Climent Picornell

LA RURBANITZACIÓ I LA "MALLORCA PROFUNDA". Climent Picornell

jcmllonja | 15 Setembre, 2005 09:10

 La  Rurbanització i  la “Mallorca profunda”.

            Climent Picornell

Ni Ciutat, ni la mar, ni l’estranger. He passat els meus darrers dies de vacances amb dedicació “full time” a l’estiu de l’interior de Mallorca. Damunt el turons he vist els coets de les revetlles de molts de pobles, i aprofitant la poquíssima contaminació lumínica “les llàgrimes de Sant Llorenç” que, pel que es veu, tenen vuitada. Pujant i baixant pujols,  travessant pinars,  me top amb finques, xalets, i habitatges, perpetrats, diuen, abans del Pla Territorial de Mallorca, que no sé si ens ho ha d’evitar o beneir. Les grues, marquen els llocs on les construccions plurifamiliars, desconegudes fins fa poc als petits nuclis rurals, configuraran una altra fesomia a la Mallorca interior.

Vaig pensar amb el terme “rurbanització”. Tot i que és un terme antic (Smith, 1930) fou popularitzat per l’obra de BAUER i ROUX, “La rurbanisation ou la ville éparpillée”, 1976. Defineixen la “rurbanització” com una altra de les formes del creixement de les ciutats, resultat de la disseminació de la ciutat dins el territori, com “una urbanització difusa”. Així a les àrees rururbanes els saldos migratoris  -pels nous immigrants- canvien, decreixen els oficis pagesos i pugen els agricultors a temps parcial, es transforma el mercat immobiliari, apareixen nous residents, com les persones majors i els treballadors amb mobilitat diària, etc.etc...i encara que hi subsisteix un espai, majoritari i dominant, no urbanitzat,  no se sap molt bé si se li pot dir espai rural. Per això : espai rururbà.

Mallorca a l’interior, sofreix una altra onada de rurbanització. Una més de les inevitables sacsejades a la tan esmentada i desapareguda “Mallorca profunda”. La meva tesi és que la profunditat d’aquestes contrades és un invent d’escriptors ciutadans i de guies turístiques que necessiten “tematitzar” els territoris, i aquí ens ha tocat el tema de la “Mallorca rural i profunda”. Aquesta, fa temps que es començà a esvair, transformar i esdevenir, en molts de sentits, una Mallorca com les altres; si de cas, i per no exagerar, amb vetes de diferència amb la vorera de la mar, els pobles grossos i Palma. Les influències directes del turisme hi són més imperceptibles, però les indirectes són potentíssimes i, ara, a més, amb aquestes noves carreteres en marxa tot és més prop i s’obre un nou mercat d’habitatges, més barats que a Palma,  atractius per una franja de compradors que cerquen una major tranquil·litat – que si continua aquest ritme, serà relativa i temporal-, dins aquests pobles de l’interior, a canvi de conduir mitja horeta des de la seva feina.

Tanmateix és ver que hi ha redols d’aquella Mallorca profunda. Però molt marginals Per sentir els espais rurals com en un altre temps, quasi una altra galàxia, no hi ha com anar a cercar figues. És a l’estiu més potent, els camps de blat ja segats amb el guaret alt, com els deixen ara, quasi ningú vol la palla. Idò, això, travessar un parell de sementers per camins polsosos, per on només hi passen, un pic o dos cada any, un tractor i una “cosetxadora”; a una vorera de torrent, bruta d’herbes, hi ha les figueres que han deixat, les d’enmig les arrabassaren fa temps. Es senten les mosques i qualque xigala dins els pinars dels costers veïnats. Les calcigues que espinen les cames, les paparres que pugen cap als engonals, però davall l’ombra de la figuera, les figues majestuoses. La meitat, picades d’ocells i, els foradets plens de vespes. Abans hi havia una escala figaralera, d’aquelles amb una banya per penjar-hi el paner,  però és va podrir i la cremaren un pic que estsaquellaren el bocí. Fa un grapat d’anys. Ara ja no s’esmotxa res.

Un altre exemple de canvi : els personatges de les “profunditats planàries”, que van desapareixent. La majoria d’ells vells, o molt vells.  I és que els vells són, encara, un dipòsit, que se buida, d’aquella Mallorca Profunda. El sen Toni “Caparró”, després d’haver-me contat que el capità, al “frente” de  Saragossa, sempre li feia tirar les bombes de mà a ell, perquè era qui les tirava més lluny,  ha variat l’ itinerari. Amb els dos gaiatos no pot anar gaire enfora. Ens saluda l’amo en Cosme “Vedellet. “Qui era ?”  “El sen Vedellet”, li dic. “En “Cormé” ? Em pensava era mort...” “Ha estat malalt, i ara una filla l’acompanya a sa rota, i ell davalla a peu. Però, duia el brotet de moraduix darrera l’orella...” “De jove, era veïnat de na “Llarga Potó”. Na Llarga Potó, era un dona gran que no cabia aquí dedins de lo gran que era. Feia com a por. Sempre pixava de dreta. En “Vedellet” l’escometia i se’n fotia de la seva llargària i de la pixarada : “Madò Maria, ja serà fred en arribar en terra”. Ella sempre contestava : “I fotre ! No hi hem d’escaldar sopes...” En fi. Regalims de l’antigor.

A aquests pobles nostres -ja de temps enrera, però la “rurbanització” ho ha generalitzat- s’hi ha dibuixat un teixit social amb uns comportament i unes aspiracions molt semblants a les urbanes. Hi ha separacions i trulls de parelles, com a ciutat; percentatges d’immigrants, més que a ciutat; gent que treballa a ciutat i viu aquí; residents alemanys a foravila;  Internet amb ADSL i wireless; drogaaddictes : com a ciutat ? No gosaria dir-ho... però també n’hi ha; uns pocs pagesos joves... Faig esment de tot això, no perquè es pensi que els pobles de l’interior de Mallorca són “Can Bum”, sinó perquè ningú ens faci creure que aquí les dones duen encara rebosillo i les viles són com una possessió a les ordres del cacic i senyor  -que a algú ja li agradaria que fos així-. Els pobles tenen una nova vitalitat i la gent no es barataria  a viure a una altra banda; Palma els retgira i atribula, i la qualitat de vida d’aquests nuclis  té a veure amb la relació interpersonal potent –una mica asfixiant, a estones- i amb els espais rurals i naturals, encara tan a prop, malgrat les noves construccions. Fins quan ?

 

Comentaris

Records d´ahir

MAC | 17/09/2005, 14:27

De cada pic més em sent atret per la Mallorca "profunda", de la qual n´he sentit a parlar sovint als meus padrins. De tant en tant intent imaginar com devia ser la vida a la Mallorca pagesa, per tal de veure com han canviat les coses en tant poc temps. Si es que bé m´ho diu el meu padrí Miquel "quan era jove mai hagués pogut imaginar la Mallorca del segle XXI". Si amb mig segle s´ha transformat de cap a peus l´illa, segurament aviat Mallorca podrà ser considerada com un tot urbà amb algunes granges museu i zones verdes que tenen la funció de jardins o reserves de sòl per a futures especulacions urbanístiques.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb