Climent Picornell

UN POC MÉS SOBRE FIRES RENOVADES DE MALLORCA Climent Picornell

jcmllonja | 20 Novembre, 2009 18:02

 

Un poc més sobre fires renovades de Mallorca

 

Climent Picornell

 

Vaig fer un article sobre aquest tema, però l’evolució ha estat tan ràpida que val la pena afegir-hi alguna reflexió. Escoltava de Manel la versió que fan de la cançó Common People, de Pulp, fantàstica, amb una xerrameca referint-se a que els agrada anar a les fires medievals per veure volar els falcons... tot per sentir-se “gent normal”. Qui no ha vist a Mallorca, a les fires, la paradeta de rapinyaires, de xoriguers a àguiles de Harris, predicant l’antiguitat de l’art dels falconers, mentre l’òliba –animal nocturn- gira el cap avesada ja a ser animal de dia. Vet aquí el tòtem del canvi. Alguna cosa no casa bé; la recuperació de les fires, que tenien abans una funció, ara tenen la de l’esbarjo –com ja va passar fa anys amb el Ram de Ciutat-, la de fer de finestra del poble als forans, malgrat els ‘marxandos’ es repeteixin de forma recurrent. 

 

Sorgeix la necessitat imperiosa dels governants de rebatiar la fira de la localitat, de trobar-li nous continguts. Es lliga el renaixement d’aquestes fires temàtiques a la decadència del camp i la ruralia com espai productiu agrari. Cercau un tema lligat a la terra, l’artesania, l’aprofitament de la natura, i ja han nascut les noves fires i festes temàtiques. De la fira Ecològica, Pagesa i Artesana de Puigpunyent, a la de la Carabassa que es fa ara a Muro, fins a la fira de la Sostenibilitat (!) no fa molt a Inca. No sé si la imaginació donarà per més, o si s’hauran de desenterrar més productes de les tradicions mil·lenàries, o centenàries, com les postisses fires medievals que han proliferat, com els bolets en anys d’abundor.

 

Les fires tradicionals de proximitat han ressorgit com a lloc d’encontre per a revitalitzar una part de l’artesania tradicional i de la producció agrària, transformada, però, en mercaderia i espectacle. He observat amb atenció com anaven mutant, renovades -amb adjectiu i tema- les fires que seguien el cicle agrícola, de la sembra a la recollida, i que es concentraven a la primavera i la tardor, l’estiu era per a les festes. En funció del calendari, abastien d’eines, productes o bestiar gros, elements de les feines de foravila. Les fires de Sineu, el Dijous Bo, a Inca,  Manacor i Llucmajor eren les fires per antonomàsia de la Mallorca rural. Moltes fires secundàries eren deutores d’aquest calendari de fires majors que tenien primera fira, segona... i acabaven en la “darrera fira”, la més important. Aquestes s’han esmicolat, vull dir que en solen fer ara cinc o sis dins la mateixa fira. Per exemple, a Llucmajor: trobada d’artesans, mercat d’antiguitats, fira d’agricultura ecològica, diada automobilística, etc... I alguna,  “firó” per acabar.

 

D’uns anys ençà han aparegut fires medievals, ecològiques i, fins i tot, moltes fires nocturnes –sobretot a l’estiu, n’he contades una dotzena- o de tasts diversos, fires de rebaixes o oportunitats ( estocs dels comerciants i botigues dels pobles)... S’han marcat amb un segell propi per fer-les diferents, al manco promocionalment, del veïnat. Han triat un tema principal, tot i que la resta, com deia, siguin ‘marxandos’ del mateix baratillo. Així, la fira de s’Aviram i del Ferrers (Sencelles), la de la Sèpia a Alcúdia, la de la Llampuga a Cala Rajada, la fira Marinera de Porto-Colom i la de la Mar al Port de Pollença, la fira de Productes Ecològics i Races Autòctones a Andratx, la d’Animals de Caça a Son Ferriol, la ja tradicional del Fang a Marratxí, la de l’Oliva (Caimari), la de l’Oli i el Gerret a Sóller –que començà amb la Taronja- , la de la Perdiu (Montuïri) -la perdiu de reclam-, la del Mercat d’Ocasió o “Es baratillo des Pla” (Maria), la de la Mel (Llubí), la de la Carabassa a Muro, la de la Jardineria a “Costitx en flor”, la fira de la Serra de Tramuntana (mediambiental i agroalimentària) a Lluc, la fira de la Pedra a Binissalem, la de la Sabata a Lloseta, la fira Nocturna del “Tapeo” a Son Servera, com a Consell amb la fira de tardor de Tast i Tapes,  la de la Patata –també amb variant nocturna- a Sa Pobla, la fira de Cinquagesma d’oficis artesans “vius” a S’Horta, la ja tradicional fira del Vermar a Binissalem –amb fideus multitudinaris-,  les del Vi a Consell i Pollença – aquí amb una variant d’Artesania-, la del Vi Novell a Santa Maria –amb una fira de l’Art afegida- la del Vi i el Formatge a Estellencs, la fira de la Sobrassada a Campos –tradicionalment Ramadera-, a Sineu fan la fira i mostra de les Matances, la de l’Esclata-sang, Bolets i la Muntanya (Mancor), la fira de les Herbes Medicinals i Oloroses (Selva), la fira Dolça (Esporles) –hi han afegit també els Brodats-, la fira de l’Espectacle ( Ses Salines), la fira de Nadal a Son Servera... 

 

També se n’han revitalitzat altres, ben antigues, com la del Prebe Bord (Felanitx) o s’han adaptat festes temàtiques inventades uns anys abans, com la del Caragol a Sant Jordi, la del Botifarró a Sant Joan, la del Bunyol a Petra (ara fira i mostra d’Art i Empresa) o la del Sequer  -de figues-  a Llorito, la del Meló a Vilafranca que també organitza de forma excel·lent una fira de Teatre Infantil i Juvenil. També es van fer provatures com la de l’Ametla a Inca, o com han fet a Calvià amb la fira del bestiar Oví i Cabrum. Però el nou model es comença a repetir, malgrat el nom; així, les fires alternatives (com la d’Artà, amb un fironet o Algaida amb mostra gastronòmica) que venen productes fets per col·lectius artesans, hippies o marginals, o les fires nocturnes que es munten durant l’estiu, quan fa més ganes passejar, són semblants a les alternatives i ecològiques, o a les fires medievals de cartró-pedra, ocupades per personatges disfressats. Malgrat la seva artificiositat ocupen festes patronals o celebracions com la Diada de Mallorca. Tot sigui per vendre i per entretenir, encara que algunes poblacions, que no he esmentat, no han adjectivat la seva, encara, o com la fira des Jai, a Búger que es manté incòlume.

 

No creguin que el model és autòcton, sense anar més lluny, a Catalunya tenen fires i festes de la calçotada, la truita de suc, el codony, el fesol, el pa amb tomàtec, l’escudella de carnestoltes, l’arròs, la mel i el mató, la cirera, el cigronet, el blat de moro, l’all, el torró, la ratafia, l’aiguardent, la xatonada, la magrana, l’avellana, la poma, els farcits, els formatges artesans... a més dels olis, vins, bolets (una de la Llenega), fins i tot del bestiar de peu rodó a Salàs del Pallars. El 1986 aparegué a Mieres de la Garrotxa la primera fira de l’Intercanvi, que ha fet escola. No conec que es faci encara a Mallorca, com tampoc la de la tomàtiga de ramellet, la de la coca de motllo, la del cocarroi i la panada... la del tai-xi o la d’arts esotèriques; tot arribarà, val més no donar massa idees. Sigui com sigui, la gent surt, els carrers i les carreteres s’omplen per acudir a la “nova fira”. D’això es tracta: de comprar, vendre i escurar les butxaques dels qui hi van. Ja saben que “Qui va a fira sense doblers,  només embossa els carrers”.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb