Climent Picornell

RUIXADES D'AGOST Climent Picornell

jcmllonja | 30 Agost, 2009 16:55

 

 

Ruixades d’agost

 

Climent Picornell

 

"Ha fet sa revetla abans d'hora". Efectivament, l'esperava des de principis d'Agost, però no arribava. A la fi, despusahir, entorn de la migdiada, com sempre, cresqueren ‘colfloris’ blanques en un cel blau, el dia era xafogós a més no poder, s'enfosquí i començà la traca. Vergues de llamp amb trons d’un so sec, com qui esquinça una tela de llista i els primers grans de calabruix començaren a rebotar en terra, eren com avellanes. Alarma general: hi ha roba estesa, llibres i revistes damunt les cadires i sofàs de la terrassa, finestres obertes... Tot d’una el calabruix se mescla amb gotes de pluja i amb un altre no res, després de protegir els cossiols mes delicats: la balquena d'aigua. A tota. Pel turó del Revellar, l'aigua comença a rajar, primer terrosa, feia temps que no havia plogut i arrossega pols i altres brutícies, continua una bona estona així, xocolatosa, call vermell, fins que als pocs minuts, potent, es fa un torrent i el carrer desapareix davall l’ímpetu del temporal sobtat. De les teulades davalla tot el que s'hi havia dipositat, plomes, branquillons, excrements d'aucells que queden espargits per les sortides dels canalons; amb dues o tres plogudes més s'hauran netejat i es podrà fer anar a les cisternes, com cada any, aigua del cel.

 

És com una actuació de la natura, com un “pase” d'una vedette esperada; tothom deixa el que fa i contempla l'aigua o s'espanta amb la tronada, algú suggereix desendollar televisions i ordinadors, més d'un es treu les sabates i es posa davall la brusca fruint del moment, en un instant queden xops. La cosa no dura més d'un quart d'hora, però han caigut prop de vint litres d'aigua per metre quadrat damunt un lloc on feia dos mesos que no hi plovia gens. Quan torna sortir el sol i desapareixen les torres de niguls del cel, els arbres, les mates, la garriga en general se'n temen tot d'una i ja van ufanes i més verdes, han reviscolat de l’estrès d'aquest mes tan sobrat.

 

No ha passat res que no passi els mesos d'agost. Uns anys al començament, altres a la meitat, o com enguany quasi a la fi. Ha banyat el paperí de les festes de molts de pobles –dels qui que no han posat l'engendre insuportables del plastiquí-, record alguns anys els cossiers del dia de Sant Bartomeu davall els paraigües pels carrers costarruts de Montuïri, o un any, nedant al safareig, ens banyàvem més per damunt que per davall... Enguany es torbava a arribar. Les pedregades del mes d'agost són un meteor constant des de fa moltíssims d'anys; hi ha notícies històriques dels mals causats a les collites -la vinya sobretot- i a les teulades, amb el seu acompanyament de llamps (ahir en va fer més de quinze mil, ben contats pels modern aparells); d'abans en tenim notícies més disperses; 26 agost 1874 mor un moliner de Costitx per un llamp; 26 agost 1671, els calabruixos eren com ous; 26 agost 1846, alguns feien més de 100 grams; 17 agost 1952, alguns eren com magranes; 26 agost 1967, algun pesava prop d'un quilo ( Vid: Climent Ramis, J. Miró Granada, Miquel Grimalt...).  He sentit contar que a Bangladesh, l'any 1986, una calabruixada matà més de 100 persones. 

 

A les dues primaveres, la d'estiu i la d'hivern, es quan s'hi concentren les calabruixades a Mallorca, i Agost és el mes amb més risc. La convergència de l'Embat -ben estudiat per Gabriel Alomar- a l'interior de Mallorca actua com a força ascensional -inicial, sempre- i en condicions d'una certa inestabilitat atmosfèrica es formen els grans ennigulats, cumulonimbus, que són els responsables de les calabruixades. El refranyer, pou de l'experiència popular, ho te fitat: “Per l'agost, bull la mar i bull el most”, el trob molt expressiu perquè una de les causes de les tempestes d'estiu és l'encalentiment de la mar. Durant l'agost és quan s'assoleixen les temperatures més altes, dies llargs, poc niguls, molta irradiació solar, i encara que és ver que “Per la mare de Déu d'agost a les set ja es fosc” o “Per la mare de Déu del llit, ja refresca a la nit”, o, un més radical, “Per Sant Bernat l'estiu s'ha acabat”, l'Agost és el mes més càlid, per la inèrcia tèrmica de l'aigua, superior a la de la terra, per la sensació de la humitat ambiental. “L'agost té set cares” he sentit a dir, ja que no sabem quan començaran les tronades, calabruixades i aiguats intensos, però sempre compareixen, com despusahir -20 litres en un  triangle que anava de Porreres a Lloret i Sant Joan, amb intensitats màximes de 150 litres per hora. Els protagonistes d’aquests mecanismes climatico-meteorològics són els niguls que van creixent amb una rapidesa visual, es veuen com es desenvolupen, primer són uns nigulets blancs, que van agafant proporcions gegantines, blanquíssims, cotonats, amb límits molt marcats (“colfloris”, “caparrots”, “cuculles”, “torres”) i quan el seu cim format per cristalls de glaç s'aplana agafa forma de “d'encruia de ferrer”. Els climatòlegs saben bé la seriació Cumulus humilis, C. mediocirs, C. congestus, Cumulonimbus calvus, C. Capillatus i incus.

 

La gent sol tenir poca memòria per a aquests fets, les estadístiques climatològiques ens retornen a la realitat. Vaig presidir un tribunal d’una memòria de recerca, “Anàlisi de l’observació instrumental del temps a les illes Balears 1860-1940” de Joan Barceló Trobat, un dels “homes del temps” de IB3, dos dels quals, ell i en Miquel Salamanca, són també professors de la UIB. De la memòria en voldria destacar  la relació fonamentada de Hermen Gorrias, Rafael Patxot, Eduard Fontseré, Inocencio Font Tullot o Josep Mª Jansà amb la història de la climatologia de Balears. Però sobretot, destaca Joan Barceló, el fet de que es posà en marxa durant els anys 30 i fins la Guerra Civil, el Servei Meteorològic de la Diputació de Balears, on hi tengueren a veure Andreu Crespí, Emili Darder i sobretot, Jordi Anckerman, amb una xarxa densa d’observadors. No estaria de més la seva recreació per part de les nostres institucions: un modern Servei de Climatolgia i Meteorolgia de les Illes Balears, ara ja sabem que amb tradició històrica.  

 

He pogut seguir on line la tempesta, gràcies a les estacions meteorològiques connectades a Internet, una trentena a Mallorca, que m'han informat, en temps real, de la temperatura, el vent, la pressió i sobretot del nombre de litres que ha fet. Alguns foros molt actius, com el Catmeteo permeten, minut a minut, estar informat de l'evolució d'aquests episodis, amb imatges recents, talment com si fossin caçadors de tornados.

 

Després de la tamborinada, la temperatura ha baixat de cop, de 32º a 22º, fa fresqueta. Les fulles seques tapissen els jardins, els bassiots perduraran un parell d'hores, els nins fan anar barquetes fetes amb tronquets per dins els rierols que encara ragen, el cel recupera el blau del matí. Ningú diria que fa una hora quasi no hi veien i les velles resaven ( “Santa Bàrbara va pel camp, / amb el llum de l'esperit Sant, / Santa Bàrbara que feis aquí,/ tres ennigulats veig venir: / un de trons, un de llamps i un de mals espants... ). És sent per primera vegada en mesos, després de la pluja, l’olor forta, quasi una sentor, de la terra banyada.

__________________________________________

 

IMATGE: Pere M. Carlos i Arnàiz 

 

 

 

 


Comentaris

Ruixades d'agost

Pere Aguiló | 05/09/2009, 10:39

M'agraden tots els comentaris que fa Climent Picornell al dBalears dels dissabtes. Aquest de la ruixada d'agost m'ha semblat excel·lent i he pensat amb el Josep Pla del "Quadern gris" i les cròniques meteorològiques que hi fa constantment. Vegis, com exemple, la descripció del fenomen que ell anomena "grop" a la inscripció, deliciosa, del 17 d'agost de 1919. Hi ha un "aire" en la descripció planiana i picornelliana de la tempesta que els agermana, tot i que el que descriuen és ben distint.

qhujlzkpnw

emawsltffl | 04/05/2020, 02:52

Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb