Climent Picornell

10 anys sense en Nadal: mai moren Batles? CLIMENT PICORNELL

jcmllonja | 07 Desembre, 2007 13:49

 

10 anys sense en Nadal: mai moren Batles? (*)

Climent Picornell

Avui, dia 7 de desembre, fa deu anys, es moria Nadal Batle. Fou Bernat Sureda qui em donà la notícia i, com avui, i per encàrrec del meu director del Diari de Balears, me vaig haver d’aferrar a l’ordinador per escriure una necrològica d’urgència. Com passen els anys ! Mai moren batles, diu la dita. En aquest cas, el Batle de la nostra institució universitària ja havia abandonat el seu càrrec de rector i la UIB continuava el seu camí. Fins avui i amb bastant d’èxit. No fa gaires dies el meu company Jaume Sureda demostrava que la nostra universitat continuava molt ben col·locada en un d’aquests rànquings independents. Per tant, els fonaments de la casa no només aguanten sinó que permeten assentar correctament l’edifici que, a 2008, farà trenta anys que funciona.

És cert que Nadal Batle passà a ser una persona coneguda i amb transcendència pública a partir del seu càrrec de rector de la UIB, però la seva personalitat i els seu sentit transformador de la societat de les illes Balears no s’aturava aquí, tenia in mente moltes més coses que quedaren estroncades amb la seva mort. I no em referesc al Nadalisme, del qual ja vaig escriure en aquestes mateixes pàgines, un poc abans de les darreres eleccions a rector. Els "Nadalistes" duraren el que va durar Nadal Batle al poder, una amalgama entorn seu d'esquerrans, dretans, nacionalistes i altres herbes interessades, que, de fet, no sempre foren els mateixos. El Nadalisme no existí com a doctrina o com a credo. Sí, però,  que existí Nadal Batle, una persona bolcada a la UIB, a la qual creia que podria transformar en una espècie de far que il·luminaria alguns carreranys de la societat balear, amb la modernitat i el compromís amb el país al capdavant.

Nadal Batle i Nicolau havia nascut a Felanitx el 25 de Febrer de 1945. Va exercir de professor de matemàtiques i fou rector de la Universitat de les illes Balears des de 1982  fins 1995, anys durant els quals la universitat cresqué i es consolidà, tot agafant prestigi. Després de la seva etapa de rector, retornà a la seva càtedra de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial i assolí una etapa d'articulista, al Diari de Balears, on posà esment en publicitar el seu tarannà d'home de ciència, de lletres i músiques, de polemitzador, de felanitxer i, sobretot, el seu ideari d'amor i defensa de la terra i la llengua, que sempre el va acompanyar. Ho deia sovint: " les matemàtiques no són més que un llenguatge; un tipus de coneixement estrictament verbal, distanciat de l'experiència, en el sentit que ho puguin dir els químics o els físics. Però han contribuït a organitzar el coneixement, donar-li una estructura i fer possible la intercomunicació entre diferents sectors del coneixement humà, entre experiències que hom troba i la mateixa estructura del funcionament del cervell. En mi han contribuït també a tenir una idea de com analitzar els problemes, de quan hi ha una fal·làcia detectar-la, i m'han donat, sobretot, una cosa que és bona, un gran escepticisme lúdic i lúcid".

 

Els trets mestres de la seva  llarga època de rector es podrien destacar com : la redacció i desenvolupament dels estatuts de la Universitat, peça clau per al seu funcionament; el desenvolupament de nous estudis, l'oferta bàsica de la universitat a la societat, però no l'única; l'inici del Campus Universitari, el  vertader "genius locii" de la UIB; la consolidació de la universitat,  la seva implantació i inserció social i territorial a les illes Balears; l'increment de les relacions exteriors sobretot amb l'estranger, a través dels convenis, dels programes europeus, dels post-graus compartits; la millora de les capacitats d'investigació ( la UIB era ja el 1990 entre les primeres universitats de l'estat en millor ratio investigadora); l'assoliment de línies d'excel.lència, una d’elles en noves tecnologies de la informació, relacionant-la amb un centre de supercomputació (que no s'aconseguí) o amb una idea semblant d’un parc tecnològic.

És complicat voler esbrinar una personalitat tan exuberant i polivalent com la de Nadal Batle des de l'òptica volgudament esbravada per l'amistat. No fou una persona que causàs indiferència. De l'extensíssim obituari, es podem deduir  un cúmul d'adjectius (tendre, intel·ligent, perspicaç, polemista, patriota, radical, complex...) que composen un missatge d'admiració i d'agraïment, juntament amb alguns, dels seus oponents, que el tracten d'autoritari, cínic, prepotent i altres apel·latius típics de les rapinyades que deixa l'exercici, amb decisió, dels càrrecs de poder. Nogensmenys Nadal Batle no menystingué mai els seus adversaris. La seva forta personalitat queda reflectida, a nivell social, sobretot per la imatge que d'ell construïren els mitjans de comunicació, ell n'era ben conscient i no amagà les seves declaracions polèmiques, revulsives o les veritats que fan perdre les amistats, però reforcen la cohesió social i ideològica dels qui pensaven com ell o quasi com ell. I com a peça cabdal pel seu coneixement, els articles que, amb periodicitat molt freqüent, escrigué al Diari de Balears. En aquests articles dóna la seva visió molt personal del món i de la bolla. Algunes de les seves fal·leres personals, a part de la matemàtica i la universitat, confoses amb el " totum revolutum " dels seus interessos, hi  han quedat accentuades. La dèria per la seva llengua i tot el que l'enrevoltava, la passió per la lectura i la música, que, juntament amb el seu coneixement impecable del francès i de l'anglès, el feren un lector impenitent, inconstant, insomne. Era un exponent combatiu, malgrat  l'engany forçat pel desconeixement,  del bagatge cultural aportat pels tècnics i pels científics, i de l'entronització exagerada dels lletraferits, per això Newton o Galileu ( del qui deia que "fou un home intel·ligent... perquè no es deixà cremar!") o E. Waugh o W. H. Auden, per significar, amb rapidesa i brevetat, el seu entroncament amb  la tradició literària anglosaxona,  eren citats sovint per ell. Citador de cites, gran consumidor de "Quotations Books" i gran publicitador de la seva admiració per Bertrand Russell. 

La ideologia, gens subjacent, de l'independentista -"la meva pàtria és la meva llengua"- fou sempre manifesta, tot i que "hagués canviat llengua per independència", en una hipèrbole del seu sentit del pragmatisme que li jugà tantes incomprensions. Pens que la Universitat ha de fer feina per retornar una mica l'orgull. Si la gent normal veu que algú, amb un tipus de coneixements i d'estatus,  vol ser qui és, això pot retornar la dignitat que els mallorquins hem enterrat davall les rajoles.  

 

Els coverbos i les fantasies, les mitges mentides i les increïbles veritats sobre el seu poble, Felanitx, formaven part d'un immens anecdotari que, amb comunió amb altres felanitxers, era elevat a la condició de categoria. Felanitx : el mite, la paràbola i la mesura de quasi totes les coses. El port, el refugi, el destí. El destí dels individus que, com creia tan fermament Nadal Batle, és en gran mesura responsabilitat d'ells mateixos. Però, només en gran mesura. 

______________________________________________

(*) Aquest post és un article que avui ha publicat el Diari de Balears. Amb el títol un poc diferent, sense l'interrogant i sense la majúscula de Batles. No sé si això li comunica un sentit un poc diferent. 

 A AQUEST BLOG HI HA ALGUNES COSES MÉS SOBRE NADAL BATLE ( 1 ,  2 ,    )

LES IL·LUSTRACIONS SÓN D'EN  GUILLEM MUDOY

 

Comentaris

Mai moren batles

Rafel | 08/12/2007, 03:10

He sentit parlar de Nadal Batle a qualque mestre que he tengut i sempre el posen d'exemple. Fa falta molts de "Batles" com ell en aquests temps nihilistes.

farà neu?

joan Vicenç | 12/12/2007, 16:55

Hola Climent, en relació a l'article dels "50 anys de sa neu" mira quina anàlisi fa un company,força jove, d'amics arbres:
http://amicsarbres.blogspot.com/2007/12/previsi-meteorolgica-pels-prxims-dies.html

Salut

LA UIB D'ARA RES QUE VEURE

Pere | 14/12/2007, 16:51

En Nadal Batle partí sense seguidors -nadalistes, que deien- i la UIB d'ara és com una pedra, sobretot després del pas de Huguet i Blasco, que feren dissabte cap a la dreta i els buits del sostre

Nadal Batle i Son Coletes

Joan Vicenç | 19/12/2007, 17:33

Moltes vegades he recordat el darrer article que va escriure en Nadal Batle al “Balears”. Segurament el vaig guardar entre les pàgines de qualque llibre. Ara, he tengut l’oportunitat de tornar-lo a llegir gràcies a “Antologia urgent”. Com que jo tenc aquella curolla de voler treure-li punta a tot, me’n faig creus de com, segons em sembla, ningú n’hagi fet esment al llarg d’aquests deu anys. Fins i tot m’atreviria a afirmar que molts dels seus correligionaris no reconeixerien aquest escrit si no anés signat per ell. Dic això per el que d’atac directe al feixisme espanyol i de rebot al seu exèrcit, té. Recorda en Nadal com li contaren que “un dels que hi havien de dur però que hi va arribar viu (a Son Coletes els duien vius en aquell temps, però ràpidament esmenaven l’error) el varen trobar a la cuneta, amb el cap ple de tatxes que els seus assassins hi havia clavat, un cas abjecte de creativitat criminal, si li haguessin manat la seva agonia no hauria estat tan cruel.” Vaja el mateix Tarantino queda curt vora aquestes excel•lències en tortura i sofriment. L’article acaba amb “i no oblidem que és una norma de dret internacional que aquesta casta de crims no prescriuen mai.” Quans n’hi ha d’articulistes que aquests deu anys han recordat que els delictes comesos pels feixistes espanyols, militars i civils, no prescriuen mai? Quans polítics hi ha que s’atrevirien a plantejar-ho en via judicial? Certament que haurien de ser molts, si és que hem de creure en una societat sana, però que jo recordi només ho va dir en Nadal Batle, i d’això ja fa deu anys. Valgui el meu reconeixement.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb