Climent Picornell

Més articles d'estiu : Karma d'estiu. Climent Picornell.

jcmllonja | 29 Agost, 2004 15:14

Continuant la recuperació d'articles d'estiu, vet aquí un que vaig escriure i publicar ja fa temps.

 “Karma” d’estiu

  Climent Picornell


 L’escenari és com segueix : mar calma, el tup-tup-tup del motor del llaut, sol ixent, el muntanyam d’Artà, passat Caloscamps i enfilant cap a les puntes de Na Brafi... “Saps...quan fa tres o quatre dies que fa Nord, ventot de Tramuntana, venir al caló de Ferrutx és molt entretengut. Sobretot abans, quan la mar no havia arrabassat, encara, el martell del portixol. Te posaves darrera, les ones rompien i només t’arribava qualque esquitxotada i els esparralls, jo no sé perquè, entraven tots aquí. Però, una pardalada d’esparralls ! Llavors, amb un suret i una mica de pasteta o de qualsevol cosa de menjar que s’aguantàs a l’ham : treure i treure i treure...una senalla. I els esparralls saps que estiren, passes molt de gust. No, i n’hi havia qualcun com sa mà. Ara ja no sé si passa. Es puta peix o es que ja no n’hi ha o s’amaga més. No ho sé.” “ Veus allà, a la dreta, se diu s’Era, perquè dins la mar hi ha una roca plana i rodona, com una era. Jo hi venia d’al.lot i just davall, guaitaves i...sards, enfossos, escorballs...escorballs ! Ara per veure un escorball...Però quan hi baixaves : tot-déu dins es seu forat. Però una bona pescadeta sempre li feies”. “Davant Es Cingle un pic hi vengué un banc d’oblades. Ho digueren : davant Es Cingle hi ha oblades a voler. I tothon cap allà. Hauries d’haver vist en Joan “Metxo”: posar i cobrar, posar i cobrar...hala ! A treure oblades. Jo ara ja no ho sent dir, hi ha això o allò, per aquí o per allà. Tret d’un any que venguè un fotimer de calamars, t’en recordes Jaume ? Totes les barquetes –pareixia la processó de la mare-de-déu del Carme- a treure poals i poals de calamars i ho són bons !” Jo, ha arribat, te dic ben sa veritat, que m’agrada més pescar per la vorera amb la canyeta. Però els caminois per arribar a les pesqueres me pareix que me destrossen els genolls, vas mal pla, aferrat...Allà dalt, ho veus ? Devora aquells garballons quan comença el pinar...hi ha un pi mort que li diuen “S’arrambador” perquè per no caure pel serrat dins la mar, t’hi has d’aferrar. Idò un dia anava a una pesquera, “Na Paraigo” li diuen, i en passar pel Rotlo de sa Sitja, anava a cercar sards, n’hi havia així ! Així eh ! Just davant sa sitja n’hi vaig topar dos –un i una-, vatuadell ! mira que és enfora i no havien vengut a pescar i jo els he coneixia i vaig haver de passar per devora ells i ell se com a volia posar els calçons que els duia ben baixos...i jo dioooss! I ells més empegueïts, però el caminet saps que és d’estret i Sa Sitja quasi penja damunt la mar i només podia passar per allà...” Ja es veu el faralló d’Albarca, mentre quatre dofins juguen amb la proa.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb