Climent Picornell

EL MIRALL I LA FI DEL PAPER Climent Picornell

jcmllonja | 21 Juliol, 2009 13:57

 

El Mirall i la fi del paper

 

Climent Picornell

 

En aquests temps que corren, les fites positives s’han de brufar, sobretot a un país com el nostre on la perseverança, tenyida de resistència, demana -de tan en tan- petits èxits per elevar la moral. I que la revista El Mirall hagi arribat al seu número dos-cents ho és: una finestra al món, un mirall que reflecteix ca nostra. Dia 16 a l’Espai Can Alcover, la casa que el poeta donà a l’Obra Cultural Balear ho brufarem. Hi estau convidats. (Cada pic que vaig a Can Alcover m’agrada pensar que és l’acabatall feliç del que creia seria la tomba de l’OCB, una cosa com La Trapa i el GOB: cal tenir esment amb aquestes donacions o compres a baix preu, solen comportar-se com a “regals enverinats”). Vaig ser el director dels setanta primers números d’aquesta publicació, que tenia, i té, com ideari la defensa de la identitat, la promoció de la cultura, la salvaguarda del nostre patrimoni artístic i ecològic, un pont per a la incorporació de la cultura universal a la llengua catalana. El nombre zero va sortir el gener de 1987 amb portada de Jaume Falconer. Havia de ser la nostra petita col·laboració al bastiment d’una premsa pròpia, conscients que no tenir-ne era condemnar-nos al silenci. Era uns mesos després de l’explosió nuclear de Txernòbil  ( Tords amb radioactivitat a l’heura, s’hi titulava un article). Els mitjans de comunicació en català eren migrats, tret de les fidels publicacions de la nostra  Premsa Forana. Nogensmenys TV3 havia iniciat la seva singladura, Eliseu Climent havia tret el setmanari El Temps...  La cosa ha variat. A un editorial d’El Mirall posava messions perquè es fes, ràpidament, un diari en català a les illes, alguns ho trobaren un desbarat; avui el dBalears és una realitat, modern, premi al millor diari dissenyat d’Europa. VilaWeb pot servir d’exemple dels portals en català a Internet.

 

El panorama, deia, ha canviat i la societat de la informació fa plantejar-se noves qüestions que sobrevolen els mitjans de comunicació. Dues sobretot: desapareixerà el paper com a suport de la informació? I, té qualitat informativa tot el que circula per la xarxa?  Molta tinta i molts de bits s’espargeixen sobre aquestes qüestions. De moment no desapareixerà, i  a més, sempre hi haurà coses de paper (un japonès acaba d’editar una novel·la d’horror en rotlles de paper de wàter; vaig comprar la Bíblia de Gutenberg -el primer llibre editat al món- imprès en torcaboques...). Però la fita dels 25 anys que posà Bill Gates, Rupert Murdoch, l’amo de News Corporation un imperi de diaris i cadenes televisives, l’ha rebaixada ferm: “D’aquí a 10 anys crec que quasi tots els diaris seran digitals”. Sap de què parla, és el seu negoci. No hem de pensar en el paper de la premsa de paper a la manera antiga, aquesta, després d’encarar les noves tecnologies com a competidores, ha sofert un fort procés de convergència, i de convergència digital, que configura un paisatge mediàtic on els mitjans usen diverses plataformes i s’alien entre ells degut als desplaçaments constants dels consumidors. La incertesa és constatable ja que tot s’ha fet amb gran rapidesa. Robert Darton, director de la biblioteca de Harvard, es demana “que passarà d’aquí pocs anys a la vista d’una meravella com Google?; de l’escriptura al còdex (4300 anys); del còdex a la impremta (1150 anys); de la impremta a Internet (524); d’Internet als cercadors ( 20 anys); dels cercadors als classificadors ( 7 anys); dels classificadors a.... (?).” Tornant al paper, Harold Evans ex director de The Times creu que la gent llegirà el diari al seu web però també que el rebrà, pagant, i el s’imprimirà ell mateix, en paper naturalment, suprimint els costos més elevats de les empreses: la distribució i la impressió.

 

L’altra de les grans problemàtiques és saber fins a quin punt Internet ha provocat un terrabastall en els continguts veraços de la informació. Juan Luis Cebrián ( El pianista en el burdel): “ja l’aparició dels mitjans audiovisuals causaren en el seu dia una considerable alarma entre els diaristes i els seus empresaris, però era diferent, ara per Internet hi corren notícies, rumors, enganys i fantasies que s’entremesclen i s’ofereixen gratis”. Tornant a Evans: “Internet ens endinsa en una edat daurada del periodisme, és més fàcil trobar coses noves... en mig de tones de fems!” Tanmateix Manuel Castells es reafirma: “a la xarxa totes aquestes figures comunicatives ( blogs, Facebook, MySpace, Twitter, YouTube...), dins les seves limitacions, ens posen, però, la base tecnològica per a una mobilització més autònoma, una xarxa de relacions que ens permeten la gran experiència de les llibertats compartides”.

 

Els mitjans de comunicació en paper i en català, també han convergit, primer cap al seu lloc d’Internet, altres instrumentalitzen portals més actius, alguns sense paper, dels quals n’han sorgit alguns a Mallorca, a la part forana els millors. Hem de veure les noves tecnologies com aliades, diu Mercè Molist, amb l’exemple dels blogs, “la blocosfera catalana, molt activa, s’ha d’aprofitar com un forat clau per als mitjans de comunicació en català”. El català a la xarxa té bona salut, ho he dit diverses vegades, a la Viquipèdia per exemple, i s’hi ha de ser (YouTube té cent milions de descàrregues diàries, quasi res!). Ara la publicació és viable sense grans inversions, i no és massa entorpida –és un dir...- pels estats i les grans empreses privades, la nostra llengua pot aprofitar aquest potencial. Ja sé que es continua veient, en gran part, la televisió que entra per antena, ara en TDT, juntament amb els diaris de paper continuen com la via informativa  preferencial, alguns gratuïts. Però vèncer els enormes costos de l’edició de paper i de la distribució per arribar al consumidor final, és el quid que la xarxa solventa bé i a bon preu. Tothom s’espavila, vegeu Edi.cat, el primer portal de descàrregues de llibres en català, creat per tres bones editorials ( Angle de Manresa, Cossetània de Reus i Bromera d’Alzira, prest n’hi haurà una de Mallorca), en el mobypocket es poden descarregar el seus llibres, el darrer Llibreta de Pequín (cinc euros) de Vicenç Partal, només en format electrònic. No pateixin els fetitxistes del paper: Cafescribe una distribuïdora on-line francesa regala una ferratina que fa olor de paper vell –com de floridura-  que hom pot ajuntar al seu lector de llibres i tenir la impressió de ser dins una biblioteca. Amb aquests canvis, encara deu ser cert com deia el genial i menystingut McLuhan: The Medium is the Message ( el mitjà és el missatge)? Un lapsus acabà convertint-ho en The Medium is the Massage ( el mitjà és el massatge).

 

El Mirall ha arribat al seu número dos-cents, en paper. Més de cent dossiers monogràfics, milers d’articles diversos... Parlant de miralls que ningú no s’enlluerni, les efemèrides han de servir per fer balanç, adequar-se als nous temps. Sé que s’ha repensat el projecte, amb nou disseny, es vol penjar la revista  a Internet, fer-la més interactiva amb els lectors, engrandint el seu espai comunicacional. El Mirall és un producte consolidat, una revista de cultura i societat, de crítica i de reflexió sobre problemàtiques latents. Un projecte articulador de la nostra societat civil.

 

 

 

Comentaris

200 Enhorabuenas

Jesús García Marín | 22/07/2009, 08:37

Querido Climent:
Enhorabuena por El Mirall. Recuerdo cuando, gracias a ti y con la magnífica traducción de Miquel Flaquer, me publicasteis, número 0, “Les expedicions mallorquines a les Illes Canàries en el segle XIV”. Cuando estudiaba y hacía cosas en Mallorca, el establishment me tenía bastante marginado. Tu fuiste una de las pocas personas que me ayudaste, incluso te ofreciste a hablar con alguien importante de una editorial de Madrid. Son cosas que no se olvidan, mi memoria histórica, como los 200 números de El Mirall. Enhorabuena por ese espejo de antes y por el de ahora. Que no se nos rompa…

La Celestina

JesúsGM | 25/07/2009, 13:44

xMi querido CL.ment
Esta mañana estaba en la libreria La Celestina 2, la nueva, una de las más alucinantes de España, charlando con Vicente su propietario, un gran admirador de Sa Roqueta. En ese momento ha entrado un señor, calvo de diseño y con camiseta negra, y nos ha dicho que tiene una librería en Barçelona que se llama El Mirall. Yo le he dicho que si conocia la revew nuestra que cumple 200 años y me ha dicho que sí. Me he tirado un poco al barro... bueno, El Mirall, es El Espejo; sí claro cómo lo sabe usted. Pues porque aquí al lado, a veinte metros están los expejos convexos de la calle del Gato y de Valle Inclán. En ellos se ve todo. Sw me cuide, Maestro

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb