Climent Picornell

QUI VA MATAR N'ALOMAR ? Climent Picornell

jcmllonja | 18 Agost, 2005 16:40

Qui va matar n’ Alomar ?

Recorden que un animalot, hoteler per més senyes, va assenyalar que havien de matar n’Alomar ? Es referia al conseller de Turisme, durant el govern anomenat del "Pacte de Progrés" 1999-2003, Celestí Alomar, natural de Llubí, una vila del Pla de Mallorca. No em referesc a aquest Alomar, viu i ben viu esper que per molts anys, sinó a un altre Alomar, que ara els contaré.

He començat els meus quinze dies de dedicació "full time" a l’estiu del Pla de Mallorca. Ni Ciutat, ni la mar, ni l’estranger : res de res. Ahir vespre de damunt el turó del Revellar vaig veure els focs artificials de les revetles de Sineu i Sencelles, i aprofitant la poquíssima contaminació lumínica "les llàgrimes de Sant Llorenç" que, pel que es veu, tenen vuitada. Se preparen les festes de Sant Roc a Porreres, Sant Bartomeu a Montuïri –amb el plat fort dels cossiers i el dimoni- i Sant Joan (degollat) al meu poble.

Un dels actes rituals obligats, del meu estiu, és al "Memorial Alomar" de la mort del  qual, enguany, s’acomplien cinquanta anys. És una carrera de bicicletes que es fa a Sineu, durant les festes. Abans de començar es va davall l’estàtua de n’Alomar i es fa un minut de silenci, per recordar la mort –en estranyes circunstàncies- del famós ciclista sineuer. La llegenda ha arrebossat la mort d’atropellament per part d’un parent del general Franco i de la conseqüent recreació pel cineasta Bardem. Tenc material a bastament, i ganes, per escriure una petit dossier sobre la feta. Deixarè però la qüestió en forma de l’article, que ara segueix.

"En Miquel Avellana de Sineu" ( Dibuix d'en Xisco Fuentes, 1991)

La mort i l’estàtua i de n’Alomar

Climent Picornell

"¡Quina notisi senyó !

Quin esglai, quina mala hora

que m’os envien d’anfora

sense merexermosó

dins Sineu tot es tristó

petits y grans tothom plora

qui no plora per defora

plora d’ins s’interió"

Per l’agost, un servidor, que és home de costums fixes i un poc fetitxista ( tot s’ha de dir), no falta mai a un ritual ben sineuer. Abans de començar la prova bona de les carreres de bicicletes de les festes de Sineu, el "Memorial Francesc Alomar", el públic, les autoritats i els corredors se’n van a davant l’estàtua del corredor Alomar i guarden un minut de silenci, es deposita un ram al peu del monument i...es dóna el sús! Els corredors parteixen de quatres per avall, del Fossar cap a l’abeurador i l’antiga estació del tren.

És una imatge, aquesta del minut de silenci, que sorgeix de les profunditats planàries dels anys cinquanta i que aguanta, a bastament, les envestides de la modernor. L’estàtua amb un poc de color groguenc, pels líquens que li han crescut, l’olor de les fregues que duen els corredors per les cames, els siulet del jutge de les carreres ordenant el minut de silenci, les mambelletes...que volen que els digui, duen el parfun d’altre temps, quan els corredors del Pla de Mallorca eren herois populars.

Francesc Alomar morí a Ourense el mes d’agost de 1955, un parell de dies abans de la festa de Sineu. Tenia vint-i-sis anys. Fou embalsamat i traslladat a Sineu, el seu enterrament fou una trobada multitudinària. Més de tres-centes corones de flors l’acompanyaren. Al cap d’un mes fou desenterrat per comprovar que l’havien duit, que realment era ell i que el seu bagul no era buit. Ple de pedres i un ca mort, deien alguns.

La seva mort és mou dins els territoris dels dubtes, les històries, les incerteses. S’havia retirat de la "Volta a Galícia" i ja de retorn, uns companys i ell decidiren seguir una estona amb bicicleta...a partir d’aquí, o caigué i es morí o algú l’atropellà i el matà. Aquest algú és el qui planteja sospites i llegendes. Si ho demanau a la gent, quasi tothom hi fa partícep un personatge de l’entorn d’un militar que comandava molt, que menava el cotxe un poc alegre o amb temeritat. Algú altre hi afegeix, a més, que tot i ser casat, anava el conductor amb companyia d’una artista famosa... això diuen. Na Gina Llollobrigida, diu un de la rotlada. No! Era espanyola. Contesta una autoritat del poble.

L’accident, conten, es va tapar i es va arrebossar de mort fortuïta. El company biciclista que anava amb n’Alomar mai ha dit ni piu. No hi havia res a dir,o li digueren que no ho digués...? Els diaris deien, però ja se sap, els diaris d’aquell temps, que, mentre bevia, la botella li fugí i li va pegar a la roda i... Has vist "Muerte de un ciclista", la pel.lícula de Bardem ? Idò es va filmar a partir d’aquest fet, em comenta algú amb cara de saber-ho. Encara que tot indica que la pel.lícula ja estava acabada, quan morí Alomar. Però la coincidència amb els fets remarcà les suposicions. El poble reinterpretà les seqüències del film de Bardem, fent-lo metàfora de la mort, fresca encara, del corredor sineuer.

La presència en aquesta trama del General Moscardó, el de la defensa del Alcàzar de Toledo durant la guerra del 36-39, hi posa un altre punt...com de tenebra i sospita. Moscardó, nogensmenys, era en el moment dels fets, delegado nacional d’Educación Física y Deportes.

Molts de dimecres, que també vaig al mercat, observ de lluny el biciclista, però no fa la mateixa cara. És la setmana de les festes que l’estàtua, de pedra de Santanyí, amb la roda de la bicicleta que sembla de roda plena, sense radis, d’una d’aquestes bicicletes modernes de contra-rellotge, canvia d’aspecte. Més tristot.

Aquesta història soterrada, em revé cada estiu quan vaig a mirar de prop la fesomia de n’Alomar, uns moments abans que hi vagi la gentada, allà al Fossar de Sineu, a fer-hi un minut de silenci.

Adiós gran mallorquin

Adiós gran sineuense

En la ciudad de Orense

Dios te ha dado tu fin.

(Estatua de Francesc Alomar a la Plaça del Fossar. Sineu de Mallorca)

Comentaris

És ben curiós

Gabriel Florit i Ferrer | 15/10/2005, 19:47

Que aquest estiu i començament de tardor s'hagi estrevengut un rosari de coses amb molta punta: ens hem conegut personalment, vaig llegir aquest article teu sobre en Xisco "Rota" que m'emocionà; era cosí-germà meu, sa mare i mon pare eren germans;muntaren un bon numeret amb el seu enterrament, ho record molt bé, malgrat era molt infant; fins fa mesos va estar enterrat a la tomba de mon pare (ara meva) i encara hi ha el seu nom amb la foto vitrificada;des de sempre s'ha contat pel poble això del marquès de Villaverde i la seva acompanyant Carmen Sevilla,gats com a rucs, una nit de farra; jo he vist la bicicleta que colcava el dia de "l'accident": estava esclafada; no va ser una caiguda de cap manera; si qualque dia vols gratar aquesta nafra, digues-m'ho pf. I endemés, per afegitó, tenim un amic comú: Xisco Fuentes, el pintor; hem fet feines plegats; sobretot és un gran home; i la seva pinturas per a mi és un vici. Bé, ja ens veurem,Climent, amb una mica més de temps que l'altre dia. Mentre, em conformaré llegint-te. Fins prest. Biel Florit

Hola Biel

Climent | 18/10/2005, 21:56

Te puc assegurar que m'interessa molt la temàtica del qui eren els herois de quan erem nins del Pla de Mallorca: els corredors de bicicleta. I aquest encara més. Ja et faré de veure per parlar-ne més.

en xisco rota

En Tomeu Bertola | 02/06/2006, 22:35

estaria bé posar en aquest bloc el poema d'en Llorenç Florit "Vida i mort d'en Francisco Alomar". Salut.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb