Climent Picornell

PREMSA GRATUÏTA I "ON-LINE", INTERNET,MICROSOFT,GOOGLE,AMAZON, "GOOGLEZON"... Climent Picornell

jcmllonja | 10 Setembre, 2007 20:16

 

 Climent Picornell amb Manuel Castells

Premsa on-line i gratuïta, Internet, Google, Microsoft, Amazon, “Googlezon”...

Climent Picornell

He passat una part de l’estiu posant al dia algunes de les meves lectures sobre la informació i la seva vehiculació dins la modernitat, en concret, el paper dels diaris i la premsa a l’era d’Internet. De les coses que he llegit els recoman “La prensa sin Gutemberg (El periodismo en la era digital)”, de Jean-François Fogel i Bruno Patiño (2007), són periodistes encarregats de la pàgina web del diari Le Monde, una bona actualització de la qüestió. El meu article en vol ser com una recensió lliure, que també m’ha permès repescar clàssics contemporanis ( un oximoron?) del tema, com Viure en Digital de Nicholas Negroponte excel·lentment traduït al català per una filla de Francesc de Borja Moll, Nina Moll i  Nadal Batle, que prest farà deu anys que és mort,  o “La seducció de les noves tecnologies” de Llorenç Valverde, per cert, sé que ha acabat un nou llibre, amb pròleg de Manuel Castells, del qual, de Castells, un no es pot despendre del tres volums de La era de la información.

Tot, però, fa molta via i canvia amb una rapidesa brutal. Tant, que les discussions que avui en dia tenim sobre si els diaris on-line o els diaris gratuïts arraconaran definitivament la premsa escrita o, com a mínim, la premsa escrita de pagament, no poden separar-se de la història recent del que ha esdevingut Internet. Ted Turner (fundador de la CNN, cadena de TV que només emet notícies) ja pronosticava la fi dels diaris per a  2001. Els de Microsoft anuncien reiteradament la fi dels diaris de paper pels voltants de 2016 (“Veig morts al meu costat”, sol dir un directiu seu quan veu editors de premsa). En fi, M. Crichton , l’autor de Parc Juràssic, opina que “els diaris seran la següent espècie a extingir-se”, o la frontera de l’any 2011, que una comissió europea preveu que serà la fi de la premsa de pagament. Tot plegat adoba aquesta  rumorologia, amb fonament, de què la premsa escrita va de rota batuda, encara que la seva potència és enorme, el seu poder d’adaptació tècnica elevat i el seu poder financer els permet crear grups multimèdia més àgils. Poderosos, però no tant com abans. Abans,  de l’aparició fundacional d’Arpanet, o de quan Tim Berners-Lee, 1989, creà el WWW o Marc Andersen el Mosaic, que donà pas al navegador Netscape 1.0, el 1994 o quan surt Google a finals de 1998. En aquest cas que tractam,  la data inicial és la del 19 de gener de 1994, quan apareix el primer periòdic on-line: Palo Alto Weekly. D’aquí als 70 milions de blogs existents avui o a les 100 milions de visites diàries que té l’enciclopèdia Wikipedia, o que tots els diaris de paper tenen versió on-line- el Diari de Balears va ser dels primers- han transcorregut, no un parell d’anys, sinó una o dues eres de la història de la comunicació.

 

 

No és la meva intenció dissertar ara sobre el nou paper de la premsa en l’era d’Internet, sinó fer present que el nou discurs sobre la crisi de la premsa escrita i pagada és una realitat, contra la qual han reaccionat els mateixos diaris, primer fabricant les seves pàgines web amb el seus diaris on-line, amb els dubtes de si han de ser de franc o de pagament (l’exemple del fracàs de l’experiència d’EL PAIS on-line pagant -esmenada posteriorment-, s’ensenya a les facultats) i després,  responent a l’agressió comercial que els suposava la premsa gratuïta, que s’encamellava als primers llocs de difusió, generant -els mateixos diaris de pagament- diaris gratuïts propis, quan molt poc abans demanaven la seva limitació, quasi prohibició. En una paraula, apareixen noves condicions que canvien el fons i la forma. Vull dir amb això que com en el cas de l’invent del “Space Command 400 Remote Control”, per Robert Adler l’any 1956 (el comandament a distància de TV),  aquest aparatet va determinar no només “com” es veia la televisió sinó “què” es veia i com es refeien els programes i els anuncis, és a dir, hi ha un abans i un després d’una invenció tecnològica. Amb aquesta qüestió em referesc al nou discurs que s’ha sobreposat a aquests canvis, que versa sobre si el nou model de premsa que apareix té o no la seriositat, l’ètica, el contrastament i molts d’altres suposats beneficis morals dels quals, se suposava, gaudeix la premsa tradicional. I no en parlem del blogs, vists pels periodistes tradicionalistes com els fems de la nova era: ‘què s’ha cregut la gent, que pot ser periodista qui vol ?’ Naturalment que hi ha tema. Tan els diaris gratuïts com els diaris on-line són fills del seus temps,  una era visual, -el gran McLuhan ja ens ho va avançar!-, tots dos tenen una estructura semblant, molt gràfica, la seva lectura és un exercici similar a veure la TV, poc reflexiva, i, per rematar-ho, les pàgines on-line dels diaris ja són com les altres pàgines web: permeten enllaçar, veure vídeos, entrar a xats, fòrums, redireccionaments, blogs, comprar i vendre, en una paraula, fer creure allò tan desdibuixat de la interactivitat. No vull continuar per aquest camí empedregat i dur del nou model ideològic de la premsa a Internet, però sí fer comprendre  que així com Gutemberg alliberà l’escriptura de la mà, permetent la multicòpia a impremta, Internet ha alliberat la informació de la publicació material, una nova eina tecnològica imposa canvis, evidents, però no forçosament ideològics. Malgrat això,  als intel·lectuals, no sé si orgànics, els costa acceptar-ho. Partidaris de la reflexió profunda i encalmada, no suporten el zapping per televisió, ni que Internet no tengui destins fixos, sinó recorreguts, etapes, i, per això, que la fluïdesa de trànsit dels seus visitants determinin l’èxit de les pàgines web.

 

El zapping a la TV i el pasturar per Internet són dos dels hàbits de la nostra modernitat. Sense que això es pugui tenyir de bé o de mal i sense obviar, tampoc, conseqüències com la ‘fractura digital’ entre rics i pobres, que s’agreuja. Me recorden aquests intel·lectuals “antimaquinistes i negacionistes” aquell rei grec que prohibí l’escriptura perquè pensava que la gent, amb els escrits, ja no recordaria i abandonaria la memòria o, si voleu, a aquell pintor que quan va veure el primer daguerreotip, l’antecedent de la fotografia, sentencià: “Avui la pintura ha mort”. Res d’això ha passat. Alerta, per tant,  amb les prognosis ràpides i equivocades, el regal que és Internet, una xarxa sense jerarquies massa significades, oberta, amb certa manera prop del desideràtum d’una eina gratuïta i comunitària, polivalent, és aquí i s’ha assentat. Tot i que hi ha historiadors reduccionistes que els agrada, ja, asfaltar l’esdevenir de la història futura amb apotegmes com el que la premsa va ajudar a assentar els estats-nació; Hitler, fou el que fou, ajudat per la ràdio; Kennedy guanyà Nixon amb l’ús de la televisió, ara, seguint la seqüència, hem d’esperar quina casta  d’àngel o dimoni engendrarà  Internet. Si prefereixen les disquisicions arrebossades de seriositat, podem passar a les teories de les noves esferes: de la biosfera, a la noosfera de Teilhard de Chardin o al ciberespai rebatiat com Hiperesfera per ( se’n recorden?) Regis Debray. Al manco ens dóna tema. O si prefereixen la ciència ficció,  ja n’hi ha que ho relaten: Google compra Amazon ( “Googlezon”) i s’enfronta a Microsoft, que perd. És l’argument d’ EPIC 2014, que poden veure per YouTube, “Evolving Personalized Information Construct” (EPIC) Constructe Evolutiu d’Informació Personalitzada, figura que és un element informatiu personalitzat dels usuaris de Google / Amazon en funció del que llegeixen, cerquen, envien, fotografien, compren... I si fos veritat ? I si el nou “Big brother” agafàs aquesta forma, i el l984 d’Orwell, fos el 2014 de “Googlezon”. I per què ens hem de fer por? Ara que ja sabem  que “som, bàsicament, el que cercam”.

Comentaris

Paper

Maurici | 23/09/2007, 20:22

No crec que el paper desapareixi, per tant tot aquesta divagació em sembla més fruit de la voluntat de que la informatica suplesqui el paper, ni el 2050 cre que pugi passar això.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb