Climent Picornell

"AMORRATS AL TECLAT" AMB LLORENÇ VALVERDE Climent Picornell

jcmllonja | 09 Desembre, 2009 13:58

 

Amorrats al teclat amb Llorenç Valverde

 

Climent Picornell

 

1.-La setmana passada presentàrem, Pere Estelrich i un servidor, el darrer llibre de Llorenç Valverde: Amorrats al teclat ( El Gall Editor). A l’anterior, La seducció de les noves tecnologies, Llorenç Capellà, al pròleg, el descrivia així: “A jutjar pel seu aspecte físic, Valverde ens recorda que hi va haver un Maig del 68. Vesteix de manera informal. De manera que en posar-se l’americana sembla que la peça, en lloc de tela, és de fusta...” No ha canviat massa. Un article sobre la mort de son pare ens impressionà a tots els que l’apreciàvem. Per tant, no només de noves tecnologies van els seus llibres, d’això i més. Amorrats al teclat és la continuació de la seva tasca d’articulista i divulgador de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Hi ha posat tag clouds, niguls d’etiquetes, i paraules clau que identifiquen les temàtiques. Manuel Castells (un vertader luxe de prologuista) hi diu: “És l’observació del procés de formació d’un nou entorn de comunicació que afecta totes les facetes de les nostres vides”. Títol del pròleg: Cròniques identitàries de la nova cultura digital.

 

2.- Són articles del Diari de Balears. L’article de cada setmana, el neguit de trobar el tema i haver-lo d’escriure, aquí o onsevulla;  quants no estan escrits a l’altre cap de món? També n’hi ha enviats des de Felanitx, de Porto-Colom més exactament,  faltaria més! Vaig deixar el tema de la “felanitxeralitat” a Pere Estelrich. Deia, que hi ha articles escrits on l’han menat les seves tasques actuals de vicerector de la UOC -un exili daurat i privilegiat-, després de fer de catedràtic de la Politècnica i de la UIB, on va aspirar a rector. Record el seu web, lvalverde.net, “net” ( no hi havia joc brut), més avall parlarem del “punt cat”. La tasca de molts anys li ha donat ofici d’escriptor. Domina bé el llenguatge, a més d’entendre’s del que escriu, avui que tertúlies i debats són poblades per experts en tot, i per tant, en res.

 

3.- Els temes prioritaris són les TIC i el ciberespai, tractats des del punt de vista tècnic, però també ideològic, on és particularment brillant en Llorenç. Conserven la frescor i una actualitat remarcables en un món tan trepidant i canviant, malgrat la boutade de l’ús Pronòstic de Mestre Pere Esperança, felanitxer del segle XVII,  amb els càlculs del seu calendari perpetu. El llibre funciona com un “Parenòstic de la modernitat(M. Castells: “el professor Valverde explica el que hi ha i el que hi haurà, el que és possible i el que és desitjable”). Efectivament, cal tenir sentit de l’anticipació en aquest món de noves tecnologies. Quan Valverde, a la UIB, era un dels executors de la implantació de la informàtica, en temps de Nadal Batle, ho va demostrar. Anys més tard proposà Vinton Cerf, un dels pares putatius d’Internet, com Honoris Causa, s’ha de dir que s’hi oposà un grup diguent que Internet era un engendre militarista nord-americà... El que deia, sentit de l’anticipació.

 

4.- De quina part es posa Valverde? Hi llegiran coses sobre els blogs, Facebook, els tablet PC, la traducció automàtica, Apple, IBM, Linus Torvalds i el Linux, el PowerPoint... però sabran sempre qui són els bons i qui no tant. Els bons? Els hackers bons (els mestres d’aixa informàtics), el programari lliure, Wikipedia... Els no tan bons? Windows i Microsoft o la SGAE... i tota aquesta gent que cobra per si de cas gosam descarregar algun arxiu. Com al film Minority Report d’Spielberg en que detenen els criminals anticipadament, abans de cometre el delicte. Això fa plantejar a Valverde quin ha de ser el nou debat sobre els drets d’autor. Per cert, el llibre té Copyright... i Copyleft, al manco els continguts, amb la llicència de Creative Commons.

 

5.- Internet com a contrapoder. Servidor es va fer blogaire quan això feia modern, perquè volia ser com en Valverde. Ara ell té un poc abandonat el blog i avisa a través de Facebook. Junts, recordam que tenim email fa més de vint anys i que en aquelles pantalles fluorescents hi miràvem el Mosaic, l’antecessor de Netscape, de Yahoo, de l’Explorer, i ens pensàvem haver tocat amb un dit en el cel. Com han canviat les coses! L’explosió dels blogs, Twitter, la Google generation... Sobre això hi trobaran una reflexió ponderada mostrant el punt de vista d’Internet com a contrapoder, com una xarxa aliada dels individus, dels grups petits, de les nacions minoritzades. D’una nova concepció i gestió d’alguns drets, del dret a la intimitat, també.

 

6.- Una paràbola del bon ús de les TIC. El llibre es converteix en un manual fàcil d’entendre, és la difícil tasca de divulgador, de “pedagog” li diuen. Conta, seguint Plató, que un mandatari prohibí l’escriptura quan s’inventà, perquè escrivint pensava que s’abandonaria una habilitat fonamental: la gent no exerciria ja la memòria. Envesteix contra la metàfora reaccionària de que les noves tecnologies paralitzaran altres fonts de creativitat. Ara que s’escriu més què mai, gràcies al sms, i als emails: paradoxes de la xarxa. Aquests sambenets acaben al pou negre de què ‘abans tot era millor’. Res de massa  tenebrós ha passat. Valverde ho repassa, des de molts caires, un d’ells la història de la informàtica, amb efemèrides constants: 60 anys del primer ordinador, 30 anys del primer PC, 20 anys d’emoticones, etc. amb al·lusions a la història de la Matemàtica, d’on prové.

 

7.- Tornem als bons i als no tan bons...i al país i la llengua. Els pro-am, “Professionals- Amateurs”, connectats en xarxa com a paradigma: els qui fan el programari lliure, contrapoder de les grans corporacions –Microsoft, molt especialment-, democratitzant la innovació. Valverde ha estat sempre un home de país i se coneix bé en els seus articles, observa la ‘teranyina mundial’ en aquest sentit i afirma que ara el nostre país es pot expressar millor i més lliurement. Repassa l’intent d’eliminar la c trencada (ç) dels teclats, fins als primers cercadors. Un dia va rebre un correu: “Sentimos no poder dar de alta su web porque no está en español”. Fins al naixement del  “punt.cat”. Valverde recorr aquest camí i hi pren part molt activa. En el fons és una lluita contra la coacció dels estats –també en el ciberespai, un espai senses fronteres, al manco aparents-, la seva capacitat de repressió ja no és la mateixa. No val fer-nos por en excés.

 

8.- Amorrats al teclat és una lectura del món de la comunicació,(excusin que pensi en Amorrada al piló el llibre eròtic de Maria Jaen) de l’atracció inevitable de l’ordinador, passada pel sedàs intel·ligent, i nostre, de Llorenç Valverde. De la vida de cada dia, les seves manies, la gent que estima i la que no... D’un dels seus autors preferits –Neil Postman (Divertir-nos fins a morir),  Martin Page (Com em vaig convertir en un estúpid)... - H. L. Mencken, tria la cita que encapçala el llibre: “Les persones no esdevenen civilitzades en proporció a la seva voluntat de creure, sinó a la seva capacitat de dubtar”. Tota una declaració d’intencions.

_______________________

(*) LA IMATGE ÉS DE GUILLEM MUDOY

(**) EL VIDEO PENJAT A YOU TUBE ÉS DE "XANGO" MUNTANER

 

 

Comentaris

lliibre valverde

molinera | 16/12/2009, 23:20

climent picornell, excel.lent,
com sempre, tots els teus escrits, brillant i ocurrent.
potser t'hagis errat deixant el tema de la tant citada felanixeralitat a pere estelrich. ho dic, ja que s'ho mira d'enfora a n'aixó d'aquest poble, no hi encalenteix gaire els matalassos per aquelles contrades, en qualsevol cas crec que es mou millor per devers ibtres/ràdiotres sigui qui sigui qui mana.
molts d'anys.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb