Climent Picornell

LA BEAT GENERATION I LUCIEN CARR. Climent Picornell.

jcmllonja | 04 Febrer, 2005 12:04




La “Beat Generation” i Lucien Carr.

C.P.

Lucien Carr, tot i que no escrigué poemes o novel.les, era un mite, una musa ( com és deu dir musa en masculí? ), fou una peça fonamental en l’anomenada “Beat Generation” nord-americana, definida per un d’ells – en Jack Kerouac- “com un grup d’escriptors, més o menys, famosos” (“famous writers more or less”). No fou només això. La generació beat, fou una nova manera d’entendre la vida, de rebutjar els conformismes socials, d’obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció, fou l’avant-sala dels “hipsters”, després “hippies”. Fou una cadena de transmissió d’un nou modus vivendi, i fins i tot d’un nou modus operandi. Ja fa tants anys, però...

Carr, "catalitzà" els inicis del moviment, fou qui posà en contacte Allen Ginsberg amb Jack Kerouac i amb William S. Burroughs, les potes fonamentals i més vistoses, i, també les més primerenques de tot el moviment. Carr, després d’un episodi amb mort d’un home, als 17 anys, feu feina a la United Press International. D’allà, per cert, provenia el “rollo” de paper de teletip en el qual, a manera de paper continu, Kerouac va escriure – en 36 metres seguits- “On the road”, l’obra que va ser l’estendard dels beatniks. Ho feu en 20 dies de 1951, a la casa d’en Carr. Aquest llarg manuscrit, un poc mossegat pels cans d’en Carr fou subhastat a Christie’s, l’any 2001, per 2,4 milions de dòlars.

No cal dir que la importància empàtica i imitativa que tota la cultura moderna ha tengut de la beat generation, ha estat brutal.

També per a un servidor. Fou Frederic Suau, ara dedicat a quefers astrals i PNLístics qui em comunicà i traspassà la seva devoció pels escriptors –sobretot els poetes- de la beat generation A. Ginsberg i Gregory Corso... “Els pòtols místics” ( The Dharma Bums, 1958) de Kerouac en traducció –“more or less”- de Manuel de Pedrolo (1967) fou, també, de les primeres coses que vaig llegir.


( J. Kerouac. Al llibre d'Ann Charters el peu de foto diu " Jack in Tangier 1957, Villa Mouneria. Photo by Burroughs")

Però va ser en un viatge a Londres, a principi dels setantes, quan vaig carregar de material beatnik. D’entre ell “Scenes along the road” (Photograps of the desolations angels, 1944-1960). Llibre compilat per Ann Charters amb tres poemes i amb comentaris d’Allen Ginsberg. El llibre està dedicat a la memòria de Jack Kerouac, Carr és a dues fotografies, una d’elles molt coneguda amb Kerouac, joveníssims l’any 1944 “...preparing to ship out to Paris.”

L’he cercat a la meva biblioteca, avui, després de llegir la notícia de la mort de Lucien Carr, perquè recordava aquesta fotografia. N’hi ha una altra, feta per Francesca Carr, el dos d’abans i Burroughs ; la volia escanejar, perquè no l’he trobada a Internet, però el meu scanner s’ha jubilat abans d’hora (ara a l’hora d’editar aquest escrit he vist que l’han penjada a www.kerouac.com ).


( Carr en primer terme entre Burroughs i Ginsberg. Foto de Francesca Carr 1953 a l'apartament de Lucien Carr. Al web la foto és al revés )

Han sortit, de les prestatgeries altres llibres, “Reality Sandwiches”, “The naked Lunch”...amb papers i coses per dins. Mig amagat apareix “Scattered poems” de Kerouac amb un punt de llibre de la “City ligths booksellers & publishers”, la llibreria de Lawrence Ferlinghetti al 261 de la Columbus Avenue at Kerouac Alley, San Francisco, “genius loci”, lloc sagrat de la generació (www.citylights.com ). Hi ha un dibuix fet pel mateix Ferlinghetti amb la sentència “Book are trees made immortal”, i referit a la llibreria “A literary meeting place since 1953”.

Dins el llibre hi ha unes males traduccions fetes per un servidor, just a la pàgina d’uns poemes escrits entre tres ( Cassady, Ginsberg i Kerouac) “Say my oops / Ope my shell / roll my bones / ring my bell...”

Surt també, l’inevitable “Howl” de Ginsberg :

“He vist els millors caps de la meva generació destruïts per la follia, morint-se de fam histèrics i nus / arrossegant-se pels negres carrers de matinada cercant una droga furiosa...”.

Però vaja...també de Ginsberg hi ha aquest a “Empty mirrors”, diu, en anglès, una cosa semblant a això :


(Allen Ginsberg. Imatge baixada de la Kilbot factory )


Em vaig fer l'amor a mi mateix

en el mirall, besant els meus propis llavis,

em vaig dir "M'estim,

T'estim més que a ningú"

I tot això...

Climent Picornell


Llegesc a l’obituari de “EL País” que el 28 de gener, passat, moria als 79 anys ( per mor d’un càncer d’ossos), Lucien Carr. Ho confirm a les tres o quatre webs, excel.lents, que hi ha sobre els escriptors de la generació beat americana.

( Al llibre SCENES ALONG THE ROAD : Jack Kerouac and Lucien Carr summer 1944, preparing to ship out to Paris...)


Comentaris

la vanitat dels beats

sergi | 27/11/2007, 20:16

bones,
només volia donar-te les gràcies; vaig acabar ahir de matinada "la vanitat dels duluoz" (habia llegit abans, amb els anys, gairebé tot el traduït de kerouac) i avuí m´he trobat navegant per la red tractant de confirmar les meves sospites sobre la identitat d´alguns dels personatges (o millor dit, protagonistes); ha estat agradable trobar, enmig de tanta web de venta de llibres, un blog com el teu; gràcies un altre cop.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb