Climent Picornell

ENTRE L' "ESTAT" I EL "MERCAT" : EL "TERCER SECTOR". Climent Picornell

jcmllonja | 09 Novembre, 2005 09:54

(www.mesperlobra.org)

 El “Tercer sector”, entre l’Estat i el Mercat.

 

Climent Picornell

 

            No en parlaré. Ni del GOB, ni de l’OCB, ni de la Fundació Sa Nostra o La Caixa, ni de Medicus Mundi, Intermon, Mans Unides o Caritas, o d’ATTAC o ”S’Altra senalla” de comerç just i solidari. O sí. Però, en general.  Sempre hi ha temps per posar excuses de mal pagador.

            El cas és que vaig haver d’ atendre, amb urgència,  la consulta d’un bon amic, col.lega a una universitat americana , que fa una cata periòdica i  em demanava  informació sobre el  “Tercer Sector “ a les Balears. Quan em vaig posar a la feina,  per a l’informe-dossier que li he enviat, la majoria de gent, quan li preguntava sobre el Tercer Sector,  em responia, amb informació sobre el “sector terciari”. El sector  primari : l’agricultura, la pesca i l’extracció; el secundari : la indústria i la construcció i el sector terciari : els serveis, i aquí el turisme sobretot, no ? Qualquú més espavilat, superava la clàssica divissió dels sectors i subsectors econòmics que havia fet Colin Clark  i em deia : “ i el  sector quaternari, els serveis als serveis”, i un, amb cara de llestarró em deia, amb una certa complicitat de “connaiseur”, : “i ara n’hi ha un altre, el sector “binari”,  la informàtica i tot això, tu ja saps...”

            La veritat és que havia de fer l’aclariment d’ aquesta terminologia,  importada i imposada des d’ Amèrica : el primer sector és l’Estat, les administracions públiques. El segon sector és el Mercat,  l’empresa privada, amb afany de lucre. El tercer sector és tot el demés. Només algún sociòleg sabia bé del que li parlava i de fet a Catalunya  han redactat, fa no res, el seu Llibre Blanc del Tercer sector “social”, li han afegit civico-social, per no fer més aclariments que els necessaris. El cas és que “tot el que no és l’Estat o el Mercat”, és un concepte molt laxe, però el GOB i l’OCB en fan part, com també les Fundacions, ONG’s i ONL’s  i mils d’associacions de diversos pelatges.

            A més de Tercer Sector o Tercer sector social, també li diuen, Sector no lucratiu ( traducció de l’anglès “Non Profit Organizations”, NPO o ONL, organitzacions no lucratives), sector del voluntariat i de l’Economia Social, sector independent o sencillament, entre nosaltres europeus, de forma més general,  la SOCIETAT CIVIL. El terme de Societat Civil que s’empra aquí, abans més que ara, venia a significar tot el món organitzatiu i associatiu, al marge de les administracions públiques i de l’empresa, sensu stricto : desde CCOO, al Club de Futbol Vilafranca, fins a  “Es Refugi” d’en Jaume Santandreu, els antics socors mutus o mutualitats, fins als amics dels molins, del “ca rater” o els amics dels saharauis... Cents, milers d’associacions que texeixen una densa malla d’interessos múltiples, al marge de l’administració i sense ànim de guanyar doblers, a no ser els que facin falta, per funcionar i acomplir les seves finalitats.

            Associacions culturals, coros, bandes de música, societats esportives, associacions pacifistes, antiviolència, feministes, pro i quantre abortistes, ecologistes, associacions reivindicatives, grups, moviments, sindicats, partits, associacions de consumidors, d’empresaris, de mestresses de casa, de pares de família, d’associacions de veïnats, de separats, de grassos, de calbs, de llinatges d’animal... Alexis de TOCQUEVILLE, quan visità Nordamèrica, l’any 1835, quedà impressionat de la influència de les associacions en la vida social. Poc a poc els europeus , en menor mesura, s’han anat associant lliurement.  A Catalunya hi ha quasi 40.000 associacions, 6.000 de les quals són del Tercer Sector. A Balears un 25 % de la població pertany a alguna de les 5.700 associacions que existeixen, algunes amb milers d’afiliats, com  GOB i OCB, amb capacitat per movilitzar, en un moment determinat, molts milers de persones, en canvi,  altres,  tan minoritaris que són , algunes tan sols un nom.

            Certament,  no totes les associacions es poden considerar, estrictament, Tercer Sector. Ruiz de Olabuénaga, de la Universitat de Deusto i García Ferrando, de la de València,  ja han donat les pautes adaptades a la nostra realitat : han d’estar organitzades formalment, ser privades, disposar de capacitat d’autocontrol i autoresponsabilitat, no han de repartir beneficis entre els propietaris o administratius i han de tenir un marcat grau de participació ciutadana i les seves finalitats han de ser la satisfacció de necessitats públiques o socials, molt escorades als sectors que l’Estat no atén degudament, com són els pobres, marginats, vells, malalts, immigrants, assistència i animació social, defensa dels drets civils i el medi ambients, etc. Totes,   característiques molt semblants a la definició que ja feu DRUCKER ( 1968).

            Entre l’Estat i el Mercat ? Tot i que moltes d’elles tenen subvencions públiques o  subvencions filantròpiques de bancs i empreses privades, no em puc estar de ressenyar que el poder sempre ha vist amb desconfiança aquestes organitzacions. Tot i que no ho digui,  o no ho vulgui aparentar, o es vulgui fer passar per  amic i benefactor,  ells, els polítics,  tenen la legitimat dels vots i no poden suportar mediatitzacions “espontaneïstes”. Sobretot quan els fan la contra. És allò que sempre es diu del GOB : “que si no existís s’hauria d’inventar” ( heu de llegir no els llavis, sinó el pensament, del polític o empresari que ho diu, en realitat vol dir  “ molt millor si no existís”) o allò que conten que digué Gabriel Cañellas quan era president del Govern Balear,  l’OCB havia conseguit treure més de 25.000 persones al carrer en defensa de la llengua catalana : “no n’he vist cap dels nostres”.

            El cas és que la magnitud i la influència d’aquestes organitzacions han augmentat, fins al punt que a Europa Occidental, les persones que col.laboren amb organitzacions no lucratives en tasques de voluntariat és de més del 10 % del total de l’empleament no agrari i les despeses operatives del Tercer Sector equivalen en alguns països europeus a més del  3% del PIB. És, per tant, una font d’ocupació sensible.

Aquest augment de la influència i sobretot de posar en evidència les carències de funcionament de les administracions i de les tasques de l’Estat,  fa que el discurs del poder cap a aquestes organitzacions, ho torn repetir,  sigui dual i confús. I no falta, com sempre, algun hermeneuta francès que hi posa solfa i provocació. Alain MINC és qui teoritza ara sobre alguns dels papers d’aquestes organitzacions, voluntariats i plataformes diverses. Seguint a definicions, no escrites,  d’ONG com : “organitzacions que fan malament el que l’Estat hauria de fer bé”, o, VOLUNTARIAT : “multinacionals de la compasió i de la caritat burgeses usant mà d’obra gratuïta”, etc, etc... he recollit  del diari LE MONDE ( 10- 01-03),  a una crònica signada per Dominique Dhombres,  un comentari a “Epître a nos nouveaux maîtres” ( Epístola als nostres nous mestres) del citat MINC. Aquest,  seguint amb les seves teories de l’irrupció exagerada de l’opinió pública en la presa de decisions polítiques, torna a sarcir allò de les majories silencioses o conformistes front a les minories escandaloses, molt més escoltades i sobrevalorades, arrebossat amb un bon discurs teòric. Vegin : “ Les chiennes de garde féministes, les militants de la cause homosexuelle, les incondicionels de José Bové, les ayatollahs de l’ecologie pure et dure et autres defenseurs des baleines ( Greenpeace), en passant par les zélotes d’ONG aussi peremptoires que opaques qui s’opossent a la mondialisation liberale (ATTAC), seraient desormais plus intolérants et moins respectueux de la démocratie que leurs adversaires, plus silencieux et moins excités. Ils etaient dominés, ils seraient devenus dominants”. No cal traducció : quatre grupusculs histèrics dominant el panorama o capgirant el pes de les decisions dels governs elegits per majories, “menys excitades”. La part de provocació de MINC, això li fa vendre llibres i sortir molt a la TV, ve fonamentada i “excitada”, perque les noves ONG i ONL d’èxit i que es mouen entre la subvenció dels poders públics, la injecció de les donacions filantròpiques o les quotes i les donacions particulars, han hagut d’adoptar -en aquest món de la imatge, la publicitat-  estructures i accions de Marketing ( “ Marketing Social” en aquest cas), ben en la línia d’una organització empresarial moderna : locals i seus socials, empleats i estructura administrativa, anuncis, voluntaris, agit-pro i comunicats de premsa. El cas de que el GOB i l’OCB, per posar exemples d’aquí,  hagin adaptat les seves estructures com  empreses més o manco modernitzades,  fou usat per algún nostàlgic, que ho veia com una traició als origens “purs” de les entitats. Discurs que és usat, també, en públic pels seus detractors i en privat, per alguns dels seus subvencionadors.

            Els antics defensors de “la cosa pública”, aquells que demanen “Més Estat”, no poden consentir aquest efecte substitutori caritatiu, voluntari i auto-organitzat. I els liberals, aquells que prediquen “l’Estat Mínim”, ja veuen nous sectors emergents en els camps on és mouen aquestes ONG o ONL, camps on l’empresa privada hi pot treure un duret sòlid. Però,  i si sempre haguéssim d’esperar l’ESTAT? I als llocs on n’ho hi ha ESTAT? I als llocs on n’hi ha tant, d’ESTAT, que no deixen ni associar-se lliurement ?

 

            En definitiva aquest “Tercer Sector”, ONG i ONL, enmascarament del que en deiem “Societat Civil” i “Economia Social”,  criticat o alabat en la nostra modernitat té un paper d’actor social predominant. Sobretot ara que han pres conciència de la importància del marketing i de la imatge social que els és consubstancial i necessària per a la seva supervivència amb èxit. Les il.lusions d’uns, les crítiques dels altres, l’aprofitament mediàtic dels de més allà. Tot això, i molt més, hi ha darrera de l’existència del GOB i de l’OCB, per exemple.

Comentaris

Compartir el comú

Macià Blázquez | 09/11/2005, 11:37

El tercer sector ens serveix per compartir el que tenim en comú. Prolifera en tant l'administració pública i la política de partits es desacredita, i el lliure mercat i el capitalisme ens enfronta perquè competim amb l'únic propòsit de lucrar-nos. El tercer sector representa l'altruisme i el compromís. En el fons, fa llàstima que existeixi, perquè significa que el corrent principal de la nostra societat -les empreses i les administracions públiques- no ens satisfan la moral.

Mentres tant....

Climent | 13/11/2005, 21:17

Hola Macià : Crec, al fil del teu comentari, que el tercer sector és una sortida a la falta d'utopies raonables i engrescadores. Una sortida vol dir : "mentres tant, mentres això no s'arregli, val més actuar ja". Si hem d'esperar a que capitalismes ètics, socialismes revisats, terceres vies, liberalismes intel.ligents ens arreglin les problemàtiques punyents i coentes...estam ben llestos. Tal vegada sia veritat que un altre món és possible, mentres tant...
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb