Climent Picornell

PTOLOMEU I EL LLADRE Climent Picornell

jcmllonja | 17 Març, 2009 14:22


Ptolomeu i el lladre

Climent Picornell

Hi ha coses que es torcen, o que prenen per un altre camí. Una sortida de feina amb els meus alumnes derivà cap els lladres de mapes. Ara diré com. Sempre m’ha fet ganes escriure un relat, novel·lat a mitges, de com les obres de Ptolomeu, redactades el segle II després de Crist, arribaren a occident. Pretensiós pensava: “Qui sap si serà un nou Codi da Vinci, un exitarro editorial!” Hi hauria d’haver, indefectiblement, una part semblant al que passa al Nom de la Rosa d’ Umberto Eco popularitzada per la pel·lícula del mateix nom. Sense tants de morts, tal vegada. Una de les escenes seria com des d’un dels monestirs, prop de Costantinoble, un monjo bizantí Màxim Planudes, du un exemplar de la Geografia de Ptolomeu a Florència, conservat avui a la Biblioteca Vaticana. Aquesta obra serà traduïda i editada més tard. Això em deia a mi mateix el primer cop que vaig tenir la joia incunable entre les mans, a la residència dels financers March, de Can Verga, a Madrid, dins la seva biblioteca privada, rodejat de tresors bibliogràfics.

Arriba la primavera, i amb els alumnes faig visita al fons de cartografia de la Biblioteca Bartomeu March  de Palma -“sí, veïnat del Capuchino de la Plaça de la Reina”, és la senya més clara perquè ho trobin fàcilment-. Cal aclarir que feim una pràctica fonamentada en l’estudi de la col·lecció que atresoraren primer Joan March i després els seus fills, Bartomeu en particular. Petrum Apianum, Pomponio Mela, Estrabó, els atlas de Mercator, Ortelius, Blaeu o primeres edicions de Kepler. Una gran Biblioteca a Ciutat, que conjuntament amb una col·lecció de cartografia nàutica medieval fabulosa formen uns dels conjunts més importants del món. Començ la sessió ja a la mateixa entrada -Despuig, Tofiño, Mut, Berard i els mapes de Menorca anglesa-, que continua després en una sala especial on hi ha les edicions dels clàssics, de Solinus a Eratòstenes. Però l’estrella és la Geografia, una Cosmografia del savi grec, protagonista del “revival de Ptolomeu” que és produí a Europa durant el segle XV. D’aquestes edicions la més espectacular, se’n conserven poquíssimes al món, és aquest incunable -aparegut per tant entre la Bíblia de Gutenberg de 1453, i 1500-, publicat a Ulm el 1482. Una de les peces patrimonials més importants del saber de la Humanitat. A més de la tècnica de la xilografia, aquesta edició se singularitza per tenir marques característiques del gravador per reconèixer l'autenticitat de les còpies. És considerat, per l’elegància dels seus tipus i mapes, com un dels llibres més bells que s’hagin imprès mai.

Però Ptolomeu és notícia entre els meus estudiants -ho havien llegit i és recordaven de l’aldarull mediàtic- perquè un personatge s’havia dedicat a robar els seus mapes de la Biblioteca Nacional de Madrid, que després eren venuts. Em veig obligat a fer-los una explicació. El dos d’agost de 2007 va ser denunciat davant la Guàrdia Civil el robatori de mapes de Ptolomeu. A finals de mes l'entitat assumia que havien trobat més llibres mutilats. Les obres es guardaven a la Sala Cervantes on només és possible accedir després d'un rigorós control i amb el carnet d'investigador que posseeixen les persones que estan preparant una tesi doctoral o un estudi similar. El lladre va aconseguir entrar un petit ganivet, que va amagar a la taula assignada. La policia el va identificar: César Gómez Rivero. Quan el van anar a cercar, el domicili que havia declarat corresponia a El Corte Inglés. Havia obtengut el carnet el 2004 i va visitar la institució fins a 2007. Certificava que ja havia realitzat treballs d'investigació a Uruguai, Cuba i Argentina, va presentar un passaport de nacionalitat uruguaiana. Els empleats recorden dos incidents: Un dia es va posar un incunable als genolls,  cosa totalment prohibida, i van cridar-li l'atenció; en una altra ocasió va provocar un altercat amb un vigilant quan aquest li va demanar que obrís una borsa que portava. Aquest dia duia només papers personals. Jubilat, calb, 60 anys. Amb l’aire de rata de biblioteca, va mutilar deu llibres des que es va presentar a la Biblioteca Nacional.

Un dels antiquaris més reconeguts d'Argentina va ser encausat per intentar vendre alguns d’aquests mapes robats; una altra peça va ser intervinguda per l’ FBI en poder d'un col·leccionista de Nova York; dos mapes més van ser localitzats a un antiquari de Sidney (Austràlia), els havia adquirit en una subhasta a Londres. La devolució es va realitzar en compliment de la Convenció de la UNESCO, que impedeix la importació, exportació i transferència de propietats il·lícites de béns culturals. Agents del grup especialitzat en patrimoni històric de la UCO de la Guàrdia Civil van repatriar aquestes peces. Precisament sobre els 'viatges' d'aquests documents ironitzava la directora actual de la Biblioteca: "Ptolomeu, que mai va sortir d'Alexandria, va trobar la manera de viatjar fins a Sidney". Es decidí mantenir les petjades de les barrabassades que César Gómez  va infligir a les làmines perquè en donin fe a futurs investigadors. Pàgines arrabassades, tires de cinta adhesiva, segells, certificats i ex-libris falsos estampats i aferrats per poder-los vendre per Internet formen ja part de la història d’aquest mapa de Ptolomeu. Luis Racionero, Jon Juaristi i Luis Alberto de Cuenca ha estat directors de la Biblioteca abans de Rosa Regás, la qual, quan es feu públic el robatori, va mantenir una reunió amb el ministre de Cultura, César Antonio Molina, el ministre li va enflocar que no havia fet "res" durant els més de tres anys que va romandre al capdavant de la Biblioteca.

Durant anys s'han robat milers de mapes i, per tant, s'han mutilat llibres valuosíssims als Estats Units, França, Regne Unit, Països Baixos… En la majoria dels casos, ha estat la policia la que ha hagut de demanar a les biblioteques si els mapes trobats entre el botí dels lladres, els pertanyien. La Interpol i el FBI envien contínuament correus electrònics advertint dels delictes a totes les biblioteques del món que custodien mapes antics... Sembla que la  Biblioteca Nacional d'Espanya no se n’havia adonat de què, des de feia anys, els mapes antics són un dels objectes més valorats en el mercat de l’art mundial. No existeix només la idea d’un comprador, secret i ric, en el mercat negre, aquella persona que compra una peça única de pintura o un segell o un mapa robats pel seu delit solitari, sinó que hi ha casos, per exemple el del mapa de Waldseemüller (1507), amb el nom d’Amèrica escrit per primer pic, avui a la Library of Congress de Washington, que l’any 2001 el govern alemany va permetre vendre al príncep Waldburg-Wolfegg -per deu milions de dòlars-, tot i ser catalogat com tresor artístic alemany. Aquesta transacció, que algú ha qualificat de “robatori moral” escenifica com i quines xifres maneja el mercat dels mapes antics.

Comentaris

Imago Mundi

Jesús GM | 18/03/2009, 13:28

La gestión de la Regás en la BN se recordará siempre, era más política que biblioteconómica. Yo he oído a un guía de la BN decirle a un grupo de la III Edad, ante la estatua de Mdez Pelayo,que el polígrafo santanderino era franquista. Oiga, le dije al guía, que Franco es posterior; en todo caso Franco era menendezpelayista; añadiendo que Mdez Pelayo está en estatua sedente por representa el amor al libro que es de lo que aquí se trata. No me extraña que entre tanta tontería alguno del cono sur aproveche para robar mapas.

Un chorizo de Mallorca

Jesús GM | 18/03/2009, 13:30

Una vez pregunté, en La Cosmológica de La Palma, una sociedad parecia a la SAL, si tenían algo de Mallorca. Y la bibliotecaria me dijo que no, vimos los ficheros,etc... me dijo también que alguién había robado un libro del siglo XVIII y meses después lo devolvió en un sobre (que me enseñó) con matasellos de nuestra Isla.

700 anys

Jesús | 18/03/2009, 15:37

Camino de casa, para comer, pensando en tu article, me he acordado que en más de una ocasión he consultado en la sala de cartografía de la Biblioteca Nacional tus (con Toni y la guapísima Joana Maria) 700 anys de cartografia de les Illes Balears. La nota esta es para tus alumnos y a ellos les digo que te aprovechen bien porque eres un lujo de profesor.

Profesor

Paco Ramírez V. | 12/06/2009, 10:46

Soy alumno suyo y he de reconocer que ha sido todo un lujo poder asistir a sus clases. Por supuesto que tuvo una despedida con aplausos el último día de clase.

Ptolomeu encara és notícia

Santi | 03/07/2009, 17:21

Un informàtic asturià està comprovant la ubicació que en Ptolomeu va donar dels poblats dels primitius habitants d'Astúries. Sembla que el nostre proto-col·lega anava molt encertat. La notícia surt a "La Nueva España":
23-6-2009
Gijón, Raquel L. MURIAS

Claudio Ptolomeo (Alejandría, siglo II después de Cristo) tenía un GPS muy atinado. El autor del primer mapa de la Historia en el que aparece Asturias resultó un geógrafo muy certero a la hora de situar las coordenadas de los principales núcleos de población de los pueblos prerromanos que existían en el territorio del actual Principado. Ésta es una de las conclusiones del complejo trabajo elaborado por el informático de Cangas del Narcea Tomás Tornadijo, que ha trasladado al sistema de coordenadas actual las mediciones que Ptolomeo plasmó en su «Geographie Hyphegesis». Tras un trabajo de cuatro meses, este joven informático ha actualizado el GPS de Ptolomeo. «Hay un montón de restos antiguos por descubrir debajo de la Asturias que hoy conocemos y estos cálculos nos precisan con claridad todos los enclaves que Ptolomeo marcó en su obra», asegura.

Ptolomeo esbozó el territorio de los astures e incluso marcó algunos de sus núcleos de población como Flavionavia (que hoy se correspondería con Pravia) o Lucus Austurum, la actual Lugo de Llanera. Sus mediciones fueron autoridad hasta finales de la Edad Media. Sus listas topográficas refieren a 8.000 lugares con sus coordenadas geográficas, y ya en este siglo XXI expertos de la Universidad Técnica de Berlín se han dedicado a trasladarlas a la cartografía actual. Tomás Tornadijo ha hecho lo mismo con el territorio de los antiguos astures y cántabros. Su conclusión es que «más de la mitad de los restos arqueológicos de los astures están aún sin descubrir, sin excavar».

Tornadijo ha «traducido» las coordenadas del geógrafo y matemático greco-egipcio Ptolomeo. Y ha podido comprobar que los puntos correspondientes a núcleos de población reseñados en su mapa tienen, por regla general, un margen de error de cinco minutos con respecto a la cartografía actual, pero otros coinciden a la perfección, tal y como ocurre con el caso de Ocela, que es el actual castro del Chao San Martín, en Grandas de Salime.

Tornadijo hizo el paso de la latitud de Ptolomeo a la actual calculando la diferencia entre el valor del grado de latitud ptolomeica (91,356 kilómetros) y el valor del grado actual real (111,11 kilómetros).

«Muchos dicen que las coordenadas de Ptolomeo no tienen base real, pero la tienen», afirma este experto informático nacido en Cangas del Narcea. Para calcular la longitud de los puntos que aparecen citados en este mapa pionero también desgranó la diferencia entre los valores actuales y los ptolomeicos, un proceso en el que Tornadijo tuvo en cuenta otros estudios llevados a cabo por matemáticos como Montero Vítores y Martínez Hombre.

En resumen, la fórmula de Tornadijo permite trasladar las mediciones de Ptolomeo a los mapas actuales, un proceso que no era posible porque, tal y como explica este experto, Ptolomeo no se guió por la Tierra de Erastótenes, muy aproximada a las dimensiones reales de nuestro planeta, sino por el modelo de Posidonio. Hay, además, otro factor distorsionante y es que en las sucesivas copias que se hicieron de la «Geografía» de Ptolomeo los copistas introdujeron errores que hacen aún más difícil ubicar las localidades citadas en los mapas actuales. Pero siempre hay un camino hacia la verdad: la labor de Tornadijo comenzó tomando como referencia dos lugares conocidos, en este caso Toledo y Alcalá de Henares, cuya posición relativa es idéntica a la existente en las coordenadas de las tablas de Ptolomeo. Con esta referencia pudo ir representando el resto de las coordenadas, asignando un topónimo u otro de la «Geografía» en función de los restos arqueológicos situados en un entorno de 5 minutos de cada punto, pues Ptolomeo contaba de cinco en cinco minutos. Ahora, gracias a su método de cálculo, Tomás Tornadijo puede llevar al mapa actual los más de 8.000 lugares que Ptolomeo marcó en su mapa del mundo conocido, donde ya figuraba la tierra de los astures.

En la costa cantábrica, Tornadijo ha logrado situar matemáticamente enclaves citados por Ptolomeo como las actuales La Coruña, Ortigueira o Foz, que se sitúan, en la cartografía actual, muy cercanos a los cálculos del geógrafo alejandrino. Algunos aparecen en su lugar exacto, como ocurre con Ocela, que corresponde a los restos del Chao de San Martín (en Grandas de Salime) o Paelontium (Beloncio), capital del territorio de los lugones y correspondiente a lo que hoy conocemos como concejo de Piloña.

Tornadijo ya ha hecho su trabajo actualizando la precisa labor del geógrafo alejandrino y cree que ahora es el momento para que «los arqueólogos busquen los restos de estas ciudades, que son vestigios por conocer y que se pueden marcar en el mapa actual gracias a estas fórmulas». Parece que Ptolomeo no iba tan descaminado. «Sólo había que interpretarlo», apostilla Tornadijo.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb