jcmllonja | 21 Juliol, 2010 19:33
Plouran ecotaxes
Climent Picornell
Plouen propostes de noves ecotaxes. Afegides als centenars de taxes i tributs d’entrada, aeroportuaris o turístics que existeixen pel món. Sarkozy en vol posar una a tota Europa per ajudar el clima. Àngela Merkel a partir de 2011 farà pagar una taxa “ecològica” a qui viatgi amb avió fora d’Alemanya, Lufthansa calcula un cost de 16 euros més per billet, recaptant prop de 1.000 milions d’euros anuals, més que tot el benefici del sector aeri. Ahir, Jordi Hereu, batle de Barcelona, després que hagués sortit la idea de cobrar una taxa als turistes que viatgen a la ciutat per part d’un dels detractors de l’ecotaxa balear, l’hoteler Joan Gaspart com a president del consorci Turisme de Barcelona, Hereu diu que sí, però que s’hauria de fer a nivell de tot l’estat. I així... Ja veuen que l’ecotaxa balear que derogà el Partit Popular, per fer contents els seus aliats, els hotelers, amb l’ajuda indispensable de José Mª Aznar, l’acabaran imposant –hotelers diferents i alguns polítics conservadors- a altres bandes i el que és més paradoxal, cobrant als qui vénen a Balears, però invertint-la als seus països.
No sense oposició, tot s’ha de dir. A Àngela Merkel -que vol que la taxa mediambiental aèria s’estengui a Europa- ja li han sortit les patronals diguent que ja paguen a bastament els avions, fins i tot per les emissions contaminants o que una taxa semblant va anar malament a Holanda i la llevaren –“recaptà 300 milions i causà pèrdues indirectes de 1000”, o que tot és afany de recaptar per apaivagar el deute públic, Merkel ja augmentà l’IVA fa temps i també imposarà una taxa sobre la indústria nuclear. En aquest sentit la ministra d’economia d’Espanya ja té la proposta de creació d’una nova taxa turística, “seguint l’exemple de l’ecotaxa que s’aplicà a Balears”, que pagarien els turistes que visiten Barcelona. La taxa reduiria el dèficit municipal i es destinaria a millorar la neteja i la seguretat molt deteriorades –els residents ho manifesten reiteradament-, per l’arribada massiva de turistes. El batle recolza la iniciativa si és fa a nivell estatal i es possibilita a totes les ciutats que ho vulguin. Es podrien recaptar 20 milions d’euros, però determinats hotelers s’hi oposen adduint que els preus dels hotels ja són cars, i ara més amb la pujada de l’IVA, i per tant un euro o dos més per estada provocarà desercions. Vull recordar que a França des de l’any 1919 és en vigor la Taxe de séjour que grava les estades turístiques.
Una altra cosa és el debat, afegit a la taxa de Barcelona, de voler justificar perquè va anar malament l’ecotaxa de Balears. “Per què fracasà l’ecotaxa de Balears? Perquè es dedicà a tot menys a promocionar les illes. Aquí l’hem de cobrar en un sol pic, per estada, no per nit, com a França, un euro o dos i dedicar el 100% a promoció” diu Gaspart. Ala idò. En podem fer un màster els illencs. Fou l’ecotaxa (2001-2003), a part d’una recaptació –un euro per turista i dia als establiments legalitzats-, el catalitzador d’un debat general sobre l’economia i la societat de les illes Balears. Un debat maniqueu, sense matitzacions, que feu sortir a primera línia el paper dels hotelers, contra el Pacte de Progrés que, segons ells, amb la taxa atacava els seus interessos, que coincidien amb els interessos del turisme i, de retruc, amb els interessos generals de la societat balear. El debat es tenyí de ressentiment. “Nosaltres”, venien a dir els hotelers, “que érem en el moment adequat al lloc adequat, arriscant els nostres doblers, hem aconseguit que aquesta societat, endarrerida i poblada d’indígenes sense sabates –com vaig sentir dir a un-, sortís del seu retard, la situarem a les cotes més altes dels benestar -amb alguns efectes col·laterals indesitjats però inevitables-, i ara apareixem com els dolents, discriminats per ser legals, cobradors de taxes, responsables de la destrucció ambiental, depositaris només dels guanys”, que –segons l’ideari popular- situen en gran part a l’exterior... En el discurs un factor determinant era el que ells denominaren la seva “demonització”, fruit de la presa de postura, real i agressiva, contra el govern d’esquerres-verd-nacionalista que es conegué com a “Pacte de Progrés”.
La derogació de l’ecotaxa fou obra del govern de Jaume Matas. Fou substituïda (?) per unes anomenades targes verdes o fundacions sostenibles que tan sols han recaptat misèria. No cal afegir que l’actual Pacte de Progrés ni se n’ha volgut recordar de la “seva” ecotaxa, i per el·lipsis demonitza qui fou conseller de Turisme, Celestí Alomar, carregant-li quasi en exclusiva el mort. Les ordres són taxatives: no fer ones, fer cas als hotelers, perdonar-los les culpes –i sinó vegeu el Decret Nadal-Barceló- i no basta la justificació del pacte de govern amb la Conselleria de Turisme en mans d’Unió Mallorquina o la crisi. Diu el president Antich: “El turisme representa el 60% de l’activitat directa i el 80% de l’indirecta a Balears, per tant qualsevol política ha d’impulsar el turisme i tenir en compte la seva repercussió en el sector, el govern aboga per una política de col·laboració amb els agents socials i un criteri de transversalitat”. Molt bé. Però res d’ecotaxes, ja va bastar la brega sistemàtica que li plantejaren els hotelers, aliats, a sang i foc, com ara, amb el Partit Popular; basta recordar el president de la major cadena hotelera festejant el triomf de Jaume Matas o les declaracions de l’hoteler de la melena blanca fent lulea dels efectes positius psicològics de la supressió de l’ecotaxa.
El turisme augmentà les classes mitges, de les quals les Balears havia mancat. Una de les seves innovacions més singulars, més que l’aportació d’una nova burgesia (hotelera). Si els hotelers es volen arrogar el paper d’haver servit de viàtics d’aquest procés, bé, però a partir d’aquí no val imposar l’axioma caciquil de “no mossegar la mà, baix cap concepte, de qui et dona menjar”. I ho puc discutir, fins i tot, amb aquell ditiràmbic hoteler que deia -mentre els altres li reien la gràcia- per mor de l’ecotaxa : “Habrá que quitar al president o matar al conseller”; era el mateix que comentava “Parecemos subnormales hablando en mallorquín”. Aquesta, en concret, no era la burgesia il·lustrada que esperàvem. “Lobby de pressió econòmico-empresarial”, i poca cosa més. Una altra cosa és que amb la victòria sobre l’ecotaxa és pensin que comanden més del que en feien comptes. Deu ser dur que t’enfloquin la responsabilitat d’haver de dirigir un país, malgrat ho hagis de fer des de la penombra del poder fàctic.
La gent hi estava, i hi està, a favor. Es compraren possessions a vorera de mar, fa una setmana s’inaugurà un centre cultural a Palma, encara amb els doblers de l’ecotaxa derogada. Si hagués continuat s’haurien recaptat a dia d’avui molts milions d’euros. S’imaginen tot el que s’hagués pogut fer? Per això va fracassar l’ecotaxa, pel tour de force guanyat pels hotelers. I ara no en tenim pel desinterès -tàctic?- de l’actual Pacte de Progrés. Però tornen les propostes de taxes diverses, en plouran, ja sigui a través d’Europa, ja sigui a través de ciutats turístiques. El que és just i no entra per la porta, sol acabar botant per la finestra.
__________________________________
IMATGE: Pintura de RENÉ MAGRITTE
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |