Climent Picornell

EL PODER I LES ÉLITES A LES ILLES BALEARS. Climent Picornell

jcmllonja | 03 Novembre, 2005 15:15

 

El poder i les élites a Mallorca.

Climent Picornell

Mirin per on, un servidor no comanda enlloc, ni a ca seva. També els podria cantar la milonga de què el poder resideix en el poble sobirà que exercirà la força quan calgui, rematant el fet amb la metàfora montesquiuana dels tres poders : legislatiu, judicial i executiu. O fer cantar a “Rock and Press” un blues sobre el quart poder, accentuat, dels mass media moderns.

Però del què es tracta és de saber, realment, qui comanda. Qui comanda a Mallorca de bon de veres: qui són els poders fàctics ? Qui no ho són, ja se sap, i posaré un  exemple. Fa uns anys, essent vice-rector de la UIB em van enviar de representant a una plataforma ciutadana que anava davall una pancarta que deia : “Volem comandar a ca nostra”. És a dir que els qui hi anaven –una sèrie de col.lectius- no devien comandar, als menys a ca seva. Hi havia, però, el bisbe, no sé que hi feia, perquè l’església comandava, no tant com abans, però comandava molt, encara.

A intentar saber qui mana, es coneix com  l’estudi dels mecanismes de poder, les estratègies del comandar i als seus protagonistes : les élites del poder. El poder polític, l’eclesiàstic, el militar, el dels diners, el cultural... Ja ho siguin per delegació del poble, per elecció d’altres jerarquies, per herència familiar, com a “self made men”, el cas és que s’estructuren un conjunt de mandarinatges –petits i grossos- que articulen estratègies per influir. Ja sigui influir en el seu propi benefici o en l’interès general, tant se val. Cal el.laborar un mapa o sociograma amb els fets claus, amb les persones principals que puguin explicar els lligams –polítics, familiars, econòmics, religiosos, sentimentals...- que articulen el comandar a les illes Balears.

Ara, a Mallorca, es sent dir molt que els qui comanden són els hotelers; però els promotors urbanístics i els constructors, no van massa enrera. Mentre, es fa aparèixer els polítics de torn com a titelles, teresetes articulades en mans d’aquests poders, repetim-ho “fàctics”. És un disseny massa senzill. I abans ? Què en queda de l’estructura de poder de finals del segle XIX? En què han derivat botifarres i pseudoaristòcrates, terratinents, comerciants “indianos”, el fenomenal poder de l’església i dels ordres religiosos, els delegats del poder estatal i llunyà de Madrid, militars i buròcrates quasi deportats a les illes?  Encara hi ha cosa, no hem de fer els roïssos massa grossos. Ara bé, aquelles estructures s’anaren trencant, i sinó : què representà Joan March “En Verga” en la modernització de l’acumulació de capital amb del contraban, i també a través de la parcel.lació i venda dels latifundis butifarrils? I els hotelers, quan entren en la roda del poder? I els constructors ...?

Els processos de canvi històric repercuteixen en les estructures del poder. I viceversa. Vegin un rànking de les “Persones més influents a les Balears” ara fa vint anys : 1.- Gabriel Cañellas. 2.- Abel Matutes. 3.- Gabriel Escarrer. 4.- Pere Serra. 5.- Jaume Cladera. 6.- Carlos March. 7.- Fèlix Pons. 8.- Felicià Fuster. 9.- Josep Melià. 10.- Gabriel Barceló. 11.- Miquel Codolà. 12.- Miquel Nigorra. 13.- Paco Obrador. 14.- Miquel Fluxà. 15.- José M.ª Lafuente. 16.- Ramon Aguiló. 17.- Joan Verger. 18.- Carles Blanes. 19.- Jeroni Albertí. 20.- Jaume Moll. 21.- Francesc Albertí. 22.- Bartomeu Sitjar. 23.- Rafael Gil Mendoza. 24.- Santiago Rodríguez-Miranda. 25.- Pedro Pablo Marrero. 26.- Simó Galmés. 27.- Príncipe de Tchokotua. ( Font : “Consulting 2001”). Hi trobam polítics que ja no comanden, algunes personalitats que són mortes, altres, desapareguts “en combat” (en combat pel poder), cap dona... hi ha ja bastants hotelers. Com i quan, aquesta nova classe sorgida del “no res” dels anys cinquanta, passa a ser percebuda com “dominant”,  de ser traginers com els Barceló o oficinistes com els Escarrer ? Com es fa l’accés a la gran propietat de la terra en aquesta nova Mallorca : encara queden gran propietaris, terratinents dels d’abans, o són nous ? Hi ha, certament, classes mitges poderoses fruit del projecte modernitzador i inesperat del turisme que ho ha trasbalsat tot. O quasi tot : l’estratègia del comandar, tanmateix, queda invariable, tan sols canvien els seus actors.

Aquella Mallorca de rondalla, amb capellans amb sotana, cacics,  dimonis i fades –una illa eterna i sempiterna on si es naixia missatge de possessió es moria missatge de possessió- ha estat substituïda pel que és avui : una societat on l’ascens i el descens social ha estat meteòric  i on les influències i els models universals i globalitzadors són el pa de cada dia.

(Joan Amer) 

Per estudiar aquesta trama i aquest procés, hi ha aportacions de gran calat, molt recents. És el cas de Joan Amer, qui amb la seva tesi doctoral ha esbrinat quin ha estat el paper de la nova classe empresarial hotelera, durant el període autonòmic; la seva estratègia i el seu encarament amb el poder polític durant l’anomenat “Pacte de Progrés” (1999-2003) per mor de l’ecotaxa, recaptada als hotels. Ja és a punt de sortir a l‘editorial Documenta Balear : Turisme i Política. L’empresariat hoteler de Mallorca.

(Andreu Manresa)

Per un altre costat, i en la mateixa línia argumental, la recerca d’aquests mecanismes de poder, que serveixen per explicar correctament grans preses de decisions que queden, sovint, ocultes, o l’atenció als descensos sostinguts i als ascensos fulgurants de velles i noves élites ( V.Grande, G. Marcel, J. Moll, J. Riutord, “els senyors del totxo”...) ha estat el tema d’interès del periodista Andreu Manresa, que publica a Hiperdimensional Edicions: Paratges i personatges de Balears S.A. Diu Fèlix Pons en el pròleg del llibre, encara calent de les màquines : “  Manresa té a les mans el material per escriure la ‘biografia total’ d’un model econòmic, des del contraban fins a la corrupció urbanística.”

L’interès per aquesta temàtica ens ha fet articular un projecte d’investigació : “Les élites en les societats contemporànies. El cas de les illes Balears”. Es pretén investigar el perfil sociològic de l’empresariat de Balears i el paper de les noves élites: volem saber què llegeixen, què compren, com xerren als seus fills, quins quadres tenen penjats a la sala bona de ca seva, “escorcollant el seu gust” ( P. Bourdieu, dixit). No cal dir que hi ha bons antecedents, des de J. Stuart Mill, passant per Max Weber  i acabant amb Anthony Giddens ( Elites and Power in British Society). El tema és com fer bugada, però beneïda per l’acadèmia.

 

Comentaris

M'apunt

Montserrat | 03/11/2005, 16:39

En vull un de cada i m'apunt al projecte de recerca.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb