Climent Picornell

ALTRES JARDINS D'ALTRI. Climent Picornell

jcmllonja | 22 Setembre, 2007 17:02


Altres Jardins d’altri

Climent Picornell

Els Jardins d’altri són composts per citacions arreplegades d’aquí i d’allà. Qui sap si, per ventura, amb poc criteri, ja que molts de pics he optat per la grolleria, només amb la voluntat de fer-me enfora de la cita embafosa i fatalment, o falsament, intel·lectual. Per demostrar-ho: “Bananas is my bussiness”,  deia Carmen Miranda  a Copacabana, 1947.

De la ràdio. Jugant amb el mite de la rutina del filòsof: “Kant només es masturbava els dijous. Ho explica no a la Crítica de la raó pura, sinó a la Crítica de la raó pràctica.” No sé ni si fa gràcia. Disculpin. També de la ràdio. Canta un grup sud-americà, no record el nom: “La mujer tiene en el pecho / dos cosas como penachos / y dos palmos más abajo / la fabríca de muchachos”  ( Ho cantaven accentuant la i,  “fabríca”). Pens en les temàtiques generals de la cultura popular : “Els fusters fan ses arades / i els ferrers fan els rampins / i ses dones fan els nins / a força de perdiuades”.

Aquesta transposició em dugué a D. Macià, un mestre d’escola felanitxer, altot, grandot i amb una veu profundíssima a qui vaig conèixer fent cursos de cant coral. No se’n perdia ni un. A més de la seva afecció, sabia tocar guitarra i tenia una especial predilecció per canviar les lletres a cançons molt conegudes. Tenia molta gràcia per fer això. Amb la música de “Clavelitos”, per exemple: “De dónde vienes mujer? / Vengo de la procesión. /  Y estas manchas ¿de qué son? / Estas manchas son de cera. / Anda vete de mi vera! /  Antes de que yo te eche. /  Que tu vienes de joder / Y estas manchas son                                                   de leche”.

Per al gran compositor de tangos E. Discepolo, “La esencia de la canción popular es que le duela a quien la escribe y al que la escucha. El dolor es parte de la vida, acaso la mayor parte...” El dolor, té vuitada, si un vol, però no resisteix la befa. Vegem-ho. Cap ritme tenia secrets per a D. Macià, a un tango conegut, dolorós, li canviava la lletra, la tornada és convertia en això que segueix: “Ai mocosota jo no te vull / perquè sempre tens el nas en remull /  Ai mocosota ja no t’estim / sempre dus un pam regalim!” ( Xim pom!, com en els tangos ).

Els tangos m’ajunten amb l’Argentina. La història es pot contar amb poques paraules. Deman qui és un homenet vell, amb gaiato decorat, ben vestidet, que cada dia ve al cafè a prendre un gelat. “Aquest és un fill d’en Toni “Rebolt”, son pare se n’anà a s’Argentina, i el fill es feu militar, arribà a General. Allà es molt conegut, va ser el qui va dir a n’el general Perón: ‘Au,  Perón ja és ben hora de que te’n vagis”. Vaig decidir que l’endemà aniria a demanar-li que opinava de n’Isabelita.

Titular de crònica d’internacional, Busch és en visita oficial: “El Tirano en Tirana”. Ja es podia haver esforçat una mica més el periodista.  Ja que som dins ‘Internacional’, com als diaris. Els taxistes, per a un amic meu, són l’única font d’informació dels corresponsals de premsa a l’estranger. Parodiant això darrer, vaig demanar a Joaquim Teixeira Gonçalves que em duia de l’Aeroport de Lisboa al meu hotel, que com anava la cosa per Portugal, sentencià resumint: “Les empreses van malament, però no s’aturen d’obrir gimnasos, per fer salut, m’entén, no?”. Totalment.

És sabut que molts mallorquins emigraren a Amèrica i a França. A Sóller als qui tornaren amb doblers els diuen “rochetons”, no sé molt bé per què. Però un d’ells, conegut meu, parla encara amb accent i li agrada intercalar paraules afarncesades. “No giris a la dreta en aquest carrer, és interdit” o “No vull anar per aquestes barriades, són dangeroses”.

Un qui no admet bromes idiomàtiques. Acuerdo del secretario Fernando Barrantes  (Juzgado de lo social nº2 de Badajoz):  “… ha llegado un oficio redactado en una extrañísima y curiosa lengua, totalmente ajena al idioma oficial de estos pagos patrios, se devuelve el mismo para que por el organismo correspondiente sea correctamente redactado y sin faltas de ortografía en el idioma oficial común de nuestra Nación, esto es, el ESPAÑOL, lengua en la que se han escrito las mejores obras de la Literatura Universal, con la que se civilizó medio mundo y practicamente hablada en todo él…”  És de fa dos dies, no és d’en temps d’en Franco. En fi, Jordi Pujol citava Quevedo en una entrevista que li feien: “Mientras haya piedras en los campos y catalanes, habrá guerra”. Caldrà recitar-los el poema de Damià Huguet “Els seguedors”. I que seguin i es posin tranquils.

O investigar la frase de Virgínia Woolf: “Cap al desembre de 1910, el caràcter humà ha canviat”. No diu si per bé. Poca cosa degué canviar  prop d’aquí. Ho dic per la sensació que li causaren els papers redactats en català a aquell homonet.

Posats a exagerar, un pregoner de festes excitat: “Tots els camins duen a Roma… i a Santa Coloma” (Home! No serà tant…)

La tenia apuntada i ha sorgit de dins una agenda vella. L’advocat Toni Coll a l’acte d’homenatge a Andreu Ferret, feia poc que era mort: “A Andrés Ferret le gustaba el mar i el mar...tini.” ( Ho deia amb una copa a la mà des de la mesa dels oradors).

________________________________________________

(Les fotografies són de PERE CARLOS.  Tempestes de Tardor.  Sa Ràpita ( Illa de Mallorca)

Comentaris

llamps

Miquel Angel Reus | 30/09/2007, 15:20

M'interessaria aconseguir les fotografies dels llamps. Les puc reproduir, citant la procedència ?
( Fotògraf: Pere Carlos )
Deix el meu email.
Gràcies

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb