Climent Picornell

EL FOC NOU, LA MISSA EN TO PASQUAL I LA MITJANIT. Climent Picornell

jcmllonja | 07 Abril, 2007 23:32


 

         EL FOC NOU, LA MISSA EN TO PASQUAL I LA MITJANIT.

      Climent Picornell

Les clívies color carbassa violent, les carxoferes plenes de carxofes, blanques i negres, una òliba que em “pista” deu metres per damunt jo i l’olor de les flors de taronger, tot això en arribar, després que al campanar hagin sonat, fa una estona, les dotze de la nit. He pujat la costa que du a ca nostra, els fematers encara no han passat, tornant de la vigília pasqual. Unes hores abans, a l’església, els fels congregats a la porta, prenen foc de l’enorme i gruixat ciri pasqual, encès d’una pira a l’aire lliure: és el foc nou. Hi vaig sempre. Em sent, cada any, amb una comunió que em traspassa molt més enllà de la fe dels cristians. Em sent, celebrant amb ells i el dos elements primers, el foc i l’aigua -també nova, aquesta-, en una cerimònia que ens transporta a l’inici de la llum i a l’inici de la vida, que resultà de la conjugació d’aigua i foc. O una cosa semblant, dita amb les paraules que volgueu i celebrada amb els rituals que us pareguin. Materialista com som em sent particularment atret per aquest cerimonial, despullat això sí de les inevitables  invocacions jueves, cristianitzades, que invoquen la resurrecció del fill de Déu i, per simpatia, la resurrecció de la carn dels altres. Ha estat, el maneig d’aquesta resurrecció, un instrument taumatúrgic que l’església, totes les esglésies, ha fet retre a favor seu, tot i el seu sentit primitiu i cert.

L’olor de l’encens i la “missa del to pascal”, em refermen a la Pasqua de quan era nin i mon pare em feia estar, aquesta nit de la vigília  –com la de les matines de Nadal-, fins més enllà de les dotze de la nit dins l’església de Sant Joan. Els inacabables sermons, o les lectures del llibre del Gènesis o el recompte del pas dels israelites, a peu pla i eixut, per dins la mar Roja, fugint d’Egipte i de la còlera del faraó, es mesclaven amb els “Al·leluia, ha ressuscitat”. Els meus ulls de nin ja s’havien passejat per tota l’iconografia de Sant Joan Baptista, sobretot per la seva imatge sense cap, un pic degollat. D’aquells temps record, perfectament, la missa en To Pasqual. És una missa en to irregular, no gregorià, com els que s’usaven a Mallorca fins a la reforma del cant litúrgic del Papa Pius X. Aquesta melodia només es canta, avui en dia, a Sant Joan de Mallorca. És per tant una missa amb una melodia rústica i fòssil, fàcil, entenent i captivadora pel poble pla. He cantat el Glòria, el Sanctus i l’Agnus Dei, molt poca gent de la que hi assistia la sabia. Per acomiadar-nos hem cantat el “Regina coeli, laetare” , que era la melodia que es cantava, un temps, a la processó de l’Encontrada, un poc abans del Matinal del dia de Pasqua, amb la banda de música, quan les imatges del Crist Ressuscitat i la de la Mare de Déu s’encontraven –la mare de Déu, duita pels “quintos” pega tres botets- ara es canta quan, rencontrades,  entren les dues imatges dins l’església amb acompanyament d’orgue.

En arribar a ca meva, he anat al llenyer a cercar dos tions d’ametler perquè em duri el foc fins demà, he collit dues taronges, he donat un trosset de sobrassada al moix que m’esperava darrera els vidres, i he fet un passeig pels diaris a Internet, mossegant els grells. En deixar l’ordinador i anar a dormir he recordat aquella dona que en venia, de diaris, al carrer dels Bastaixos de Palma, cridant amb estridència: “Ultima Hora, Ultima Hora, amb les desgràcies del dia d’avui!!”. No em vull sentir gens culpable per la placidesa d’un dia com el d’avui, oposat als qui no l’han tengut, per molt que ma mare em predicàs que havia de tenir “coneixement” per a mí i, també,  pels qui no en tenien. Quina creu !

( IMATGES DE GUILLEM MUDOY

Comentaris

bon dia i molts d'anvs , l'amo

a | 08/04/2007, 04:07

idò això

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb