Climent Picornell

POSTALS DE PALMA Climent Picornell

jcmllonja | 10 Abril, 2009 16:46

(CARRER DE SANT MIQUEL DE PALMA. DIMECRES SANT.EL PROFESSOR GUILLEM DAVIU I EL PINTOR MARTÏ COMPANY)

________________________________________

Postals de Palma

Climent Picornell

 

Les sis persones, consecutives, amb les quals me top per damunt el Born, totes, parlen amb el telefonino, pel mòbil. Vaja, pens, una modalitat, una plaga moderna d’incomunicació, per l’excés de comunicació. El qui fa set, també parla, però tot sol. Quin alè! Encara hi ha persones normals.

_____

Femeter ocasional rescat d’un contenidor de la Plaça de les Drassanes un parell de llibres. Un d’ells, manuscrit, comença: Don Agustín Aulet Tallades, comisario del cuerpo general de policía certifico que el presente libro consta de 200 folios útiles y está destinado al registro de viajeros de la pensión... És d’una pensió del barri antic de Palma, del carrer del Vi. La primera persona registrada l’any 1959, ara fa cinquanta anys, és de nom Hildegard; Lugar donde se dirige: Barcelona; Observaciones: Secretaria alemana... el darrer Kathleen. Observaciones: USA. Imagin històries del començament del boom turístic.

_____

De bon dematí el desperten els renous de veïnat. In crescendo. Fins que un punticorrent elèctric, la punta d’una taladradora, entra dins ca seva fent un foradot. Crits i renou, només es veuen dos ulls mirant-se. Va cap al veïnat. “Però què heu fet!” Tres picapedrers fan senyes que no l’entenen, ni en català, ni en espanyol, ni en anglès... Un d’ells agafa un mòbil groc, amb quatre taques de guix, telefona i li passa. “Hallo! Hallo! Soy el ‘encarrrgado’, me llamo Hristo...”  En Hristo, que nom igual que Stoichkov, l’exjugador del Barça, i que com ell és búlgar, demana disculpes. Passa el mòbil a un dels picapedrers que per senyes, li diuen que vendran a tapar el forat. Variants del multiculturalisme.

_____   

L’atraquen, i roben, tres lladres, per un carrer d’El Terreno. El deixen malferit. “Auxili! Secors!” Diu d’en terra estant. Quan veu que ningú fa puta cas de res, crida: “Help! Help!” Res de Res. A la fi, a contracor, diu: “Socorro!”  En això, baixa un veïnat a auxiliar-lo, és italià. El ferit, abans de res, li demana com es diu secors en italià, però l’italià li diu que ha baixat perquè ha sentit gemegar al carrer... Ell, professor de literatura catalana, insisteix... Quan m’ho comenta, encara va embenat: “Quan ens atraquin en català la normalització anirà per bon camí”. No gos demanar-li amb quina llengua l’han atès els metges d’urgències.

_____  

 S’acosta la Setmana Santa, per les pastisseries de Ciutat apareixen robiols i panades d’estils diferents, colors de la pasta del blanc al molt cuitet, farcits de tota casta de confitures i de carn, de pèsols, i de pèsols i carn. Dolces i llises, les panades. Els preus de dos a tres euros, els tamanys petitons. Unes panades més grandetes les he vistes, prop de Jaume III, a sis euros una ( mil pessetones).

_____ 

Dues mongetes, vull dir dues monges un poc menudes, falda curteta, entonades de gris i blanc, van apressades. Comença a ploure, una treu el paraigua, però abans s’atura i  contesta a l'altra molt seriosament: "Ja sé que no té raó, però és el Papa!" i estén el paraigua que, oh!!!, té tres vergues rompudes i la tela només tapa la meitat. Les dues es posen a riure

_____

Josep Font. Un d'aquest modistos que ara s'usen, de roba molt particular, cosida per ells, coses de mudar-se molt. M'agrada. Mostradors grossos, llunes fins en terra al carrer del forn de la Glòria. No han obert encara. Ben al mig de la botiga veig la màquina registradora, la caixa dels doblers, ben oberta, en terra, i ben buida. Primer pens que és una perfomance, un happening artístic. Però quatre passes més envant ho repens, no, és un missatge pels lladres: no hi ha re que pescar. Un veïnat em comenta que ja els han romput els vidres tres o quatre pics.

_____   

Un dels moixos que els picapedrers que arreglen la teulada han engegat del Consolat de la Mar m'escomet pel terrat de ca meva: “Han vengut els companys de Santa Catalina, a veure si hem de mester res...”.  Abans hi tenien sempre emperons i escarrinxades amb ells, rapinyades per no un res, vull dir, coses de “Putxeros” i “Catalineros”, molt ciutadà tot això. D'ençà que surt als articles de Llorenç Capellà, fa com a més planta, més estirat, se sent cosa. "Bé” me diu, “han decidit que ens conviden a dinar prop de la barca del bou d'en Pep, serem setze, amb tu”. “Els farem regals a l’estil de  ‘L'amic invisible’ (els del Puig de Sant Pere ho aprengueren anant a trescar menjar pels contenidors d'una escoleta d'infants i ara, mira tu, ens hem de fer els presents així: tu saps a qui el fas, però el teu no saps de qui te ve...) Vendràs?”  “Naturalment”. Me convé tenir-ho bé amb ells. Vigilen els terrats i em conten confidències de Presidència del Govern.

_____

Bombers, policia, un cotxe d’urgències mèdiques al carrer de N’Orell, un carrer qui no passa. És a ca na “Juanita”. Vella, sorda, però vol viure tota sola, malgrat els seus fills la vigilin d’enfora, però més a prop del que ella es creu. Havia tancat la porta de seguretat, s’havia tret els aparells de les orelles... Quan els fills, passant pena, ho havien provat tot, fins i tot travessar un monpeller perillosament, han cridat els bombers, que han resolt amb un carretet elevador, rompre un vidre de l’hivernacle i entrar, amb un metge, per si era morta. Dormia plàcidament. Quan vegé aquell home amb casc i vestit fluorescent no s’espantà gens. El metge l’examina: com una rosa. Els fills li demanen si s’havia tengut por. “Gens ni mica; fins que no t’he vist a tu, Miquel, no he sabut que tot això era de bon de veres, me pensava somiava...”

_____   

Nous habitants de Ciutat, surten sobretot a les nits. Són negres del Senegal. Es passegen pel carrer dels Apuntadors. Duen set o vuit capells posats, passats l’un dins l’altre. Ofereixen de tot als turistes. Ara el producte estrella són unes vaques, les posen en terra i fan ‘etxures’. Duen també unes ulleres amb llumets fluorescents, com els llums de Nadal, que constantment s’encenen i s’apaguen. Els cercadors de noves tendències en poden prendre mostra, pareixen sortits d’aquests cafès inter-espacials de La Guerra de les Galàxies, sobretot quan, ja  a punt d’acabar la seva feina, es junten set o vuit amb una vintena de vaques.

 

 

Comentaris

Palma

joan | 11/04/2009, 15:42

Bona auca de la ciutat de Palma!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb