jcmllonja | 27 Novembre, 2009 10:15
Del cartílag de tauró a les baies del goji (amb resiliència)
Climent Picornell
De sempre hem volgut saber què serà de nosaltres, demà, l’any que ve, fins quan durarem. Per això perseguim el futur. Endevinadores de poca talla, per televisió, ens llegeixen el tarot per telèfon o un bitlletet a la meva bústia em suggeria un bruixot, un vident negre de per devers Son Gotleu: assegurat. Llegir les ratlles de la mà per sibil·les de carrer o les cartes astrals i altres faules zodiacals menys sofisticades, “Sagitari regint la novena casa...” , són estafes consentides, malgrat es facin amb ordinador. Però no només el futur, sinó també el passat. Què, i per què ens ha passat? Volem saber com ens han modelat les persones que hem estimat o odiat o ens han estat indiferents. I sobretot, com ens acompanyarà la nostra còrpora en aquest viatge. Aquí n’hi ha molts que hi punyen.
Des dels metges fins als psicoterapeutes de 60 euros l’hora, passant pels qui pretenen fer el mateix sense títol, o amb títols rimbombants: trainer en PNL, alquimista de l’interior. En fi, tant se val si són metges naturistes, titulats, o sanadors integrals, no titulats. Una llarga caterva que aprofita les disharmonies creades per una societat agressiva, de consum abusiu i mediambientalment suïcida. La neteja del cos i de l’esperit, abans una exclusiva dels bruixots de la comunitat, capellans i metges, ara té barra lliure. Nutricionistes que ens prometen un organisme pur, acusant de la malura les multinacionals dels adobs químics agrícoles; curadors amateurs tocats per la llum energètica que emana del seu cos, acusant metges i companyies farmacèutiques de mirar pel seu negoci i no pel benestar dels humans; restauradors d’equilibris mentals que aprofundeixen en les històries individuals cercant en les constel·lacions properes, la família, les causes de la nostra infelicitat constant... Uns en el menjar, altres en el dejuni, uns amb la meditació, altres amb gimnàstiques variades –ioga, tai-xí, reiki, pilates, sòl pèlvic...- cerquen donar-nos solucions. Sempre pagant. D’entre aquests, però, alguns fatxendes gosen predir on va el món, gurús trasplantats a fer política per a la humanitat. Per exemple: un personatge blasma de saber d’on venen tots els nostres mals, segons ell, de defecar asseguts a un wàter; la seva proposta: tornar a cagar mundialment i fraternalment a la gatzoneta, com ho feien els antics. De vegades algun filòsof de to major l’encerta. Joao Ferreira da Coç, el taxista que em duia a la Fundació Serralves d’Oporto: “La crisi? Malament, tot va molt malament, però no s’aturen d’obrir nous gimnasos; m’entén, no?” En un principi no el vaig entendre.
Salvades les distàncies, entre els qui juguen amb foc, per exemple, prometent la curació d’un càncer fatal –a una nina li havien fet beure la seva pròpia orina, teràpia inventada per un malvat- o els qui se n’aprofiten de desgràcies personals –com endevinar si trobarà feina el ‘novio’ de la seva filla...-, l’arc d’aquests moviments s’eixampla i creix molt; des dels excelsos seguidors de l’slowfood fins a les clientes que volen activar el chakras corporals ja que... els ha deixat el seu home. Algunes veritats es mesclen enmig de la confusió: menjar vegetals ecològics és més sà que menjar carn contaminada; meditar i repensar quina forma de vida duim ens aporta tranquil·litat; no agredir sistemàticament ens obre les portes a una interpretació del nostre passat i del nostre futur més en sintonia i pau, la nostra i la dels altres. El problema és que no es pot ser babau, hippie, pacifista, crudívor... en mans d’aprofitats o ignorant que existeixen fanàtics disposats a la immolació o a l’excomunió si no pensem com ells.
Així, després del bocata de pa esseni (es feia ja abans de Crist) de blat germinat, la sessió de ioga-nidra, no ioga del vulgar. Després del dinar, crudívor i macrobiòtic, practicar el yab yum, una variant de sexe tàntric que aconsegueix retardar l’ejaculació a voluntat. L’horabaixa, l’entrenament d’estiraments coreans, el passeig amb bicicleta amb la tropa reivindicativa de la “passa crítica” i el berenar de cartílag de tauró (amb els seus immensos beneficis). El vespre, després d’escoltar un concert de bol tibetà -el que produeix una amnèsia holística-, sopar de llegums bullides i postres amb llevat de cervesa i lecitina de soja. Abans de dormir, la ració de Nux vomica per evitar regurgitaments i un bany amb massatge corporal a base de bava de caragol i aigua timulada, dins la cambra absolutament Feng Shui. Meditació zen i fins demà.
Pensava que tot és una importació, amb decalatge, dels països més desenvolupats. Són les conseqüències del hippisme mal paït, la cosa aquesta petit burgesa de fer el que no fa la gent normal... I més ara quan ja s’ha assentat a les Balears i forma part de la lletania diària del consum - com baixar el colesterol prenent un iogurt-, fins i tot són activitats oferides als centres culturals dels pobles. Ja no s’encenen aquelles barretes que feien olor de sàndal o de pàtxuli (vade retro!), sí, sí, les que enceníem els anys seixanta (he vist avui el Kamasutra per a homosexuals). Substituts de les preocupacions primàries del subdesenvolupament, cercam les coses que ens han d’alliberar del passar pena per no res: meditació transcendental, teràpia gestàltica, massatges limfàtics... Tanmateix no ompliran el nostre no-res, ni el nostre horror vacui mental, no, no ho aconseguiran, ni tampoc el budisme, ni la cienciologia per molt que Brad Pitt o Richard Gere facin d’imatges cool (tampoc no veig Hare Krishnas pels carrers amb les seves túniques color de carabassa).
Un cartellet al meu restaurant vegetarià preferit m’anuncia el “Coaching en resiliència”. “Dus molts d’anys amb el teu terapeuta i quasi no notes millorança? Converteix-te en el teu terapeuta. Resultats immediats; comença a ser l’amo de la teva vida aquí i ara!” Per un personatge com un servidor això ha de ser xauxa. La resiliència he sabut que és la capacitat que tenen els materials i, pel que es veu, també les persones de sobreposar-se a les crisis. Com una homeòstasia psíquica que els permet, malgrat grans ensurts, tornar sempre a un estadi de normalitat. Això és el que un ha de menester, aprendre a confiar en l’autoregulació, a viure el present, sense la pressió del futur ni la rèmora del passat. Viure la vida com un tot harmònic, responsable i tolerant. Amén. A veure si amb la resiliència puc prescindir de la dietètica naturista, la fitoteràpia, l’homeopatia, l’ingesta abusiva d’oligoelements i abandonar definitivament el diagnòstic per l’iris o l’hidroteràpia del colon.
Obsessionat en què els països del tercer món, no tenen ni temps per pensar en la meitat de les coses que em preocupen, atansats com estan per la por de no morir de fam, de guerra o de malaltia, decidesc apuntar-me a tres o quatre ong’s més, per espassar-me el mal de panxa i el sentiment de culpabilitat. Llegesc al Namasté: “Surt de la caixa de les teves limitacions. Sense por. L’Univers t’enviarà ajuda”. I si l’ajuda no era la resiliència? Si falla? No hi deu haver alguna cosa més...? Idò això. Pocs maldecaps, o massa, figurats i postissos. O no. O càncers, depressions i demés malalties del ‘turbocapitalisme’. No és lícit cercar-hi alguna sortida? Hereu dels escapularis, dels pegats foradats i les bullidures d’herba Lluïsa, engolesc les vint baies reglamentàries de Goji xinès que em protegiran de tot.
_________________________-
IMATGE: "Volta celestial" a un Atles holandès, possiblement de la factoria dels BLAEU
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Re: DEL CARTÍLAG DE TAURÓ A LES BAIES DEL GOJI ( AMB RESILIÈNCIA ) Climent Picornell
the stooge | 02/12/2009, 16:14
Els teus articles, Climent, sí que són terapia.
Esper que estiguis bé.
Et vull seguir llegint.