Climent Picornell

NIT de COL·LISIONS Climent Picornell

jcmllonja | 10 Agost, 2007 15:08

 

 

NIT DE COL·LISIONS

Climent Picornell

Un dels meus rituals estivals és passejar pel poble un poc abans d’anar jeure: bona nit, bona nit, bona nit...i bona nit si et colgues. La porta oberta de ca madò Prudència “Boscana” em deixa veure el corral, amb els coleus de fulles multicolors,  i la parra plena de diskettes de CD penjats d’un fil: “Van molt bé pels moscarts i ses abelles i els aucells no s’acosten als raïms; les m’ha duits el meu nét”. Bono, vaig pensar, deu ser el mateix efecte que el de les dues botelles plenes d’aigua, fermades amb un fil ferro al cap de cantó davant can Nigorra: Me digueren les quatre madones de veïnat que així els cans no s’hi aturaven a pixar, i era més net que haver-hi d’espolsar flor de sofre. Arrib a la rotllana de la fresca de ca ma mare, és de les més antigues. Ja n’hi havia davant el portal de ca seva quan era nina: venia gent amb bandúrries. Records estantissos d’una alegria esbravada: les  tragèdies de la vida només les sedassa el temps. “Mon pare”, diu ella, “dormia a la finestra que donava al carrer i  mai va dir res, ni protestà gens. No deia ni piu, sabia que ma mare volia la fresca davant ca seva. Entrava, capell posat, mostatxos blaquinosos, ‘bona nit’ i per endins”. El tema va ser que, avui, un servidor havia pujat de Palma, on hi he estat un parell de dies per feines. Ma mare d’ençà que va morir mon pare no hi ha tornat pus a Ciutat. “Palma no m’agrada sense ell, sense ton pare, amb ell anàvem als gelats Italians, a Alcampo a dinar i fer la compra, i coses així”. Na Praxedis “Malondra” entona: ” Fa poc hi vaig ésser i pel carrers de Ciutat vaig veure uns “caràcters” -no vull dir que siguin dolents-, però no m’agradaren, m’estim més ser per aquí...”. “Aquí, arribes a conèixer la gent nova, que, tanmateix, si se vol fer s’externa, noltros no els ho deixam ser”, opina na Catalina “Sutxa”. “ La meva  veinada els escomet: Tu qui ets? D’on ets? I un diu de ‘Marruecos’, uns de ‘Rumanía’, o de Palma, n’hi ha d’Amèrica i així. De totes les maneres hi ha massa gent nova, sobretot als pisos que han fet”. “Sí,  s’altre dia passava una parelleta jove, ell fa feina a Hisenda de Manacor i ella a l’Hospital. Hi ha de tot”.

Un descafeïnat de màquina, amb gel,  serà la darrera beguda del dia, a un dels cafès de la plaça. A una taula rodona fan un truc de sis, quatre parroquians miren i callen, els qui no juguen ja se sap: són de suro. En Sebastià “Flonjo”, un home fortot que venia a ca nostra a ajudar, quan fèiem matances, ha tornat molt vell, va amb gaiato i dorm, pegant capades, davant la televisió que està a tota pastilla i ningú la mira. Entren dos externs, vilafranquers o montuïrers, i un diu a l’altre: “Demana tu,  que se pensaran que només feim gasto de cadira”; “Cadira? ‘Querida’ he de menester jo!” “Idò si veniu els divendres, hi ha un bona guarda de bacives que prenen la fresca defora”, replica en Miquel “Fadró”.

Decidesc tornar per amunt  i anar a Son Dormes. A la sortida en trob dos que discuteixen, fadrins vells, picadors del temps de “Al Rojo Vivo” de Can Picafort, on anaven amb una ‘mota’ petita, una Guzzi d’aquelles amb les marxes a una palanqueta del costat. “Te’n recordes, Joan?”, li deia un a l’altre, “Que qualque dia no l’aficàvem”; “no enfornàvem”, deia en Tià, “no enfornàvem, Joanet”, “I bé, dàvem llengo, hi havia vespres que la tenia esbraonada a sa llengo, d’assajar-la per damunt i per davall...” “Quines dones, ai! I ara són nins i ja viuen a ca s’al·lota, com si fossen casats; a la vila en conec no sé quants, així els pares estan més tranquils, diuen: ‘són del poble i els coneixem, i així no van per aquí o per allà’, tenen ‘quarto parat’ amb llit de matrimoni, les padrines velles escainen un poc però llavors, quin remei, hi han de consentir...” “Què trobes Climent? Tu també ho ets d’aquella època, eres un poc hippie”. “Més puta era aquest. Un dia baixava pel carrer Major, cabells llargs, i un va dir: ‘Qui és aquest Bon Jesús?’ ‘Jo som sa mare’ -va dir ta mare- “I ara l’hi consents?” li digué l’amo en Miquel de s’Hostalric, “Jo ja l’hauria tos amb tres estissorades...” “I ara, els tres de l’amo en Miquel li han sortit peluts, i ben barbuts: un no sap mai la vida cap on t’empeny.”

En Toni “Calàndria” ompl una cotxada de ninetes: “les me’n duc al concert d’en David Bisbal, a sa plaça de toros, mira tu quina nit m’espera”. Abans d’arribar repartesc els dos darrers ‘bona nits’, un a l’amo Arnau “Flastor” i l’altre a l’amo en Joan “Pidaler”. Asseguts un davant l’altre, però a cada banda de carrer. No se xerren fa anys quan surten a la fresca, abans ho feien plegats; qui sortia darrer travessava i anava a ca l’altri, fins que un dia es discutiren. I es discutiren per una qüestió molt mallorquina: la fama -molt mediterrània i molt universal-, l’honor i el rànking. Un vespre d’agost l’amo en Joan digué en veu alta el que devia ser un pensament, però feia una estoneta que no motaven cap dels dos: “Qui deu ser el més ric del nostro carrer ?”  S’asseien, un devora l’altre, amb el respatller de la cadira davant, amb els braços damunt. “En Toni de can Duro, deu ser el més ric. Li ve d’avior”. “Llavors deven venir els de Can Tribes, i els deven seguir el de ca l’amo en Tomeu Pastorel·lo, tots dos vénen de famílies de majorals, degueren robar a n’els senyors de ses possessions, i ara són ells qui les tenen.” “I el quart ? Qui deu ser el quart ?” L’amo Arnau ja com a reia, perquè li tocava a ell, creia, segur... “Vatuadell!” Digué l’amo en Joan: “ I dec ser jo!” Se va sorprendre a ell mateix: “Dec ser jo.”  “Beneitarro!” Li va enflocar l’amo Arnau, “Som jo. Som jo. Beneit, tenc el doble de terres que tu! Botxarro! Lo que no som ni la meitat d’estufat.” Agafà sa cadira, se va asseure davant ca seva i no se xerraren pus mai més. Ara quan pas per davant ells, ruta obligatòria, he de dir bona nit, alternativament, a cada un d’ells, girant el cap a cada banda de carrer. Un ‘bona nit’ no basta per tots dos.

A punt d’anar al llit, la televisió m’informa que la NASA ha captat la col·lisió còsmica de quatre galàxies entre sí, que han espargit per l’univers milers de milions d’estrelles. Ignorava que l’”Efecte Papallona”, desfermat pel concert d’en Bisbal, fos tan ràpid. Per assossegar-me, pens que la causa fou la brega d’en “Pastorel·lo” i en “Pidaler”: encara no pot ser que la perdiu torni col.

( Les imatges, ad usum la web del filòsof, aquí damunt amb la guàrdia baixa.  Són, per ordre, un carrer de Maó amb el professor Tornasol; a Felanitx a un recital del poeta valencià Josep Piera, a Palma a la investidura de Doctor Honoris Causa del pintor Miquel Barceló, i a Sa Pobla a un concert memorable de Quimi Portet

Comentaris

Molt bones

Salvador Martinez | 14/08/2007, 09:17

Molt bones, soc en Salvador president d'una associació cultural que cada 2 o 3 mesos publiquem una revista d'informació cultural...
Be t'escricv pq ens agradaria publicar lo del Frai Rafel Ginard...
En podries dir algo al: casaldejoves@arta-web.com

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb