Climent Picornell

DE LA PLAÇA DEL SUPOSITORI A POLACOLÀNDIA. Climent Picornell

jcmllonja | 15 Juliol, 2008 14:49


De la plaça del Supositori a son Vitamina passant per Polacolàndia

Climent Picornell

Els noms de les coses, dels llocs i de la gent, l’antroponímia i la toponímia, també són assetjats pels despropòsits. Fruita del temps. El posar nom és un dels elements més hermosos en la personificació d’homes, dones i llocs. Els patronímics  –Joan, Catalina, Pere, Margalida, Antoni, els més corrents en els rànkings antics, ara rodejats pels Mustafà, Vanessa, Ivan, Sheila…- marquen la història de les famílies. Com també marquen el territori els noms dels llocs, dels microtopònims –un avenc, un cingle, una coma, un coll, una penya…- als macro, d’Amèrica ( Amèrica per mor d’Amerigo Vespucci), fins a Mallorca ( de Maiorica, la major d’un grup d’illes). Escric amb el bec de Ferrutx davant, hermosa figura geològica, en toponímia també es configuren estrats. A les Balears hi ha noms pre-romans ( Eivissa, Maó, Inca, Sóller, Artà….), llatins ( Palma, Pollença, Costitx…), mossàrabs (?), berbers, àrabs ( Algaida, Binissalem…) i, la gran majoria, catalans, designant milers de llocs concrets (  Sa Pobla, Sant Joan, pla de l’Enzell, Es Vedrà…). Hi ha noms intel·ligibles, com la cova del Drac, però hi ha també topònims “foscs”, mals de desentrellar en el seu origen, també fòssils,  hereus i testimonis de l’antigor ( Es Cibollar de s’Albufera, de cipolla, que volia dir ceba). Damunt aquesta xarxa riquíssima, s’hi espargí el maltracte de la denominació castellanitzadora i dels topònims mals escrits –Casucha per Carrutxa, o Lluchmayor per Llucmajor-. Una primera fita fou la correcta denominació, tasca més o menys resolta ( recorden el “retornar-vos el nom de cada cosa” d’Espriu?), no sense creuades de darrera hora, com la i d’Andratx, o l’andanada fictícia reclamant Mahón en lloc de Maó, o el rebuig d’Eivissa, que encara és Ibiza al calçons dels jugadors del Mallorca, per motius turístics, vaja, vaja...

Aquests darrers anys una allau de topònims nous s’ha ensenyorit dels nostre territori, és la neo-toponímia. Sobretot a vorera de mar. Posaré uns exemples. Milers de bars, restaurants, hotels i apartaments turístics, esdevenen guia i referència dominant amb noms sense massa gràcia: Hotel San Francisco, Bahía Palace o Los Milanos, tant se val. I a més, centenars d’urbanitzacions ( Shangri-La, La Siesta, Bellevue, Porto Cristo Novo, o Palmañola -la meitat de Palma i Buñola-), nous establits, amb els seus corresponents carrers ( de Calle Pulpo a Calle La Pinta, alguns normalitzats fa poc). Fou una feina de recerca agra i desagraïda, però necessària, que vaig fer fa anys. N’hi ha més encara. Polígons Industrials; Polígono de La Paz i de La Victoria, franquistes les dues, rebatiats més tard amb el nom de les possessions que massacraren, Can Valero i Son Castelló, també amb els seus vials, Gremi dels Selleters, Gremi dels Boneters... Antoni Ginard desenterrava amorosament de davall l’asfalt i les fàbriques els topònims que formaven part de Sa Indioteria. Per paga Son Moix ( “Moics” per als locutors castellans) ara és l’Ono-Estadi. Josep Noguerol em contava que un home d’edat, li deia el nom del sementer de ses Jonqueres, tot assenyalant amb un dit la bandereta d’un forat d’un camp de golf;  tasca dificultosa la de desenterrar noms de davall hectàrees i hectàrees de “hoyos”, “greens” i “bankers” sembrats damunt pletes i garrigues. Llocs tradicionals esborrats per aquests substitució lingüística. També ha passat al Campus Universitari, un centenar de quarterades urbanitzades, ara amb Facultats,  edificis com el Guillem Colom i caminals com el de Sa Dragonera. Aquí volia arribar, després d’aquesta perorata. Observava el campus durant un examen, dues parelles davall els lledoners que s’hi besaven, un grup parlava a les taules davall els ficus benjamina del Turmeda, un feia córrer un ca, dos es passaven apunts, els d’infermeria embenaven ferits en un  simulacre. Pensava, que s’havia generat una concentració de gent jove amb passions i sentiments més enllà de l’acadèmia i les tesis doctorals, a un espai –la font de la Vila- que ja el rei En Jaume havia conegut. Gent jove que es cerca i es retroba als bars i menjadors discutint amb força, ajaguts quan fa sol, amb pressa quan arriben tard, baixant del bus19, amb ràbies contra els professors per una assignatura suspesa, festes, torrades, manifestacions. Ara un grup d’alumnes ( “9s geògrafs”, P. Fidel Castro, Tòfol Ferriol, Eduard Sala, M. Magdalena Mascaró i Miquel Ginard) han presentat una comunicació titulada: Neotoponímia al campus de la Universitat de les illes Balears. Malgrat tot tengui nom, popularment podem ser coneguts amb un mal nom. Al meu poble la plaça Nova ho és a desgrat de ser, també,  la Plaça del rei Joan Carles, com a Palma  la plaça del rei és la de ses Tortugues –per quatre animalets que aguanten un obelisc-. També a la plaça del Cardenal Reig, que és per a tothom la plaça del Supositori, com hi ha la plaça del Tub, la de ses Columnes o a Ciutadella –per a uns- la plaça des Cagarro… què hi farem. Ja en l’antiguitat això existia, els diversos “Cavalls Bernats” de la nostra geografia no són sinó adaptacions pietoses de “Caralls armats”: roques que pareixen grans membres masculins enravenats.


Els “9geògrafs” han arreplegat la toponímia popular del campus, batiada amb la frescor i la gràcia que tenen els joves. “Polacolandia”: l’edifici Ramon Llull, pels nacionalistes, majoritaris allà ; Edifici Guillem Colom: « Burger King », és on hi ha les rates vives i mortes per als experiments; Edifici Anselm Turmeda: el dels « frikis », hi ha els informàtics; El Jovellanos: la “Pijoteca”,  “Sa Terminal”, pareix un aeroport o el “Hawaianos”, per semblança fonètica; el Guillem Cifre:“allà on ses nines guapes” ( no poden ser més explícits); el Multiaulari: “es Contenidor, son Banya, Quatre llaunes, Treblinka” ; S’ Arxiduc: el dels “pingüins” -els estudiants d’hoteleria van uniformats-; Cas Jai: la casa de “la pichina”, per la pintada “Vamos a Nadal en tu pichina”; les llacunes de depuració d’aigua: “s’Albufereta o es Gorg Blau”; el monument de l’entrada:  “sa Sardana” o “a l’estudiant desconegut”. I així més de cent. En realitat no és més que el  reapropiaments d’un espai. Noms nous sobreposats als altres, configurant estrats. Més enllà de que Tomeus i Margalides siguin substituïts per Jonathans i Samanthas, o que els llinatges més freqüents a les Balears acabin amb z, Fernández o González ( un temps es catalanitzaven: Piris era Pérez, Ximenis era Jiménez, Gomis era Gómez...), molt més enllà de la pèrdua de respecte a la toponímia clàssica per urbanitzadors i hotelers, be podem fer una rialla amb aquests noms de llocs d’arrel populista, que acaben fent tala dels altres.

 

Comentaris

Johann Sebastian Barr

Jesús GM | 15/07/2008, 15:19

Estimado Climent:
Todo esto de la toponimia y del nomenclator y de los patronímicos es un misterio, y a veces divertido. Yo, por ejemplo, en los últimos años, he estado en todos los sitios que ahora te voy a nombrar:
El paseo de la Tolerancia (políticamente demasiado correcto, está en Betanzos, la tierra de Pepiño); calle Benigno Malo, en Cuenca, Ecuador. También pasé por la Clínica veterinaria Monte Sinaí (Quito). Esencia, es un pueblo de la Riviera Maya, cerca se encuentra el Rancho Picapiedra. Playa de Burrero está en el municipio de Ingenio; La Encoñada, barrio cercano a Gáldar; Santidad, pequeño núcleo a un tiro de piedra de Teror. En Nebaj se encuentran los Sanitarios El Alivio. El Rincón de la Lewinsky, en Tenerife. Bare Nostrum (Riveira, península de Barbanza, La Coruña); Johann Sebastian Bar, pub que estaba en Miraflores (Lima). Si verticalmente cruzas en autobús Guatemala pasarás junto a la tienda El Bebedero, al bar El Mujeriego y a la tienda La Cariñosa (Melchor de Mencos). La verdad es que si no fuese por la filatelia, muy pocos sabrían dónde está Belice, la frase es de Cela.

Necessitam la teva ajuda

Mallorca Llevant | 26/07/2008, 16:03

Hola Climent,
primer de tot disculpa per escriure't aquí si no ho trobes adient.

com a geògraf i com a persona que sap d'impactes territorials necessitam que ens ajudis a argumentar que fer una via de tren de manacor a artà no és viable, i que el cost ambiental és superior al benefici social, quan hi podria haver altres solucions més eficients per un transport públic de qualitat per a tots.

Si vols pots visitar el nostre bloc (http://mallorcallevant.blogspot.com) on hi ha publicat el nostre punt de vista, i si vols i et ve de gust ens agradaria que ens ajudassis a solventar la tasca número 3, que va dirigida a gent com tu.

Moltes gràcies Climent

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb