Climent Picornell

TURISME DES MASSES, "SOUVENIRS", LA CORONA I CAROD-ROVIRA. Climent Picornell.

jcmllonja | 20 Juny, 2005 20:49

Avui he estat membre d'un tribunal que jutjava la tesis doctoral d'Antoni Vives, sobre "Història del Foment del Turisme de Mallorca : 1905 -2005", dirigida per Sebastià Serra. Un bon treball, una part del qual serà el llibre que editarà FUNDATUR per commemorar el centenari del Foment, juntament a una macro-exposició a la Llotja de Palma que s'obrirà el mes d'Agost. Només els cartells que edità el Foment són ja tema a bastament per exposar. He suscitat el debat amb el doctorand de si els membres fundadors, l'any 1905, eren ja o no l'embrió d'una burgesia mallorquina. Bé. Per continuar amb el tema del Turisme, a les illes Balears, quasi omnipresent, penjaré al bloc l'article que vaig publicar ahir al Diari de Balears.




( Il.lustració de Guyrose )

El turisme de masses, els souvenirs, la corona i en Carod-Rovira.

Climent Picornell.

El títol, ho de confessar abans de seguir més endavant, és oportunista. Carod-Rovira hi és com esca per al lector. No solc escriure sobre temes d’actualitat, ja ho sap el meu director, perquè crec que hi ha massa gent que ho fa i molt millor que un servidor. El fet és, però, que l’actualitat, fa unes setmanes, fou la fotografia que li feia el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, a l’ex conseller en cap, senyor Josep Lluís Carod-Rovira amb la intenció de posar-se una corona d’espines damunt el cap, a Jerusalem. Per més INRI, i perdonin la gracieta, vaig saber després que en Carod ho va fer perquè en Maragall li va dir : “Posa’t això i et faré una foto”. Aquest gest serví per fer befa d’en Carod, tot atribuint-li a ell fer befa de Jesucrist, que com saben, morí per nosaltres crucificat i coronat d’espines com a rei dels jueus, segons els romans de l’època. No crec que fos la intenció d’en Carod. Ni és el meu cas. A mi en Carod em cau bé. Però en qüestions d’imatge pública hauria d’augmentar la sensatesa i, sobretot, mirar més prim. De totes maneres, malgrat la campanya del Partit Popular i de tots els comentaristes afins, la cosa a Catalunya no ha estat exagerada. No fos cas que, un  altre pic, en Carod multiplicàs el seus diputats per quatre, com en l’altra ocasió, gràcies, en part, a la reacció contra la campanya que li envergà n’Aznar.

Era de plàstic. La corona d’espines que es posà damunt el cap, era de plàstic o de baquelita o d’aquests materials sintètics. N’hi ha fileres senceres. Era un “souvenir”, un record d’haver estat a Jerusalem, fabricada, molt possiblement a la Xina. Un objecte que els pelegrins o turistes compren i se’n duen a ca seva. Un objecte de consum de masses : souvenirs. I aquí hi entra el meu tema i deix en Carod. També hi ha “merchandising”, mercadeig, dels destins de turisme religiós. Per cert una de les primeres tipologies de la història del turisme, des de les creuades a Terra Santa fins a les primeres eixides pel Camino de Santiago, tot passant per Roma, Fàtima, Lourdes, Chestokova, per dir-ne alguns de cristians; o Kairouan i La Meca, musulmans; o per fer-nos enfora a Sud Amèrica o a Àsia, a l’Índia i el Japó, hi ha destins que atreuen en pelegrinatge a milions de turistes “religiosos” i altres milions més a veure i observar i retratar altres fets connexos amb la religió, des de processons diverses i diferents, a grans edificis semblants al que nosaltres en deim esglésies o temples. Perquè atrets pel que sigui, per molta o poca devoció que un tengui, és un turista al cap i a la fi,  vagi a la defunció i elecció del papa dels catòlics, vagi a fer les voltes de ritual a la gran pedra negra, la Kaaba, de l’enorme mesquita de La Meca o formi part dels estols multitudinaris de gent que va a rentar-se i purificar-se a les aigües del riu de la vida per als hindús, el Ganges.

Tots aquest llocs, hi ha qui diu que mouen un 10 % dels viatgers mundials. De tots ells hom torna amb uns objectes de culte i de recordança : torna amb souvenirs. Budes de plastilina, deesses índies i sticks de sàndal, mares-de-déus de Fàtima fluorescents, medalles i rosaris cristians comprats a quilograms o a dotzenes, aigües beneïdes diverses amb propietats terapèutiques i miraculoses i... corones d’espines. De plàstic. Les autèntiques, d’espines autèntiques vull dir, no passarien els controls de qualitat i de seguretat. Tot això, si em permeten fer un apart, ve d’antic; conten que de la creu on hi crucificaren a Nostre-Senyor, el “lignum crucis”, autèntic, en feren trossets. Si posassin les relíquies una devora l’altra, en resultaria una creu quilomètrica, i ja no en parlem d’altres famoses relíquies, com les plomes d’àngel, per exemple. En fi.

I és així, que el turisme de masses ha estandarditzat una tipologia de turista, el qual necessita dues coses dels llocs que visita : un record –un souvenir- i un retrat amb la cosa que va a veure o va a visitar. No basta una postal, es necessita una fotografia de la cataracta i ell, la torre de Pisa i ell, Sant Pere de Roma i ell, els elefants d’Àfrica i ell...Ell, el turista, en definitiva, retratat devora animals estranys, construccions rares, devora el més petit o el més gran. Tan se val.

El turisme de masses redueix a estereotips vulgars, en definitiva, el que anomenen turisme cultural o patrimonial. Als manuals que ho estudien, s’han aïllat onze elements culturals bàsics que atreuen turistes cap a les destinacions i que formen part de la parafernàlia de les guies turístiques. Entre ells artesanies, tradicions, arts, història, arquitectura, etc, etc... i, també,  la religió i les seves manifestacions i llocs visibles. En aquest sentit el turisme de masses ha resultat a ser un gran vector de canvi cultural. Només d’una part de  l’anàlisi - el de les formes materials de cultura i el que el turisme provoca, per mor de l’apetència de comprar milers o milions de souvenirs- els he de dir que el turisme ha fet i fa desaparèixer les arts tradicionals i fa créixer productes degenerats pseudo-tradicionals, souvenirs, elaborats per subvenir el consum de forma massiva. Les artesanies tradicionals no donen a l’abast. Si bé és ver que també, com una reacció contra això, a vegades fa que es recuperin els productes autèntics i que a la llarga les societats de destí reaccionin contra el mercadeig de les seves senyes d’identitat. I a Mallorca també. Dels protosouvenirs, (pagesetes de fusta d’olivera, siurells, senalletes de llata d’Artà i Capdepera, grans nacres decorades...) s’ha passat a oferir el mateix que una tómbola del Ram de mal gust. Basta que vagin a veure les postals a qualsevol botiga de vorera de mar. Hi trobaran  la sèrie on davall el nom de “Mallorca” s’hi veuen culs, mames i altres parts animals ( encara no hi ha la de l’ase d’Artà, però tot arribarà).

Més enllà de la valoració un poc “rousseauniana” de les societats primitives i de les seves artesanies emprades com a record pels turistes, la conclusió general és que, si bé en determinats casos el turisme pot funcionar com estimulador de fenòmens culturals “reals”, la majoria de vegades els subjuga i trivialitza. El turisme és un mitjà, però el turisme de masses és un mitjà molt pobre i a la vegada perillós per establir una vertadera preservació i manteniment de les formes tradicionals de cultura. La religiosa inclosa. Ho devia saber a tot això el senyor Carod-Rovira, quan el senyor Maragall, rodejats de fotògrafs de premsa, li va fer agafar el souvenir aquell i li va dir  “passa-t’ho pel cap” ? I per emprar una expressió  religiosa -és un dir- “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”. El nostre comportament quan feim de turistes, també ens obliga a fer-nos el retrat conseqüent ( al llac Ness a veure si hi guaita el monstre, als forns crematoris de jueus de Maunthausen, erosionant el marbre del TajMajal...) som un element més que col.labora amb el que ha fet i fa el turisme –democràtic- de masses : reduir el món a  un circ amb entrada barata. Els seré franc : el petjapapers que aguanta els apunts per fer aquest article és un souvenir : un pedrolot,  un tros del mur de Berlin. Però el meu és autèntic. O això, al menys, em digueren que diu el certificat en alemany que l’acompanyava.





Comentaris

masses en moviment

Júlia | 21/06/2005, 05:32

Molt interessant, l'article. Les reflexions sobre aquest turisme que està convertint el món en un parc temàtic crec que resulten imprescindibles, avui. Jo tinc por que pels llocs de la batalla de l'Ebre no acabin posant-hi actors disfressats de soldats ferits. El que passa és que el fenòmen s'estén més enllà del turisme massiu, hi ha un turisme especialitzat en 'descobrir' que encara fa més por.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb