Climent Picornell

LA IDENTITAT (...DELS FRANCESOS) Climent Picornell

jcmllonja | 17 Març, 2010 11:30

 

La identitat (...dels francesos)

 

Climent Picornell

 

“Qui perd els orígens, perd identitat” cantava Raimon ( perd identitat, no “la identitat”, matisava ell). En un moment en que si Catalunya pot dir que és una nació –que ho és- ho han de decidir, veurem quan, els jutges del Tribunal Constitucional espanyol, les qüestions identitàries (de les quals en som tan sensibles els qui, com nosaltres, estam sempre abocats a veure suplantada la nostra –“manu militari” en algunes ocasions-) són a la palestra, ara amb el cas francès.

 

Fa uns dies s’han presentat els resultats del ‘gran debat’ sobre la identitat dels francesos. Sembla una tautologia. Però el president Sarkozy, exponent de la dreta francesa, s’ho tragué de dins la gorra frígia; la francofonia i la grandeur de França es senten atacades, França, mare d’un imperi que la globalització i el seu vector immigratori han sotmès a tensió. A començaments de novembre el ministre d’Immigració i Identitat Nacional (tenen un ministeri que es diu això, aquí –per ara- es diu només ‘Trabajo e immigración’), l’exsocialista Éric Besson, llençà un debat general per decidir: “En què consisteix ser francès?” Debat que ha durat fins a principis de febrer. S’ha fet de diverses maneres, amb reunions coordinades per les Prefectures (on s’hi ha d’anar pels problemes amb la justícia o la policia) o intervenint a la plana web Gran débat sur l'identité nationale. Aquí n’hi ha de tots colors, des de “Ser francès és estimar la diferència, elogiar la tolerància i... no participar a debats com aquest”, “La identitat nacional està representada molt millor al Metro que no a l’Assemblea Nacional”, fins a “Ser francès és llegir i escriure la llengua francesa, cantar La Marsellesa...” ( que va ser xiulada al partit de futbol Tunísia-França, recorden també quan es va xiular l’himne espanyol?) , mesclades amb l’orgull, la nació més gran del món, la laïcicitat, etc. Un internauta, Asterix, opina sobre el que “no és” ser francès: “Les mesquites i els tam-tam, el Ramadan i els gri-gris, els minarets i els boubous, la bruixeria africana i la llengua àrab...” La consulta ha virat cap a un tema, el de la immigració. Ja al plantejament de la temàtica s’esmentava explícitament l’ús del burka en les dones musulmanes, hi ha vuit milions de musulmans a França, no es feia esment a la kipà jueva o als crucifixes, i sí, però, que s’esmentaven els ‘nostres’ vins, la ‘nostra’ arquitectura, la bandera o el gall com a símbols de la República.

 

Plantejat per Sarkozy en clau electoral per a les properes regionals -moltes són en mans de l’esquerra- pretén fer-se seu un debat que abans manejava la ultradreta. L’oposició socialista va dir que no hi participaria, únicament Ségolène Royal estava preocupada per aquesta apropiació partidista dels símbols de França. Malgrat tot, s’ha convertit en objecte de discussió mediàtica i ha debilitat l’esquerra, com sempre, no massa clara en aquesta qüestió. Ja abans de les municipals de 2008 la identitat nacional va ser objecte electoral, quan s’anunciaren la introducció en els programes escolars d’activitats sobre l’himne i la bandera. Jean-Marie Le Pen, líder de l’extrema dreta, fa temps que esgrimeix la immigració com amenaça per a la identitat nacional, ara la dreta ha provat d’apropiar-se’n, ja que mai ha acceptat l’aliança amb el Front Nacional, això sí, Sarkozy reclutà alguns ministres, i una ministra, provinents de la immigració.

He estat atent pensant que d’aquest debat en sortirien coses innovadores, anava errat. El que ha passat és que la concepció essencialista, la que defineix el ciutadà com individu tocat per la vessant ètnica o cultural, ha guanyat camí a desgrat de la més jacobina, la nació com un contracte entre ciutadans lliures i iguals, més en la tradició republicana nascuda de la Revolució de 1789, en la qual s’hi excloïen elements com ètnia o origen. Recordin que la França ultracentralista ja ‘noquejà’ les aspiracions de catalans, bretons o corsos.

 

Per a alguns és un debat mal plantejat, l’estat suplanta els actors de la vida pública diu Bernard-Henri Lévy, és un debat dirigit, tutelat i controlat; “és com si l’estat examinés a setanta milions de ciutadans infantilitzats comminats a entregar l’examen al Gran Examinador, el president Sarkozy, i a aquesta gran heretgia republicana: el ministeri de la Identitat Nacional i la Immigració”. I això amb les amenaces,  advertència dirigida sobretot als joves musulmans, de dividir amb bons i mals francesos i alerta amb les conseqüències. El primer ministre François Fillon va donar per acabada la primera part d’aquesta escenificació, fa un dies, anunciant una sèrie de mesures que van des de reforçar l’orgull de ser francès ( orgull, en francés és fierté, de ferotge), propiciar el cant de l’himne nacional, La Marsellesa –himne violent, tot s’ha de dir,  i poc integrador- un pic a l’any (com el combregar per Pasqua), reforçar l’autoritat dels mestres o que dins les classes s’hi pengin els drets de l’home (símbol de la República Francesa). La proposta d’acollida dels ‘nous francesos’ es vol fer en una cerimònia solemne, “es signarà baix l’aprovació d’una autoritat un contracte de deures i obligacions, entre els qual hi haurà el de respectar les lleis de la República i un determinat nivell de coneixement de l’idioma francès”. De tot això, diuen, en parlarà Sarkozy el mes d’abril... després de les eleccions.

 

El debat sobre la identitat ha escorat cap a un monotema, la immigració, tot aprofitant la indefinció, volguda i electoralista, dels polítics en el poder. Ha fet pública la xenofòbia present a la societat francesa –com a moltes altres-, el ministre admetia que dels missatges rebuts a la web prop d’un 7% eren de característiques com “França s’ha convertit en una colònia d’Àfrica”, “Cap francès ha demanat ésser invadit per estrangers”, “Ser francès no és treure profit dels susbsidis socials, no treballar i imposar una cultura discriminatòria”, fins i tot, el ministre es feia la pregunta de si l’Islam és compatible amb la República i la democràcia, “Jo pens que sí” respongué. Mentrestant alguns intel·lectuals, entre ells  Étienne Balibar i Tzvetan Todorov, demanen la supressió del  Ministeri de la Identitat Nacional i la Immigració i acusen de què el debat, mal plantejat i oportunista, posa en joc la democràcia; creuen que es va derivant de “la pàtria de ciutadans lliures, cap a la nació de valors obligatoris”, que les nacions són canviants i els relats de la seva identitat també, i tot el demés és fossilitzar-les.

 

Aquest tema, connectat amb la problemàtica immigratòria, s’aguditzarà més els propers anys a tota Europa. Tot amarat per la crisi galopant dels estats-nació contemporanis i la globalització ( libertè-égalité-fraternité substituïdes per la “rentabilité”?) que genera una pèrdua de senyes d’identitat col·lectives que aboquen a la pèrdua de referents estables. Nosaltres, com a gats escaldats, l’aigua teba hem de témer. De totes les maneres com deia la setmana passada Orham Pamuk, premi Nobel turc: “No hi ha una sola definició del fet de ser turc. De la mateixa manera que no hi ha una sola forma de ser espanyol... Per a mi, com escriptor, l’ànima d’un turc és la llengua”. Sempre la llengua. ‘La meva pàtria és la meva llengua’, digueren Borges i Günter Grass, per l’espanyol i l’alemany. Joan Maragall i Nadal Batle, pel català..

 

 

Comentaris

així m´agrada

chano | 04/04/2010, 13:42

Amic Climent, trobo excel lent aquesta crònica, per la seva plantejament i
subtil suggeriment, jo sóc molt més bast i crit:! A la merda amb els racistes de
tots els països i situacions econòmiques i polítiques que siguin!
El meu pare, militar franquista inicialment,
hagués aplaudit també la teva crònica, un enamorat de Bertrand Rusell i entusiasta
de l'esperanto que facilitaria la comprensió entre els pobles i conduiria al
Mundial. (pobre home, al cel sia!)
Estic d'acord, la meva pàtria és el meu idioma, ara també el suec, i una o dues
platges a Mallorca. :-)

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb