Climent Picornell

ESTIU I "JARDINS D'ALTRI". Climent Picornell

jcmllonja | 06 Juliol, 2005 08:23

Estiu i Jardins d'altri.

Climent Picornell.

Vaig enfeinat aquests dies amb el meu curs de la "Universitat d'Estiu", TURISME, TERRITORI I PAISATGE, que co-dirigesc amb l'amic i col.lega, el director de l'escola de Turisme de la UIB, l'economista Francesc Sastre. Hi ha una cinquantena d'alumnes de filiació ben variada, des de gent molt jove, fins a  dues professores brasileires -provinents de l'estat de Brasil de "Minas Gerais". Avui toca fer un transecte o recorregut a peu a la gran conurbació turística de la Platja de Palma, examinant els usos del sòl i les normatives urbanístiques corresponents, juntament amb una visita guiada a un hotel que ofereix la conflictiva modalitat -conflictiva per l'oferta complementària, sobretot- del paquet turístic "tot inclós". L'hotel és el "Río Bravo" de la Cadena Riu, la qual per cert ha venut dos dels seus hotels a Mallorca, mentre n'està construïnts bastants fora de les illes. Un altre símptoma de què algunes coses molt significatives estan passant que "remodelen" el "model turístic balear".

De totes les maneres penjaré al bloc l'article que vaig publicar al "Diari de Balears" fa uns dies, "J'ardins d'altri, encara."

"Dona ajeguda" de DAMIÀ JAUME (Vaig encontrar en Damià Jaume a Binicomprat, Algaida, amb un discurs molt agre sobre la Mallorca actual. L'excel.lent pintor i amic, em va comentar que acbava el retrat oficial d'ex-president de Francesc Antich, qui fou president del Govern Balear, durant l'anomenat "Pacte de Progrés", 1999-2003, una versió prèvia del Tripartit català, entre el PSOE, el PSM, EU-ELS VERDS, gràcies als vots d'UNIÓ MALLORQUINA de Maria Antònia Munar, qui es reservà el Govern del Consell Insular de Mallorca.

Jardins d’altri, encara.

Climent Picornell 

 

He anat publicant en aquest  Diari de Balears, una sèrie de Jardins d’Altri, volguent arreplegar collites d’altres gents, donant-los  forma de citació o frase feta, fugint de la pedanteria o la transcendència volguda, i insuportable. Així veig que ho fa en Ramon Miravitlles, que publica Preciosos ridículos. Dos d’ells. La dona de l’expresident Aznar, Ana Botella, sembra en el seu jardí la següent carxofa : “En la catástrofe del  Prestige sólo hay un culpable, el barco”. Quasi del mateix calibre l’home de la “infanta de España”, Elena de Borbó, Jaime de Marichalar, declarà als periodistes quan nasqué el seu primer fill : “Por desgracia el niño se parece a su madre”. Idò.

Enganxant amb l’anterior, el pintor Salvador Dalí, escrivia : “El fill d’en Pujols m’ha repetit vàries vegades que el seu pare, creient en els principis immutables de la moral i la religió, creia absolutament que la societat futura havia de ser inel.luctablement monàrquica”. Mai he sabut si situar-ho entre el sarcasme o el superrealisme, vostès que creuen ?

L’escriptor William Faulkner mantenia, en una carta publicada,  que el millor per a un escriptor era “reencarnar-se en un voltor; algú a qui ningú estima, ni enveja, ni necessita”. Quan els meus fills eren petits, havien sentit a dir cosa de la reencarnació, el gran deia que voldria ser un falcó, per la velocitat i la bellesa del vol. Un servidor que volia reencarnar-me en una ànnera, perquè volava, nedava i caminava ( el gran botànic Oriol de Bolós deia que les ànneres eren semblants als geògrafs “que feien de tot, i tot malament”), en canvi el meu fill petit sempre deia “quan m’hagi de reencarnar, vull tornar a ser un nin, com ara; però no vull anar a escola”. Citació d’enorme sentit comú, que esper  mantengui.

L’amic Quimi Portet, un artista, amb un enorme sentit de la música i de l’humor, prepara el seu proper disc. L’anterior el va titular : “La terra és plana”. Ara em diu que ja té el títol del pròxim, encara que no les cançons. És dirà  : “Matem els dimarts i els dissabtes”. Com en algunes collites dels Jardins d’altri, ho va veure escrit a un cartell aferrat a una porta que resultà ser la “Carnisseria de Can Tomàs”.

De Samuel Etoo’o, ex-jugador del Mallorca i ara del Barça, natural del Camerun,  en deia Iniesta, el seu company,  “quan Etoo’o corr amb el baló sempre tenc la sensació de que la jugada acabarà en gol”. Etoo’o ho diu, clar i llampant : “Correré com un negre, per viure com un blanc”. Més clar, aigua. Deuen ser aquest blancs, rics i pijos, als quals es referia Ray Loriga : “Només les causes insignificants i molt, molt llunyanes desperten la ira de les persones sofisticades”. El nostre territori i la nostra llengua deuen ser massa prop per a ells.

Sobre el gust i la sofisticació, un servidor segueix amb les seves manies pels filòsofs i sociòlegs francesos ( “l’inconscient no existeix, però insisteix” diu G. Mudoy que deia Lacan), ara li toca el torn a Pierre Bourdieu, però vaja també podrien rebre  Deleuze, Foucault o Derrida : “L’objectivació del subjecte de l’objectivació, com a mètode, és la base de la reflexivitat. És quelcom semblant a fer l’amor davant un mirall”. Bonjesuset ! Preferesc, de molt, els titulars fornits pels astrònoms  que tenen, també,  quelcom d’increïble i incomprensible, però són més poètics : “Descoberta una galàxia invisible formada per matèria obscura”. Què els deia... Tan incomprensibles com un cartellet penjat a una porta del poble de Costitx ( Mallorca) : “Tokansema”. Hagués servit per títol del CD d’en Quimi. Mig menjat, pel sol i les arnes. Després d’anys de veure’l i pensar-hi ( “Tokansema”, “Tokansema”...) resultà que la madona posava el cartellet perquè si algú la visitava no tocàs el timbre, ja que depertaria el seu home, sinó que havia de “tocar amb sa ma” : “Tokansema”. La k del lletrero em condueix a una carta de restaurant, Can Nofre, que servia “Kiko con kol”. Molt abans de que s’usàs com els joves d’ara que tot ho posen amb k. També la meva sogra avisava : “iacoke”. Havia fet coca. Amb prebes.

L’ase que volia prendre una estrangera a Artà, duit de la seva fortor incontenible, m’ha fet anar a unes cites llatines, d’ases. “Asinus in tegulis”, vol dir “l’ase a la teulada”, l’empraven els llatins per referir-se a aquell que amb pocs mèrits ha arribat molt amunt en l’escala del poder. A Mallorca en tenim una mostra variada. “Asinus asinum fricat” ( “L’ase grata a l’ase”), en aquest cas s’emprava per ridiculitzar les mútues alabances de dos rucs, dos beneits. No d’alabances, sinó de retrets és la lectura que faig al setmanari “De Franc”. El batle de Manacor li diu al cap de l’oposició : “rancuniós, ressentit, tens mal perdre”. La rèplica del ressentit és curta : “Sr. Batle només li faltava dir-me que també vaig restret”. Au idò !

El meu padrí solia contar un acudit. Un havia d’anar a Ciutat,  li digueren que l’amo en Prudenci hi baixava amb el seu carro, però no volia que xerrassin. Gens. Al cap d’una hora d’haver partit, el viatger devers les costes de Xorrigo, mirà l’ase, mirà l’amo i per quedar bé, digué : “Idò sí”. A la qual cosa replicà l’amo en Prudenci, colèric : “Idò no ! Baixa del carro !” Una cosa semblant vaig llegir-li a E. Vila Matas, però més fi. Passà a Zurich, ho contava Walter Benjamin, hi existia una tertúlia que es coneixia com la ”tertúlia de la “parquedat”, als seus integrants els agradava el silenci. Seien i un va dir, al cap d’una estona llarga : “Quina calorada!”. Al cap de mitja hora un  altre replicà : “No passa un alè d’aire” . El tercer, esperà mitja hora més, s’aixeca i diu : “no pens tolerar tanta xerrameca”. I partí. Tenc moltes vegades, per no dir quasi sempre, la sensació de que he xerrat, o he escrit de més. Valgui, per tant,  un aforisme terrible de Karl Kraus sobre el valor dels silencis : “Qui tengui alguna cosa a dir que faci una passa envant i calli”.

Comentaris

A qui vota vostè?

de la Plana estant | 19/08/2006, 10:34

Em plau força sa seua escriptura, i com que no el conec, puix l'acab de conèixer ara mateix, li deman que em diga a qui vota vostè, i vet per on que no pens que demanar açò siga cap ingerència o manca d'educació... És vostè català de Mallorca, o simplement un hom que viu a les Balears, com qualque foraster? 'Gracis'!

De "picornells"

somjo | 04/09/2006, 15:05

N'hi ha que son bolets, d'altres aucells. Ara i tal com recull l'Alcover, altres se'n fan de llinatge: A Boadella, Navarcles, València, Alzira i Gandia, a Vall de Gallinera, a Altea, Beniarbeig i Planes, com també a Mallorca i etc. Ara, que per saber a qui ha votat en Climent just vos caldria conèixer a qui vos heu adreçat!
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb