Climent Picornell

A propòsit de Kapuscinski, el pare Pou, Heròdot, la geografia, el periodisme i la guerra. CLIMENT PICORNELL

jcmllonja | 13 Febrer, 2007 16:00

 

 

A propòsit de Kapuscinski, el pare Pou, Heròdot, la geografia, el periodisme i la guerra.

Climent Picornell

Volia haver escrit sobre el periodista i escriptor Ryszard Kapuscinski (1932 - 2007) quan pensava que li darien el premi Nobel -ja li havien concedit el Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats-, no ho vaig fer i es va morir aquest gener a Varsòvia. No ho prenguin com una altra de les abundoses necrològiques, sinó com un senzill homenatge. Per això, enguany he posat el seu darrer llibre, Viatges amb Heròdot, a la bibliografia de la meva assignatura “Evolució del Pensament Geogràfic” a la Universitat, que, justament, comença explicant Heròdot. No ho he fet com una cita d’autoritat, sinó com una eina de motivació per als meus alumnes, els quals entretenguts amb acabar la carrera, trobar feina i canviar el món, tenen poc temps per llegir els geògrafs clàssics. Amb aquesta obra Kapuscinski presenta, alternativament, cites amples de les “Recerques” (o “Històries”) d’Heròdot d’Halicarnàs (456 – 423 abans de Crist),  que són contrapuntejades amb comentaris d’actualitat lligats amb el mateixos territoris o escenaris esmentats. L’anècdota s’ha fet famosa; el novell periodista polonès va ser enviat a l’Índia el 1956, la seva redactora en cap, Irena Tarlowska del diari Sztandar Mlodychcap, abans que ell partís li regalà el llibre d’Heròdot, que esdevendrà un fidel amic, que l’acompanyarà per tot el món. El conservà -desfet i anotat- fins que morí, quan ja havia estat candidat al Nobel de Literatura i col·laborador de grans diaris com The New York Times, Frankfurter Allgemeine Zeitung o El País.

 

Podria parèixer pretensiós - hi tenc tirada-, ara que s’ha fet famós Kapuscinski, dir que el coneixia d’abans, però un servidor no l’ha llegit fins fa molt poc. Des del seu  llibre L’Emperador, on hi conta les tribulacions de l’emperador d’Etiòpia, Haile Selassie -quan va anar a entrevistar-lo, no li funcionà l’enregistradora-, passant per La Guerra del Futbol o Lapidarium, -els desconec tots-  fins a arribar a Eben o al darrer del qual parlam Viatges amb Heròdot. Gran viatger, a Eben hi relata les llargues estades a Àfrica, on hi va haver de viure amb precarietat i fins i tot amb malalties, però sempre ho fa a saber amb empatia i lucidesa, tant sigui el que té a veure amb al sanguinari dictador Idi Amin com la vida als ravals pobres de les ciutats rwandeses. Sembla, però, que el  llibre on podem contactar amb el Kapuscinski més personal, amb el periodista ja més format, és Viatges amb Heròdot. Hi conta les seves estades a l’Índia i a la Xina des de fa més de cinquanta anys, però hi relata també eixides a Alger, el Congo o Etiòpia... viatjant sempre amb el seu company  Heròdot, una ànima bessona, que li descobreix que abans , com ara mateix,  l’horror i la felicitat són  parets del mateix cap de cantó.

Per defugir el que ja supòs que deuen haver llegit sobre ell, els diré que,  aquests dies, un poc abans de començar l’assignatura, cercava per Internet el text d’Heròdot per remetre’l als emails dels alumnes. L’he trobat a algunes adreces web, també a “ebooks” una dels més coneguts portals on descarregar llibres a la xarxa. Aquí hi entra el Pare Bartomeu Pou ( Algaida, 1727-1802). Les traduccions a l’espanyol dels nou volums de les “Històries” que circulen per Internet són del jesuïta algaidí, sí, el que té un carrer dedicat a Palma i el que dóna nom a l’escola d’Algaida. A una nota prèvia sobre ell, el traductor, hi llegesc que algú el trobà amb una mà a les regnes d’un ase, llaurant, i amb l’altre estudiant gramàtica llatina, cosa que feu entreveure les potències d’aquest mallorquí excepcional. He trobat curiosa la “connexió mallorquina” Heròdot-Pou-Kapuscinski. Amb la dosi de “chauvinisme” satisfeta, els he dir que, evidentment que hi ha traduccions més recents, les de Carlos Schrader per a l’editorial Gredos i les de Manuel Balasch per l’editorial Cátedra i la “Col·lecció Bernat Metge”, però la del pare Pou, del segle XVIII,  és lliure de copyrigth; crec que s`ha de destacar la traducció al català d’Eben i de Viatges amb Heròdot d’Anna Rubió i Jerzy Slawomirki.

Heròdot nasquè a Halicarnàs, avui Bodrum ( amb mala llet algú l’anomena “Bedroom” per ser una ciutat turística de Turquia ) i a les seves “Històries” hi descriu els conflictes entre perses i grecs, la cultura i els territoris de nombrosos pobles, amb les eines del seu moment, ara fa vint-i-sis segles. Amb tot, no val una lectura episòdica d’Heròdot, sinó que cal fer-la ben enquadrada, resituant el relats entremesclats de  coses certes i fabuloses,  com ara els de les criatures monstruoses, grifs, arimasps, cincèfals, macrobis nomàdes amb els ulls al pit, habitants estranys de les regions hiperbòries. No ens enganem, encara existeixen. Kapuscinski ens fa avinents, també,  monstres d’ara, amb cara i ulls, que habiten també la nostra terra, vegeu sinó el relat del genocidi de Rwanda, l’any 1994. Vull dir amb això que saber contextualitzar Heròdot ajuda a veure’l com un geògraf modern i, tal vegada, com un historiador antic. Però, en definitiva,  les seves cabòries són periodístiques: demanar les coses, interrogar, indagar les causes de les guerres, com ho ha fet, també,  el periodista polonès, recentment traspassat. “Egipte és un do del Nil” aquesta magnífica síntesi, un vertader titular de diari, és d’Heròdot. “El sentit de la vida és creuar fronteres; tot i que creuar fronteres és perillós i et pot costar la vida. A Berlín hi ha un cementeri amb la gent que no ho va aconseguir”, diu Kapuscinski. La terra poblada d’homes és el problema essencial de les “Recerques” d’Heròdot; Els dos feren dues obres globals, Heròdot amb una síntesi de tot el conegut, Kapuscinski amb “reportatges totals”, cròniques on hi ajuntava sàviament viatge, vivència, poesia, entrevista i humanitat.

YVES LACOSTE 

Vull ressaltar una altra connexió amb sentit geogràfic: “Hérodote” és el títol d’una de les més famoses revistes científiques de Geografia, en francès. És una revista adscrita al corrent que es va anomenar Geografia Radical, més  marxista i llibertària en els seus començaments l’any 1976, ara ja va pel número 136. En posar-li el seu nom li reteren homenatge. La cita prèvia a l’obra d’Heròdot és : “Heròdot d’Halicarnàs presenta aquí els fruits de les seves recerques dutes a terme per a impedir que el temps esborri la memòria de la humanitat... i exposa les causes i motius de les guerres que es feren els grecs i els bàrbars”. Explicar la causa de la guerra, com Kapuscinski, correponsal a moltes zones calentes. Yves Lacoste fou el cofundador de la revista “Hérodote” i l’autor d’un dels llibres que més me va ajudar en la meva formació com a geògraf professional: “La Geografia serveix... per fer la guerra”(1976). La seva tesi era que els bons geògrafs no eren a la Universitat o al món de l’educació, on havien idiotitzat la Geografia, sinó que els bons geògrafs, els qui sabien llegir el territori de forma pràctica i poc ritual, eren els militars i també, deia ell, altres elements, qui sap si com els promotors immobiliaris, capaços d’interpretar –pel seu benefici- les potencialitats d’un territori i dels agents que el poden transformar. Aquesta paràbola tenia un finalitat: treure  la geografia acadèmica del seu soporífer periple i fer una geografia aplicada al servei de les classes populars.

Heròdot intentà fornir d’una hermenèutica explicativa la dialèctica entre civlització i barbàrie, que tanmateix acabà amb més guerra  -Alexandre el Magne vendria després-; Yves Lacoste provava de llegir geogràficament la guerra (entre Vietnam i els Estats Units); Kapuscinski esbrina durant tota la seva vida –viatges, reportatges, empatia-  punts calents del planeta Terra. Històries d’ara i de sempre. Mon pare solia dir “això és més vell que es pastar”, tenia un punt de raó, i sinó,  què hi fan els americans i els anglesos per devers Àsia, a països com Iraq o Afganistan, on les petjades de les Guerres Mèdiques o de n’Alexandre el Magne segellaven fa segles el mateix  desconhort? Aquest immens desencontre anomenat Orient i Occident, o Nord i Sud, és observat, però,  amb una bona dosi de tendresa per Ryszard Kapuscinski: “El cinisme és una actitud inhumana que ens allunya automàticament del nostre ofici de periodistes, una altra cosa és ser escèptics i prudents, cosa absolutament necessària per ser bon periodista”. I bon geògraf.

Comentaris

a

m | 13/02/2007, 21:29

Climent, com sempre, suggeridor, actual, il.lustrat, abans que els altres. D'acord amb K,

Re: A propòsit de Kapuscinski, el pare Pou, Heròdot, la geografia, el periodisme i la guerra. CLIMENT PICORNELL

MAC | 15/02/2007, 11:39

"Viatges amb Heròdot"... un retorn a la historia primitiva del pensament geogràfic. És important tenir clar on som i cap on anam, però tampoc hem d'oblidar d'on venim.

Salut!

Fidel

Pedro Fidel Castro | 12/12/2007, 23:48

Va costar trobar temps per llegir les obres que ens vas recomenar a la bibliografia. Ara ja puc dir que tenies raó, aquests llibres que sempre mos deies que eren "per llegir en s'estiu" són genials.
En Kapuscinski té una forma de contar les històries realment peculiar, no sé si dir que és ell qui les fa interessants. Per tal de comprovar-ho, ja m'he devallat el primer llibre de la "Història" d'Heròdot i també n'estic cercant d'altres del gran viatger i escriptor que fou el senyor Kapuscinski.

Vagi bé!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb