Climent Picornell

"ESPLUGABOUS" A MEIÀ. Climent Picornell

jcmllonja | 10 Desembre, 2008 11:22

“Esplugabous”  a Meià

Climent Picornell

Des de fa unes setmanes una partida nombrosa d'ocells blancs acompanya les guardes de porcs i de méns que pasturen a dreta i a esquerra de la carretera de Sant Joan a Montuïri, un poc abans d'arribar a les cases de Meià. Són Esplugabous ( Bubulcus ibis ). He agafat l'exemple de Sant Joan, però no hi ha hagut guarda de méns que hagi observat, per tot Mallorca,  aquests octubre i novembre que no l'hagi vist acompanyada dels estols corresponents d'aquest ocells.  Ja sigui talaiant damunt un arbre, o enterra, perseguint cucs i  insectes que, en alguns casos, deixava a l'aire la rella dels tractors. Però la característica més peculiar d'aquestes aus, la que crida més l'atenció als observadors, és que algunes d'elles se col·loquen dretes damunt els animals. Els esplugabous,  com el seu nom indica, espluguen, que vol dir netegen, de polls, puces, paparres i altres paràsits els animals, méns i porcs en aquest cas, i per aquest motiu són damunt d'ells.

Algú altre també els havia afinat i em digué que havia vist agrons, “garses blanques”, ja que l'ocell és d'un tamany important, blanc i de potes llargues, i que també els havia vist damunt els animals, tan damunt l'esquena dels porcs com damunt els méns. No són agrons, però són com agrons, de fet als agrons en castellà els diuen "garzas" i als esplugabous  "garcitas del ganado" o "garcillas bueyeras", per la seva semblança amb alguns ocells d'albufera i salobrar, però són d'un tamany un poc menor. En canvi l'esplugabous no s'alimenta només en zones aquàtiques, sinó que ho fa també als camps de conreu, associat al bestiar, com el seu nom indica o, també modernament, ja com un ocell oportunista, als abocadors de fems. És un au que, al Pla, crec que pot ser nidificant, tot i que la seva presència massiva és bàsicament tardoral i hivernal, migratòria. Sol dormir prop de zones d'aigua, però esporàdicament per tot arreu.

L'esplugabous és de la família dels ardeids, ordre dels ciconiformes, camallargs,  fa prop de mig metre, pesa entre 250 - 500 grams, plomes blanques amb alguns tocs marronencs - ocres al cap i a la pitrera, sobretot quan es reprodueix. Bec groguenc llarg i fort i el coll també llarg, però més curt que els altres integrants de la seva família. Les potes "camallargues" són grisoses i en criar agafen tonalitats més granatoses. Menja un poc de tot: insectes, peixets, invertebrats aquàtics i terrestres, granots, serps i petits mamífers, com ratolins.  Per a la seva reproducció se sol acostar prop de l'aigua -a Mallorca com he dit crec que ja nidifica també pel  mig- i solen fer entre 3 i 5 ous de tonalitat blavenca, incubats unes tres setmanes, i el polls, al cap d'un mes i poc, ja surten del niu.

És una espècie  en expansió que fins fa poc vivia, en principi, ran de rius, basses, aiguamolls i albuferes seguint els bous, rinoceronts, zebres i altres mamífers salvatges, se suposa que poc a poc començà a anar també darrera altres animals domèstics, ara, en el nostre cas, acompanyant les guardes de méns i de porcs de Meià. També se'l veu, com he dit,  darrera dels tractors que llauren i deixen al descobert petits animals que estaven davall la  terra. El seu comportament és gregari i sol viure en colònies nombroses, tot i que es poden veure exemplars dispersos.

A S’Albufera d’Alcúdia el tenien fa uns anys catalogat com hivernant i migrant rar; però ara, a S’Albufera,  és bo de veure tot l’any amb dormidors de més de mil exemplars. És però a la tardor-hivern quan és més abundant, durant el dia se’n van a menjar fora, molt d’ells al Pla de Mallorca. Aquí, al Pla, i a Sant Joan en concret, fins fa molt poc era un ocell rar, més bé excepcional. Fa uns quatre anys ho vaig demanar a diversos pastors -bons ornitòlegs tots ells- i un, que vetllava una guarda enorme, d’uns centenars d’ovelles, a Maria de la Salut,  al demanar-li: "Què els deis a aquests ocells?" Em va contestar: "No ho sé, abans no n'hi havia, han vengut fa poc". Reafirmant el rapidíssim procés de la seva expansió recent. En aquest sentit, està catalogat com una de les espècies d'ocells que ha tengut una difusió més potent en els darrers cent anys, i les citacions ornitològiques de primers avistaments i de cria són, la majoria, del segle XX. Nadiu originàriament de les zones tropicals i subtropicals d’Àfrica -algú suposa també que també del sud de la península Ibèrica-, a finals del XIX ja havia arribat a tota Àfrica, després va anar cap Amèrica Central i cap a Amèrica del Nord. A Europa del Sud s'hi expandí durant la segona meitat del segle XX i a Anglaterra hi ha criat per primera vegada enguany, l’any 2008. Ja és, també a Austràlia i Nova Zelanda. Només li falta colonitzar l'Antàrtida. Aquesta massiva expansió mundial és deguda al seu peculiar comportament migratori i a la relació d'aquests ocells amb l'home i els seus animals domèstics, i a que la seva dieta -que era d’aigües poc profundes- ara, és molt més dependent dels insectes terrestres. No es de descartar que la seva presència i nidificació al Pla de  Mallorca és faci de cada pic més comuna, i  més ara que l'han vist menjant també prop dels abocadors de fems.

________________________________

La imatge és de Casa Enara

 

Comentaris

esplugabous

mateu | 17/12/2008, 22:31

jo tanbé n'he vist molts per
santa eugènia

Re: "ESPLUGABOUS" A MEIÀ. Climent Picornell

Borino | 12/03/2009, 22:23

Jo avia sentit a dir que els esplugabous els havien duit els ecologistes quan varen dur els bous d'aigua a s'albufera. I que ara fan mal be a ses cries de ses guatleres. Clar que qui m'ho digue era caçador.Despres de lletgi aixo ja se com li puc contestar. Gracies

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb