Climent Picornell

LA PLAGA DEL " PLASTIQUÍ " ( i de "RodaMots"). Climent Picornell.

jcmllonja | 30 Maig, 2005 12:30



La plaga del “ plastiquí ”. ( I sobre “ RodaMots ” ).

CLIMENT PICORNELL.

Una bona amiga, C.S., que parla un bell mallorquí, català de Mallorca, amb accent irlandès, m’envia un correu, on em diu : “ves a aquesta adreça ( http://www.rodamots.com/inici.asp )" i em vaig veure enmig d’en Joan Perucho i en Josep Pla. Glup !!! Que hi fa un servidor enmig de dues patums, i a més, difuntes? Resulta ser el web “RODAMOTS : CADA DIA UN MOT”. El webmaster, en Jordi Palou , devia haver llegit una cosa meva i hi havia extret un parell de mots. Efectivament, de l’article “Paperí o plastiquí ?” –que podeu llegir més avall”- s’havia fixat amb rebeca , renou i xirimia . Si hi anau, veureu que, al dia d’avui, la meva companyia ha variat, entre en Pla, un servidor i en Perucho, ara hi ha na Marta Pesarrodona i n’ Eva Piquer. En fí.

El tema anava de que les tires de paperí, de paper, quan les pengen per les festes i fan aquell renouet, que fa festa i estiu, ara són substituïdes per uns engendres fabricats de plàtic, que ni se banyen , ni fan renou, ni un cap de porc.



Paperí o plastiquí ?

Climent Picornell

Ja sé, n’estic ben segur, que deuen estar abatuts i aborronats pels grans problemes del món-mundial . O pel problemarro d’en Miquel Barceló i el seu nyarro o genialitat a la Seu de Palma. Disculpin, per tant, que un servidor, ara, els maregi amb un altre problema que els semblarà menor. Però no hi ha enemic petit. A alguns els pareixerà, no menor, ínfim, i qui sap si algún marxista penedit, ho interpretarà com una estratègia ( o s’ha de dir tàctica ?) petit burgesa, per desviar l’atenció del que és “realment” important : la vida, la mort, l’amor, el desamor, l’honestedat, la corrupció, la gimnàsia i la magnèsia.

Idò...això. Que quin és el problema ? Que, pel paperí, aquestes llargues tires de paper, com de seda o similar, blanc i de colorins, penjat pels nostres carrers i places en temps de festes, com estisorat en petites tiretes, ha començat el seu procés de substitució. Ara resulta que l’element més significatiu, per alguns -molt més absoluts- l’únic element, la senya identitària màxima de les nostres festes, el “ paperí “, ha començat a ser atacat per la modernor ( algun jove universitari, creu que és un altra de les estratègies perverses de les multinacionals, després de resolt el seu problema amb el petroli a l’Irak). Paperí, xirimies i corregudes de dimonis, la trilogia sobrenatural del nostre estiu fester, s’ha començat a corcar. Bé : però què passa ? Venga. El paperí ha començat a ser substituït per un engendre –transgènic ?-, semblant per defora, però més brillant, fet de plàstic. El poble totd’una ja l’ha batiat : de paper, paperí; de plàstic, “ plastiquí “. El paperí ha començat a ser substituït pel plastiquí. Aquesta era la tesi.

I és que no hi ha dret. Si per fer-nos perdre, ens faran perdre, també, les converses habituals. Aquelles preguntes tan trascendentals, germanes d’ importantíssims requeriments tals com “Que plourà?” O, “Com anam?”, “Va bé ?” ,“Bé va !” i tota l’altra caterva de crestomaties relacionals, queden disminuïdes. Perque de les mateixes dimensions que les anteriors és : “Que ja empaperinen ?” També podem dir “Que ja enramellen?”. Igual de majestuosa és la contesta : “Sí, ja han començat, per devers s’Arraval...” Li segueix, amb categoria de maièutica socràtica : “No...i enguany el banyarà !”. Es sol contraatacar, ja caminant, amb la peripatètica aristotel.liana : “ Es que si no el banya, pareix que no hi ha festa, que la festa... no hi és tota”. I així, da-li que te da-li. Una dona em donà la definició precisa, exacte i mallorquina : “és que a la festa, fins que no hi ha el paperí, l’hi falta “un algo”.

El vent, un alè basta, remou les tiretes del paperí, que, com histèriques, fan aquell renouet : de paperí. “No...i pareix que només amb aquest renouet, que com ha refrescat, aquest estiu tan sobrat.” És que és ben ver, és una gran veritat : el paperí refresca. Les festes d’estiu, sobretot les que es concentren el mes d’agost, inclouen, també, com un acte més del programa de festes, la ruixadota de l’estiu, amb aquelles gotes del tamany de moneda de dos euros ( que s’havien pensat, que diria del tamany d’un duro ?). És la ruixada i la seva conseqüent massacre del paperí, que queda com un aucelló desplomat, penjat del seu fil, quatre trinxes despentinades.

Ara, les ments preclares i pensants de la nostra modernitat, ja han començat a usar el producte substitutori que molts de consistoris illencs anirant utilitzant progressivament : el plastiquí. Si se banya, és igual : és de plàstic. Els seus colors no minven, no destenyeix, ni amb el sol, ni per l’aigua de pluja, no hi regalimen gotes acolorinades damunt les rebeques de les madones o les americanes claretes dels senyors. I no sé si, fins i tot, el deuen poder recollir, estojar i reutilitzar l’any que vé ( no són les tres “r” dels ecologistes però quasi, quasi). Però no fa ni renou, no fa estiu, no refresca aquests agosts tan mals de suportar. I sobretot, ens pren les converses, i el que és fatal, ens pren un element definitiu de la nostra existència com humans, ens pren els dubtes : es banyarà o no es banyarà enguany ?

Perdonin les molèsties, no els martiritzaré, ni els demanaria per res del món, signatures a favor d’una “Lliga mallorquina antiplastiquí”, havent-hi, com hi ha problemes tan grossos i tan transcendentals en les vides de tots. Però cadascú al seu redol, com en les pretensions dels hippies californians – amb allò de la revolució per a tots, canviat per el tots per a la revolució- cadascú al seu entorn, podria fer un poc de lulea i oposar-s’hi, de paraula. No s’hi oposin d’obra. Si arrabassen alguna tira de plastiquí, el pes de l’autoritat –municipal, per suposat- els pot caure ben damunt. No he tengut temps, encara, de llegir la lletra menuda del pacte de govern Unió Malloquina-Partit Popular, però gosaria dir que aquest punt no hi és. Tal vegada a les properes eleccions.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb