Climent Picornell

SOBRE LA MORT I ELS ORGASMES DEL VERRO. Climent Picornell

jcmllonja | 11 Setembre, 2008 11:14

Sobre la mort i els orgasmes del verro

Climent Picornell

Començ a dir adéu als tertulians de la fresca, ells encara la practicaran fins ben entrada la tardor. Vells, la majoria, alguns nins, com en Joan Francesc que seu damunt el portal amb la seva cara il·luminada per la Game Boy, algunes jovenetes escadusseres. Avui n’Eli mostra un tatuatge que s’ha fet a Inca – 60 euros, agulles noves per punyir la pell-, un unicorn com una mà de gran. Grans espants de les més velles de la rotllana: “Si jo hagués fet això, mumare me mata”. I, per reblir el clau, dos piercings, un a cada cella, 60 euros més a Manacor, amb el rosari d’endevinar on els duen penjats les seves amigues, de la llengua fins a la fufa, passant pels mugrons i la guixa. Ara són els vells qui es comencen a interessar, sobretot l’amo en Sion, especialista, com diu ell, en “chistes” eròtics i anti-cristians, amb la qual cosa les beates de la rotllana es fan les desinteses, sense fer-li un mal paper, és el pare del notari i no fos cosa...

Passen externs. “Jo” diu madò Damiana, “als dolents del poble no els tenc gens de por i en canvi els externs tots me’n fan: els bons i els dolents”. “Només heu de tenir por a la mort”. “Ara que ho dius”, és madò Miquela Margonxa vella, “un vespre es meu cor se va aturar i era ben morta. Es meu cos va sortir des meu cos i estava molt bé, sense gens de mal –sa gent que té por de morir-se no importa en tengui, jo era morta i estava beníssim-. En això que vaig partir per un forat que no s’acabava mai, mai, mai. A la fi vaig arribar a una claredat, guapa, però guapa.  No vaig trobar cap infern, ni cap purgatori i vaig quedar ben aturada amb els peus dins sa claredat guapa; allà m’esperaven mun pare i es meu homo. Tots dos són ben morts ja fa estona. Mun pare duia una camia que jo l’havia cremada quan es morí i es meu homo un traje que encara el guard dins es ropero. ‘Què fas tu per aquí? No hi tens res que fer...’ me deien tots dos. ‘Però jo vull quedar’, deia, i provava d’entrar dins sa claredat, i els dos m’empenyien i mon pare sortia de sa claredat i me pegava tocs pels pits per fer-me partir per enrera. I vaig haver de fer es meu viatge al se’n revés i per enrera una bona estona fins que vaig sentir com es meu cos tornava a entrar dins es meu cos. I es meu cor se va tornar posar en marxa“. Quan madò Miquela se n’hagué anada la mormolaren un poc. “A ca seva tots han estat un poc així. Sa mare la va fer una pubila esguerrada, que si alerta aquí, que si no t’asseguis a suquí... Son pare endevinava mirant dins un plat ple d’aigo”. “Però ella no en beu d’aigo, herbes seques sí i ‘Tranquimachín’, pensa tu quina mescla, com no n’ha de veure de claredats...” “Per paga, just darrera ca seva, en aquell agroturisme, primer li posaren una casa de putes, llavors un lloc de brega de galls, i ara hi fan festes, qualque dia hi ha dos centenars de cotxos”.

Al sen Joan Guimaró l’han obert per operar-lo de la ronyonada i del ventre, cicatrius de guerra que sol mostrar tot d’una que li estiram un poc la llengua. En sentir que el tema va de morts, demana vasa. “En vaig aprendre d’anar per la clínica de Can Rotger”, diu, “per això quan m’havien d’operar anava al ‘montepío’ i feia que em preparassin un parell de paquetets amb bitllets de cent pessetes que sempre duia dins sa butxaca des pijama. Tothom que entrava a sa meva habitació, per fer-la neta, per donar-me dinar, per posar-me una injecció... au! jas ! li allargava sa mà amb un bitlletó de cent pessetones. Sempre vaig ser s’homo més ben cuidat i es més informat de sa clínica. I mai no m’enviaren a ca nostra que no estàs bo del tot. Hi feia com a nosa qualque  pic. S’únic que no vaig poder doblegar va ser el capellà. Venga entrar i jo venga treurer-lo defora. Bon dia l’amo en Joan, res de bon dia, li deia jo...no l’he de mester per res a vostè. I tornam’hi-torna-hi. Un pic que havia sortit feia poc des ‘quiròfano’, i pareixia mort, massa-ell ho provà d’extremunciar-me! Sort que una cosa freda per damunt els morros em feu reviscolar, mal llamp! que era el santcristo que aquell capellanot em fregava per sa cara! Arruix! Li vaig dir, i ara no veu vostè que això ho ha fregat per damunt es de s’habitació des costat que està cangrenat ! Homo de déu, meam si té un poc més de coneixement ! O no ho veu que no estic moridor, encara. Au, au, au... Vaig donar cent pessetes als zeladors de la planta perquè em vigilassin aquell corpetàs, que no el deixassin entrar,  no fos cosa que ho tornàs a provar es vespre mentre dormia. Vaig quedar bé. Sa meva dona volia anar a Lluc a donar gràcies. Jo no..Sentia dir a mumare: Ai mare de Déu de Lluc / i que ho sou d’interessada / que per una botonada / me tornareu sa salut.”

L’amo en Gori es lamenta de la mort de la seva somera: “Per paga va espipellar una colocàssia que havia duit sa meva nora i l’endemà va ser morta, amb una sabonerada per sa boca”. “He sentit a dir que arribarà que engreixarem porcs només per fer ronyons o bufetes o cors per colocar a altres homos”. Els explic la meva anada a l’hospital universitari de Harvard on, un amic meu havia aconseguit revitalitzar teixits del cor dels porcs que havien patit infarts. “Ho veus? Es porc és s’animal  qui més s’assembla als homos”. “Escolta’l bé a n’aquest que en sa seva vida en deu haver morts un parell de milenars...” L’amo en Sion diu que és ver, que el porc és el que més s’assembla, però per una altra raó: “ Per cercar sa femella li grufa ses mamelles, com els homes. Però en una cosa no els hem superat ni d’un bon tros, els verros quan prenen ses truges tenen sis o set orgasmes” -ho diu així, s’ha de conèixer que és un home llegit- “els homes amb un, ja anam,  i llavors ja no servim per res pus”. Ningú va gosar demanar-li com ho sabia, a ca seva mercadegen porcs fa més de tres-cents anys. Sent madò Antoninaina del carrer de ses Trinxes que sentencia: “Qui ho pren amb so néixer, amb sa mortalla ho deixa”. Els grills, com una plaga, boten per devora.

_____________________________

Il·lustració de Robert Crumb

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb