Climent Picornell

UN TREBOLÍ D'IDEES...I EL CANVI SOCIAL, PER EXEMPLE. Climent Picornell

jcmllonja | 22 Febrer, 2008 13:12

 

Un trebolí d’idees i... el canvi social, per exemple.

Climent Picornell

Fèiem un recés en la reunió de cada dilluns. Servidor els mostrava una reproducció que havia comprat feia poc del mapa de Hereford,  realitzat por Richard de Bello a finals del segle XIII, en la línia dels mapes del beats, com el de Liébana, T dins O evolucionat; hi ha animals mitològics, com el “Bonnacon”, cap de bisó i cos de cavall, que, quan l’atacaven, cobria els seus enemics amb excrements bullents. A partir d’aquí es desfermà la discussió annexa entre els presents. Ja veuran que això del canvi social, del títol, no ho he posat per amorosir  la qüestió, tampoc va d’escatologia baratera, d’allò de què quan parlam del cul tothom riu. No. Ni se creguin que deman disculpes abans d’hora. També en determinades qüestions, més, diguem-ne, casolanes, hi ha hagut un vertader daltabaix a Mallorca.

Érem els del grupet que estudiam el canvi social a les illes Balears durant el segle XX -acadèmics irresponsables i periodistes de ronyó clos- cercant exemples evolutius en aquestes qüestions quan un n’aporta el següent: la seva primera classe d’educació sexual. Anys seixanta, col·legi de capellans, acabada la insípida exposició i, quasi exigint preguntes, a la fi s’aixecà una mà: “Después de comer ¿se puede hacer el acto sexual? Lo pregunto por si puede provocar un corte de digestión”. Resposta: “Se puede hacer, pero con cuidado”. Fou l’única pregunta i marcaria de per vida al qui la va fer. Bé n’hi donaren de “después de comer” els amics. Encara ara. L’altre exemple evolutiu. Vint anys després. Col·legi privat, laic i en català, la classe la donava una sexòloga  que havien contractat aposta. Primera pregunta, d’un infant pusser: “Tu te fas palles?” En aquest tipus de resposta és on s’encabia allò de la problemàtica del canvi social.

            Per a un altre dels intervinents, ja que havíem començat aquest camí, segons ell, a Mallorca,  s’ha de marcar una frontera generacional de quan es va generalitzar l’ús del wàter. “Els joves d’ara no es poden ni imaginar com canvià la vida als pobles de l’illa”, manifesta amb energia,  “quan de cagar a la gatzoneta, a la bassa del corral -amb les gallines que reciclaven immediatament la femta encara calenta, com la del Bonnacon aquest- la gent va passar a fer les feines asseguda al llustrós wàter del quarto de bany”. I és veritat. D’això anava, repetesc, quan explicava, més amunt, que no cal demanar disculpes quan es fa avinent la via escatològica per a la interpretació política, social i sentimental de la modernitat a Balears.

            Hi havia però una certa insistència en l’educació sexual. Això de què ara hi hagi seminaris de sexe tàntric, per exemple, i abans s’arribàs al matrimoni sense saber per on. Per on... ja m’entenen. “L’educació sexual era en mans d’algunes amigues, de poques mares i de marits maldestres i ignorants. Amb aquestes condicions el sexe per a moltes dones era un patir”. La qui parla, és l’única dona del grup de recerca. “S’ha d’estimar molt un home...” deia ella que li contava una d’aquestes madones, sense haver passat gust mai. “Tu recordes el teu primer orgasme?” Me demana amb convicció. “Solc demanar-ho –s’hi ha confiança- i no per remenar cap informe Masters&Johnson local, ni per fer una història de la sexualitat”. “Pels qui m’ho conten”, continua, “veig que als homes va lligat a la masturbació, en alguns casos col·lectiva, coses de jovenots, però un percentatge important ha esborrat, com una foto ‘velada’, aquest primer affaire sexual”. “En això hi ha hagut també canvi, sobretot en les al·lotes, que han reconegut el clítoris, ‘el gallet’ en mallorquí, com el seu principal element eròtic. Les dones d’abans, insistesc, s’excitaven com les d’ara i l’alegria sexual era ben pregona, basta pegar una ullada al cançoner popular, farcit de la temàtica, tenien, però,  la cosa més fosca, i no és una metàfora facil·lona”. Ara també, diu algú, però ja té menys sentit. “I el canvi social?” Torna a demanar un. “Mirau”, explic, “quan estudiava les transformacions operades pels efectes del turisme a les societats de destí, vaig llegir a una revista científica canadenca, de prestigi, un article titulat: “The beach boy syndrome”. I em va obrir els ulls, vaig poder enquadrar perfectament la figura del “picador” com un element de  recerca sociològica. Els “picadors”, “beach boys” de per aquí, aprofitaven la major laxitud de les estrangeres en quan a costumari sexual, i la nostra societat, que tolerava bikinis i altres provocacions, ben vistos a les sueques –perquè això donava doblers- mantenia, però, la mà dura i fèrria amb les dones d’aquí. D’això se’n diu doble moral, típica i tòpica del franquisme i el seu clergat”. “Però les mallorquines s’espavilaren, en el bon sentit, molt ràpidament”, comenta ella, “als homes els recriminaven des de damunt les trones, per indicació del bisbe: ...hombres, cuidado con las extranjeras!”.

Aquí la sessió davalla un nivell, el de la relació de parella, afectada avui per shocks culturals diversos, tan traumàtica amb la violència masclista actual. No és el dia per tractar aquesta qüestió. Algú va voler fer una cita, ja molt estantissa, de freudo-marxistes antics tipus Wilhelm Reich i el seu orgonòmetre. Un altre va voler passar al tema de l’energia sexual com l’origen de l’univers i acabàrem parlant de les estadístiques para-científiques a l’estil del metge Mena. Va ser el punt d’acabatall de la reunió d’aquella espècie de sanedrí que, alguns dies, practica el “brain-storming”, amb la variant casolana de trebolí-tempesta d’idees,  petits caps de fibló per acabar d’aclarir, o embullar, les seves tesis.

 

Comentaris

Bonnacon

Miquel | 26/02/2008, 08:39

Més d'un devers Mallorca escampa merda sense inmportar-hi, d'aquests n'hauries de parlar... Avui en López-Casanovas a Ultima Hora titula el seu article Català de merda, agafat d'un que ho va dir al mitín de Rajoy aquí a Palma.

Educació sexual a l'institut Ramóm Llull

Sebastiá Márquez Cladera | 04/03/2008, 03:42

Amic Climent, lletgeixo sovint el teu blogg, sobretot perquè em fa riure, i això sempre és bo per a la salut i l’anima. A més no hi ha res més efectiu per donar-me una petita idea del que passa a Mallorca, a mi que visc en aquest paradís de Suècia i de vegades em dóna l'enyorança balear dels meus cinc anys viscuts a Eivissa i uns quinze a Mallorca.
Bé, ja que per anar al gra i no tirar-me més “faroles”, volgués comentar alguna cosa sobre el canvi d'actituds davant de la sexualitat .
A l'Institut habia un capellà que li anomenaven "El Cerdito" i record que en una lliçó de bon comportament catòlic aconsellava no fer-se palles, ja que a més de ser pecat era molt nociu per a la salut. Llavors un noi que s'anomenava Pastor va protestar dient que no era nociu fer-se palles, ja que el seu pare així se l'habia explicat. Pastor era un atlot gran i determinat.
Allà mateix i davant de tota la classe va rebre d'hòsties, i tant el capellà com Pastor tornaren vermells com tomatigues. Voldria reivindicar aquí el meu heroi Pastor, paladí de la vida sexual sana!
El mateix capellà ens había ensenyat que no era tan fàcil violar una dona, ja que s'habia demostrat que almenys es necessitaven tres homes, si la dona realment no queria ser forçada no tènia més que estrènyer les cames.

Demano també perdó, amic, per les mevas faltes d'ortografia, com a excusa pobra diré que em vaig anar de Mallorca ja fa trenta-tres anys i l'idioma se m'ha espessit.
Una abraçada i records a tots els alumnes que varen lletgir el
"Bachillereco"

Chano i el Bachillereco

Climent | 04/03/2008, 15:32

Benvolgut Chano: molt bo el teu comentari. Guard, encara, les meves vivències a l'Institut Ramon Llull ( 1960-1967) com uns dels moments feliços de la meva vida, amb una sèrie de companys que no oblit. "Radio Instituto", dins el desptax d'en Bonet i, les meves primeres col·laboracions periodístiques al nostre periodic "El Bachillerco" valen le pena de ser recordades. Hi tenc alguna cosa escrita, ja la treuré.
Una abraçada.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb