Climent Picornell

PALMA: "NO HI HA VILA COM CIUTAT..." Climent Picornell

jcmllonja | 10 Juny, 2008 08:35


Palma: "No hi ha vila com Ciutat..."

Climent Picornell

En algun moment d’enguany la meitat de la població mundial -3.300 milions de persones- viurà  a ciutats. Per primera vegada en la història de la humanitat. Tot i que 1.000 milions d’aquestes persones no tenen ni aigua potable, ni serveis domèstics bàsics. La figura urbana per excel·lència, la visió i el símbol,  és la de les grans megalòpolis, però el gran creixement de la població urbana l’han provocat les ciutats de menys de 500.000 habitants. Com Palma. Les ciutats petites, prop del mar, i sobretot les portuàries, també com Palma, són les que han crescut amb més intensitat. Els seus processos de compactació del continu urbà i d’urbanització difusa, són viscuts i sabuts a moltes altres àrees del món.

L’any 1300 la Ciutat de Mallorca tenia 30.000 habitants, que es doblaren sis-cents anys més tard; 160.000 l’any 1960;  290.000 l’any 1980; 383.107 al padró de 2007. L’àrea metropolitana ( Palma amb Calvià, Marratxí i Llucmajor ) consolida el 60 % de la població l’illa de Mallorca, amb un fort augment recent degut en gran part a la immigració. Una petita part de la població ha partit a viure cap a la part forana  i una altra –la “gentrificació”- ha tornat al centre històric.


Palma, envoltada de murades,  es va anar estenent per les eixamples que planificaren Calvet i Alomar, i pels barris perifèrics novells dels anys setanta, amb fenòmens contemplats al Pla de Ribas Piera – el zonning i la limitació d’alçàries (anunciada amb gran altaveus)- amb actuacions com el cobriment de Sa Riera, que no es va fer, o la Falca Verda, que amb gran retard i un poc bonyarruda es va acabar a la legislatura anterior. El primer batle socialista Ramon Aguiló, a través dels seus gabinets, pensà un model de Ciutat diferent. Record l’icona del canvi: un al·lotet, dibuixat per Javier Mariscal, amb la Seu davall el braç. Es donà pas a la Palma dels darrers anys, escampada per les noves urbanitzacions,  però amb els aparcaments soterranis al centre com estendard d’un model de ciutat, implícit, i pensat no sé per quants de caps -vegin sinó el regal del Metro a un equip municipal que ni l’havia imaginat-. És cert que, a mesura que les ciutats creixen, tenen tendència a semblar-se molt les unes a les altres, carregades de “no-llocs” perden, a poc a poc, els seus elements més definidors. La humanització dels espais sotmesos a l’imperi de la motorització o la resolució del metabolisme -mai sadoll- digerint deixalles diverses, entre moltes altres qüestions, han fet repensar les ciutats modernes  per saber com ha de ser l’urbanisme del segle XXI, com s’han configurat uns nous ciutadans o com s’ha anat estructurant una ciutat sense límits massa  precisos. Sigui com sigui, així tenim Palma, cap i casal de les illes Balears, seu d’institucions, funcions i serveis –del port fins a l’aeroport- dipositària de tots els emperons i benaventurances de l’ideari urbà.

Damunt aquesta realitat, la  batlessa Calvo ens proposa una  “Palma oberta al futur”. Aquí volia arribar, i perdonin el llarguíssim i pedant preàmbul, però intuesc que des de l’autoritat municipal actual hi ha el desig de rellegir la nostra ciutat d’una forma original, no només -però també- des de l’urbanisme. Aina Calvo ha hagut d’imaginar la ciutat de demà i focalitzar la problemàtica urbana de Palma des d’una sèrie d’angles, per fer a la seva proposta d’un model de ciutat. Abans enteníem per model de ciutat, únicament una política urbanística aplicada pel poder públic, bàsicament l’Ajuntament. Però la consciència del que comporten els models de ciutat ha canviat. Molt més enllà d’un cert despotisme il·lustrat, com s’exemplifica al cas del “model Barcelona” -el model per antonomàsia - cisellada a cop de Fòrum i a cop d’Olimpíada, hi ha el perill de reduir la política urbanística municipal a la construcció d’imatges –anomenades PGOU, o models- per ocultar o moderar, posem per cas, el rostre de l’especulació. Ha d’aparèixer, dins el dibuix del nous models, el que ha estat sempre la ciutat: un espai de diàleg, de contradiccions i tensions.  Avui, el desbocament del boom immobiliari, l’aparició de subjectes multiculturals o la pèrdua progressiva del control sobre els espais públics, per exemple, fan aparèixer nous escenaris urbans. Sembla que Aina Calvo no rebutja l’envit i fonamenta la seva proposta imaginant una ciutat més justa, diu, al servei del ciutadà, ben comunicada, posant èmfasi en els serveis a les  barriades -cèl·lules bàsiques del conjunt urbans-, amb l’habitatge com uns dels elements articuladors, en la mobilitat –i el tramvia com a buc insígnia- o en els anomenats eixos cívics, que actuaran com a corredors verds i acostaran la ciutat a la mar. Tot per aconseguir  “una Palma més amable, més competitiva i més sostenible”. Quasi res! Per falta d’ambició que no quedi. Hi intuesc un discurs que va bastant més enllà del clàssic “bonisme” de l’esquerra antiga i em sembla un repte interessant que no hauria d’ estar fet de pegats, ni quedar, únicament, en una recomanació de manual de bones pràctiques pels ciutadans. Ni emmascarar la dificultosa gestió del dia-a-dia amb un model de futur que, pels ciutadans, sempre neguitosos i insatisfets,  els pot semblar massa lluny. Perquè les ciutats, com diu Jordi Pigem, més enllà del ciment i l’asfalt, estan fetes de desitjos, de pors, de somnis, de creativitat i d’aspiracions humanes: ens sentim representats per la ciutat en la que passejam i parlamentam. Ja ho saben: “No hi ha vila com Ciutat / ni barca com es Correu / ni capellà com el Bisbe / ni parròquia com la Seu”. Qui ho dubte?

_____________________________

Fotografies antigues de Palma de "PARAISO BALEAR"

Comentaris

poc crític

plataforma | 24/06/2008, 18:01

Hauries de donar un poc més de canya!!!!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb