’ells, el pont dels Anglesos m’ha fet companyia un parell de dies d’aquest estiu.

________________________________

 IMATGE DE SEBASTIÀ TORRENS

Comentaris

Re: ELS ANGLESOS, EL PONT I S'ALBUFERA DE MALLORCA Climent Picornell

Fabián | 12/08/2010, 19:02

A unos kilómetros del Pont dels Anglessos está, pasada la bifurcación hacia Sa Pobla la llamada "Platja dels Francesos". Esta toponimia ya la oía en los años 70 antes de la urbanización de la zona, ya que fue una de las últimas en urbanizar, pero nunca he conseguido saber el porqué de este nombre. ¿Tiene alguna relación con la albufera y quienes trabajaban en ella?

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb