Climent Picornell

LA CONSPIRACIÓ INTERNACIONAL I ALTRES LLEGENDES. Climent Picornell

jcmllonja | 29 Juliol, 2007 23:03

 

La conspiració internacional i altres llegendes

Climent Picornell

Era a un sopar d’aquests d’estiu. M’assegueren a una taula amb el prec de donar conversa a entesos i enteses diverses, engominats amb camises màniga llarga, rics que es fan el naturista i esquerrans empegueïts de ser-ho. Ja saben vostès de què va: dir que sí amb el cap, riure un poc i haver de remugar per endins. Els temes vorejaven discursos que no puc suportar. Per exemple: el cotxe que funciona amb aigua ja està inventat, però les multinacionals del petroli el tenen segrestat i tancat amb pany i clau; el mateix amb l’energia de fusió; altre tant per a  la medicina, el preparat que ho cura tot, la panacea, existeix, però les grans companyies farmacèutiques l’han amagat o neguen la seva efectivitat, per continuar amb els seus enormes guanys; i coses així, un estol parescut a les anomenades llegendes urbanes. Tenc comprovat que, indefectiblement, es passa d’aquest discurs simplista a la teoria de la conspiració internacional. Res passa perquè sí, passa perquè uns pocs, poderosos a l’ombra, poders fàctics planetaris, decideixin que passi així. No com la “mà oculta que engronsa el bres”, molt més cutre i vulgar, però efectiu. La gent s’apunta a aquesta teoria, a vegades ornada amb recerca, a vegades descarnada i bruta, com compra les interpretacions apòcrifes de Nostradamus, ben igual de com llegeix els horòscops sabent que no encerten, sinó que embetumen, o escolta els endevinadors professionals:  ja siguin els pastorets de Fàtima o els del dia de la bèstia. Malgrat, la realitat, tossuda, els desautoritzi clamorosament. És igual, el personal té tendència a creure i espargir les fantasmades amb molta benevolència i, en canvi, és d’una duresa cega amb les evidències que responen a criteris científics. Tot es ven en el mercat globalitzat. I si no ho creuen, teclegin qualsevol ‘xorrada’ al Google.

 

La cosa es va complicar quan algú em demanà el parer sobre una qüestió, no sé quina:  “Pens, que si saps el que creus, és difícil respondre a la pregunta; no tenc contesta”. Va quedar esculat, pensant la resposta ( no és meva, és del president Bush, la me vaig aprendre de memòria d’un article d’Umberto Eco), però, vaig continuar: “Estic plenament convençut de què els éssers humans i els peixos coexistirem amb plenitud” ( l’autor és el mateix ). Els somriures em feren entendre que havia pixat fora de text, però ja nedam, que va dir aquell. Com que no era això, vaig pensar que la cosa anava del “Club Bilderberg” : un selecte grup format per 130 persones poderoses, segons Daniel Estulin, que cada any es reuneixen en secret, és el govern planetari. “Ho fan –vaig dir amb to convençut- per a instaurar un poder a l’ombra, amb una pau mundial fonamentada en l’esclavitud i la dominació”.

Vaig encertar, i la conversa continuà amb un to d’assentiment cap al que havia amollat per sortir del pas. En fi, ja ho veuen, si no surt la teoria de la conspiració, es passa a la de la concatenació –un subproducte de la teoria del caos-, allò de que un aleteig d’una papallona a una selva del sud-est asiàtic, és capaç de provocar, per mecanismes encadenats, sismes o problemes a mig món, del fenomen del Niño a les decisions erràtiques d’en Putin, per exemple. Com que quedava bé, vaig decidir continuar per aquest camí. “L’inici és a l’any 1952, Ray Bradbury escrigué un conte de ciència ficció – El renou del tro-, uns caçadors que viatgen a través del temps, quan són a la prehistòria maten un insecte, sense voler. Com a conseqüència d’aquesta mort quan tornen al present es troben amb un escenari radicalment diferent: l’insecte mort hauria causat un efecte en cadena de dimensions immesurables”. Començava a entretenir el meu auditori, excepte a dos o tres que escainaven. (“Maldito intelectual”, podia llegir en les seves cares). Els de la mala cara augmentaven i per tant vaig decidir canviar el rumb de la conversa, pensant amb l’encàrrec dels amics i que era una nit d’estiu i no un foro de debat.

 

“Sabien que la lletra del ‘Aserejé’ oculta un missatge satànic?”; “M’han contat que els bitllets dels euros perdran la seva tinta en menys de vints anys”; “ Era cert que Bibi Andersen va guanyar un concurs de ‘soldador de l’any’ quan estudiava FP?”. Ara el preocupat era jo, que ja duia el camí d’altres anys en que la cosa havia acabat com la processó de la moixeta. Però es va redimensionar. Tanta sort. Brollaren el robo d’òrgans per fer trasplantaments, el submarinista engolit per un hidroavió que recollia aigua de la mar quan anava a apagar un incendi, els caimans amollats pels compradors de mascotes dins les clavegueres s’han ensenyorit de Nova York, el nom de la droga LSD que havia inspirat una cançó de The Beatles ( “Lucy in the Sky with Diamonds”). Aquesta darrera l’havia aportada una senyoreta escotadíssima, no la vaig voler contradir ni matisar, ni tampoc afegir-hi que a Ana Obregón, un pit siliconat -que en feia la meitat d’un dels seus- li havia esclatat dins un avió. Però sí que vaig emparellar les llegendes urbanes amb el concepte “Net-lore”,  el nou Folk-lore d’Internet. “Les llegendes urbanes  modernes, com les antigues, que tenien el fonament en creences religioses o paranormals, neixen de fets quotidians, per tant han de tenir un cert fonament real, un poc exagerat però creïble, el més important és que estiguin ben contades, amb un poc de suspense”. Arribava el moment d’un poc de component local. “L’aigua de Mallorca ve dels Pirineus i ja en pots fer de bots”; i en Colón mallorquí ? O el drac de na Coca, un cocodril que habitava la Palma del segle XVII.

Vaig provar amb Samuel Huntington, l’analista de la connexió dels poders civils i militars, que ha pensat que el ressorgiment islàmic -Al Qaeda i tot això-  no és més que una reacció social deguda a l’estancament i la corrupció de les institucions existents ( vaig estalviar-los el lligam de l’efecte papallona, encadenat a la corrupció de l’ex-ajuntament ‘pepero’ d’Andratx ). No me podia sofrir, però continuava el discurs: “Afirma que hi ha un paral·lelisme evident entre els inicis del protestantisme el segle XVI i l’islamisme violent contemporani: els dos volen una religió més pura i exigent; prediquen el treball i l’ordre; apel·len a la dinàmica emergent de les classes mitges ( tampoc vaig citar els discursos del president Antich, enaltint-les); hi ha corrents interns, luteranisme/calvinisme - xiita/sunnita ( no devia saber res d’ UM-PSM)”. La taula que m’havien encarregat “dinamitzar” feia badalls d’avorriment. La meva deriva no acabava d’anar bé i vaig usar el meu darrer ‘cartutxo’: començar a contar ‘xistes’ de Lepe. Què no faríem pels amics!

 

 (Les fotografies són meves, fetes a SON DUC D'ARTÀ a l'illa de Mallorca )

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comentaris

bon trempó

T | 30/07/2007, 10:59

Bo. i lo millor el retrat de la mitja senalleta sobre l'emblanquinat. la resta, un article digestiu, un trempó.

El Mono Temático

Jesús García Marín | 01/08/2007, 16:04

Querido Climent
Veo que pese a tu saviesa et experiencia todavía acudes a taulas y reuniones de pobresistas sesudos con fondos garantizados que resuelven el mundo en un pis pas. A estas peñas las he visto pocas veces a pie de obra. Yo hace ya veinte años que no trato temas con nadie, a veces en soledad y sin azorarme. La mayoría de la gente es tremendamente aburrida, no tienen nada que decir y la minoría es mejor que no digan nada. Cuando todo el mundo es original, todo el mundo es vulgar. En eso estamos. Lo de la globalización, etc, viene luego...

Fotografies

Joan Vicenç | 16/08/2007, 11:04

M'agraden molt aquestes fotografies. El blanc de l'enblanquinat que ja mai no es torna a emblanquinar de calç. La porta d'olivera, d'alzina, d'ametller... el ferro ben treballat. La senalleta de palma al ganxo d'ullastre, el corn amb sons purs d'infantesa... mediterrani nostre, el sol ens emblanquina els cabells i enfosqueix la pell com a la bona fusta. A fora les xigales fan cor a cançons d'era o de figuerelers. Batec d'espolsar metles... sons de trons i ruixats que embriaguen d'olors la terra...

QS TD BX EF UJ KH NS HL TK JV VP DR

PrerveVem | 30/09/2011, 11:18

YU XR QW SH QT SU SR XY KI GY IX IE VH UNEX DP FQ ZI FG YV US NM GW OR QOWQ LR ZA YR XS EJ KR EV QQ MQ HR IR FS GN JZGB RY PL AJ MOFREI.EDU ZH AB GY JS JACN FN RJ KF YC YW RG VT RNLL ZX XS UR KJ RB YWPX MJ UHFO JU ON AH

XB BF TE UY EF YJ NY AK KW HD BL XH

PrerveVem | 30/09/2011, 13:12

ZJ ZK DG NP GW NN ME YD FU IF JG JZ GI MIEY ZM IX JP UF RN JW QU VA OC OUZJ DC TI US GC AX ZR YF HK XJ QN QZ ER SE HWOT KD SG DV MOFREI.EDU KN YW VU IT FZQH UA TK ML NT NF MR QT FQJY OK KA JS SQ SW DEIR DQ FVMD LF LE PC

OM SR DQ BO TU QF WF OX LU RZ XM SL

Payodiacala | 02/10/2011, 18:00

AW ZA KC HQ OG VX WG OD LB VW TI NF ED DLHI RS EK XL DH ZV RK YE FX XW JKWA AM GS JQ AN OE OD DG WE UR YS LB YJ PX TDMY HT OM IL MOFREI.EDU ZL PX VB WA JRWE EE MM YQ OA XO AJ KR KPDI DN AK QL SZ LO CWAA PK TSPZ FW BG AY

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb