Climent Picornell

LECTURES DE CAP D'ANY: ENTRE SOMNIS I XAFARDERIES Climent Picornell

jcmllonja | 01 Gener, 2010 18:48

 

Normal 0 21

Lectures de cap d’any: entre somnis i xafarderies.

 

Climent Picornell

 

Abans llegia més. Arreu, arreu i quasi obsessivament. Ara no. Però en arribar aquestes festes, prop del foc, se'm desperta la ‘llegiguera’ i mir d'esclovellar el caramull inacabable de coses pendents. El primer, El Palau dels somnis d' Ismaíl Kadaré (1936) nascut a Albània, un relat metafòric que retrata els foscos mecanismes dels poders comunistes, extensius a tots els totalitarismes. A través d'un suposat ministeri es recullen i interpreten tots els somnis de tots els súbdits de l'estat, que els observa i cataloga per si hi veu rastres de maniobres contra ell, una agra denúncia contra el burocratisme i el despotisme -en clau kafkiana- pels intents de controlar les consciències dels seus súbdits. Amb bona tensió literària i ben escrit, amb una llengua molt minoritària, que no ha estat obstacle per a la seva connexió universal. Prest ens imposaran una taxa per somniar. Fou Hilari de Cara qui em recomanà el llibre de Kadaré.

La segona lectura era per tenir tema amb en Jaume Sureda, obsessionat amb la lectura de biografies, en devora a desenes. És de Josep Maria Castellet: Seductors, il·lustrats i visionaris (Sis personatges en temps adversos). Telefon a Biel Mesquida per comentar-li i  li record que fou ell qui em comunicà, al passeig de Gràcia, que Gabriel Ferrater s'havia suïcidat: "En Castellet ha tornat a fer diana amb una prosa que conjuga la narració en primera persona, el conte, el reportatge d'investigació, el document i, en molts moments, la novel·la d'intriga i suspens. No és un enfilall d’anècdotes, de cap manera!” em diu Mesquida. És una obra d'apunts memorialístics subjecta a unes coordenades, delimitades pels personatges i per l'època, anys seixanta bàsicament. Per als qui, com un servidor, en vam conèixer alguns, ben presents a la vida cultural del nostre país, és un tast molt interessant. És la vessant més xafardera -i il·lustrada al mateix temps- però no per això menys significativa del Castellet evocador, ja saben allò de l’anècdota i la categoria... 

 

De Manuel Sacristán (1925-1985), professor, pensador marxista i escriptor, retrata l’època de la seva coneixença i les cartes que li enviava al sanatori antituberculós, l'impressió de determinades lectures -Temor i tremolor de Kierkegaard- o la fama de falangista enragé de Sacristán -Jefe de Centuria de la OJE- després afiliat al Partit Comunista, un seductor, en les seves relacions i en la seva tasca professoral posterior. De Carlos Barral (1928-1989) , editor i escriptor en castellà, hi fixa el primer encontre a la casa de Barral a Calafell, el nous projectes editorials a Seix i Barral, amb Joan Petit i la gent que va tractar formant part del comitè de lectura, entre ells Gabriel Ferrater o Antoni Vilanova ( vaig assistir a les classes dels dos a la Universitat de Barcelona...). Saboroses les interioritats del Col·loqui Internacional de Novel·la de Formentor ( amb Ítalo Calvino o A. Robbe-Grillet), la trobada de l'Unió Internacional d'Editors o la instauració del 1r. premi Biblioteca Breve de Novel·la concedit a Mario Vargas Llosa, l'arrancada del que després es coneixerà com el “boom llatinoamericà”. Alfons Comín (1932-1980), enginyer i polític, cristià pel socialisme, comença la relació en una trobada promoguda per la revista El Ciervo, amb Llorenç Gomis que feia d'aglutinador d'un grup de joves catòlics inconformistes; les lectures d' Emmanuel Mounier i Jean-Paul Sartre, l’atmosfera d’Edicions 62, el càncer de  Comín l'any 1973 i la seva obra Fe a la terra, la direcció de "Taula de Canvi" o les discussions sobre el cristianisme de Pier Paolo Pasolini. La part dedicada a Joan Fuster (1922-1992) -servidor era al cementeri de Sueca quan l'enterraren- escriptor i maître à penser, és particularment brillant, com s'escau al personatge; l'any 1959 al Col·loqui Internacional de Poesia de Formentor, explicant la baralla entre Carles Riba i Robert Graves, per mor d'un atac desmesurat de Graves a Virgili, que Riba no consentí. La trobada a Gandia per als Premis Ausiàs March de Poesia -que guanyaren Vacances Pagades de Pere Quart i  Claridad de José A. Goytisolo- fa honor al subtítol ( "una conversa i quatre xafarderies"). Allà s'hi troben entre altres Salvador Espriu i Dámaso Alonso, aquest explicant que usa taps per dormir, marca catalana "Noisén" -de "no hi sent"-,  viatja amb un "negrario", que resulta ser un drap negre per poder dormir ben a les fosques, Espriu s’interessa molt, però molt, per com el penja a les habitacions dels hotels; Dámaso Alonso es mata una mosca a la seva calba i Espriu impressionat s'aixeca i marxa, mentre es creuen les mirades de Fuster i Castellet ( "Tu ets un snob urbanita, a mi  no m'emprenyeu que soc de poble”, li diu Fuster).

 

El capítol dedicat a l'escriptor Terenci Moix (1942-2003) clou el llibre, deix Ferrater per més envant. Retrata molt bé un viatge a Egipte fet amb Moix amb l'únic objectiu de Terenci de demostrar que ell ja hi havia estat, cosa que es dubtava; nogensmenys el co-protagonista és Enrique Líster, que arribà a general soviètic ( en la seva boca: "La FAI era la quinta columna del franquismo"); li esmenta, Líster, un poema d' Antonio Machado dedicat a ell (“ ...si mi pluma valiera tu pistola / de capitán, contento moriría..."); algun merder eròtic de Moix devers Roma, amb tot, però, cataloga el rigor en la seva feina d'escriptor. El llibre acaba amb les peripècies de Castellet per l'estat d'excepció de l'any 1969 i el final de tot són uns versos de Ferrater: "...no teníem records. Érem el record que tenim ara...". Els apunts que dedica a Gabriel Ferrater (1922-1972) són molt sentits, els fa començar amb una conversa de quan Castellet confegia el llibre Poesia catalana del segle XX  -principis dels anys seixanta-, quan Ferrater feia de lector editorial a Hamburg, el retrata com un fora de sèrie, per la seva gran capacitat de llegir, assimilar, predicar... i beure ginebra. Són els anys dels Premis Internacionals de Literatura, trobades amb gent del nivell de Henry Miller o Hans M. Enzensberger. Ferrater defensa la candidatura de J.V. Foix, i en un altra ocasió manipula perquè li donin el premi al polonès W. Gombrowicz. Les gateres i les indecisions de Gabriel Ferrater no deixen gens de banda l'admiració que li té Castellet. En un moment diu: "Ell tornava a estar sol: la Jill l'havia deixat feia un temps". Ferrater i les dones. Recuper d'un prestatge el seu llibre compilatori Les dones i les dies, un poema anònim l'encapçala: When more is said than must, / Then better left unsaid and done...  (Hi trob, dins, manuscrita, una traducció aproximada: “Quan es parla més del que toca, / aleshores és millor no dir ni fer res més./ Les teves enginyoses cançons d'amor, / el rigor de la teva  xerrameca luxuriosa,  / s'ha convertit en un decepcionant i presumptuós joc de paraules"). Aquest poema és atribuït a Jill Jarrell la seva ex-esposa, l’adjunt a l'apunt memorable de Josep Maria Castellet.

 

El següent llibre del caramull és de Daniel Kehlmann, Fama (Una novel·la en nou històries). Diu la propaganda: “... al voltant de les conseqüències que pot comportar en la vida quotidiana l’aparició sobtada d’una nova tecnologia aparentment inofensiva: un telèfon mòbil”. Ala idò...

________________________________

IMATGE DE GUILLEM MUDOY

 

 

Comentaris

Castellet

a | 02/01/2010, 11:00

Tampoc tenieu massa escriguera....Feia dues setmanes que no motaveu aquí.
M'heu fet talent de Castellet, un vell elegant, el darrer de la seva generació.
BON ANY L'amo

Documental

Emili Manzano | 02/01/2010, 14:46

Climent,
digue'm on puc enviar-te un documental sobre Gabriel Ferrater que acab de produir i editar. Crec que t'agradarà. Bon any 10!

Un abrazo Climent

Jeús García Marín | 03/01/2010, 14:19

Estimado Master
Una abraçada como una sobrassada 2010. Ya que estamos con xafarderies,
veo que te escriben mis alumnos del Ramon Llull, como Emili Manzano, más listo que el hambre y siempre escoltado por buenas mozas culturales.
Buena Suerte!!!, mi querido amic. Lo de la Noche es pá ZP

tres contestes

Climent | 04/01/2010, 15:51

Bon any! senyor a, sempre tant atent al que passa a aquest blog i a totes bandes.

Emili, ja et telefonarè o t'enviaré l'adreça al teu email, i gràcies!

Hola Jesús: Molts d'anys, wherever you are!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb