Climent Picornell

MONTUÏRI I EL PLA, ENTRE LA MALLORCA PROFUNDA I LA REAL. Climent Picornell

jcmllonja | 03 Desembre, 2008 19:35

Montuïri i el Pla, entre la Mallorca profunda i la real.

Climent Picornell

Me lloga en Joan Miralles “Porrerenc” per a les jornades d’Història Local de Montuïri. No contaré als meus oients per on para la Serreta des Fonoll, l’alçària del Puig de Sant Miquel o les quarterades que tenen Alcoraia, son Comelles o Tagamanent. Faig comptes recordar el que tothom, probablement, ja sap: quines són les problemàtiques del Pla de Mallorca, del qual Montuïri és un mirall perfecte. Un rosari d’obvietats. Agendes 21, Normes subsidiàries, Plans Directors i Territorials diversos ja han plantejat, qui sap si millor, aquestes qüestions.

Hi ha molta foravila, però adesiara un es topa amb xalets i habitatges, i les grues –quasi totes desballestades per la crisi- marquen els llocs on les construccions plurifamiliars, desconegudes als petits nuclis rurals, han configurat una altra fesomia a la Mallorca interior. Una rurbanització, resultat de la disseminació de la ciutat dins el territori, una urbanització difosa, amb saldos migratoris que han canviat –amb nous immigrants-, creixen els pagesos a temps parcial, es transforma el mercat immobiliari, apareixen nous residents, com els treballadors amb mobilitat diària i, encara que hi subsisteixi un espai agrari, majoritari i dominant, no se sap molt bé si li hem de dir espai rural.

Per fer via. Els municipis del Pla tenen els índexs d’activitat econòmica més baixos de Balears. Hi ha activitat agrícola, malgrat no es vegi reflectida en les persones donades d’alta al règim agrari. El sector industrial és d’unitats de petites dimensions. El comerç està en expansió, sobretot en establiments a l’engròs, però es mantenen botigues petites, mercats artesanals i fires temàtiques, com la de la perdiu. El sector de la restauració i del turisme rural han augmentat. Però la construcció és l’activitat empresarial majoritària a tots els municipis. El percentatge de població activa del Pla és per sota del de Mallorca. Aquest baix valor és a causa de l’envelliment de la població i que moltes dones no “apareixen” com actives.

Una lectura ràpida de la demografia és ben explicativa. El Pla perd població de 1950 a 2004.  De 37.214 a 26.579 habitants, perd el 30 %. En els darrers anys, però, la població s’ha incrementat un 9 % . Aquest redreçament, és degut fonamentalment a l’empadronament de gent que treballa a Ciutat, a alguns “retorns” de gent del poble, però, sobretot, a l’arribada d’immigrants. Canvi de tendència a  partir del canvi de mil·leni,  associat a la immigració estrangera. Això ha provocat la revitalització de la construcció, serveis domèstics, comerç. Ha induït noves necessitats de serveis escolars i sanitaris , o ha dinamitzat el mercat de lloguer de cases, fins ara buides.

Les noves carreteres i el tren fins a Manacor i Inca, amb el servei de bus associat, han estat vectors predominants.  Hi ha una nova  realitat dels pobles, més mestissa i multicultural, que és “visualitza” sobretot en un perill de  pèrdua de la identitat tradicional del que fins ara havia estat “el cor de l’illa”, això, malgrat als pobles del Pla  es doni una integració social acceptable, sobretot a través dels infants quan van a escola. La immigració estrangera, cal recordar-ho, és dual: residencial la que ve del Nord, i a la recerca de treball, la del Sud.

Al Pla de Mallorca el pes de la gent major és molt gran. Maria de la Salut, Montuïri i Sant Joan són municipis on el percentatge de persones majors de 65 anys supera el 20 % del total de la població. La forma de viure de l’anomenada “tercera edat” ha transformat els nostres majors en personatges actius, en un lobby de pressió i en un col·lectiu desitjat. Les administracions generen acceleradament plans gerontològics. Tot i que vells i immigrants focalitzin l’atenció de les problemàtiques socials, al mig o més avall de la piràmide de població, s’hi situa el gruix de gent que manifesta que li agrada viure al seu poble, Montuïri en aquest cas, i que no canviaria les seves condicions de vida, pugna per millorar el seu redol, i s’implica en la trama d’una societat civil activa i conscient de les seves fortaleses i debilitats.

A la recerca de solucions, fa anys és parlava del pla del Pla. No s’aprovà, es gastaren de bades el doblers: s’havia d’incentivar l’economia, millorar les infrastructures i els serveis, protegir els recursos patrimonials i ambientals, un desenvolupament homogeni –encara no es deia sostenible- ajudant a l’agricultura i limitant la construcció a foravila. S’aprovaren després les Directrius d’Ordenació del Territori i, mentre els gabinets tècnics es repensaven el futur, la realitat feia molta més via, la il·legalitat o les necessitats de mà d’obra no coberta pels residents substituïda amb immigrants, anaven configurant el Pla del segle XXI, d’esquena a qualsevol pla. Arribà el Pla Territorial de Mallorca, ja se sap que sense planificació el que va creixent és el desordre, immers dins el deixar fer. Més enllà de les crítiques a com puguin ser els índex de densitat fixats per al creixement urbanístic o la poca coherència en la regulació del sòl rústic, el més important és que el Consell de Mallorca activi definitivament  el control de la redacció de normes o la  disciplina urbanística, que tant costa d’imposar, i és un punt clau del bon govern.

Hi ha el temor de què el Pla, definitivament i únicament, esdevengui una comarca dormitori, o que es contempli com una “reserva” del caràcter rural de Mallorca. Es suposa que els indígenes – conservadors de les tradicions- s’haurien de casar per l’església, dinar d’arròs brut, fer ball de bot  i  llaurar amb calçons amb bufes. Aquesta visió esbiaixada és patrimoni de “palmesanos”, el Pla és avui una comarca on la globalització ha transportat el seu modus operandi, una sensació de què, tret del territori i les relacions personals, el demés és com per tot. Amb un sector agrari en crisi per la poca rendibilitat  -amb la paradoxa de que el preu de la terra no deixa d’augmentar-, si els costums i les tradicions eren subsidiàries d’aquestes activitats rurals o han desaparegut o han agafat un caire de representació cultural allunyat del que, en realitat, les feu néixer. Cants, balls, oficis, es mantenen per la dèria d’uns pocs, per la subvenció de les administracions o per enyorança de la tradició que, és cert, encara sobreviu. Una aposta, podria ser la gestió eficient del patrimoni natural i cultural tangible i intangible, en termes d’accessibilitat per molta de gent, fent compatibles l’autenticitat amb els objectius de les polítiques turístiques i culturals. Però voler considerar el Pla com un món de rondalla és equivocat. També és ver que les qüestions que toquen l’esperit del poble, l’herència dels nostres majors, conceptes edificats sobre les tradicions i la cultura,  fa mal tenyir-los del marketing de “les coses ètniques”, del mercantilisme cultural.  En definitiva, el que volia dir és que la modernitat i el dinamisme són  a les comarques interiors, de manera desigual i que això que se’n diuen béns intangibles -tranquil·litat, bon veïnatge, mesura humana de les coses-  són encara valors del Pla de Mallorca. Mallorca profunda? Veurem fins quan la crisi i els promotors urbanístics ens deixaran la profunditat només per a nosaltres.

_________________________________________________________

IMATGE DE FRANCESC SALVÀ DE S'ALLAPASSA  (1867 -1950)

 

 

Comentaris

millor l'explicació a montuïri

tonina | 17/12/2008, 22:33

molt millro l'explicació en directe, mestre

Tren,...

Mallorca LLevant | 02/01/2009, 18:30

Què noltros sapiguem a Montuïri no hi arriba el tren. A quina estació de tren duu el bus?

Quins efectes sobre la població ha provocat el tren? En el discurs sembla que estigui relacionat amb la immigració.

Hi hauria d'haver un transport públic vertebrador amb tots els nuclis de població. Que de Montuiri poguéssim arribar a Pollença i a Santanyí, a qualsevol hora, i sense passar per Palma. Com ho veus en això?

Test, just a test

XRumerTest | 22/03/2014, 08:20

Hello. And Bye.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb