Climent Picornell

CUT-UPS DE SOPARS D'ESTIU Climent Picornell

jcmllonja | 26 Juliol, 2010 20:57

 

Cut-ups de sopars d’estiu

 

Climent Picornell

 

“I allò que no és En Miquel Palbó?” “Si, de jove era guapo. Plantós. Quan havia acabat el batxiller i esperava per anar a la Universitat, un dia na Maria Calnyana, una de les dones més bones de la vila, li va dir: “Vina jovenet i t’arreglaré” (no li va dir així però li va venir a dir això, m’enteneu?). Feia tres anys que era vídua, un camió fent marxa enrere li va capolar el seu Toniet. I el primer dia aficà en Miquel al seu llit i li oferí les anques i ell li entrà per darrera, pel forat del cul, vull dir. En Miquel no pogué dormir. L’endemà em vengué a veure i m’ho contà. “Però lo bo, m’entens? És que m’ha agradat molt! He passat molt de gust! Dec esser maricón!” El vaig tranquil·litzar així com vaig saber. El seu flirt amb na Maria Calnyana durà quatre anys i alguns pics ho feien per darrera, però la majoria per davant, així com ella volia i en tenia ganes. Ell després d’aquell coneixement sempre ha anat amb nines joves de setze a denou anyets. Anava a Cuba i les cercava jovenetes. Jo l’he vist sempre amb aquesta casta de femelles, no sé si era la seva reacció contra les dones maduretes, na Maria quan el marxà, li feia de mare i d’amant, ell n’estava i n’està molt enconyat, i ella ara ja és vella, però encara... Ara s’ha casat amb una “trigueña”, ni blanca, ni negra, no crec que tengui devuit anys. Li vaig enflocar: “Miquel, però no veus que quan tenguis setanta anys aquest angelet en tendrà vint-i-cinc”. Ell em contestà: “És ver, ja serà vella, n’hauré de cercar una de més jove”. Encara, però, passa per davant ca na Maria Calnyana, per molt que ella, si el veu, se gira cap a l’altra costat”.

 

Comencen els sopars d’estiu, molts d’ells a la fresca. Quan el que es desitja de bon de ver és sopar a ca seva d’un poc de trempó i fruita fresca: les figues flors -albecors o roges-, les prunes, els primers melons fets a la seca... Hi ha varietats de sopars, amb les gents de sempre o els sopars amb àgores i comensals nous que te són presentats allà mateix i que no saps exactament a que es dediquen. Algun d’ells pontifiquen a les totes, altres més discrets escolten i parlen poc, altres –imperdonablement- conten confidències. Els he de confessar que la meva actitud depèn de com hagi anat el dia. Si ha estat calorós, una gran part del tema va d’això, del temps... Una altra part de la crisi. La meva entrada és la de donar la culpa a Alan Greenspan, la qual cosa me serveix per parèixer que se alguna cosa dels mercats internacionals... Que si l’IVA, que si Zapatero, que si la construcció i el turisme seran les sortides, velles, de la crisi, nova. La burla de la sentència sobre l’Estatut de Catalunya o el Barça desfressat que ha guanyat la copa del Món s’han diluït ràpidament com a temes a tractar. També els darrers llibres per llegir que són superats per si ja tens ebook o ipad.

 

Recol·lect converses d’estiu, algunes consentides, altres robades als meus veïnats de taula que creuen disposar d’intimitat, sempre insuficient. Vet aquí. Me toca de veïnat un criador de canaris, té milers d’aucells fent volades curtes dins les gàbies. ‘Jaspeados’, vermellosos, atigrats... un fotimer. Amb tota la parafernàlia tècnica: desinfecció dels beguedors, menjars especials, grava perquè no facin mala olor, germinat amb betacarotè per fer-los més vermells i un estimulador sexual perquè ara els mascles han de caponar, perquè les femelles ja coven els ous. Com jo, sense Viagra no faria res de res”. De les converses més interessants de l’estiu.

 

“N’Alexandre va tot sol?” “No sabeu lo de n’Alexandre? Idò, la seva dona se’n va a Holanda i ell a Nova York. Solien ‘creuar les agendes’ dues vides tan agitades havien de menester una planificació estricta. Essent ella a Holanda i ell ja retornat a ca seva, ha de menester un ordinador i encén el d’ella. Allà hi troba que es xatejava i emailava amb el qui fou el seu primer ‘nóvio’, holandès com ella, i sap el que pensa –realment- ella d’ell. Tot d’una va entendre com era ella i perquè el seu primer home, no el seu primer ‘nóvio’, li havia escrit una carta llarga contant-li les meravelles de la que després seria la seva dona i que ell va atribuir a la gelosia incurable d’aquell malparit. Ara no. Va al seu arxiu i la troba. I la rellegeix. Posa un email a la seva dona i li diu que no torni, que pot quedar a Holanda, que ell ja no l’espera”.

 

En aquest mateix sopar na Margalida Silis conta que en Dapianis també s’ha separat i s’ha ajuntat amb una xinesa molt més jove que ell, jove i, aparentment, poca cosa. Els convidà a sopar i feu un sopar xinès, però d’aquells xinesos autèntics usant coses rares i sofistiqués. “Aumenta virilidad” deia de tan en tan, riguent per endins. Fins que tragué uns ous que els havia tengut uns parell de mesos entre fulles, havien tornat negres com el carbó, els xapa i els va oferint als convidats. Un d’ells, en Miquel Volcar quan va veure allò tan negre tornà d’allò més blanc, com el referit: “No, yo… no, gracias. Ya estoy un poco lleno”. “Aumenta la virilidad” li deia la xinesa posant cara trista, un poc ofesa. En sortir em diu en Miquel: “Ja sabem perquè s’hi ha casat en Dapianis”. “Perquè?”, li deman: “Idò: porque aumenta la virilidad”.

 

L’altre esport dels sopars d’estiu és la crítica directa als personatges... Aquell calb qui és? Aquell tan exagerat amb el vestir? Aquella tan espectacular? És la filla de na Rosa Ascolts. Ai les filles! I les mares! Les filles de les dones que varem estimar ja fa tants d’anys i que ara regnen desaforadament, vestides de negre, escotades a més no poder, amb les mames gens pansides, vius retrats de les mares però sense implants dentals; amb un diàleg intel·ligent  -molt més que el dels comensals vells-, amb un anglès superfluid donen conversa a alguns matrimonis estrangers, normalment veïnats dels amfitrions, a la vorera de mar. Han estat, les mares, un conjunt de femelles extraordinàries, guapes, intel·ligents i decidides que s’havien més que alliberat i deixaven per on passaven rastres de desfeta entre els homes que decidien estimar, abandonar, recuperar, usar, despreciar... Mogudes per un amor mal lletat,  previ, que els havia fet molt de mal, elles repetien la jugada les vegades que feia falta i la repetien amb avantatge, amb les cartes marcades, perquè sabien que farien destrossa, sabien que deixarien aquell incaut que els deia t’estim, algun pollastret els ho deia de bon de veres. L’abandó, sobtat i inexplicat, era la seva arma letal, n’enviaren, a dotzenes de mascles de la nostra generació, a la beguda, a la droga, al suïcidi. Quina generació femenina més brillant i exuberant. Ara les seves filles ens fan mal d’ulls als sopars d’estiu.    

 

 

Comentaris

Dentist Las Vegas

Kibenetserefe | 14/02/2012, 16:11

lasvegasdentalservice.com Las Vegas Dental Service

Dentist Las Vegas

Kibenetserefe | 14/02/2012, 16:26

lasvegasdentalservice.com Las Vegas Dental Service

Teeth Whitening Las Vegas

FANUROSUEFS | 14/02/2012, 18:23

teethwhiteninglasvegasnv.com Teeth Whitening Las Vegas

Teeth Whitening Las Vegas

FANUROSUEFS | 14/02/2012, 18:49

teethwhiteninglasvegasnv.com Teeth Whitening Las Vegas

Teeth Whitening Las Vegas

FANUROSUEFS | 14/02/2012, 18:52

teethwhiteninglasvegasnv.com Teeth Whitening Las Vegas

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb