jcmllonja | 19 Abril, 2009 17:59
Més apunts del Pla de Mallorca
Climent Picornell
Davallant d'es Revellar trob el pastor “Robinet” amb el seu canet, fermat amb una cordellina. "Com anam?" "Enguany trob que anam molt tendres". "I això?" "Idò que ha plogut molt i hem crescut molt, i no sé ara, si ve sequera vull dir, si haurem crescut massa i mos vinclarem..." Al tasser del cafè me convida a beure, un altre “Robinet”. "Vaig fer 78 anys el dia dels Reis, som el jove de vuit germans més. Mon pare sempre solia dir: ‘No he hagut de deixar cap feina mai per fer nou fills’; ara cinc ja són morts. Noltros provenim de Vilafranca i tots som , o tenim, ses mateixes trossades: senzillets, per no dir petits". Son pare d'en Cosme, el meu amic ja traspassat, s'acosta a veure com se presenten les festes. “I bé, fins ara, demà feim robiols, passat demà panades, i diumenge el frit de freixura, amb fonoll de per ses voreres de Son Santos. I vos?” “Avui m'ha acompanyat un nét a Son Broix a arreglar els méns. Jo pas més gust d'anar-hi en bicicleta, però avui plovisquejava i sa meva filla me deia: ‘Au! Mon pare no vull que diguin: mirau aquell pobre homenet en bicicleta i ploguent’. Però pas més gust de fer aquell camí, com en passava el meu fill, el teu amic, pel pinar d'En Simona, un poc a peu, un poc remant.”
__________
El dia de Pasqua sonen les campanes com escardades. "Això és que s'han banyades". La processó, enguany, ha anat per dedins. Plovia i no podien treure les imatges per fer l'encontrada del Bon Jesús i la Mare de Déu. Després de moltes provatures -ara no plou, ara sí, ara hi torna...- el portal dels homes estava obert, l'escolà major ho consulta amb el rector, i no, per dedins. Amb això, en Joan "des Carreró" a l'orgue gros, el de trompes, fa esclatar, esponerosa, Regina coeli, laetare, Al·leluia!
Dón deu euros als Quintos d'enguany que "canten” panades. Diuen cantar panades, però el que es feia antigament era "captar" panades, i altres aliments, que després es menjaven conjuntament. Probablement ells no saben que són hereus de llargues i antigues tradicions comunitàries. Amb tamborinos i flabiols, mocador vermell al coll i botelles de caçalla, mesclat i herbes per a convidar, es passegen per tot el poble.
__________
Per la tercera festa de Pasqua s’anava a pujols i ermites a fer el Pancaritat, la berena, acabar-se les panades en un àpat comunal dalt dels turons. Al puig de Bonany, ja és horabaixa tardet, una calitja humida cobreix la part del Pla de Mallorca per on es pon el sol. Els albons florits i l'olor de les seves fulles trepitjades em condueix a quan era nin i pel camí de Son Gorgut enfilàvem el carrerany que ens conduïa cap amunt. Allà, els pobles de Vilafranca, Petra i Sant Joan hi pujaven massivament tal dia com avui. Ma mare estenia les estovalles i entre mates, estepes i albons amb la caramuixa verda i flexible coronada d'un pom de flors blanques, dinàvem després de la caminada i d'haver anat a "adorar" la Mare de Déu.
__________
Repar en una casa nova, amb "visillos" elegants a les vidrieres. Em diuen que és ca els “Comontres”. Pagesos de tota la vida, hortolans, feina de sol a sol, a vendre pels mercats de bon dematí. Fan doblers i gasten poc, quan toca. Ara un cotxe pel fill, idò el millor, i en anar a cercar-lo paguen amb bitllets, dins una bossa de plàstic. Però la mare dels Comontres té un vici, un consum secret: li agraden les coses de randa, els brodats i el “mundillo”. Per això té les vidrieres de ca seva tan ben vestides. Sobretot té un delit per la randa de "frivolité", però també li agraden -i en té canteranos plens- els brodats de punt mallorquí, els de creueta, els de punt passat, l’enllaçat, el fets de punt d'ombra, les coses de barretes, la "vainiqui", diu ella, la "pilestrina" també, l'arenilla, el niu d'abella, tot el fet de ganxet o brodat amb el punxó ben passat. Rústica, quadrada, immòbil quan surt a prendre la fresca, no gira ni el cap, mirant sempre davant amb la cara un poc acotada. Un no la imagina acumulant finors de punt ensamblat, com les que fa na Magdalena “Beca”, aquella doneta del carreró de ses Monges.
__________
Faig rotllada amb en Toni de “sa Botigueta” i en Miquel “Mena”. En Joan, fill d'en Miquel, és a Nova York, li dic que ahir vaig veure en directe, per Internet, des del Kennedy Center de Washington el concert que dirigia. La conversa és sucosa, amb una història certa de l'amo en Toni "Sestador". Els pobles del Pla de Mallorca tenen molt per contar de la figura del dimoni, personatge molt present en la seva vida i el seu procés educatiu. El dimoni, en Banyeta Verda, el "Boio"... ha fet por i ha servit per fer por. És un component màgic i fonamental de les seves festes. Encalça la gent amb una barrota i amb una llandera pega i castiga sense que ningú s'hi pugui tornar: la impunitat és un dels seus privilegis. Un temps, els qui feien de dimoni s'aixecaven la carota i bevien de franc per tots els casinos del poble. El terror que causaven als més petits era calmat quan, a punt de tenir el que ara diríem un atac de pànic, els deien: és un home! L'amo en Toni "Sestador", picapedrer, feia una reforma a l'Ajuntament i va haver d'entrar on hi guardaven els vestits i la carota del dimoni i els caparrots, els “cabessudos”. Quan vegé la carota va pensar: ara faré por a la quadrilla. La se posa, puja damunt les teulades i venga a fer por als altres picapedrers. Quan hagué fet una estona de trull i se va voler treure la carota, no va poder. Estira que t'estira, amb tota sa força i res de res. Li agafà un atac. Baixava les escales de la casa de la Vila, a batzegades, desesperat. Ara sí que en feia de por, pareixia un loco endimoniat. La gent que feia coa -era dia d'inscriure els nínxols del cementeri- fugien espaordits pensant que aquell homonàs els cauria damunt. Cridant com un posseït va enfilar cap al carrer: era el dimoni que es feia por de sí mateix. En ésser al carrer, el saig, amb autoritat, l'aturà, l'abraonà per darrera, li girà mitja volta la carota i clac! La hi tregué. Mira tu si era bo de fer. Tenia les orelles com a figues de moro madures i el coll i la barra en carn viva. Per mor d’aquesta feta, l'amo en Toni, els estius, quan es sentien les xeremies i s’acostava el passacarrers, agafava la cadira i entrava dins ca seva, feia de no sentir res i sobretot no volia mirar aquella carota que no s'havia sabut treure.
_____________________________
CLIMENT PICORNELL ( amb fotografies de C. Picornell)
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Re: MÉS APUNTS DEL PLA DE MALLORCA Climent Picornell
Pep Torro | 22/04/2009, 12:57
Jo no som gaire, per no dir gens llegidor de llibres. Sols llegesc coses tècniques de càmeres i rodets. Però aquest provaré de llegir·ho. Na Margalida hem va regalar un.
A mallorcaweb.net/torro/fotogramas hi ha unes quantes fotos de la presentació al casal de Can Alcover.
Salut, i moltes ventes.