Climent Picornell

JAUME FALCONER I ELS DIÀLEGS ARTÍSTICS AMB RAMON LLULL. Climent Picornell / Julià Picornell

jcmllonja | 06 Juny, 2008 08:49

 

Jaume Falconer i els diàlegs artístics amb Ramon Lull

Climent Picornell / Julià Picornell

Jaume Falconer té l’estudi un poc allunyat de ca seva. Prop d’Algaida, amb la muntanya de Cura per un costat i la serra de Tramuntana per un altre. És a fora vila. Un lloc privilegiat que ell ha anat ordenant i configurant: aquí una canalització d’aigua, allà unes parets seques, allà deçà uns ullastres que ha domesticat. Ens rep rialler i rodejat de cans, uns grossos i un altre molt menut. Amb el seu fill petit, en Llorenç, que li fa de contrapunt explicatiu. « M’agrada molt pintar a l’aire lliure, l’estudi és lluminós, però defora me va molt bé fer feina”. Falconer té en aquest moments una macro-exposició, són 133 quadres i una escultura, a Sa Quartera d’Inca: el camí (els camins) de ramon llull. D’aquest projecte en venim a parlar i de la tasca creativa en general.

 

Dissenyador o pintor, hi ha diferències?

Moltes. Mirau, jo he fet més de 1300 cartells per a moltes activitats, però sempre per encàrrec. En canvi quan fas pintura tu ets el qui t’encarregues les coses. Quan pintes tu ets el client de tu mateix. Això te avantatges i inconvenients, la responsabilitat la te poses tu, t’aixeques el matí i has de creure amb el que fas: t’ho has de creure.

El dissenyador en canvi dona sortida a uns projectes que li han comenat.

La del taller és una feina de soledat,  de passar –ho moltes de vegades més malament que be. Tu te marques els tempo, no pots enganyar-te a tu mateix. En el disseny hi ha uns recursos, uns objectius, uns límits que te posen les empreses, pots anar a Internet -un banc d’imatges mundial- a cercar idees, en canvi, en la pintura per sentir-te satisfet amb el que fas, sobretot, no pots ser infidel, és com un mirall, t’has de sentir satisfet amb el que fas, sinó a la llarga aquestes infidelitats amb tu mateix et passen factura.

Quin temps feia que no exposaves un projecte tan gros?

Feia temps que no feia una exposició tan grossa, han estat tres anys de feina, molta documentació, es un projecte molt ambiciós, a Campos ara fa uns anys,  l’anterior projecte. eren només trenta obres.

L’espai de Sa Quartera t’ha condicionat?

Condicionar no és la paraula exacte, però és veritat que és molt  important l’espai expositiu, darrera una exposició sempre hi ha una part pedagògica de com mostrar l’obra,  jo havia estudiat abans l’espai perquè els quadres funcionessin  dins Sa Quartera. Pensau que hi ha parets de més de sis metres, molt altes, que es poden “menjar” el que hi ha penjat. El pintor ho ha d’analitzar prèviament amb detall el lloc on mostrarà la seva obra.

Ramon Llull ( 1235-1316). Nascut a l’illa de Mallorca acabada de conquerir pel rei en Jaume. Va escriure unes 260 obres en prosa i vers, en català, llatí i àrab. Va ser qui a través d’aquestes obres va donar forma científica i literària a la llengua catalana. Es va entrevistar amb reis i papes, va viatjar molt i va creure en el diàleg, per això va inventar un sistema, l’Art, que volia donar resposta a qualsevol pregunta. El seu pensament es va difondre a tota Europa durant el Renaixement i actualment conegut a tot el món i hi centres d’estudis i especialistes a moltes ciutats. És considerat com un gran pensador i filòsof, tal vegada el mallorquí més universal

 Perquè l’has feta aquesta exposició? Perquè Ramon Llull?

Quan vols conèixer bé una cosa diuen que n’has d’escriure un llibre. Idò, d’una forma similar,  jo que volia conèixer Ramon Llull vaig decidir embarcar-me en aquest projecte. L’interès me ve de lluny, però hi he dedicat més de tres anys.  Sempre em  demanava, un pic i un altre, perquè un home com ell, en un determinat moment ho deixa tot, per una força interior, i puja a una muntanya, Cura,  i des d’allà dalt du a terme una reflexió d’una profunditat tan potent que encara ara n’hi ha que hi continuen pensant. Això és el meu punt de partida, des d’aquí vaig pensar: anem a fer-hi feina.

Bartomeu Martínez Oliver, molt encertadament es refereix al treball de Jaume Falconer com “a diàlegs artístics amb Ramon Llull”. “Llull és un gegant del pensament medieval. Falconer és un músic creador d’instruments amb cordes de l’ànima, el crit i la llibertat”. Efectivament. Falconer presenta el seu treball remarcant el canvi sobtat en la vida de Llull, l’apropament per accedir a la saviesa i una recerca, una meditació cap endins.

L’exposició té unes seriacions…

Sí. La primera sèrie es un com un mapa, com si fos el puig de Cura, li he fet fet fotos des de totes les perspectives, un dia primer de gener, mirant Cura, des de baix a dalt. Cura és el far de Mallorca, sempre te serveix de referència. La segona és una alegoria d’un rellotge per mesurar el temps. La sèrie de les Camises volen matisar els elements afectant  a la persona, jo pos poèticament que l’estada de Llull fou de 133 dies, per això hi ha 133 quadres, amb els elements d’allà dalt del puig, amb alzines, ullastres, aigua, sol, aire, foc. Les altres series són un poc entorn de com Ramon Llull, allà dalt estant, hi va escriure el llibre que aniria desenvolupant en totes les seves obres, per això hi ha una series de llibres,  que en va escriure molts, jo hi pos els arbres també com element combinatori. L’escala de la intel·ligència des de les pedres fins a Déu, per això hi apareixen les escales… Són els elements que jo he extret d’aquest diàleg amb Llull, hi ha les rodes de la combinatòria… La projecció de Ramon Llull des de Cura cap al món, amb la part bona i dolenta de l’home, la taca d’oli que escampa les seves influències.  La mesura, per això hi ha l’escultura del compàs, la proporcionalitat, les cartes nàutiques, la seva vessant de viatger.

Jaume Falconer estructura la seva reflexió i el seu particular diàleg amb l’obra Lul·liana, a partir d’una sèrie de vectors: del camí; del lloc; dels elements; de la il·lustració; de l’art: dels llibres; de l’Ermitatge al Món i un afegitó sobre la mesura.

Són com uns itineraris?

Són els meus itineraris poètics, el pas de Llull per la meva geografia. Sempre pens que per ventura és la persona més important que ha passat per davant ca nostra. El fet que des d’allà dalt conformàs la forma i manera d’escriure el millor llibre del món, una utopia gegant, me va enganxar, va ser el motoret de fer aquest projecte, els quadres.

És com pensar el món des del puig de Cura, com assenyala Pere Fullana, “el centre d’atenció, el lloc, apareix en la versió de Jaume Falconer com una visió particular en vit-i-quatre hores. Cada peça té un color, té unes característiques, perquè cada moment té les seves singularitats”, tot seguint l’herència que Llull deixà en la comarca del Pla, a través de la seva estada a terres d’Algaida. Alguns, a més, assenyala Fullana hem associat una part de la nostra identitat comarcal  diferenciada “ al factor Ramon Llull a l’herència lul·liana en la contrada i a l’impacte de la seva presència”. La particular lectura que en fa Jaume Falconer a aquesta presència permet trobar el filferro que serveix de vincle entre l’ecologia i el pensament, entre la natura i la construcció troncal de la realitat. “El puig de Randa en aquest cas fa de fil conductor per reconèixer-nos, a través de Llull, formats per l’escola de la naturalesa”.

Els quadres duen moltes coses damunt.

A mi el collage m’agrada molt. És una gran aportació de l’art del segle XX. Et permet sortir un poc de la tela, tenen més profunditat, uns efectes amb molta més presència. Si tens llibertat per enganxar i aferrar, això fa que el quadre tengui una dinàmica diferent. Ramon Llull és un home collage. Te un poc de tot, viatger, filòsof, escriptor...

Hauria de ser itinerant aquesta exposició…

M’agradaria, però aquest tema ens faria entrar dins el que és el món artístic i cultural de Mallorca. Si tu has de ser el teu promotor has d’entrar dins les dinàmiques de les polítiques culturals, les subvencions , explicar els projectes creatius… Quan hauria de ser a l’inrevés , les institucions haurien de ser les vertaderes promotores de l’activitat cultural. S’entra dins unes dinàmiques que fan perdre molt de temps, anar a veure els polítics, els gestors culturals, quan haurien de ser ells qui  haurien de detectar la gent que te idees, haurien de fer una recerca de les pautes creatives que hi ha dins Mallorca. Hi hauria d’haver polítiques culturals a més llarg termini, a més de cinc anys vista i que les tisores electorals, no afectassin a la cultura de forma tan exagerada. S’ha de cercar una projecció més general i una definició més global del món cultural.

 

 

La del taller és una feina de soledat

 

Volia conèixer Ramon Llull i vaig decidir embarcar-me en aquest projecte

 

Ramon Llull és un home collage

 

 

 

Comentaris

fins quan ?

Rohger | 10/06/2008, 08:11

Fins quan és oberta l'exposició i a quines hores ?

algaiada

judith | 12/06/2008, 17:14

On és algaiada, a Mallorca?

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb