Climent Picornell

DE MENORCA, DE MILITARS I DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI Climent Picornell

jcmllonja | 26 Abril, 2010 11:53

  

 

De Menorca, de militars i de custòdia del territori

 

Climent Picornell

 

He estat tota la setmana a Menorca fent pràctiques amb els alumnes. Un any toca Santiago, l’altre Barcelona, Tenerife... De tan en quan les illes menors. La discussió ha començat per constatar si Menorca havia abandonat definitivament "La via menorquina del creixement" que semblava diferenciar-la de l’evolució de les altres illes o si, en aquests darrers anys, el decreixement de l’agricultura i la industria l’havien empesa a pivotar més sobre el turisme. Amb tot, constaten una menor litoralització i un cert "aire territorial" diferent, una major qualitat ambiental. Entren en joc les qüestions d’esbrinar si el fet de ser declarada "Reserva de la Biosfera"(1993) o l’aprovació del Pla Territorial Insular (2003) -dissenyat per l’esquerra, de la mà de Joana Barceló i Lluïsa Dubón- hi han tengut res a veure. Alguns experts opinen que no, que quan Menorca opta per una via més turistitzada, un bloc de normativa ja li ho impedeix, entre ella la llei d’espais naturals i en canvi altres apel·len a què és conseqüència del que S. Marí anomena el "retard virtuós" del turisme, per mor de determinades infraestructures, l’aeroport per exemple, o que la societat civil és més forta i conscient o que els circuits especulatius la defugen, coneixent aquest caràcter peculiar. En tot cas des de l’observació externa constaten una certa “via menorquina diferent de creixement”. No hi farem massa tala en uns poc dies d’estada, però és un dels elements recurrents de discussió.

Trob en Joan F. López Casasnovas per Ciutadella, va a tota en bicileta, però atura i fem una xerrada ràpida a la vista del port. Llegesc al seu llibre Menorca: "Des d'un vessant simbòlic, l’illa evoca les nocions de soledat, confinament (potser la mort: al cap i a la fi, el destí d’una illa és d’enfonsar-se!), però també al·ludeix a la peripècia fogosa o l’aventura iniciàtica." (Ed. Triangle, 2008)

Quin va ser el resultat de les ocupacions militars estrangeres del XVIII en el disseny del territori al llarg de la rada del port de Maó és el que intenta esbrinar un grup d’alumnes, visitant el que fou el fenomenal castell de Sant Felip amb el seu nucli estrellat, revellins i contraguàrdies, el més impressionant del Mediterrani - dinamitat pels espanyols, ara en procés de recuperació i espectacle afegit;  la connexió amb la creació del poble d'Es Castell (1771) un dels "pobles dibuixats" -en el sentit de planificats-, juntament amb Sant Lluís (1762) i Sant Climent (1817), una fita, en l’aplicació de la metodologia moderna de l’urbanisme a Balears; recullen informació sobre esplanades i quarters i el seu tractament als PGOU; els veig anant a La Mola, l'enorme fortalesa, la gran paradoxa de la defensa de Maó acabada quan ja les innovacions tècniques de l’artilleria militar la feren inservible, una enorme inversió econòmica avui visitada per turistes.

Un altre grup s’interessà per esbrinar l’estat de l’agricultura, i a un lloc, Algendaret Nou, diuen que formen part d’una xarxa de custòdia del Territori. Els va semblar una acció original i novedosa, petita encara, només hi ha 20 llocs. La "Custòdia del Territori" pretén que no es deixi únicament en mans de les administracions públiques les solucions de cara a millorar la qualitat de vida i de l’ambient. Per això es proposa consorciar amb iniciatives privades un seguit de mesures per a la conservació dels valors ambientals. L’entitat impulsora -una associació, una fundació- negocia amb un propietari que accepta els acords de custòdia. Fa pocs anys que existeix però a Catalunya s’han consolidat la Fundació Natura i la Fundació Territori i Paisatge. Cal tenir esment d’ajuts i subvencions, però de cada pic més el patrocini, el mecenatge i la responsabilitat social corporativa de les empreses seran interessos creixents, sense que s’hagi de caure en la publicitat rònega i buida. De totes les maneres, el que es denomina “màrqueting amb causa”, la promoció dels clients o el voluntariat social corporatiu són propostes adients.

El GOB de Menorca promou l’experiència de l'Acord de Pràctiques Agràries Sostenibles amb llocs de l'illa de Menorca, ens ho explica Núria Llabrés, un acord entre finques agràries i una entitat conservacionista, el GOB. Es presenta com una ajuda mútua que incideix en un sector estratègic pel futur ambiental i paisatgístic de l’illa, no de bades la superfície ocupada per l’agricultura és majoritària, i la conservació dels valors paisatgístics i ambientals es suposen massa vegades –laxament- responsabilitat dels agricultors, de forma el·líptica i sense directrius clares. Valors com la garantia alimentària -menjar sà i bo- i el manteniment de paràmetres que en l’agricultura química es veuen alterats són objectius confluents. Diverses finques de Menorca s’han compromès a adoptar mesures que afecten la tipologia i gestió dels conreus i del ramat i els elements naturals del llocs i el GOB hi col·labora fent de custodi i en la promoció de la finca davant altres agents per a aconseguir ajudes o obrir noves vies de comercialització, amb un segell atractiu. Algunes d’aquestes mesures van des del no ús de transgènics, la sembra de lleguminoses per nitrogenar i de varietats tradicionals d’horta, de fruiters i farratges; no llaurar a favor del pendent per evitar l’erosió; la collita diürna de cereals per evitar distorsions a les aus quan dormen; no cremar els rostolls, l’ús d’adobs orgànics, l’eliminació dels plàstics; el manteniment de les sèquies i el rec nocturn; tenir el ramat en regim semi-lliure i de races autòctones; el manteniment dels arbres singulars, de la vegetació perimetral, de les parets seques, de la vegetació  natural als turons i dels torrents; dels boscarrons aïllats i les basses tradicionals, els antics camins i el patrimoni històric i etnològic amb creació d’itineraris de passeig...

Es pretén un benefici doble, per als pagesos i per al medi ambient sense que això vulgui dir reduir les explotacions a betlemets intocables. Juntament a la preservació d’ecosistemes i valors paisatgístics, hi haurà també una disminució del consum de recursos, beneficis per la reducció de productes tòxics, menys consum d’aigua i menys possibilitats de la seva contaminació. Les mesures tenen un cert "tempo" adaptatiu, algunes són obligatòries, altres voluntàries. Milloren diversos aspectes, per exemple, ajuden a conservar el sistema tradicional menorquí de sementers separats per parets seques, grans valedors del paisatge de l’illa o el manteniment de la vegetació silvestre que és de gran ajuda pel control natural de plagues. Juntament amb el Contracte Agrari de la Reserva de la Biosfera (150 llocs), la Custòdia del Territori esdevé una oportunitat per a determinades explotacions menorquines. En podrien prendre llum a Mallorca. En definitiva no es tracta més que d’una figura que pretén fomentar sistemes de gestió agrària que puguin apropar la viabilitat econòmica amb la preservació de valors ambientals.

Feim feina de Maó estant, allotjats a la plaça de la Miranda, damunt el port, a dues passes del claustre del Carme, del centre peatonal de la ciutat. Escric, aprofitant un descans, a l' American Bar amb el doctor Macià Blàzquez, menjant una banya i un pinyonat -dos pastissos de can Vallés- i meditant sobre la ciutat, ajudats pel llibre Maó, de Josep M. Quintana : "En definitiva Maó és -i ha estat- una ciutat bigarrada, poc recomanable per a cors afeblits, a la qual tot sovint s’ha acusat de respondre a principis dubtosos i de mostrar-se en excés condescendent amb una perillosa laxitud de costums i d’idees". Caldrà repensar-ho. També.

 

 

Comentaris

PREGUNTA

f | 28/04/2010, 15:10

La discussió ha començat per constatar si Menorca havia abandonat definitivament "La via menorquina del creixement" que semblava diferenciar-la de l'evolució de les altres illes o si, en aquests darrers anys, el decreixement de l'agricultura i la industria l'havien empesa a pivotar més sobre el turisme. Amb tot, constaten una menor litoralització i un cert "aire territorial" diferent, una major qualitat ambiental Y QUÊ HA ESTAT ? DIgui digui professor. GRAN DILEMA, GRAN CATÀSTROFE ?

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb